David García és professor de la Universitat Tecnològica de Graz i investigador principal del Computational Social Science Lab.
Recentment es va celebrar de manera virtual el PCNet21, un taller organitzat pel grup de recerca CNSC – Tecnopolítica de l’IN3 de la UOC. El tema triat per David García com a orador principal (keynote speaker) va ser d’allò més actual: la politització dels temes mèdics a les xarxes socials. Per parlar d’això, es va basar en dues de les seves recerques. La primera, publicada a The Lancet, analitzava la resposta que va rebre a Twitter una campanya d’aquesta mateixa publicació contra el consum de carn i com va acabar desencadenant una guerra d’etiquetes. La segona és un estudi sobre com, en les primeres fases de la pandèmia, es va polititzar a Twitter la publicació de preprints mèdics.
Quin balanç fa del PCNet21 i de la seva participació en l’acte?
Em va agradar la combinació de perspectives i, sobretot, l’heterogeneïtat de l’audiència. Les preguntes van ser molt bones i la discussió, després de les xerrades, va ser d’allò més interessant. Jo vaig sortir amb un parell d’idees noves sobre la meva pròpia recerca. Fer tallers interdisciplinaris és sempre difícil i m’alegro que el PCNet s’animi a fer-los, perquè permet arribar a altres audiències.
Quins són els principals avantatges de les xarxes socials quan es tracta de donar a conèixer temes mèdics?
L’avantatge és arribar a una gran audiència amb poc pressupost, sobretot si ho comparem amb els mitjans tradicionals. Les xarxes socials també són molt bones quan el missatge va dirigit a una audiència molt reduïda i concreta, que d’una altra manera seria molt difícil de trobar, seria el cas de les persones que pateixen malalties estranyes.
I els riscos?
El risc més gran és que el contingut dels articles mèdics pot ser fàcil de manipular i comentar de manera interessada. La divulgació és molt necessària per evitar aquests dos perills i perquè aquests articles no siguin tan difícils d’entendre per a la població general.
S’acostuma a culpar les xarxes socials de la polarització que viu la societat contemporània; aquesta polarització ha arribat també als temes mèdics o relacionats amb la salut?
En els últims anys s’ha donat molta importància al paper de les xarxes socials en la polarització, però els resultats empírics demostren que la qüestió no és tan senzilla. Hi ha altres factors igual d’importants, o més, a l’hora de dividir la societat, com ara els mitjans tradicionals i algunes cadenes de televisió per cable. En el cas dels temes mèdics, la pandèmia ens ha mostrat exemples molt clars de polarització, com l’ús de mascaretes als Estats Units, encara que ja abans s’havien produït altres casos, com l’enfrontament entre els partidaris de les dietes basades en la carn i els partidaris de les dietes veganes.
Part de la seva intervenció es va centrar en aquest tema i en l’estudi que va fer sobre la guerra d’etiquetes #EATLancet contra #yes2meat. Diria que es va tractar d’un fenomen espontani o d’una campanya orquestrada per part dels defensors del #yes2meat?
No tenim indicis que hi hagués cap grup de pressió o organització darrere l’etiqueta #yes2meat. Al contrari, hem comprovat que va sorgir d’un usuari normal que defensava les dietes basades en la carn i a partir d’aquí es va convertir en una referència. Vam estudiar altres possibles indicis de manipulació, com ara els índexs d’automatització dels comptes. És a dir, sí que hi havien intervingut bots, però els índexs eren iguals per a les dues etiquetes, així que sembla que aquest cas va ser clarament espontani.
Les persones a Twitter, segons el seu estudi i en aquesta guerra d’etiquetes, eren capaces de canviar d’opinió o es limitaven a defensar i reafirmar la posició amb la qual havien entrat en la conversa?
Veure canvis d’opinió individuals en escales temporals tan curtes és difícil, però sí que vam poder comprovar que una de les comunitats que estava entre les dues etiquetes, sense definir-se molt clarament al principi, va prendre partit i va començar a repiular més missatges a favor del consum de carn.
La discussió es va quedar a Twitter o després aquestes persones van portar la seva postura a la vida real i van incrementar o van disminuir el consum de carn?
No tenim dades sobre el comportament fora de Twitter d’aquestes persones en particular, el que sí que veiem a les enquestes és que als Estats Units, des de finals de 2016, ha anat creixent constantment la correlació entre la ideologia i el fet de menjar carn o no.
La seva intervenció es va centrar també en l’increment de la polarització i politització arran de la Covid-19. Quines són les principals conclusions de l’estudi que va fer?
Vam trobar que els preprints mèdics es compartien a Twitter amb un clar interès polític i amb un llenguatge que confonia sobre si els resultats eren definitius o no. És complicat generalitzar només amb aquest cas, però jo crec que passaria una cosa semblant en cas que sorgís una altra emergència sanitària.
La pandèmia, en temes de polarització i politització del debat mèdic, científic i social, ens deixa un món més unit o més dividit?
Crec que després de la pandèmia tenim un món més polaritzat, però no crec que la pandèmia sigui l’única responsable d’això. Ja estàvem en aquest camí des de fa bastant. El que sí que podem dir és que la Covid-19 i els efectes que ha provocat no han contribuït a frenar el fenomen.
Des de la irrupció de les xarxes socials, no es fa cada vegada més difícil per al ciutadà mitjà trobar certeses i respostes científiques?
És complicat comparar una situació de gran incertesa, com la pandèmia, amb altres casos en els quals sí que existeixen moltes més evidències científiques, per exemple, les vacunes per a altres malalties. En aquest segon cas, i per bé que encara hi ha molta desinformació a les xarxes, continua havent-hi fonts d’informació fiable procedents de metges i autoritats sanitàries. El problema per a la població no és la falta d’informació mèdica, sinó l’excés.
Entrevista publicada a UOC News.
