Dídac Romagós (Vilablareix, Gironès, 1986) és el coordinador de Ràdio Vilablareix i l’ha convertida en l’emissora municipal del país amb més seguidors a Twitter: 30.000. Llicenciat en Publicitat i Màrqueting a la Universitat de Girona, va iniciar-se en el món radiofònic a La Radioactivitat, una emissora prèvia a la municipal de Vilablareix. Amb només 3.000 habitants, Vilablareix és un fenomen radiofònic i un referent cultural al país. A Comunicació 21, Romagós explica com s’ha gestat un projecte personal que ha traspassat fronteres.

Exerceixes de periodista, però vas formar-te en Publicitat i Màrqueting.
Sí, em va fer molta mandra traslladar-me a Barcelona per estudiar Periodisme, així que vaig decidir estudiar Publicitat i Màrqueting a Girona, que era més a prop de casa. Un cop llicenciat vaig veure que no era ben bé el mateix. Quan vaig fer l’intent de cursar el segon grau de la llicenciatura de Periodisme a Barcelona, vaig rebre l’encàrrec d’impulsar la ràdio municipal del poble.

D’això fa deu anys. Com es va gestar?
Des dels 15 anys col·laborava a La Radioactivitat, una antiga emissora que hi havia al poble. I l’alcalde de Vilablareix em va explicar el projecte d’impulsar una ràdio municipal nova, i que jo en fos el coordinador. Sabent que era un repte majúscul, vaig acceptar de bon grat.

Com es comença una ràdio des de zero?
El primer que vaig fer va ser escoltar la resta d’emissores que hi havia aleshores al Gironès. I el que vaig detectar és que tothom feia el mateix, un model calcat de programació, especialment en l’oferta musical, que era la mateixa que ofereixen les grans cadenes comercials del país. Jo vaig voler fer un projecte diferent, amb un distintiu propi.

Quin?
Oferir una programació exclusivament en català, especialment en la música. Una proposta totalment catalanista, amb l’afegitó de la informació de proximitat, del poble. La proposta va agradar molt a l’equip de govern, i vam posar-nos-hi. El projecte ha evolucionat molt de pressa i s’ha fet gran. Ara ja no només oferim música en català, sinó que la cultura n’és un ingredient essencial.

“Amb 30.000 seguidors a Twitter, l’audiència és deu vegades més, tenint en compte que al poble hi viuen 3.000 persones. És molt bèstia!”

Un dels continguts de referència són les entrevistes, amb una mirada que va més enllà de Vilablareix.
Així és. És un dels segells de la casa, que combina música, informació i cultura. Les entrevistes són llargues i reposades. En cada conversa hi ha una feinada al darrere en la preparació dels continguts, amb la intenció de sorprendre’ls, fer-los passar un moment molt agradable.

I, a més, són presencials.
L’única condició que demanem als convidats és que han de venir als nostres estudis de Vilablareix. Soc una persona molt persistent, i si vull entrevistar un convidat, l’acabo convencent. I per això, durant tots aquests anys han vingut un grapat de músics, escriptors, periodistes i polítics.

Algun se t’haurà resistit.
Sí, en Pep Guardiola m’ha donat el seu vistiplau de forma virtual, però de moment no l’hem feta perquè vull que sigui presencial. Un altre és Lluís Llach, que ben aviat serà una realitat. I qui m’agradaria molt seria Gerard Piqué per fer-ne una mica de xou.

Els convidats no només s’ho passen bé, sinó que n’engresquen d’altres a visitar Ràdio Vilablareix. Des de Toni Albà a Quim Masferrer.
Sí, i des d’aquí vull agrair-los el suport incondicional que ens donen. Que tots ells ho comparteixin a les xarxes socials ha fet que el projecte hagi agafat una altra volada. Prova d’això són els 30.000 seguidors a Twitter, convertint-nos en l’emissora municipal del país amb més seguidors. L’audiència és deu vegades més, tenint en compte que al poble hi viuen 3.000 persones. És molt bèstia!

Les noves tecnologies també hi han ajudat.
Sí, tot i que la ràdio manté l’FM (el 107.5), el fet de disposar d’internet ens ha permès arribar a tot el món. Prova d’això són els missatges a través de les xarxes socials o per correu postal que ens arriben, fins i tot més enllà del país. Des de la Catalunya Nord, l’Alguer o de molts catalans residents a l’estranger. La ràdio ha situat Vilablareix en el mapa dels Països Catalans.

“Ràdio Vilablareix és una emissora municipal amb ambició nacional”

Vilablareix ja no és un poble desconegut.
Si a Valls el distintiu són els calçots, a Vilablareix ara ja és la ràdio. De fet, a l’alcalde del poble –que és d’Esquerra– els consellers del Govern i alcaldes del país li fan broma sobre el fenomen de la ràdio. Quan he de gestionar una entrevista ja no he de dir que som un poble a tocar de Girona. Tothom coneix Vilablareix. Hem d’estar tots orgullosos.

Davant d’aquest escenari, Ràdio Vilablareix és una emissora municipal amb ambició nacional?
Sí, aquesta és la intenció. N’hi ha que diuen que som l’autèntica ràdio nacional de Catalunya.

Assaborint l’èxit de la fórmula, quins són els reptes?
No em plantejo res a llarg termini, sempre miro a curt termini. Més enllà dels reptes, hi ha una cosa que tinc pendent: organitzar una festa. La tinc al cap, però si vull fer una festa s’ha de preparar bé, que serà molt gran. La pandèmia i el conflicte bèl·lic a Ucraïna definiran si serà aquest any o l’any vinent.

Ràdio Vilablareix no s’entén sense Dídac Romagós, i a la inversa. Has acabat convertint el projecte en una ràdio d’autor?
[Somriu] Soc la cara visible de Ràdio Vilablareix, però també hi ha altres col·laboradors que ajuden a completar l’oferta de l’emissora. Jo m’he dedicat en cos i ànima a fer la meva feina, i estic molt agraït de la confiança que m’ha donat sempre l’equip de govern del poble. Sempre m’han donat facilitats, i especialment molta llibertat. I quan hi ha llibertat en el periodisme, tot flueix millor.

T’ha arribat alguna proposta laboral d’algun mitjà d’abast nacional?
Sí, hi ha hagut propostes sobre la taula, però Ràdio Vilablareix encara té molt recorregut, no ha tocat sostre. Em sento molt còmode, i la llibertat que tinc aquí a l’hora de treballar no la trobaré enlloc. Aquí faig el que m’agrada i ho gaudeixo. Avui no hi ha cap mitjà al món que m’ofereixi tot el que em dona Vilablareix. I, a més, soc fill de Vilablareix, aquí ho tinc tot, és casa.