Eduard Navarro (La Seu d’Urgell, 1974) és el director de Pirineus TV, una cadena consolidada i que va néixer en un cop de sort fa dues dècades. Arrelada al territori i gaudint de la confiança del públic, la televisió dels Pirineus lidera la transformació digital de les emissores municipals. Navarro, format a Ràdio 4 i la Cadena SER, va sentir l’amor per les ones molt jove, però la televisió ha suposat el seu gran projecte, del qual en té cura diàriament. A Comunicació 21, exposa com veu el futur del canal en un moment de revolució tecnològica.
Quin pes té Pirineus TV en el territori?
Actualment som alguna cosa més que una televisió local. I ho som perquè estem parlant de la regió dels Pirineus d’interès econòmic, social i cultural, i hem arrelat molt bé. La prova està en què hem estat molt precisos a l’hora de determinar que hi hagi continguts informatius de tot arreu, no només de les capitals de comarca. Ens adrecem de manera conjunta als 70.000 habitants de l’Alt Pirineu, tot i que estem molt repartits i estem guanyant la partida pel que fa a la proximitat amb els nostres seguidors i públic.
És la vostra clau, la proximitat?
Sí, és bàsica. Al Pirineu es coneixen tots, i poder veure per televisió el seu veí o l’alcalde del poble del costat fa que es faci molta pinya, per això penso que som molt importants com a mitjà de comunicació. Sabem que hem de seguir fent la nostra feina, perquè si desapareixem nosaltres, crec que es perdrà una petita autopista que hem generat al Pirineu. El públic s’ha identificat amb el producte i nosaltres només mostrem la realitat del territori on vivim.
Us coneixeu molt, però això us obliga a aportar un extra de rigor a la vostra feina?
Sí, això ens porta a contrastar la notícia i a demanar sempre l’opinió de l’altra banda. Crec que això també ens ha donat la credibilitat del territori, nosaltres sempre donem els elements de judici perquè el televident determini què creu, és la nostra obligació fer-ho. Tenim la sort de tenir una redacció que són absolutament lliures, mai els hem dit què havien d’escriure, i l’únic que els hem recomanat és que posin el Pirineu per davant de la resta.
Formeu part de Cadena Pirenaica, què suposa?
És el grup que ens dona paraigua a molts mitjans. Va néixer el 2003 per tal de protegir els mitjans i que sobrevisquessin, així com per fusionar-nos amb altres mitjans per consolidar la plataforma, i neix adquirint Ràdio Valira. Arran d’això, la vam estendre per tot el Pirineu i vam afegir-hi altres concessions de ràdio i televisió que ens permeten consolidar un grup que sigui sostenible en el temps i que promogui una identitat pirinenca.
“Pirineus TV té més incidència perquè som un territori amb una població més envellida”
Què destacaries, de la vostra graella?
La part més forta és la informativa i la de divulgació cultural, tenim diferents programes assentats que tenen a veure amb la nostra identitat cultural i històrica, i també ens nodrim d’altres continguts. La sort que tenim és que estem sota el paraigua de Cadena Pirenaica, i Pirineus TV seria com la nostra petita ONG, és un canal de televisió del qual tenim cura, perquè si no ho fem així el perdre’m, així que del que guanyem fent ràdio, revistes i altres productes, una part la destinem a produir audiovisuals, com ara documentals.
Quina relació teniu amb La Xarxa?
És una relació bona, hi col·laborem, però ells tenen una visió molt diferent a la nostra, és més catalana, i treballen com si fossin una productora de televisió. El que s’hauria de fer és donar suport a les televisions locals, però de vegades es perd davant de produir coses. Això està molt bé, nosaltres també produïm, però podríem fer-ho més si tinguéssim un ajut per fer-ho i no per sindicar continguts. Del pressupost que està reservat a les televisions locals arriba una part petita, perquè pel mig hi ha una estructura que consumeix molt i això ens penalitza a totes les televisions locals.
Com combineu les emissions en TDT i en digital?
Pirineus TV va ser la primera televisió de Catalunya a emetre en TDT en alta definició, el 2014, i ens vam anticipar modernitzant els nostres equips, que requereixen molt manteniment. Ara estem construint la primera unitat mòbil en 4K, el que ens permetrà produir amb molta més qualitat. Pel que fa a l’streaming, fins ara hem estat emetent en plataformes a través de la fibra òptica i estem penjant videopòdcasts al nostre lloc web. A més, hi ha un programa que l’emetem en directe a YouTube, Instagram, Twitch i Facebook Live, i estem captant espectadors joves i de fora del Pirineu.
“Les xarxes socials poden donar un posicionament a les televisions locals que fins ara no tenien”
Creus que les televisions locals han d’apostar pel digital o cal mantenir la TDT?
La TDT ja és morta, i tot i que pot viure durant molts anys, s’aguantarà per les generacions de més de 55 anys. Per als qui estan per sota d’això, la TDT és massa lineal, i els joves ja no la miraran, així que estem ja tots en línia, hi tenim més seguiment per part del públic. Com a molt, la TDT resistirà deu anys més, a molt estirar. Pirineus TV té més incidència perquè som un territori amb una població més envellida.
Cap a on creus que s’encamina la televisió digital i a la carta?
Penso que en deu anys hi haurà més persones treballant-hi, perquè les necessitats de consum seran molt superiors al que són ara, les generacions que pugen hi estan totalment enganxades, i segur que la xarxa on veuran els productes encara no existeix. Però quan existeixi, nosaltres hi serem per oferir-los la informació local, i aquesta és la motivació dels qui treballem en zones més retirades, com nosaltres.
Heu complert 20 anys, quins reptes us plantegeu?
El més important és fer l’adaptació tecnològica cap al 4K. També estem fent una transició cap a les xarxes socials, que poden donar un posicionament a les televisions locals que fins ara no tenien. Hem de tenir present que el públic de demà no ens mirarà a través del web, sinó de càpsules allà on sigui, així que hem de ser el més transversals possibles. Hem de proveir nous canals d’informació, perquè els continguts i l’audiència ja els tenim, així que hem d’arribar a aquells a qui els interessa.
