Eloi Barrera (Barcelona, 1980) és periodista i corresponsal de Catalunya Ràdio al Pirineu Central des de fa gairebé vuit anys. Llicenciat en Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona, va formar-se des de ben jove en diverses emissores municipals de l’Empordà. Ha treballat sempre a Catalunya Ràdio en diversos projectes en programes i informatius. Actualment dirigeix el pòdcast Comarcal 947 que explica històries apassionants i testimonis sorprenents per descobrir com és la vida fora de la ciutat. A Comunicació 21, Barrera reivindica la mirada del territori en l’ecosistema informatiu de Catalunya Ràdio.

Tota una vida lligada a Catalunya Ràdio.
[Somriu] Sí, tot i que podria semblar avorrit i rutinari, i no ho ha estat. En una emissora com Catalunya Ràdio pots arribar a fer moltes feines dins la mateixa empresa. I aquest és el meu cas.

En els teus inicis a Catalunya Ràdio vas exercir el paper de productor tant de programes com d’informatius. Quines diferències hi havia?
Ser productor de programes et fa ser més creatiu, és més pausat respecte al de productor d’informatius, que marca l’actualitat i el ritme és una mica més frenètic. La feina, al capdavall, és la mateixa. Però sí que el ritme i l’atmosfera que s’hi respiren són diferents.

El paper de locutor i redactor l’inicies a Catalunya Informació.
Fent els butlletins de Catalunya Informació va ser una gran escola, un gran mestratge. La redacció d’informatius és un dels espais més sagrats de la casa, allà s’hi respira un ambient d’una gran responsabilitat professional [somriu].

Com t’arriba l’oportunitat de viure i treballar al territori?
Va ser arran de l’eliminació de la xarxa de corresponsals que tenia Catalunya Ràdio arreu del país. Aleshores l’emissora tenia gairebé un corresponsal per comarca! L’empresa va decidir reformular el model i dividir el país en set o vuit corresponsalies. A través d’un concurs intern adreçat als professionals de la casa es van anar omplint aquestes noves corresponsalies. Va ser curiós, perquè la de Pirineus Central –la meva– no va generar interès a ningú.

“El més rellevant d’explicar el territori des del territori és fer-ho sense la mirada barcelonacentrista”

Quin interès et va generar per acceptar aquest repte?
Per la necessitat de trepitjar carrer. Feia molts anys que treballava als estudis centrals de Catalunya Ràdio, fins al punt que mai havia sortit a cobrir una sola roda de premsa! La meva situació personal també ho feia factible, cosa que per a la gran majoria de companys de la casa era un enrenou. I així em vaig llançar a la piscina.

Què et trobes en arribar als Pirineus?
El salt de Barcelona a l’Alt Urgell va ser bèstia, no només en l’àmbit professional. Pel que fa a la feina, et trobes a un conjunt de municipis molt petits en els quals no hi ha hàbits en la informació. La gran majoria no disposa de servei de premsa i, per tant, no hi ha una agenda informativa com passa a la majoria de ciutats de l’àrea metropolitana. Això és el que em va costar més als inicis, i també trobar temes d’interès. Arribes i et preguntes: què explico, avui?

Com plantes cara a aquesta mancança informativa?
Trepitjant el territori, aquí guanyes en proximitat. No hi ha pràcticament servei de premsa, però en canvi, les fonts d’informació són molt més accessibles. Qualsevol alcalde t’agafa el telèfon, o un veí et pot explicar una informació a peu de carrer. Per ser corresponsal a Pirineus cal tenir recursos i sobretot buscar-te la vida.

I cal fer-ho amb la mirada adaptada.
Com a corresponsal és clau captar la mirada del territori. I al mateix temps, el més rellevant d’explicar el territori des del territori és fer-ho sense la mirada barcelonacentrista. Sempre ho intento fer així, em preocupa, perquè allò que explico pot tenir transcendència per al territori. Ara, aquesta mirada més centralista l’he perduda, després de set anys l’he impregnada.

“Catalunya Ràdio és la que té més sensibilitat pel territori”

Què recordes de les teves primeres cròniques des dels Pirineus?
Inevitablement les temàtiques tenien un rerefons més social. Als inicis caus en els tòpics, en les més recurrents i més agraïdes, especialment per a la redacció d’informatius de Barcelona. Als inicis tenia la sensació que acabava treballant per satisfer només la redacció de Barcelona, quan potser hi havia altres temàtiques que eren més interessants per al territori i que acabaven en un calaix. Abans aquesta tendència era molt més acusada, avui els corresponsals van més enllà dels interessos de la pròpia redacció de Barcelona.

Els Pirineus generen prou interès en el còmput global del país?
Sí, l’experiència d’haver treballat als estudis centrals de Barcelona fa que sàpiga què té més o menys interès per als informatius, i amb això jugues més o menys a l’hora de proposar les temàtiques. Així i tot, encara avui em fa ràbia quan des de Barcelona em demanen una crònica que desengreixi l’informatiu. O fins i tot que les meves cròniques es descartin per als programes informatius més rellevants.

Què aporta Catalunya Ràdio al territori?
Confiança, prestigi i credibilitat. Tinc la percepció que anys enrere encara ho era molt més, tenint en compte que no hi havia més mitjans. Avui la Corpo ja no té el monopoli informatiu al territori, ja no som els únics, perquè afortunadament l’ecosistema de mitjans de comunicació ha canviat moltíssim, tenen molta més projecció, especialment arran de l’aparició de les capçaleres digitals.

Amb nous i més mitjans, el periodisme en surt reforçat al territori?
Indiscutiblement, perquè fan una feina en una doble direcció. D’una banda, satisfan la demanda informativa de la població local, i de l’altra, fan una tasca de projecció informativa del territori cap a fora. I, al mateix temps, l’èxit i la difusió d’aquests mitjans treuen pressió a Catalunya Ràdio de temàtiques que són de contingut massa local.

Posa un exemple.
Que un ajuntament ha aprovat en una sessió plenària la reforma de la plaça major del poble. Anys enrere aquesta informació tenia cabuda a Catalunya Ràdio. Avui són aquests mitjans locals i digitals els que s’ocupen d’aquesta mena d’informacions. Ara, Catalunya Ràdio pot fer cròniques de temàtiques molt més elaborades.

“Ara que m’he endinsat en el món del pòdcast, per mi l’EGM ja és un sistema caduc, del passat”

Tot i la remodelació del model de corresponsalies arreu del país de Catalunya Ràdio, la presència territorial continua sent un senyal d’identitat?
Sí, ho és. Així i tot, a vegades la quantitat no és sinònim de qualitat. Abans Catalunya Ràdio disposava d’un corresponsal en gairebé cada comarca, però en alguns casos no s’aconseguia la qualitat que requereix l’emissora. Fruit d’aquella remodelació vam perdre més presència al territori, però Catalunya Ràdio continua sent la que té més presència. I, és més, és la qui té més sensibilitat pel territori, qui hi dedica més temps.

Prova d’això és la nova sèrie de pòdcast que lideres: Comarcal 947.
És un nou producte de la casa on explico històries apassionants i testimonis sorprenents per descobrir com és la vida fora de la ciutat. Més enllà dels continguts, és una aposta més cap al format de pòdcast, del qual Catalunya Ràdio està capitalitzant el lideratge en l’aposta digital en l’ecosistema radiofònic del país. I tant de bo, ben aviat el lideratge d’una ràdio es comptabilitzi en descàrregues i en consum digital en diferents plataformes de continguts. Ara que m’he endinsat en el món del pòdcast, per mi l’EGM ja és un sistema caduc, del passat.