Foto: Maria Cerezuela
Esteve Crespo Haro (Barcelona, 1963) és el director de RTVE Catalunya des de l’octubre. Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, porta més de 30 anys vinculat a RTVE, on ha desenvolupat diverses responsabilitats, tant a RNE com a TVE. El 2018 va assumir la subdirecció dels serveis informatius de TVE Catalunya, i el 2020 va passar a dirigir els centres territorials de RTVE. El 2021 va ser nomenat director de continguts informatius de RTVE, càrrec del qual va dimitir deu mesos després, l’abril de 2022. Abans d’acceptar el càrrec de director de RTVE Catalunya, exercia de director d’estratègia i planificació de RTVE. A Comunicació 21, Crespo reclama més protagonisme per a RTVE Catalunya.
Com es va gestar el seu nomenament com a director de la casa?
Un cop Oriol Nolis va dimitir com a director, la direcció de RTVE va iniciar un procés per triar quins serien els perfils més adequats per rellevar-lo. Tot i que jo em trobava a Madrid treballant com a director d’estratègia i planificació de RTVE, vaig ser un dels candidats perquè es donaven diferents circumstàncies.
Quines?
En primer lloc, per la meva vinculació de 30 anys amb RTVE Catalunya, dels quals 25 els he exercit a Catalunya, cosa que fa que el coneixement que tinc de l’empresa sigui molt ampli. Durant tots aquests anys he treballat tant a la ràdio com a la televisió, a Madrid i a Sant Cugat, en diferents càrrecs de direcció. Aquest bagatge i experiència jugaven a favor meu.
Qui li va oferir el càrrec?
La presidenta de RTVE, Elena Sánchez, a qui li estic molt agraït.
Sap si a més de vostè, la direcció tenia altres candidats per ocupar la vacant de Nolis?
No en tinc constància. Desconec si vaig ser la primera opció, però els debats interns ni m’interessen ni em preocupen. En canvi, m’interessen molt més les condicions que vaig posar sobre la taula, i que se’m van acceptar, perquè RTVE Catalunya tingui el relleu, la consideració i la presència en el conjunt de l’empresa.
“Tenim una prioritat: transformar l’empresa i executar els canvis interns a què ens obliga la digitalització”
Vostè, com els seus predecessors Pere Buhigas i Oriol Nolis, és un home de la casa. Aquest és un valor afegit per ser director?
Sí, evidentment, cosa que permet entendre la cultura de RTVE. Recordo el meu primer dia com a director de RTVE Catalunya, em vaig passejar per la redacció, pels platós, pel control central, maquillatge i continuïtat. Parlo amb tothom, perquè els conec.
Li he de confessar que m’ha sorprès que vostè m’hagi vingut a rebre personalment a la porta de l’edifici de RTVE Catalunya, a Sant Cugat. Normalment, ho fa alguna secretària.
[Somriu] És que això és casa meva. I si algú ve a veure’m a casa, els rebo jo personalment. Forma part del meu estil i de la meva manera de fer. No sé si és la millor, però sempre m’ha anat bé així. Considero que és un tipus de lideratge modern i conciliador, amb l’objectiu que l’engranatge funcioni de manera més compartida.
Vostè ha treballat a Madrid tenint un paper rellevant a RTVE. Què en va treure en el seu procés d’aprenentatge professional?
La meva tasca a Madrid m’ha permès familiaritzar-me amb els budells de l’empresa. Però en cada centre territorial hi ha diferències. Fins i tot, entre el centre de Torrespaña i Prado del Rey, que tots dos són a Madrid. El més rellevant de tot és la comunicació entre els diferents centres, perquè és així quan flueix la complicitat. I és així com tens la percepció que formes part de la mateixa empresa.
Foto: Maria Cerezuela
Oriol Nolis va ser director de RTVE Catalunya només dos anys. El va sorprendre la seva dimissió?
No, ell ha acceptat un altre repte professional. Si dos anys és poc temps? Jo vaig dimitir com a director de continguts informatius de RTVE al cap de deu mesos! [somriu].
Què posaria en valor del llegat que li deixa Nolis?
De la gestió anterior hi ha aspectes bons. El més rellevant és que RTVE Catalunya té millor reputació, s’han fet apostes decidides i que ara s’estan recollint els fruits en forma de premis. Ara bé, cal fer un pas més tant a la televisió com a la ràdio en plena transformació dels hàbits de consum de l’audiència.
El full de ruta que ha dibuixat és continuista o ve a fer canvis?
Tenim una prioritat: transformar l’empresa i executar els canvis interns a què ens obliga la digitalització. És a dir, accions necessàries per fer un pas més endavant cap a aquest nou escenari. Des del debat sobre la intel·ligència artificial, el pes que han de tenir els nostres mitjans digitals, i com la branca lineal es va fent més petita. Avui, RTVE Catalunya ha d’evolucionar cap a una fàbrica de continguts.
Ja s’han començat a conèixer els primers canvis interns. Recentment s’ha nomenat Laura Folguera com a nova directora de La 2. La seva presència a Sant Cugat afavorirà la producció del centre?
Indubtablement. Amb Folguera, la direcció de La 2 torna al centre de producció de RTVE a Sant Cugat. Aquest és un dels canvis interns fixats, però n’hi haurà més que s’anunciaran properament. Està en marxa una reestructuració que té la voluntat d’impulsar una codecisió en la gestió i començar a posar les bases de la futura programació. Es veuran coses noves.
“Reivindico l’aportació de RTVE al patrimoni de Catalunya”
El seu perfil de periodista està directament associat al servei públic. Pel bé del periodisme, és imprescindible l’aposta pels mitjans d’informació públics?
És imprescindible, sí. I, sobretot, en el context actual amb una fragmentació de les audiències, les fake news i la irrupció de la intel·ligència artificial. Per això, els mitjans de comunicació públics hem de treballar conjuntament, trobar aliances, punts de connexió i donar-nos futur per ser referents de qualitat i servei públic. Només així serem més forts, i no per ser competència del sector privat, sinó pel context que ve i vindrà.
Quin és el distintiu de RTVE Catalunya?
Tenim una doble ànima, un fet que ens diferencia d’altres mitjans públics. D’una banda, perquè tenim un compromís en la producció en català, que ha de continuar guanyant pes en volum d’hores d’emissió i en continguts. I d’una altra, hem de projectar el talent per al conjunt d’Espanya. Comptem amb una infraestructura amb set platós de televisió (a Sant Cugat) i set estudis de ràdio (a Roc Boronat, Barcelona) que hem d’explotar. A més, hem de continuar sent actius en la producció de l’audiovisual en català.
A ulls de l’espectador, quina mirada hi posa cap a RTVE Catalunya?
L’espectador veu en RTVE Catalunya un mitjà que produeix continguts en català i en castellà, i que també produeix des de Sant Cugat per a la resta de canals que té RTVE en l’àmbit nacional. Ara bé, el paper que juga RTVE Catalunya en la promoció del català queda diluït per l’entorn, i no s’acaba de percebre el pes i la importància que tenim en el conjunt de l’ecosistema comunicatiu català.
Posi un exemple.
Quan vaig ser professor universitari, preguntava als meus alumnes: quina ha estat la primera emissora de ràdio i la primera televisió en català a Catalunya? Ells em responien Catalunya Ràdio i TV3. I no és així, sinó que les primeres van ser Ràdio 4 i TVE Catalunya. Per això reivindico l’aportació de RTVE al patrimoni de Catalunya. I com a director faré tot el possible perquè l’audiència ens identifiqui amb més claredat com a RTVE Catalunya. Perquè tant la ràdio com la televisió de RTVE hem tingut un paper rellevant i fonamental en la història col·lectiva de Catalunya.
Foto: Maria Cerezuela
Per què creu que RTVE Catalunya sempre ha viscut a l’ombra de TV3?
Perquè TV3 sempre ha tingut un suport incondicional de la Generalitat, com a principal institució de Catalunya. Per això reivindico que la Generalitat hauria de donar un suport institucional més decidit i clar a RTVE Catalunya, perquè també som una ràdio i televisió públiques. I també ho faig extensiu per a la XAL. Perquè TV3, RTVE Catalunya i la XAL són els actius que han de dinamitzar el sector audiovisual català.
Així i tot, en els últims anys, RTVE Catalunya ha deixat d’aparèixer en cartells de festivals de l’escena catalana. És fonamental tornar a ser-hi present?
Sí, per descomptat. RTVE Catalunya és un referent, però s’ha de visualitzar molt més. I, per tant, en aquest sentit, seré proactiu perquè hi hagi aquesta visibilitat, i que tingui un equilibri amb la resta d’actors. I quan dic equilibri, crec que ja se m’entén.
Fa poques setmanes, 8tv va tancar les seves emissions. Per què és tan difícil que arreli un projecte de televisió privada en català?
Perquè fer televisió és molt car, i calen molts diners. Si ho comparem amb la ràdio, tenim un exemple claríssim: RAC1, com a projecte privat, és líder a Catalunya. Però la ràdio és un mitjà molt més assequible que el model de televisió analògic que coneixement avui, i que està quedant obsolet. Per això, en el nou aparador digital s’obre una nova perspectiva audiovisual.
Què vol dir?
Actualment, hi ha un seguit de formats i canals molt més assequibles econòmicament que et permeten accedir directament a l’audiència, cada cop més fragmentada. Aquí hi ha un camí a recórrer, i crec que és cap on es dirigirà el sector privat.
“TV3, RTVE Catalunya i la XAL són els actius que han de dinamitzar el sector audiovisual català”
Vostè aterra a la direcció amb la nova programació en marxa. En aquesta nova temporada, RTVE Catalunya ha fet una aposta per l’augment de programes dirigits a tot l’Estat espanyol, com és l’adaptació al castellà de LateXou de Marc Giró. Està complint les expectatives quant a audiència?
Sí, perquè és un producte nou i fresc, que busca treure’t el somriure i, sobretot, destapa el que ha de destapar. És un producte que estem explotant en la plataforma RTVE Play i que s’emet en directe per La 2. Els resultats són bons, però ha d’anar creixent.
Culturas 2, amb Tània Sàrrias, també?
Aquesta és una aposta nova que es va consolidant, tenint en compte que és un programa que té un equip a Madrid i l’altre a Sant Cugat. És un exemple més de la nostra doble ànima i de la doble producció augmentada, en català i en castellà. Aquesta és una estratègia que hem de continuar desenvolupant i que tindrà fruits en un futur més immediat.
Foto: Maria Cerezuela
La temporada 2023-2024 està sent l’aposta definitiva per RTVE Play, la plataforma digital que, segons les dades fetes públiques durant la presentació de la programació, acumula 145.000 usuaris únics cada mes. La tendència de la plataforma va a l’alça?
S’ha estabilitzat, però va oscil·lant amunt i avall. Ara bé, puc anunciar-vos que, en els propers dies, posarem en marxa una campanya de promoció de la plataforma RTVE Play on s’anunciaran nous canvis, que ara no puc avançar. Una campanya que ha de reforçar, encara més, la plataforma digital RTVE Play, ja que és la nostra eina de creixement natural.
Davant d’aquest escenari, la televisió convencional anirà perdent pistonada?
A RTVE tenim com a principi que la TDT és la forma més universal i igualitària d’arribar a tothom. De la mateixa manera que continuem mantenint l’ona mitjana i l’ona curta a la ràdio, com a servei públic tenim l’obligació que tota la població tingui accés a la televisió i la ràdio, com a bé comú. Així i tot, hi ha corrents en l’àmbit internacional que es plantegen acabar amb la televisió analògica i la TDT.
Tenen una convocatòria d’oposicions aturada. Quan està previst que es desencalli?
Hi va haver dos sindicats que van presentar una denúncia a l’Audiència Nacional, i el procés s’ha aturat perquè se’ns demana unes modificacions de les bases. Ara s’està negociant amb els sindicats aquestes modificacions. Per tant, l’any 2024 finalitzarà aquest procés d’oposicions, que implicarà l’estabilització d’interins que han de consolidar la seva plaça, i la reposició d’aquelles places dels professionals que s’estan jubilant, que comportarà l’accés de nous professionals a la plantilla de RTVE Catalunya. A partir d’ara, tenim la intenció de convocar oposicions anualment.
“RTVE Catalunya ha d’evolucionar cap a una fàbrica de continguts”
El 2023 ha estat l’any del 40è aniversari de RTVE Catalunya. De què ha servit l’efemèride?
De posar en valor l’aportació de RTVE Catalunya en la història col·lectiva, en l’aportació del català, perquè RTVE és part del patrimoni de Catalunya, i no sempre ha tingut el reconeixement que es mereix. Durant 40 anys, hem estat un mitjà on s’han format grans professionals, encara avui. Per tant, aquí hi ha hagut formació, desenvolupament, creativitat, informació i entreteniment, que encara perduren com a valors intrínsecs de la casa.
I a partir d’ara, què?
RTVE es troba en un moment de transformació sense renunciar al que hem estat com a mitjà. Hem de mirar cap al futur, i RTVE Catalunya vol liderar l’avenç en la tecnologia, ser pioners en el conjunt de l’empresa.
En aquest sentit, Sant Cugat podria ser una bona plataforma per generar, com a mínim, continguts amb eines d’intel·ligència artificial?
En el conjunt de l’empresa disposem d’una unitat d’innovació que, justament, està abordant la intel·ligència artificial. Aquesta unitat, amb seu a Sant Cugat, desenvolupa un projecte d’IA –que es diu Iveres– per a la detecció de notícies falses. Per a nosaltres és una finestra d’oportunitats, i que s’aniran desplegant pròximament.
