Foto: Clarens Val / betevé

Eva Arderius (Castellar del Vallès, 1979) és periodista i des de fa quatre anys presenta Bàsics a betevé. S’emet de dilluns a dijous, a les 20.30 h, i és un dels programes que reforça l’aposta pels informatius de la cadena barcelonina. Llicenciada en Periodisme a la Universitat Ramon Llull, va iniciar-se a Ràdio Castellar del Vallès per passar a la desapareguda COMRàdio i fer el salt a betevé, on ja suma gairebé 20 anys. Actualment també escriu articles d’opinió a El Periódico de Catalunya. A Comunicació 21 Arderius reivindica el paper que juga betevé en l’arc mediàtic de Barcelona en l’època més dolça com a periodista.

Quatre anys al capdavant de Bàsics. Quin és el secret d’anar renovant temporada rere temporada?
El fet d’apropar-nos a la nostra gent i d’explicar allò que realment els preocupa. Posem la mirada a Barcelona i, en aquest sentit, betevé ha de tenir com a prioritat que tot allò que passa a la ciutat ha de ser el primer mitjà a explicar-ho, i a fer-ho de la manera més entenedora possible. Més enllà de competir amb la resta de televisions generalistes, betevé ha de seguir sent el mitjà de referència de l’actualitat de Barcelona.

Com s’aconsegueix?
Trepitjant el carrer, fent partícip a la gent i coneixent tots els racons de la ciutat, això ens farà anticipar a la resta. I, sobretot, oferint una informació de servei de qualitat, reforçada amb la programació en directe. Tot plegat fa que ara mateix betevé sigui un aparador magnífic per a la ciutat. Tot i que sempre s’ha situat a cavall entre els mitjans generalistes i els de premsa de proximitat, betevé manté el seu esperit intacte: el periodisme a prop de la gent.

Quina temàtica té més transcendència en l’òrbita barcelonina?
L’habitatge és un aspecte molt bèstia i en el qual hem pogut visibilitzar testimonis molt colpidors. Hi podem posar xifres o imatges, però quan sents algú des del plató o des de casa seva que pateix mobbing immobiliari, o que t’explica que viu amb una maleta a la porta perquè un dia o altre el faran fora, és d’aquells moments que t’impacten.

Hi ha presentadores que se senten més periodistes. És el seu cas?
Sí, jo soc i em sento periodista per sobre de tot. Ara que tinc l’oportunitat d’exercir la direcció i la presentació és quan em sento molt més realitzada, perquè la meva participació es visualitza darrere i davant. És a dir, durant el procés d’elaboració del programa i després en el directe. Sempre he gaudit moltíssim a la feina, ja ho feia quan treballava a la ràdio, a qui els meus primers anys a l’emissora del meu poble em van permetre aprendre moltíssim. La televisió va venir de retruc.

Vostè respira a betevé des de fa gairebé 20 anys. Ha canviat molt des dels inicis?
Moltíssim! [somriu] La betevé dels nostres inicis, que era una televisió feta des de la voluntat d’innovació, amb recursos limitats, sense la necessitat de competir per una audiència, en un format més alternatiu i menys professionalitzada. Actualment, betevé té un altre concepte: és una televisió totalment professionalitzada, molt més creïble de portes endins i de portes enfora. Ho demostren la plantilla, les instal·lacions i els recursos que disposem i la graella, que ara és molt potent. Més enllà del capítol de les internalitzacions del personal que s’arrossegava des dels inicis i que està a punt de resoldre’s, l’evolució ha estat molt positiva.

Creu que betevé ha tingut penjada la llufa de televisió del govern municipal en algun moment?
És una etiqueta que sovint reben els mitjans públics, siguin de l’àmbit que siguin. Probablement hi haurà gent que en governs anteriors ho hagués pensat. Ara bé, des de la meva experiència personal i professional puc assegurar que treballo amb absoluta llibertat. I tot plegat es desprèn en els informatius.

Foto: Clarens Val / betevé

Què determina el punt d’inflexió que experimenta betevé?
Les xarxes socials estan tenint un paper rellevant per entendre el creixement de betevé. Més enllà de l’audiència que ens determina la televisió convencional, les xarxes socials són un altaveu gegant que han permès eixamplar l’audiència i la visibilitat de betevé arreu del país. Una finestra que ens ha permès treure el cap i situar-nos en el mapa televisiu a Catalunya. I en aquest escenari, pot competir d’igual a igual amb la resta de mitjans. Més enllà de competir-hi, betevé actua com a complement i com a mitjà de referència de l’actualitat de Barcelona.

Ho va demostrar fa un any amb una programació en directe de les protestes nocturnes al carrer contra la sentència del judici als líders del procés independentista.
Fa anys es va produir el canvi real i palpable del creixement de betevé. Aleshores no vam fer res extraordinari, sinó oferir els continguts que havíem fet sempre. Som els mateixos professionals, oferint els mateixos directes i el mateix estil de fer televisió. En aquell moment, l’audiència va trobar en betevé el mitjà que l’informava d’allò que realment interessava a la ciutat i al país. La gent que ens va descobrir per primera vegada els va agradar la cobertura informativa de betevé, que té com a prioritat el servei públic. Per a tots els professionals de la casa, aquell moment va ser una injecció de moral molt bèstia.

Aquesta aposta ha estat liderada per Sergi Vicente al capdavant de betevé. Aquest nou rumb des de fa cinc anys també explica el posicionament que té actualment la televisió barcelonina?
Indiscutiblement. El què ha aportat Sergi Vicente és, sobretot, el canvi de model: de ser una televisió a un mitjà transmèdia. Aquest concepte el va inculcar moltíssim des de la seva arribada i aquesta aposta ha permès fer-nos més forts des del web i les xarxes socials. Aquests anys ens han permès agafar embranzida davant els canvis tecnològics i de consum de televisió que ja estan venint i que ens portaran a un altre escenari.

Quins són els reptes de futur més immediat per a betevé?
El principal repte serà mantenir els informatius, que és el cor que fa bategar i són l’ADN de betevé. En aquest sentit, cal enfortir el múscul dels informatius perquè ens garanteixi que, tot allò que passa a Barcelona, hi siguem. I potser hem de perdre la por a tallar les emissions enllaunades si la informació ho requereix i l’audiència és el que ens demana. La pandèmia ho ha posat encara més de manifest.

Estan sent els seus millors anys des que treballa a betevé?
Personalment, sí. Els primers anys van ser molt divertits, i aquests últims, els que he crescut moltíssim professionalment. Presentar i dirigir Bàsics va ser tot un repte i n’estic molt satisfeta de tot el que aportem al mitjà. Durant tots aquests anys, betevé sempre s’ha situat entre els mitjans generalistes i els de premsa de proximitat, però manté intocable el seu esperit: un periodisme compromès i a prop de la gent.

És el que ha volgut recollir en el seu primer llibre Una altra Barcelona (Enciclopèdia, 2020), que va publicar la primavera passada?
Sí, a través de deu mirades o deu contrapostals de Barcelona aborda problemàtiques com la de l’habitatge, la pobresa, la precarietat laboral o la massificació turística. Deu perfils que ens ofereix aquesta aproximació a una Barcelona poc coneguda mostren una ciutat compromesa i mobilitzada, mostren la sensibilització vers els problemes que semblen invisibles.

Suma mitja vida laboral a betevé. L’altra mitja, també?
Acostumo a no projectar la meva vida més enllà d’un any. Mai se sap què pot passar, però ara mateix soc molt feliç i no m’imagino en un altre lloc que no sigui a betevé.