Eva Garcia (Cornellà de Llobregat, 1980) és la responsable de Ràdio Sant Vicenç, una emissora que acompanya els infants de cinquè de primària del poble a través del programa Aula dial per tal que descobreixin com es cuina un informatiu des de dins. Des de fa 15 anys i reconegut amb el Premi El CAC a l’escola al millor treball de ràdio de 2018 i el Premi de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona de 2012, Aula dial ha vist evolucionar les generacions més joves de Sant Vicenç dels Horts i capta el moment de la societat a través dels seus ulls. Garcia, llicenciada en Dret i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i formada en mitjans com El País, Ràdio Sant Feliu, COMRàdio, Catalunya Ràdio o el diari Avui, explica a Comunicació 21 el camí d’un programa que ha guanyat adeptes i que ja s’ha convertit en una institució de les ones vicentines.
Com creus que arriba el programa Aula dial al seu 15è aniversari?
És un projecte que ha anat evolucionant segons les necessitats del moment, segons les necessitats socials i d’alfabetització mediàtica que han anat sorgint en els últims temps. Ara és habitual parlar d’educació mediàtica, de fake news i del risc que suposa, i nosaltres vam incorporar-ho progressivament, igual que el treball per projectes. Quan va néixer fa 15 anys era una activitat per aprofitar les eines pedagògiques que té la ràdio per practicar la llengua, l’expressió oral, la feina en equip i la pràctica del català; es tractava de posar la ràdio pública al servei de les escoles per tal de potenciar el seu servei públic més enllà de l’informatiu.
Com ha evolucionat aquest projecte?
S’ha anat adaptant a cada moment. Abans es limitava bastant a explicar la tècnica de la ràdio i d’acostar els diferents mitjans de comunicació a l’alumnat. Però a mesura que els alumnes s’han relacionat amb les xarxes socials i amb tot l’univers virtual, hi han hagut necessitats noves. De fet, hem passat de preguntar qui tenia diari a casa, i pràcticament tothom responia que sí que en tenia, a què no en tingui ningú, fins i tot algun alumne els comparava amb un catàleg del supermercat [riu].
Durant tot el projecte, tracteu diferents mitjans de comunicació?
Sí, tot i que l’exercici final és que facin un informatiu de ràdio en directe. Durant dos mesos treballem junts: el mes de febrer visito totes les classes que hi participen perquè treballin notícies, triïn les entrevistes i obtinguin la informació; i el mes de març venen a la ràdio i fan l’informatiu en directe amb notícies de proximitat o de la pròpia escola. Els hi donem les eines perquè puguin fer un producte radiofònic, però també ens serveix per plantar una llavor sobre el consum conscient de comunicació i de com es relacionen amb l’entorn mediàtic. Són petits, però els proposem que no poden empassar-se tot el que els arriba.
“La ràdio manté la credibilitat en un moment en què tenim accés a tantes plataformes”
Fomenteu que siguin crítics?
Sí, però preferim dir-ne que tinguin una relació conscient i responsable amb l’entorn mediàtic. No m’agrada parlar de ser crítics, perquè sinó podem provocar que desconfiïn de tot i que no creguin en res, i em sembla perillós.
Quina visió tenen ells sobre els mitjans de comunicació?
En relació a la ràdio, l’escolten i és un públic que consumeix la ràdio musical de tota la vida, per exemple, no tenen Spotify, i quan els preguntes et confirmen que escolten la ràdio per influència dels pares i avis, al cotxe, i pel seu compte surten moltes emissores de radiofórmula.
I pel que fa a la resta de mitjans?
No hi tenen gaire relació, encara són petits. Intento insistir molt en internet com un entorn global on hi ha de tot: també mitjans de comunicació.
El programa, quant a estendre’s per les escoles de Sant Vicenç dels Horts, ha anat de menys a més?
Sí. El primer any va fer-se amb unes quatre escoles i progressivament s’hi van afegir vuit de les nou que hi ha al poble. El resultat és que agrada moltíssim a tothom, als alumnes, les famílies i el professorat, i la implicació de les mestres és fonamental, sinó no funcionaria. D’entrada és una activitat que dona molta feina, però és molt útil, perquè la poden incorporar al currículum del curs, i ha creat molta vinculació i molta fidelitat.
S’ha tancat el cercle dels participants, donant-se el cas que els actuals comptin amb antics alumnes que ja van passar per l’Aula dial?
Sí, va passar l’any passat. És molt maco, s’ha donat aquesta situació amb antics alumnes que van fer Aula dial quan anaven a 5è i han vingut per ser entrevistats per la seva tasca professional.
Com ajuda aquest programa a l’ús del català?
En alguns casos suposa un esforç, perquè a Sant Vicenç dels Horts hi ha moltes llengües que conviuen; va néixer per fomentar i practicar l’ús del català, i seguim amb aquest objectiu. Sovint hi ha alumnes que porten poc temps al país, potser un parell de setmanes o un mes, i no ho diries mai quan sents com de bé llegeixen la seva notícia. Hi ha molta motivació per fer un bon paper a la ràdio.
Com han estat aquests 14 anys, per a tu, amb el programa?
Han estat molt enriquidors com a periodista, i més perquè soc una periodista de mitjà públic, una servidora pública. Per a mi suposa un treball directe amb la comunitat en què treballo i no només des de la vessant informativa, sinó en l’aspecte educatiu. Els infants no tenen filtre i m’estan donant un reflex immediat de la societat de cada moment; això m’ha servit per canviar els exemples que he posat a les aules al llarg d’aquests anys.
“Aula dial posa la ràdio pública de Sant Vicenç dels Horts al servei de les escoles”
Com actuen els alumnes a la ràdio? Són conscients que és important el programa que estan fent?
Sí, la ràdio manté la credibilitat en un moment en què tenim accés a tantes plataformes. Per això, penso que els mitjans públics, i més si som locals, tenim la facilitat i la responsabilitat de treballar l’alfabetització mediàtica amb les comunitats per a les quals treballem.
Què vols dir amb això?
Combinem la proximitat que no té ningú més amb la professionalitat i el prestigi dels mitjans tradicionals per fer aquest camí i acompanyar les nostres comunitats.
Per quin moment creus que passa Ràdio Sant Vicenç?
Crec que està en un moment bo i d’estabilitat professional. Ens ha costat molt arribar-hi, però prestem un servei públic des de diferents aspectes. És una emissora municipal amb un equip professional petit i amb un grup de col·laboradors i col·laboradores que configuren un equip de voluntariat molt gran.
S’ha adaptat als canvis tecnològics?
Sí, ho ha fet, i ha fet una aposta continuada per millorar i prestar un servei de qualitat, tenint en compte que la informació local importa i és necessària.
Fotos: cedides
