Fermí Manteca (1950) és capellà i també coordinador de la revista Llobregós Informatiu, una publicació adherida a l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal que ha complert 20 anys i que és un referent per als pobles que formen la vall del Llobregós. Amb Torà a l’epicentre, la revista bimestral pretén unir els veïns de la vall, compartir el seu dia a dia i apropar-los entre ells. Sobre la dedicació per part del consell de redacció, onze persones voluntàries, i els reptes que se’ls presenten en la nova era digital, Manteca en parla a Comunicació 21.
Com va començar la revista Llobregós Informatiu?
La vam començar cinc persones de Torà i el seu voltant. Ens plantejàvem fer-la només sobre Torà, però vaig pensar que seria molt endogàmica i s’ofegaria. La meva proposta va ser estendre-la a tota la vall del Llobregós –que la integren una desena de pobles–. Després d’estudiar-ne la viabilitat, vam tirar endavant.
Com era la revista inicialment?
Al principi era en blanc i negre amb la portada en color. La mateixa impremta ens va proposar fer les pàgines centrals en color i, posteriorment, l’any 2012, tota la revista. Tot i que inicialment havíem previst una revista de 32 pàgines, el primer número va sortir al carrer a 44 pàgines.
Què va suposar cobrir tota la informació de la vall del Llobregós, més enllà de Torà?
En aquell moment ens vam plantejar ampliar el consell de redacció amb una persona de cada poble i vam trobar el millor de cadascun. Així, vam fer el segon número amb 56 pàgines amb notícies dels pobles, reportatges i activitats i història relacionades amb la vall. Des d’aquell moment, sempre ens hem mantingut a 56 pàgines i, cada dos mesos durant 20 anys, les hem anat omplint. Sempre editem 700 exemplars.
Lluny de les 32 inicials…
Teníem l’amor propi molt baix, perquè pensàvem en només 32 pàgines, i hem descobert que una revista de proximitat com la nostra augmenta el nivell d’autoestima dels pobles.
Per què?
Perquè les coses que es fan, encara que siguin petites, es converteixen en notícia. Pot semblar que no tenen importància, però el fet de veure-les en una publicació les fa més grans i puja l’autoestima dels pobles i dels seus veïns, valorant-nos com el que som, pobles petits.
“Ser capellà no només és dir missa, sinó que suposa estar al servei de la gent. Coordinar la revista és un servei més a la comunitat”
Des d’aleshores, com han estat aquestes dues dècades?
Ens hem anat consolidant a poc a poc, hem patit la pèrdua d’algunes persones que van començar al principi, però no ens ha creat una crisi, sinó que hem seguit amb molta il·lusió. El fet de veure que la gent dels pobles espera la revista i que es queixin quan no els ha arribat el número ens dona força als voluntaris que la fem. Hi va haver algun moment de crisi, però.
Quan va ser?
L’any 2010, al cap de vuit anys de començar, i va venir perquè vaig tenir molta més feina en la meva professió. Aleshores no tenia temps per dedicar-me a la revista i va ser un mes difícil. Aleshores ens vam proposar plegar, no ens vèiem capaços de tirar endavant. Però tothom va posar-hi el seu gra de sorra, sense dubtar-ho. Si tothom hi estava disposat, jo també ho faria.
Tot l’equip és voluntari. Com us organitzeu per publicar cada dos mesos la revista?
Som onze persones en el consell de redacció, i en qualsevol grup de voluntaris és complicat, i més en el món rural com el nostre. Nosaltres venim d’una economia, ara fa 70 anys, de supervivència, i qualsevol cosa té un valor molt alt.
Posa un exemple.
Un pam de terra pot suposar poder alimentar el teu fill, i això fa que qualsevol activitat que es faci tingui un valor determinat. La mentalitat, tot i que ja no tenim una economia de supervivència, segueix igual que abans, i una de les coses positives que fa aquesta revista és donar valor al voluntariat.
De quina manera?
Mostrant que val la pena dedicar una mica del meu temps i de les meves qualitats en favor dels altres, perquè això és el que fa avançar la societat. El món no el mouen els polítics o els governs, ells l’administren, sinó la societat civil, i el voluntariat és clau per aconseguir-ho. La nostra premissa i la clau del Llobregós Informatiu és no demanar a ningú més del que està disposat a donar.
La vostra riquesa és la diversitat que teniu en la publicació?
Sí, perquè tracta molts temes diferents i que estiguin sempre relacionats amb la vall. El que volíem era que la gent tingui consciència que són de la vall del Llobregós i aconseguir cohesió entre tots els pobles. Cada poble és un món, relacionar-se amb els altres és difícil més enllà del dia de mercat, i la revista ha aconseguit cohesionar-los.
Els lectors us reconeixen la tasca que feu per unir els habitants de la vall?
Ens sentim molt valorats, i et posaré un exemple. El 25 de setembre vam celebrar els 20 anys de la revista i vam presentar un llibre sobre la cuina del Llobregós que hem editat, on recollim receptes que han aparegut a cada número, són 250 pàgines. La sala va estar plena de gom a gom, tothom estava molt content. Arran de la festa dels 20 anys i de la publicació del llibre, estem sumant noves subscripcions. Així i tot, a vegades també es queixen! [riu].
Tot i ser un mitjà de comunicació escrit, com s’ha adaptat la capçalera a la nova realitat digital i tecnològica?
Vam fer la pàgina web, és molt senzilla i la seva funció és donar a conèixer la revista. Allà hi publiquem tots els números anteriors en PDF, del número actual publiquem només l’índex i algun tema atractiu, i també hi ha la possibilitat de subscriure’s o d’escriure algun article perquè sigui publicat. Pel que fa a les xarxes socials, tenim perfils a Facebook i a Twitter. Ara ens estem plantejant fer el salt a TikTok.
Són una bona eina d’interacció amb l’audiència?
Sí, perquè donem a conèixer totes les coses que fem i veiem que la gent hi respon. En el cas de TikTok és per apropar-nos al jovent, que no és gaire de paper, i no perquè no els agradi la revista, sinó perquè no llegeixen. Això de TikTok, de moment només és una proposta [riu]. Ja veurem si és la millor fórmula per accedir al jovent.
“Ens preocupa el fet generacional i la continuïtat. Ens amoïna que al jovent li costa sumar-s’hi”
Més enllà de interacció tecnològica, hi ha altres maneres d’engrescar els joves?
En algunes temporades, hem ofert als joves que tinguessin dues pàgines per a ells, maquetades al seu gust i nosaltres les afegim a la revista. Ens ha funcionat, ells expliquen les activitats que fan i hi donen el seu estil, i creiem que és una manera per tal que ells s’incorporin. També hem anat als centres educatius per explicar-los com es fa una notícia i de quines parts es composa, i ells han fet notícies sobre la seva escola. Després, hem corregit els textos i les publiquem al següent número, amb la idea de suscitar la vocació pel periodisme.
Formeu part de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal. Què us aporta?
Hi tenim molt bona relació, ens donen un suport incondicional. Quan fan alguna assemblea hi assistim i estem molt a gust, allà.
A més de coordinar la revista, ets el capellà de tots els pobles de la vall. Com et vas decidir a formar part del projecte Llobregós Informatiu?
Penso que ser capellà no només és dir missa, sinó que suposa estar al servei de la gent. Coordinar la revista és un servei més a la comunitat. Per això, des que es va iniciar el projecte de la revista m’hi vaig implicar per coordinar-la. Si serveixo per a alguna cosa que els pugui ajudar, ho faig, perquè seria incapaç de predicar alguna cosa i després no fer-la.
La capçalera suma dues dècades de vida. A curt i mitjà termini quins reptes es planteja?
Ens preocupa el fet generacional i la continuïtat. Som homes i dones de diferents edats i ens amoïna que al jovent li costa sumar-s’hi. La resta es pregunta qui seguirà maquetant la revista quan jo no pugui, perquè m’hauré fet gran, i encara no hem trobat ningú que ho pugui fer. Jo els responc que ho farà la impremta, a un preu determinat, així que no han de preocupar-se, que encara queda molt per a aquest moment.
