Francesc Florensa (Llardecans, Segrià, 1979) és el coordinador de SomGarrigues, el periòdic de capçalera de la comarca. La publicació, que va néixer el 2000, s’ha consolidat com la veu de les Garrigues amb una proposta totalment professionalitzada. Així, ha rebut el reconeixement del sector al país amb el Premi Nacional de Comunicació i a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català. A Comunicació 21, Florensa referma el compromís de SomGarrigues amb el periodisme de proximitat i el territori.
Amb quina necessitat va aparèixer SomGarrigues?
Des d’un inici el SomGarrigues va néixer amb la idea d’informar i vertebrar la comarca, amb el compromís de posar els temes que ens afecten sobre la taula. De portes endins, des d’un primer moment es va apostar per la professionalització, perquè si no, al cap d’uns anys, passaria com a la majoria de publicacions, que només amb voluntariat s’acabaria perdent.
I no només no s’ha perdut, sinó que suma més de 20 anys. Quina evolució ha tingut?
El projecte, a base de molt esforç, ha crescut fins al punt on som ara. Aquest creixement s’ha concentrat sobretot en els últims deu anys. El SomGarrigues ha mantingut la periodicitat quinzenal, és una periodicitat una mica estranya, però ens permet fer reportatges pausats i mantenir un equilibri amb una plantilla relativament petita.
Què ha suposat per a la capçalera tenir presència en el món digital?
Des d’un primer moment hem tingut molt clar que havíem de ser-hi, però si el digital ja és difícil per als mitjans grans, imagina en una comarca com la nostra, de menys de 24.000 habitants, i sense una xarxa comercial forta. Sempre hem tingut una relació d’amor-odi, de voler ser-hi i voler ser-hi bé, igual que ens passa amb les xarxes socials. Però, per altra banda, hi ha la dificultat perquè sigui rendible, i sabem que la mare dels ous és el SomGarrigues en paper.
Els continguts al digital són gratuïts. Us heu plantejat la possibilitat d’una quota de pagament?
Sí, podem avançar que a partir del mes de març de 2022 farem un canvi important en el web: passarà a tenir una part de pagament amb continguts diferents i una altra part amb continguts gratuïts, com fins ara. La idea és arribar a un públic al qual ara no arribem, sobretot a aquells expatriats que viuen fora de la comarca i que volen tenir-hi accés. Creiem que aquí podem obrir una nova via de nous lectors.
“El reconeixement del sector sempre agrada, però la primera recompensa és que el subscriptor mantingui la quota i que els anunciants renovin la confiança”
Dins l’ecosistema comunicatiu de la comarca, quin paper hi juga SomGarrigues?
A la comarca no hi ha cap altre mitjà comarcal de premsa escrita, n’hi ha d’altres de locals i voluntaris i que no fan el que fem nosaltres. A la demarcació de Lleida, després dels diaris Segre i La Mañana, en paper som els tercers en difusió, cosa que té molt mèrit, perquè només som presents en una sola comarca.
No us heu plantejat ampliar la capçalera territorialment?
La nostra tasca se centra en les Garrigues i fem el que sabem fer, és el nostre compromís. Sense el compromís dels treballadors i de la xarxa de col·laboradors no haguérem arribat on som ara; han tingut un paper determinant per ajudar-nos a tirar endavant. Nosaltres vam néixer per ser i informar a les Garrigues, i aquesta és la nostra raó de ser. El que sí que hem intentat ha estar arribar a diferents públics.
La capçalera es complementa amb dues publicacions més.
Sí, en format paper oferim SomEsports, una revista mensual d’esports de la comarca que ens apropa al públic més jove, i SomCanalla, una publicació bimestral per a nens i nenes i a les seves famílies. Aquesta la repartim gratuïtament als centres escolars de la comarca. El SomEsports, com el SomGarrigues, també té una versió digital.
Han rebut dues distincions de mèrit: el Premi Nacional de Comunicació en la categoria de comunicació de proximitat i el guardó al millor reportatge de premsa en la Nit de les Revistes i la Premsa en Català. Què suposa el reconeixement del sector?
Sempre agrada, però la primera recompensa és que el subscriptor mantingui la quota any rere any i que els anunciants renovin la confiança. Però tenir el reconeixement des del sector és una alegria, estem molt contents amb la trajectòria que estem tenint.
“En la premsa comarcal, els mitjans més petits pateixen un relleu generacional, i els mitjans més professionalitzats pateixen les crisis de model i publicitàries”
Allò que es diu que tot passa a Barcelona i que la resta del país queda a l’ombra, el fet que Lleida sempre quedi més amagada, de qui és el problema?
No ho sé, però potser és una mica de tots plegats. Des de Barcelona costa molt anar a comarques. Crec que és culpa dels qui no fan cas dels petits, però també dels petits en enlluernar-se per Barcelona, per la metròpoli.
Formeu part de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, què representa com a aixopluc d’aquestes capçaleres?
És la casa gran i és on anem tots quan tenim un problema, i el nostre compromís amb l’associació és ferm i en formem part de la junta des de fa més de 15 anys. És molt important que existeixi aquest lobby de la premsa comarcal, també per reclamar els nostres drets, donar-nos un cop de mà en l’àmbit publicitari, que acaba sent la clau per mantenir la viabilitat de les capçaleres.
Quines serien les necessitats en què coincidiu la majoria de capçaleres davant aquesta realitat de premsa de proximitat?
A Premsa Comarcal hi ha dos tipus de publicacions. Per una banda, hi ha mitjans més petits que són fruit del voluntariat i que tenen un tipus de problemàtiques. I per altra banda, hi ha els mitjans més professionals. Pel que fa als més petits o amb menys periodicitat, pateixen un relleu generacional, i els mitjans més professionalitzats han de pagar nòmines i els seus problemes són econòmics, patint crisis de model i publicitàries.
