Foto: Quim Miró / Espai.Mèdia

Genís Roca (Girona, 1966) és expert en el món digital i d’internet, un àmbit al qual s’hi dedica professionalment des de fa gairebé 30 anys. És arqueòleg, llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i MBA per ESADE. El 2013 i 2014 va ser escollit un dels 25 professionals més influents a internet de l’Estat espanyol pel diari El Mundo. Ha publicat diversos llibres i exerceix el seu mestratge en centres universitaris. També és president de la consultora de negocis RocaSalvatella i de la Fundació puntCat. En una entrevista a Espai.Mèdia, Roca aborda els canvis que viu la societat en l’era digital i tecnològica.

Com un arqueòleg acaba convertint-se en un expert i un guru del món digital i d’internet?
Perquè el que resulta difícil és treballar com a arqueòleg, i m’he hagut de buscar altres camins. Feia broma [somriu]. Un arqueòleg estudia l’evolució de l’activitat humana, i aquesta està marcada per la tecnologia. Tots els grans canvis d’era al llarg de la història estan condicionats per la tecnologia, i jo, a la meva manera, m’ho miro amb ulls d’arqueòleg i no d’informàtic o d’economista.

Quina revolució ha estat més rellevant per a la humanitat: la industrial o la digital i tecnològica?
La que és més rellevant és la que et toca viure. Som fills de la revolució industrial i pares de la societat digital. Formem part d’una generació centenària que veiem el final del model marcat per la revolució industrial i l’inici del model digital. El problema que té la nostra generació és que veu com deixa de funcionar l’antic i com encara no funciona allò nou.

Què comporta?
Patiment, perquè avui encara hi ha gent que abraça el model antic marcat per la revolució industrial i hi ha gent que abraça sense embuts el model nou de l’era digital. I patim perquè ben bé res funciona.

La tecnologia digital ha modificat la nostra relació amb la informació?
Sí, perquè la informació s’ha massificat. Abans hi havia un cert volum d’informació i el generaven un cert nombre d’actors. Actualment, s’ha massificat el nombre d’actors que generen i reben informació. Per tant, reconsiderar la nostra relació amb la informació és reconsiderar la nostra relació amb el poder. I això és molt bèstia. Per això parlem de canvi social, i no només de canvi de model de negoci o productiu. Modificar la nostra relació amb la informació significa redissenyar el model social que ens manté junts. Ja veurem si en serem capaços.

Blockchain, tokens, intel·ligència artificial, big data… Com condicionaran tots aquests elements les nostres vides?
Totes aquestes paraules són una moda, i es fa insuportable. Quan t’arriba la moda costa mantenir la serenor. Aquests nous conceptes no ens condicionaran tant com diuen, serà més del que ens imaginem. És aquesta ambivalència. Blockchain, TFT, tokens modificaran la gestió de la nostra propietat privada, que canviarà els models tradicionals, i caldrà revisar-los. I aquesta revisió és profunda, una tasca que tindrà lloc en els propers 30 o 40 anys.

“Modificar la nostra relació amb la informació significa redissenyar el model social que ens manté junts. Ja veurem si en serem capaços”

Som esclaus de la tecnologia?
Sí, amb tota normalitat. Com ho som de l’electricitat, de l’agricultura i del foc. La nostra generació no som víctimes de la tecnologia, l’hem escollida. I ho explicaré amb una metàfora: la del foc.

En què es basa?
Els homínids van descobrir el foc fa 500.000 anys. Estic segur que els descobridors del foc es van cremar. Tothom un dia o altre ens hem cremat o tenim una cicatriu, ja sigui fent un ou ferrat, planxant roba o amb un petard en la revetlla de Sant Joan. Així i tot, la humanitat va decidir conviure amb el foc. Perquè no volem renunciar a tenir un plat calent a taula o a l’escalf que genera una llar de foc a l’hivern. Amb la nova tecnologia passa el mateix, hi ha riscos i perills com el foc, però no estem disposats a viure sense aquesta tecnologia.

En un món global canviant i accelerat, quin paper juga la formació?
Sempre necessitem continuar aprenent, sobretot quan s’estan incorporant novetats. I molt més avui quan les novetats són tècniques, polítiques, socials o legals. Però no només aquells qui treballin en l’àmbit digital o tecnològic, tothom. I a més, els processos de formació també estan subjectes a la transformació digital; és a dir, la formació com la teníem entesa fa 20 anys enrere ja no existeix. Per tant, tot i tothom està en procés de canvi.

Presideix la Fundació puntCAT, un domini pioner en la promoció del català a internet.
Va néixer fa 16 anys amb l’encàrrec de ser el gestor davant el regulador internacional del domini .cat, que va ser el primer domini d’àmbit cultural del món, fins aleshores eren tècnics. Després n’hi ha hagut molts més, però el català va ser el primer. Aleshores, defensar el domini .cat era defensar la identitat catalana a internet. Actualment aquesta identitat ja no pot defensar només un domini, perquè hi ha molta gent que ja no té un domini, sinó que és usuari de Twitter, Twitch o s’ha fet youtuber.

I aleshores, quina és la funció actual de la Fundació?
La nostra funció fundacional és acompanyar el desenvolupament digital dels Països Catalans, i considerem que amb la defensa dels dominis ja no n’hi ha prou. Per això, ara hem iniciat un procés de diversificació de la nostra activitat, posant en marxa programes específics en suport dels creadors de continguts en català. I també aquells que van dirigits en la seguretat digital, en la prevenció d’atacs i d’espionatge.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram