Gerard Pol (Amer, 1980) és el director de Ràdio Bonmatí, ubicada al municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí (La Selva), que acaba de complir 15 anys. Reconeguda com la ràdio del Ter Brugent, ha tornat a l’escenari dels seus inicis, però amb l’experiència d’allò que funciona i enganxa els oients. A Comunicació 21, Gerard Pol confia que l’emissora es nodreixi ben aviat de noves veus per enfortir la programació.
Quan comença el teu lligam amb Ràdio Bonmatí?
Jo era a l’emissora municipal de Quart i uns veïns coneguts de Bonmatí em van explicar que volien posar en marxa una emissora de ràdio. Al principi no ho veia clar, perquè muntar una ràdio costaria molt, però el projecte va tirar endavant, tres anys més tard, gràcies a una subvenció a través de l’Ajuntament de Bonmatí. Així és com vam muntar els primers estudis de la ràdio.
Com va ser el procés de cocció de l’emissora?
Vaig estar acompanyat per dues persones que em van ajudar molt: Xavier Sarsanedas, que és regidor de l’Ajuntament de Bonmatí, i Elena Gordillo, que en els primers anys de la ràdio era a l’Ajuntament. Entre els tres vam fer l’equip impulsor de la ràdio. Al principi anàvem molt perduts, jo era l’únic que havia remenat una mica sobre ràdio. Finalment, ho vam tirar endavant, els estic molt agraït.
El primer director va ser Xavier Sarsanedas.
Així és. Jo vaig començar com a col·laborador que feia de tot, perquè grava jingles i veus, m’encarregava de la programació o muntava l’estructura per començar de zero. Sarsanedas va deixar-me la direcció de l’emissora fa cinc anys.
Ràdio Bonmatí té com a distintiu que és una ràdio associativa sense ànim de lucre.
A l’inici vam crear una associació radiofònica que no depenia directament de l’Ajuntament, tot i que sempre hi ha estat arrelada, i és una ajuda. La responsabilitat de l’emissora és nostra, i comptem amb un grup de col·laboradors. Que sigui sense ànim de lucre vol dir que nosaltres no ens guanyem la vida amb la ràdio.
“Ràdio Bonmatí té una programació totalment musical, ens manquen continguts d’informació local”
Com es pot gestionar una emissora de ràdio amb tants pocs efectius?
Et seré molt sincer, i sabem que la ràdio local és difícil de gestionar si ets poca gent, com és el nostre cas, però hem passat per tres fases. En la primera, la inicial, vam posar en marxa el projecte i vam fer que tirés endavant per aportar de cara al futur. Després vam passar a la fase més maca de la ràdio, entre el 2012 i el 2017, on hi va haver més gent i en què vam sortir al carrer en fires i festes i festivals de música; això va durar prop d’uns sis anys i vam fer molta pinya. I en va venir una altra, la més recent, que ens vam quedar orfes de gent, avui tenim pocs col·laboradors.
I com sobreviu, la ràdio?
A cop d’ordinador i amb una programació molt automatitzada. Molts programes són gravats d’altres emissores que ens els cedeixen, i el fet de no tenir directe ens fa que no tinguem informació local. Esperem recuperar-la en propers anys; la vida, com tot, és un cicle, i tot torna. Voldríem tornar a aquella època tan màgica que ens va portar tanta informació local, amb més continguts i l’emissió en directe. Són l’essència d’una ràdio petita.
Quina acollida va tenir la ràdio per a la gent del poble?
El que va funcionar molt bé va ser quan vam sortir al carrer en pobles veïns de la zona, i agradaven molt els continguts que ens feien estar a prop de la gent, perquè era una ràdio molt propera. Fins i tot en un estand, la gent podia veure com feies ràdio en directe. Són coses que no fas si et quedes tancat en un estudi. D’aquesta manera, t’obres, perquè el cara a cara és molt important, i no com estem fent ara, digitalment. La pandèmia ens ha dut a anar-hi a més, en aquest sentit.
Com d’important és per a vosaltres poder fer directes i sortir al carrer?
Molt, que la gent pugui sintonitzar la ràdio escoltant el que vol sentir, música i informació local, és molt important per a una ràdio petita com la nostra.
Quina programació teniu, com està bastida la graella?
Actualment, és una programació totalment musical. Tenim dues franges: durant tot el dia, la música és més animada, i a partir de la nit en l’espai Sentim la nit la tria s’orienta més per a adults, és més vintage.
En la graella us manquen els continguts informatius.
Sí, ens manca informació, tot i que connectem amb els butlletins informatius de La Xarxa. Però no descartem oferir més continguts de La Xarxa la propera temporada. Ja ho havíem fet anys enrere i voldríem tornar a implementar-los.
I els caps de setmana, què oferiu?
Hem creat altres espais, amb més música de ball o més ambiental i minimalista. Hem anat a buscar el que durant el cap de setmana tingui lògica i que agradi als amants de la música. A més, estem molt contents perquè des de fa uns tres anys els dissabtes i els diumenges, durant quatre hores (de 10 del matí a 2 del migdia), oferim El gramòfon, un programa més dedicat als nostàlgics que agrada moltíssim, amb música de les dècades dels 70, 80 i 90. Estem contentíssims, perquè és una fórmula que ens ha funcionat molt bé i des que vam començar s’escolta molt.
Quin lligam teniu amb La Xarxa?
Personalment, estic molt content, hem optat sempre per una programació pròpia, però quan vam entrar a La Xarxa vam tenir aquesta ajuda i ens serveix de molt. No només pels continguts, sinó pel suport tècnic. La Xarxa és una gran ajuda per a les emissores petites, com és la nostra.
Com us esteu adaptant a la digitalització?
Als inicis de la ràdio ens hi vam adaptar molt bé, no va ser un gran problema. Prova d’això és que vam emetre per streaming. Així i tot, actualment ho tenim una mica abandonat, ens faria falta alguna persona per actualitzar les xarxes socials i els pòdcasts. Voldríem anar-ho millorant la pròxima temporada.
15 anys complerts. I ara, què?
Hem preparat alguna acció de marxandatge per visualitzar-nos a la Festa Major del poble, però no hem fet cap contingut especial. Estem molt contents d’haver arribat als 15 anys i espero que, de cara als propers anys, trobem més gent col·laborant amb nosaltres.
