Guillem Lluch Torres (Barcelona, 1986) és periodista i el coordinador de Pirineus Digital, el nou portal que forma part del grup Cadena Pirenaica. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, va iniciar-se als serveis informatius del Grup Flaix a Barcelona. Un cop establert a la Cerdanya, va ser corresponsal de Catalunya Ràdio fins que va formar part de Cadena Pirenaica. Impulsor de la capçalera Ara Pirineus (associada al diari Ara), també va treballar a l’Agència Andorrana de Notícies. Actualment també és el coordinador de les revistes Cadí-Pedraforca i Garona-Noguera del Grup Gavarres. A Comunicació 21, Lluch reivindica el periodisme de petita escala i exposa la complexitat que té arrelar un projecte comunicatiu als Pirineus.
Com va ser el procés de cocció de Pirineus Digital?
Pirineus Digital neix davant de la necessitat d’explicar la realitat de les comarques que s’hi apleguen, i fet per periodistes treballant presencialment i trepitjant el terreny, anant més enllà de les notes de premsa que generen les administracions. I sobretot després de l’espina clavada que ens va deixar el projecte fallit de l’Ara Pirineus, que no va tenir la continuïtat que esperàvem.
Per què no va arrelar la versió pirinenca de l’Ara?
Des de Barcelona la visió era d’encabir-ho com una secció local més a la web mare del diari. En canvi, la nostra era de convertir-lo en una capçalera digital amb tots els ets i uts. L’experiment va tenir una durada d’un any, va acabar desapareixent.
Quina complexitat té consolidar un projecte comunicatiu als Pirineus?
Hi ha diversos factors. El primer i més rellevant és l’econòmic, que, al cap i a la fi, és el que t’ha de garantir la viabilitat. El Pirineu no té el múscul econòmic i comercial que disposen altres territoris del país, i si a més li sumes els pocs ajuts que pots rebre des de l’administració, t’acaba penalitzant. Per tant, aquest aspecte et condiciona i et limita a l’hora de consolidar un projecte comunicatiu amb cara i ulls. N’hi ha diversos al territori, però són petits.
El projecte apareix amb l’aixopluc de Cadena Pirenaica i, especialment, amb l’estructura de Pirineus TV.
Així és. Pirineus TV és actualment el mitjà de referència al territori. Gràcies a la sinergia que ofereix Pirineus TV, és una oportunitat que Pirineus Digital no podia desaprofitar per oferir un producte digital fet aquí. Comptar amb l’estructura humana i tècnica de Pirineus TV és un pas endavant per intentar consolidar un portal digital a les nostres comarques. Venim a sumar amb la resta de mitjans, que estan fent una gran feina.
Quin territori abraça Pirineus Digital?
El territori és molt extens i volem abraçar l’univers mediàtic pirinenc, que existeix. A més de les comarques de l’Alt Pirineu, també posem la mirada en territoris pròxims com Andorra, que per la seva influència a la zona acaba generant notícies d’interès també per al públic altpirinenc. La capçalera vol ser una eina més al servei de l’Alt Pirineu i la seva gent.
“Volem ser un territori connectat amb la resta del país i comunicativament atractiu”
Les muntanyes apropen o separen?
Històricament sempre havien unit més, molt més que ara. Quan la gent anava a peu, les relacions humanes eren molt més vives entre valls, ja que d’alguna manera les muntanyes eren la via de trànsit natural. És més en l’època moderna que sembla que les muntanyes ens han separat i els pirinencs hem començat a tenir més relacions verticals; és a dir, seguint els rius cap al sud, que no pas horitzontals, seguint les muntanyes. Per això, un dels grans reptes de Pirineus Digital és ajudar al fet que els altpirinencs reforcem aquests lligams comuns i fem més permeables aquestes muntanyes. Si ho aconseguim, ens donarem doblement per satisfets.
Per què és rellevant una capçalera així en territoris més despoblats com el vostre?
Ara més que mai cal explicar allò que passa, i des de Pirineus Digital tenim el privilegi d’explicar allò que cap altre mitjà farà. Per tant, cal ser-hi per explicar-ho. També en territoris més despoblats, encara que només representi l’1% de població de tot el país. Més enllà de ser un territori amb poca població, el Pirineu té un problema afegit: la provincialització.
Què vols dir?
La separació que se’n fa dels Pirineus, ja sigui de Lleida com de Girona. Aquí ningú se sent lleidatà ni gironí, som de Pirineus. Es tracta d’una simple divisió administrativa, però que no ha arrelat mai. Des dels mitjans de comunicació tenim el deure d’enfortir aquest sentiment pirinenc. I alhora, la provincialització ha provocat que hàgim quedat sempre en terra de ningú.
Així i tot, els Pirineus és un territori turísticament molt atractiu.
Sí, qui no hi estiueja hi puja a esquiar a l’hivern, hi ha molta segona residència. A banda de ser un territori d’oci i de lleure, també volem ser un territori connectat amb la resta del país i comunicativament atractiu. Perquè la informació que es genera aquí també té interès per aquells que viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona i en altres ciutats potents del país.
Tenint en compte aquest escenari, Pirineus Digital vol ser l’altaveu d’aquest territori per als mitjans fets a Barcelona?
És bo que des de fora se’ns miri, com ha estat l’interès que s’ha generat aquests dies arran de la posada en marxa de la capçalera. L’objectiu principal és informar la gent de l’Alt Pirineu, però si podem ser l’aparador del que passa als Pirineus per als mitjans, benvingut sigui. Pirineus Digital vol explicar la realitat del territori fugint de tòpics i folkorismes, i posar en valor aquest periodisme de proximitat.
La vostra audiència directa és als pobles petits dels Pirineus i, majoritàriament, gent d’edat avançada a la qual l’accés al món digital i tecnològic se’ls fa més feixuc o directament no hi conviuen. Com s’adapta un mitjà digital en aquesta realitat?
És complex i és un repte més que tenim fixat. Sense anar més lluny, arran de fer públic la posada en marxa del diari digital, un veí del poble em va preguntar on podia comprar-lo i si podia llegir l’edició del dia anterior… Vaig intentar explicar-li com ho havia de fer, i potser a partir d’ara llegir Pirineus Digital li permetrà familiaritzar-se amb l’entorn digital amb l’excusa de conèixer allò que li genera interès. Si podem contribuir a trencar barreres amb el món digital, no podrem demanar gaire més.
