Foto: Maria Cerezuela
Gwyn Nissen (Aabenraa, Dinamarca, 1963) és el cap de redacció de Der Nordschleswiger, el mitjà danès que aquesta setmana ha estat distingit amb el Premi Internacional AMIC Mitjans de Proximitat en la categoria d’Unió Europea que promou l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació. De la capçalera danesa, el jurat ha posat en valor la seva adaptació a l’entorn digital, assegurant la seva supervivència i rellevància dins la comunitat tenint en compte que és un digital en llengua alemanya, que és minoritària al sud de Dinamarca. També destaca per l’aposta pel periodisme de servei i la captació d’audiències joves. Nissen, que ens atén a La Pedrera poc abans de la gala de l’AMIC, reivindica un lligam més directe entre els mitjans majoritaris i minoritaris.
Què representa per a Der Nordschleswiger aquesta distinció internacional?
Primer de tot, va ser una gran sorpresa i ens fa sentir molt orgullosos. Orgullosos perquè hem treballat molt durant molts anys, i molts dels nostres periodistes han posat molt d’esforç en aquest canvi. A Dinamarca rebre un premi així és rellevant, i en diem: “aplaudiments a l’espatlla per la feina ben feta”.
Què destacaria de la trajectòria de Der Nordschleswiger, una capçalera amb gairebé 80 anys?
Som un diari amb una llarga història, fundat el 1946. Tot i tenir una base de lectors fidel, continuem sent una part de la minoria alemanya situada al sud de Dinamarca, una minoria formada per entre 12.000 i 15.000 persones aproximadament. Malauradament, ens vam adonar que cada vegada menys gent llegeix diaris. Prova d’això és que, a finals de 2008, vam arribar a ser el diari de paper més petit de Dinamarca, amb només 120 subscriptors. Era especialment preocupant tenint en compte que ni tan sols estàvem arribant a una fracció significativa de la nostra pròpia comunitat amb el nostre diari imprès.
Actualment, Der Nordschleswiger és un mitjà exclusivament en format digital.
Sí, així és. Fa tres anys vam prendre la decisió de transformar-nos completament a digital. Vist amb perspectiva, va ser la millor decisió, la més correcta.
Foto: Maria Cerezuela
El distintiu més rellevant de la seva capçalera és que elaboren contingut informatiu local en alemany, llengua minoritària al sud de Dinamarca. Per què hi van apostar?
Fa 100 anys, el límit territorial es va desplaçar, deixant com a conseqüència comunitats minoritàries a cada costat de la nova frontera. Així doncs, al nord d’Alemanya existeix una important minoria danesa, amb aproximadament 50.000 persones. De manera recíproca, al sud de Dinamarca, en el territori danès hi ha comunitats que disposen dels seus propis clubs esportius, escoles, sistemes de biblioteques, serveis de salut social i, a més, compten amb mitjans de comunicació propis, com el nostre Der Nordschleswiger, que serveixen les seves necessitats específiques.
Quina és la realitat del periodisme de proximitat al sud de Dinamarca?
Hi ha dos mitjans de comunicació majoritaris i dos de minoritaris a cada costat de la frontera, la qual cosa ens proporciona una audiència considerablement més àmplia que en el passat en paper. Hem mantingut una cooperació durant 20 anys, i en els darrers deu anys hem establert un intercanvi rellevant quant a periodisme.
En què consisteix aquest intercanvi?
Quan un dels mitjans publica un article, la resta de mitjans tenen llibertat per utilitzar-lo, juntament amb les fotografies associades. Des del meu punt de vista, aquest és un fenomen únic en comparació amb altres regions d’Europa o del món, on els mitjans de comunicació no treballen d’aquesta manera integrada. La simbiosi entre els mitjans majoritaris i minoritaris és un tret distintiu, i crec que això és un gran avenç per garantir la viabilitat del periodisme.
“Practiquem un periodisme crític sobre la nostra comunitat i al mateix temps mantenim un vincle estret amb els lectors”
Com aborda la informació de proximitat Der Nordschleswiger?
Ens trobem en una àrea principalment rural, amb una població d’aproximadament 230.000 persones, el que implica una proximitat significativa amb els residents locals. Amb el salt al digital, hem connectat millor amb els nostres lectors i la comunitat se sent més partícip.
De quina manera?
Sigui per corregir errors o proporcionar informació, sempre hi ha algú disposat a ajudar. El nostre objectiu és mantenir-nos amb les notícies que tenen un impacte directe sobre les persones. Hem dedicat esforços a entendre les necessitats locals, i el món global.
Precisament, en un món tan globalitzat, per què té tant valor la informació de proximitat?
Crec recordar un estudi realitzat fa uns 25 o 30 anys a Dinamarca que demostrava que la gent tendia a centrar-se principalment en els esdeveniments i informació locals, amb un radi d’interès d’aproximadament sis quilòmetres. No obstant això, també existeix un interès general per qüestions de naturalesa global, que també captiven l’atenció. Per tant, aquesta és una part integral de la nostra tasca: informar la gent sobre allò que és significatiu per a ells. En definitiva, estem aquí per connectar amb la manera de pensar de la gent i oferir-los el que necessiten.
Foto: Maria Cerezuela
Quin és el lligam de Der Nordschleswiger amb els lectors?
Crec que tenim lectors molt compromesos, que formen part dels diferents clubs esportius, associacions socials, escoles i esglésies de la comunitat alemanya minoritària. Mantenim una comunicació directa i franca amb els lectors, preguntant què necessiten i què busquem nosaltres, assegurant-nos que sempre obtenim la informació necessària. Tenim la capacitat de fer que la gent s’alci i ens concedeixi entrevistes quan és necessari.
Els vincles amb la comunitat, sobretot quan és petita, té els seus riscos per al periodisme.
De vegades, també sorgeix una consciència col·lectiva sobre les qüestions que ens envolten. Tot i que el nostre àmbit d’influència es limita a un col·lectiu de persones determinat, crec fermament que podem practicar un periodisme crític sobre la nostra comunitat i al mateix temps mantenir un estret vincle amb els lectors.
Com creu que afectarà la implementació de la intel·ligència artificial en els mitjans de comunicació?
Crec que la intel·ligència artificial pot convertir-se en una eina essencial en les nostres redaccions editorials, especialment amb els sistemes de programari que estaran disponibles en el futur. El seu ús adequadament gestionat pot ser molt beneficiós per als mitjans de comunicació. No obstant això, la meva preocupació principal recau en la gent i la seva capacitat per discernir entre la informació precisa i la incorrecta, entre el que és veritat i el que no ho és. D’altra banda, aquesta evolució representa una oportunitat perquè els lectors confiïn en els mitjans de comunicació, que es guanyin merescudament la seva confiança.
Candice Fortman: “Entenem el periodisme com una eina per millorar la vida de la gent”
