Foto: Francisco J. Rodríguez

Iu Forn (Badalona, 1962) és des de l’abril el nou director de l’Agència Catalana de Notícies. Després d’iniciar-se a Ràdio Cubelles, va ser redactor, guionista, coordinador i director de diversos programes a Cadena 13, Ràdio 4, RNE, Catalunya Ràdio, Catalunya Cultura, COMRàdio, Ona Catalana i RAC1. En premsa, ha estat redactor de política i articulista a El Punt, l’Avui, l’Ara i ElNacional.cat, on ha estat responsable dels projectes audiovisuals. Forn va formar part de l’equip fundador de l’Ara i va col·laborar a la revista El Jueves, on va formar part del consell editorial. També ha estat guionista, director i presentador de diversos programes de televisió d’actualitat, humor, concursos i reportatges, i de sitcoms per a TVE, TV3, Euskal Telebista, La Xarxa i betevé. A més, ha dirigit documentals i anuncis publicitaris, i ha escrit vuit llibres. A Comunicació21, Forn traça les línies de present i de futur de l’ACN en l’entorn comunicatiu català.

Com li arriba l’oportunitat de dirigir l’ACN?
Va haver-hi una trucada oferint-me la possibilitat, si m’engrescava, de veure’m com a director de l’ACN. Primer vaig pensar que s’havien equivocat, perquè l’últim en la meva vida que em podia imaginar era que algú em fes aquesta oferta; tenia unes hores per respondre, m’ho vaig plantejar al vespre i vaig decidir que sí.

Quins són els motius que l’engresquen a fer el pas?
Sempre m’he cregut els mitjans públics d’aquest país i, de vegades, he hagut de defensar-los en llocs bastant marcians. Per això havia de dir que sí. Si m’oferien dirigir-ne un, en aquest cas el més humil, havia de ser coherent amb mi mateix. Si hagués rebutjat la proposta, no hagués estat coherent.

Quin és el llegat que ha rebut de l’anterior director, Marc Colomer?
En Marc m’ha fet un regal sensacional: un conveni per als treballadors. I em trobo, a banda, una agència on els nostres clients valoren moltíssim la feina que fem i que funciona. L’equip és jove, coneix molt bé la casa, i formen un engranatge que funciona perfectament. Un dels èxits quan acabi la meva tasca aquí serà que no he espatllat tot el que ara funciona bé, que de vegades no és fàcil. També vull fer altres coses, deixar-hi el meu segell.

Què simbolitza avui l’ACN?
L’ACN és l’eina principal per a què moltes coses que succeeixen se sàpiga que estan passant. De fet, he anat a visitar tots els companys arreu del territori. Es tracta d’explicar el que passa al país amb immediatesa i el màxim de rigor.

“Intentaré que l’ACN mantingui la neutralitat política absoluta, que sigui una agència de fiar”

L’ACN assumeix el seu lideratge en la comunicació del país?
Sí, nosaltres aspirem a tenir el màxim de clients i fer el màxim de notícies possible, per això hem de reforçar l’agència. Una de les preguntes que darrerament faig és: “ens creiem l’ACN, com a país?”.

Ens la creiem?
Som una agència que ha de nodrir informativament el país de les coses que passen, però, sobretot, del que fa el Govern. No fem propaganda, sinó pedagogia, expliquem què fa el Govern, perquè si no ho fem nosaltres no ho farà ningú. Com a director de l’ACN vull informar el màxim de què passa al país, però com a ciutadà que pago els meus impostos vull saber com es gestionen.

De quina manera?
Volem explicar històries individuals que ens ajudin a entendre aquest país i les coses que s’hi estan fent. Són moltes, però no sabem que s’estan fent.

La majoria dels mitjans acusen la visió centralitzadora de Barcelona. L’ACN té una mirada descentralitzadora del país?
És fonamental la feina que fa al territori, perquè si no hi som, no existeix. Amb la poca gent de què disposem per al territori que cobrim, som la veu de la majoria d’actes, activitats, iniciatives i projectes que es fan arreu del país. Si algun dia l’ACN no estigués al Parlament, tampoc passaria res, perquè hi ha altres mitjans que hi van. Però si l’ACN no hi fos al territori, hi hauria una apagada informativa a Catalunya, perquè no hi ha ningú més que faci això.

Foto: Francisco J. Rodríguez

Els pressupostos de la Generalitat per al 2022 preveuen destinar 3,2 milions d’euros a l’ACN, un 16% més que en els darrers comptes. Amb aquesta aposta, la viabilitat de l’ACN està garantida?
En aquest moment la viabilitat està garantida per a continuar fent el que fem avui, però hem de fer més. No n’hi ha prou amb aquesta partida pressupostària. Necessitem més pressupost per a l’ACN si ens creiem un projecte real de mitjans públics de país.

Més enllà dels recursos públics, quines altres vies de finançament es planteja?
Hem de buscar més ingressos, més clients, i als que ja tenim oferir-los altres paquets informatius a banda del que ja fem ara. Hem de mirar molt cap al futur, amb mitjans digitals, utilitzar les tecnologies més punteres, i tenir les millors eines i oferir uns serveis diferents del que fem ara, sense deixar de fer el que fem ara.

Per a què?
Hem d’oferir un servei afegit, si no correm el risc de convertir-nos en una agència que fa teletips, i no podem arribar a això. Hem d’apostar per convertir-nos en una agència que sigui model en l’àmbit europeu. Petita, però moderna, flexible i àgil, i el màxim d’innovadora. I hem d’establir mecanismes i sinergies amb la resta d’agències europees.

“La meva relació amb els mitjans ha desaparegut, no hi col·laboraré, he deixat de tenir opinió”

Una de les apostes innovadores va ser la nova plataforma digital de l’ACN, que es va estrenar aquest any. Quin balanç en fa?
Positiu, està funcionant perfectament, i ara hem d’anar fent innovacions i afegir més continguts i eines, perquè part del projecte passa per enfortir els serveis que estem oferint als clients al web. Tot plegat ho anirem fent a mesura que puguem i en funció del pressupost.

Com s’està adaptant l’ACN a la tecnologia blockchain i NFT?
Tenim un projecte de blockchain que estem desenvolupant i hem de donar-hi més empenta. Hem de tirar per aquí i, tant per a nosaltres com per als nostres clients, és molt important el projecte MOJO [mobile journalism], que significa que els professionals de l’ACN puguin anar a cobrir notícies amb el mòbil, sense les càmeres. Això ens dona agilitat i rapidesa. En uns dies farem proves a la frontera d’Ucraïna amb Polònia amb aquesta tecnologia.

Catalan News és un servei consolidat de l’ACN. És previst que s’hi facin millores?
Catalan News funciona molt bé, però l’hem de reforçar. Ara hi haurà canvis en el format web, serà una pàgina molt més àgil. Seran canvis molt visibles que posarem en marxa ben aviat, a finals de juny. Més enllà de l’aspecte visual, també hi haurà una nova línia d’informació que estem treballant amb el responsable de Catalan News, Guifré Jordan.

Quina?
Volem ampliar la informació que es genera a través dels consolats, a través del Departament d’Acció Exterior. També volem enfortir la nostra relació amb els catalans que estan fora i conèixer qui és qui per adreçar la nostra informació. Hem detectat que hi ha molt consum informatiu de l’actualitat catalana a través de Catalan News, tenim audiència molt consolidada que es connecta des del món anglosaxó.

Foto: Francisco J. Rodríguez

El seu predecessor al càrrec com a director, Marc Colomer, va executar un pla estratègic per a l’ACN. A vostè li han fet el mateix encàrrec?
De moment no. Ara estem treballant amb l’equip de direcció per una modernització d’aquest pla estratègic, farem una carta als Reis amb la premissa de si el país es creu o no l’ACN. Si se la creu, perquè funcioni correctament i ofereixi el màxim de professionalitat i qualitat, és el nostre projecte. Part d’aquest projecte té a veure amb el pla estratègic que ja hi havia establert. Es tracta d’aprofitar el que ja estava fet, aprofitant la trajectòria de Colomer, i afegir-hi altres aspectes.

“Hem d’oferir un servei afegit, perquè si no correm el risc de convertir-nos en una agència que fa teletips”

Quin paper juga l’ACN en les xarxes socials?
L’ACN no necessita clics, som els mitjancers que fem que la informació arribi als ciutadans a través dels mitjans de comunicació. Nosaltres no produïm notícies per a la xarxa, sinó que ens devem als nostres clients. Hem de ser els primers per als nostres clients. Això no vol dir que en el futur tinguem més presència a les xarxes per tal que ens coneguin, no ho descarto, però hem de mirar-ho bé. El que sí que hem d’oferir són més productes als nostres clients, i com més clients, millor. Els serveis són infinits, però hem de canviar la manera de funcionar.

Per què?
L’ACN s’ha de convertir en una agència que enviï als seus clients exactament allò que volen. Hi ha un seguit d’informacions que poden ajudar les empreses a prendre decisions, i aquí és on l’ACN té un forat de mercat que ha d’aprofitar, perquè si no ho fem nosaltres no ho farà ningú.

Fins a quin punt les agències són més necessàries que mai per combatre les fake news?
Són absolutament necessàries. Una agència ha de donar una garantia que el que fa és verídic, que està comprovat i té credibilitat. Haurien de ser les agències les qui fessin aquesta feina, i no és amb menyspreu per a les empreses privades, però tots sabem que tenen els seus interessos (les públiques també). Una empresa privada no sé quins interessos té i a quines notícies li posarà l’etiqueta que són certes. Intentaré que l’ACN mantingui la neutralitat política absoluta, que sigui una agència de fiar. Això només es fa amb fets, amb el dia a dia.

“Necessitem més pressupost per a l’ACN si ens creiem un projecte real de mitjans públics de país”

El passat setembre, el comitè d’empresa de l’ACN va reclamar la plena integració dins la Corporació. Això és viable?
Jo aquí estic de pas com a director, així que en aquest cas em poso a disposició del que considerin els estaments polítics. Ara bé, si tenim en compte que els mitjans de comunicació públics del país es basen en TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN, semblaria lògic que els treballadors de l’Agència tinguessin la mateixa consideració que els altres.

Creus que les sinèrgies entre TV3, Catalunya Ràdio i l’ACN haurien de ser més grans?
Sí, haurien de ser totals. Ara ja n’hi ha, però la sensació és que l’ACN està al marge d’aquests dos monstres, per pressupost i gent que hi treballa, i també pel coneixement que la població catalana té d’ells. És lògic que hi hagi un cert desconeixement de què fem, perquè els nostres productes no els arriben, però això no vol dir que no siguem tan importants com TV3 i Catalunya Ràdio.

A Catalunya hi ha prou espai per a tantes capçaleres digitals?
Això ho han de decidir els lectors. Un dels avantatges de l’actual món digital és que una sola persona pot posar en marxa un diari; de fet, ja hi ha projectes així. Si n’hi ha tants és que hi ha moviment, i si els lectors ho miren, subsistiran. Hi ha una efervescència de mitjans i el públic és qui els aguanta.

Quina relació té Iu Forn amb els mitjans, hi continuarà col·laborant?
La meva relació amb els mitjans ha desaparegut i no hi col·laboraré mentre sigui director d’aquesta casa. Com a director de l’ACN donaré explicacions, però he deixat de tenir opinió, no existeix el meu nom, perquè si expresso la meva opinió des d’una opinió relacionada amb la política o el Govern, hi haurà gent a qui no li agradi. He desaparegut de totes les xarxes i crec que és molt sa, em tranquil·litza molt, perquè no puc fer enfadar ningú.