Javier Díaz: “Al Diari de Tarragona encara ens penja la llufa de quan es deia Diario Español”

Javier Díaz (Aranjuez, Madrid 1980) és periodista i l’actual director del Diari de Tarragona en substitució de Núria Pérez, qui va estar en el càrrec 14 mesos. Sent adolescent, va traslladar-se amb la seva família al barri de Campclar de Tarragona. Llicenciat en Història i en Periodisme per la Universitat Rovira i Virgili, la seva trajectòria professional passa per fer informació esportiva a La Vila, un periòdic de Salou, i sobretot pel Diari de Tarragona, on ha ocupat diverses funcions i càrrecs en els darrers 15 anys. L’any abans de ser nomenat director del mitjà va exercir com a redactor en cap. A Comunicació 21, Díaz explica el pla de desenvolupament en l’àmbit digital de la capçalera sense perdre de vista la força de l’edició en paper.

Vostè va aterrar a Tarragona procedent d’Aranjuez sent un adolescent. Què recorda d’aquella època fins a triar la carrera de Periodisme?
[Somriu] Els meus pares van haver de traslladar-se a Tarragona per feina. Recordo que vam venir a viure a Campclar, un dels barris de la perifèria de Tarragona, que tenen mala fama, però de forma equivocada. Un cop vaig acabar l’institut vaig tenir la sort d’estudiar Periodisme a la mateixa Tarragona.

Forma part de la primera promoció de periodistes de la URV.
Sí, recordo que la Universitat era aleshores molt petita, perquè les aules eren al Seminari, un espai preciós, però tenia la mida d’un institut, ja que érem molt pocs estudiants [riu]. No tenia res a veure amb l’actual Facultat al Campus Catalunya de la ciutat.

Els estudiants de Periodisme de la Rovira i Virgili són avui el planter del Diari?
Sí, molts dels actuals periodistes de la casa s’han format a la URV, especialment les últimes incorporacions a la redacció, és la nostra pedrera. És cert que tradicionalment els periodistes més joves s’han forjat al diari, i després els ha servit de trampolí per fer el salt a Barcelona. Ara bé, n’hi ha d’altres que directament es queden a Tarragona.

La seva predecessora, Núria Pérez, va ser directora durant poc més d’un any. A què respon el seu relleu?
Va ser una decisió personal d’ella mateixa, una nova oportunitat laboral al gabinet de premsa de l’Ajuntament de Reus.

Com es produeix el relleu?
L’aleshores editor, Luis Sánchez-Friera, em va explicar que hi havia un seguit de candidats a ocupar la direcció del diari, però que el seu era jo. Em va dir que, si jo ho desitjava, seria el director. Malauradament, l’editor va morir de forma sobtada [el 18 d’agost], les seves filles van agafar les regnes i ens vam entendre ràpidament.

Per què accepta la direcció de la capçalera?
Especialment per lleialtat al diari. Porto 15 anys aquí i he passat per totes les seccions de la redacció, porto l’ADN del diari. Conec molt bé els companys i companyes, sempre ens hem donat un cop de mà quan ha calgut, perquè entenc que aquesta feina és un treball d’equip, i tot plegat va fer que no tingués dubtes per decidir-me.

“No hi ha cap intenció de vendre la capçalera”

Com ha rebut la redacció que vostè sigui ara el director de la capçalera?
El que percebo és que ho han acceptat molt bé. Ara bé, ja els ho he dit: en cas de tirar endavant una proposta, en cas d’empat decideixo jo [riu]. Com a director sí que escric molt menys, i això no m’agrada.

En l’etapa breu de Núria Pérez com a directora, vostè va exercir de redactor en cap. Entenc que aplicarà una línia continuista.
Sí, en aquell moment vam iniciar una nova etapa en el diari amb l’objectiu de rejovenir-lo i feminitzar-lo per intentar atrapar nous lectors joves i dones, a més de l’aposta per la digitalització, que era un aspecte en el qual anàvem molt endarrerits i que avui és el repte número u. Hem de passar de ser un periòdic de paper amb un web a convertir-nos en un mitjà digital que compta amb un suport de paper.

Què requereix tot plegat?
De moment, més enllà que la redacció interioritzi aquesta prioritat, també hem aplicat alguns canvis dins la plantilla, incorporant nous professionals. Actualment, nodrim el web constantment, des de les 7 del matí ja hi ha un periodista produint continguts. Aquest és un canvi significatiu al diari. Ens hem fixat un any per completar el procés de transició de la redacció cap al digital.

Actualment, la versió digital del seu diari no té registre d’usuaris ni mur de pagament. Tenen previst activar-ho?
Sí, ho impulsarem. Un cop finalitzi la transició completa de la redacció, a partir del gener de 2025 a tot estirar, volem posar en marxa un mur de pagament per als lectors. Hi haurà subscripcions digitals i articles prèmium, una tendència que s’està aplicant en la majoria de mitjans.

L’any passat, amb Núria Pérez a la direcció, el diari va posar en marxa quatre newsletters temàtiques per segmentar audiències i crear comunitat. En el pla de desenvolupament digital, tenen previst incloure’n de noves?
No descartem incrementar-les. Estem treballant en noves propostes temàtiques, tot i que no puc avançar quines posarem en marxa pròximament.

S’han adaptat bé al llenguatge i als formats de les xarxes socials?
Estem posant-hi tots els esforços perquè anàvem dues passes enrere. Actualment, és bàsic tenir-hi presència, perquè molta audiència, especialment la gent jove, consumeix la informació a través d’aquests canals. Fins i tot cal ser a TikTok, que encara no hi tenim presència. I dic ‘encara’ perquè hi serem.

I la incorporació de l’audiovisual, està previst?
L’estem introduint a poc a poc, fent vídeos i fotogaleries. És una estratègia que suma a la resta, com també ho serà el pòdcast, possiblement també acabarem llançant-nos-hi.

“He acceptat ser director per lleialtat al diari”

Quant a continguts, Tarragona com a ciutat s’ho menja tot?
Tarragona és molt important perquè és la ciutat més gran, però som un diari amb una mirada molt allargada a la província. Prova d’això és que, des de fa uns anys, el diari s’obre amb un tema que afecta a tota la província. Aquesta és la mirada, el segell que aportem com a diari: informant de tot el territori per igual. Som un mitjà de proximitat sense perdre de vista que allò que passa al món pot tenir conseqüències a escala local: tarragonitzem la informació.

Hi ha algunes comarques de la província de Tarragona menys poblades –com ara el Priorat, la Terra Alta o la Ribera d’Ebre– que corren el perill que caiguin en l’oblit informatiu?
Des del diari tenim el focus posat a tot arreu. Sí que és cert que, possiblement, per una qüestió de recursos no arribes a tot, sobretot al petit detall. Així i tot, sempre que passa qualsevol fet rellevant, hi som. Des de Cunit fins a Ulldecona.

Quant a estructura, la redacció de Tarragona és la que ho centralitza tot?
El diari té tres seus: Tarragona, Reus i Tortosa. A més, comptem amb una corresponsalia al Baix Penedès, que potser és la comarca que més ens costa familiaritzar-nos-hi. Possiblement perquè és la població més propera a Barcelona, hi ha molta gent que hi viu, però treballa a l’àrea metropolitana de Barcelona, i l’actualitat del Camp de Tarragona no li és tan propera.

De portes endins, com viu el diari la rivalitat entre Tarragona i Reus?
[Riu] A la redacció hi ha companys d’una ciutat i de l’altra, i hi ha bon rotllo. És una rivalitat que ve de lluny i que com a diari ens afecta moltíssim, sobretot a l’hora de penetrar a Reus, que fins ara està sent molt difícil. Hi va haver l’intent fallit de canviar el nom de la capçalera –durant un temps va dir-se Diari de Reus per a la gent de Reus–, però no vam sortir-nos-en.

Més enllà d’informar, el diari té la missió de consolidar el Camp de Tarragona com a segona àrea metropolitana de Catalunya?
Sí, per descomptat. Tarragona és l’aneguet lleig de Catalunya, sobretot si ho comparem amb Girona. Al Camp de Tarragona s’està treballant per impulsar una àrea metropolitana, i el diari ha d’acompanyar aquest projecte, posant en valor les virtuts que té el nostre territori.

Es palpa al Camp de Tarragona la mirada barcelonacèntrica dels mitjans catalans?
[Somriu] Moltíssim! A Catalunya tot el que no passi a Barcelona sembla que sigui de segona fila. No només en l’àmbit comunicatiu, és una queixa permanent d’alcaldes i dels mateixos ciutadans.

Que el Nàstic jugui a Primera Federació i no a Primera Divisió com fa uns anys, us penalitza quant a la venda de diaris?
A excepció de Reus, al Camp de Tarragona tothom és militant del Nàstic. Recordo quan va ser a Primera Divisió, la secció d’esports brillava per si sola. Tenia molta més paginació i molt seguiment. El Nàstic és un puntal per a la província, i ho és per a la gent i també per a la nostra capçalera.

“A partir de 2025 volem posar en marxa un mur de pagament”

Darrerament, Tarragonadigital.com s’ha integrat a Nació i ha tancat la revista Fet a Tarragona. Tenen competència directa al territori?
Sí, moltíssima! Tot i que som el diari amb més tradició i amb més recorregut, hi ha capçaleres que ho estan fent molt bé. El Diari Més n’és un exemple, tot i que és gratuït i té la seva audiència. Hi ha molta competència en l’àmbit digital i molt bona. Ningú ens regala res, i hem de treballar molt bé per mantenir-nos líders al Camp de Tarragona. I no només volem mantenir-nos, sinó que volem créixer.

Aquest estiu va morir de forma inesperada l’editor Luis Sánchez-Friera, qui va liderar la capçalera durant 40 anys. Què ha suposat la seva pèrdua?
Luis ho ha estat tot per al diari. És qui marcava el pas, la línia editorial i la projecció de la capçalera, tot un referent. En les últimes dècades tot ha girat a l’entorn seu, sent una empresa molt familiar. Prova d’això és que, amb la mort de l’editor, les filles i el gendre de Sánchez-Friera han agafat el lideratge de la capçalera. És bo que comparteixin l’aposta per la digitalització del diari, que és tan necessària.

El Diari de Tarragona és una espècie en extinció en el sector, i un dels pocs diaris locals que no formen part de cap gran grup mediàtic. Sempre havia estat un desig de Sánchez-Friera?
Al llarg de tots aquests anys, sempre hi ha hagut molts rumors de vendre la capçalera, però estic convençut que el desig de Sánchez-Friera era de mantenir l’empresa en propietat. El missatge que he rebut per part de la seva família és que tot continua igual, que no hi ha cap intenció de vendre la capçalera. Com a mínim, avui en dia.

El 2022, el Diari de Tarragona va tancar els números en vermell: 833.344 euros de pèrdues. La supervivència de la capçalera està garantida?
Sí, no tinc cap alerta per part de la propietat en aquest sentit, sempre ha donat un missatge de tranquil·litat quant a la continuïtat del diari. Això sí, l’encàrrec que tenim, tant jo com a director com la resta de la redacció, és fer un esforç en la digitalització, que té molta incidència tant en el creixement d’audiència i de lectors com de generar nous ingressos des d’una mirada comercial.

Com els afecta com a capçalera que l’Ajuntament de Tarragona estigui en fallida, com va reconèixer l’alcalde Rubén Viñuales?
Quant a informació, és un fet que genera molt d’interès per als lectors. Des d’una mirada empresarial, ho desconec.

El sector de la premsa escrita a Catalunya acumula més de 40 milions de pèrdues en els darrers tres anys. Actualment, editar un diari de paper és rendible?
Sí, encara ho és. I ho és perquè la publicitat que es factura en paper encara és molt més gran que en el format digital. Per tant, per vendes i ingressos publicitaris, ho és de rendible. Per això, tot i que els reptes que tenim com a diari passen per la digitalització, no ens oblidem del paper, ni de bon tros. Una cosa no exclou l’altra.

Com resisteix el Diari de Tarragona, tot i la crisi que viu el suport de paper amb l’increment de preu i la pèrdua de lectors pel canvi d’hàbit de consum de la informació?
Com la resta dels mitjans, el que ens passa a nosaltres és un reflex del sector, no som un cas aïllat. Cada cop es venen menys diaris i tanquen més quioscos. Actualment, tenim un tiratge de 6.000 exemplars diaris. Així i tot, es venen menys diaris però, en canvi, cada cop hi ha més lectors gràcies a l’aposta pel digital. I jo soc dels que penso que el paper no morirà mai, li queda molt aguant.

“Molts dels actuals periodistes de la casa s’han format a la Universitat Rovira i Virgili, és la nostra pedrera”

El Diari de Tarragona –que es manté actiu des de 1808, sent la capçalera més antiga de tot l’Estat espanyol– conviu amb el castellà i el català en les seves pàgines. Aposten obertament pel bilingüisme?
Sí, tot i que històricament el castellà ha tingut més presència, és cert que els continguts en català han crescut moltíssim en els darrers anys. Actualment, el percentatge s’ha ajustat moltíssim, un 60% de continguts en castellà i un 40%, en català. Fins i tot, hi ha seccions com Ebre i Camp exclusivament en català, com moltes informacions del diari. No hi veig cap problema respecte a la llengua.

Té algun desig, com a director?
El meu desig és que el diari continuï creixent, i sobretot, que som un mitjà plural, proper a la societat, recollint totes les sensibilitats del territori. M’agradaria que la gent reconegués que som un mitjà obert a totes les tendències polítiques. Encara tenim l’estigma de l’època en la qual la capçalera formava part del règim franquista. Encara hi ha gent que ens veu molt parcials amb un costat de la història, i no és així.

Encara els penja aquesta llufa?
Sí, encara ens penja la llufa de quan portava el nom de Diario Español. En canvi, som un diari obert a tothom, prova d’això és que Carod-Rovira ha estat columnista del diari durant un any, ho ha deixat per qüestions personals i té el compromís. Al Diari de Tarragona tothom hi té cabuda.