Joan Lluís Garcia (Barcelona, 1980) és periodista i cap d’esports de RAC1. Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, professionalment va iniciar-se a Ràdio Sant Cugat i després va fer el salt a RAC1, on hi treballa des de fa 15 anys. A l’emissora de Can Godó ha format part de la redacció d’informatius com a sotseditor del No ho sé i el El món a RAC1. A Comunicació 21, Garcia reivindica el periodisme ben fet i es mostra preocupat per l’aïllament a què són sotmesos els mitjans per part dels esportistes.

El juliol passat vas patir un greu accident de trànsit que et va allunyar de la ràdio més d’un trimestre. Com t’estàs recuperant de l’accident?
Afortunadament, molt més de pressa del que pronosticaven els fisioterapeutes. He posat molt d’esforç en la recuperació i això ha tingut una recompensa: incorporar-me a la feina abans del que inicialment estava previst, després de Nadal. Em fa molta il·lusió que la meva tornada a la ràdio coincideixi amb l’inici del Mundial de futbol.

A conseqüència de l’accident, els primers dies va quedar-te afectada la parla. En aquell moment vas pensar que no podries fer mai més ràdio?
Ho vaig pensar molt, i vaig patir moltíssim. Fins al punt de replantejar-me la meva feina i el meu futur professional. Vaig visualitzar que mai més podria treballar en un mitjà audiovisual. Així i tot, ho veia com a mal menor, ja que de l’accident en vaig sortir amb vida, que era el més important. Si no hagués pogut fer mai més ràdio, el peatge que hauria pagat seria relativament petit.

Has tornat fort i gairebé sense seqüeles, com a mínim, de portes en fora.
Sense l’ajut de dues logopedes no hauria estat possible. El pronòstic va ser que estaria recuperat en entre tres i quatre mesos, i ho han clavat. El més positiu de tot plegat ha estat la capacitat de sobreposar-se en una situació tan crítica. I, sobretot, l’amor i l’estima que m’ha regalat la gent en moments tan difícils. Rebre missatges dels amics, dels companys i dels oients va ser emocionant i, sobretot, molt reconfortant.

Tornes a la ràdio per dirigir el departament d’esports de RAC1 després de més d’una dècada als informatius. Quins motius t’empenyen a emprendre aquest nou camí?
Habitualment aquest camí acostuma a passar a la inversa, com en els casos d’Antoni Bassas o Jordi Basté. M’agraden els esports, sempre he estat un gran consumidor d’informació esportiva. Especialment de les grans cites esportives, un mundial de futbol o uns jocs olímpics. La casa em va oferir aquest repte i l’he acceptat de bon grat. I en l’àmbit més personal, m’agrada ser versàtil.

“Després de l’accident, vaig visualitzar que mai més podria treballar en un mitjà audiovisual”

Quin és el repte que t’has fixat com a cap d’esports?
La prioritat és que RAC1 sigui present en tots els grans esdeveniments esportius. Soc ambiciós i conscient, al mateix temps, que per poder ser a tot arreu ens calen més mans, això és indiscutible. Hi ha unes dinàmiques d’empresa en les quals hem d’amollar-nos;ja vaig advertir al director que seré molt pesat.

Com t’ha rebut la redacció d’esports?
[Somriu] Molt bé, tinc l’avantatge que els coneixia a tots. És un equip que val un imperi, amb una trajectòria acumulada de feina ben feta, que sempre vol més i que té una capacitat de treball encomanadissa. Crec molt en el talent, la sort i l’esforç. I lidero una redacció que té aquests ingredients. I el més important: ens ho passem molt bé.

Assumir la direcció t’obligarà a sacrificar la teva presència a l’antena?
[Riu] Un dels al·licients que tindré després del Mundial serà formar part de l’equip d’El Barça juga a RAC1. Aportaré una visió diferent com a comentarista, i m’estrenaré en la tornada de la Lliga. És tot un repte poder fer ràdio durant quatre hores de directe sense gairebé cap paper al damunt. La meva tornada a l’antena serà aquests dies coincidint amb la disputa del Mundial.

Com serà la cobertura del Mundial des de RAC1?
He de dir que la planificació l’ha cuinada l’Edu de Batlle, que ha fet una gran feina com a cap d’esports. Aquest cop hem fet un pas més enllà. A més de l’expert habitual en els mundials com és Damià López, enviem Mar Poyato, una periodista d’informatius que copsarà el vessant més social, tenint en compte la realitat específica del país organitzador. Que sigui dona, outsider dels esports, encaixa en el perfil que buscàvem per donar-nos una altra mirada més enllà de la informació esportiva.

Teniu previst retransmetre la cinquantena de partits del campionat?
Sí, entre RAC1 i RAC+1. La fase de grups (de dilluns a divendres) serà íntegrament per RAC+1, i els caps de setmana per RAC1, amb Xavi Puig i Jaume Mullor. A excepció dels partits de la selecció espanyola, que tots seran per RAC1. A partir de la segona fase, depenent de l’interès dels encreuaments decidirem. Comptarem amb l’aportació de l’equip del Versió RAC1, els narradors de la casa (Joan Maria Pou, Edu de Batlle i Miquel Agut), i els comentaristes habituals.

“Basté és un comunicador excepcional que, a més, té el nas periodístic de saber en cada moment què vol l’oient”

L’aposta de RAC+1 ha reforçat la informació esportiva de la casa?
Indiscutiblement. Abans d’obrir la finestra de RAC+1 hi havia moltes transmissions esportives que quedaven en un calaix. Avui podem fer un carrusel de partits de la Copa del Rei de futbol, i d’altres disciplines d’interès com l’Eurolliga de bàsquet o la Volta a Catalunya de ciclisme. És un desplegable molt potent per oferir més continguts als oients.

Quin ha estat el recorregut i quin pes té la redacció d’esports en el lideratge de RAC1?
Històricament, els esports han jugat un paper molt rellevant, tenen molt de pes. L’aposta esportiva hi és des del primer dia amb el Cafè Baviera, de Xavier Bosch, i les narracions dels partits del Barça i l’Espanyol, amb el Pou i l’Edu de Batlle. Hi ha un altre moment decisiu: l’arribada de Jordi Basté, amb el Tu diràs.

La gran patum esportiva de RAC1 és Joan Maria Pou. S’ha convertit en el Puyal del segle XXI?
Joan Maria Pou és Joan Maria Pou. Escenifiquen dos estils i dos moments radiofònics diferents. Puyal va ser una figura cabdal per a la ràdio i la llengua d’aquest país en un context històric molt definit. Pou és un valor forjat a RAC1 i actualment és el millor narrador d’esports del país. És un plaer treballar al seu costat.

“El lideratge de RAC1 s’explica per l’espontaneïtat, l’honestedat i la sinceritat que oferim a l’antena”

Un dels qui ja no hi és a RAC1 i ho està petant és Gerard Romero amb el seu Jijantes.
En l’àmbit personal, me n’alegro molt. Té una energia natural, molt talent i el sap explotar, és molt bo. Avui és allà on havia de ser, perquè a Romero l’encotilla massa un mitjà tradicional (sigui RAC1 o un altre), i per això avui ell és el seu propi mitjà. Usar el castellà li ha permès arribar a nous públics, des de l’Estat espanyol fins a l’Amèrica Llatina. L’aposta era arriscada, i se n’ha sortit sobradament.

Gerard Romero i, sobretot, Ibai Llanos són dues veus que van més enllà dels mitjans de comunicació tradicionals i que atrapen, majoritàriament, un públic més jove i digital. Quina mirada hi poses?
Som en l’esclat del fenomen dels streamers, ho celebro. Però el periodisme no pot caure en l’error d’equiparar-s’hi. El que fan és xou, no periodisme. Els streamers fan entreteniment i ells mateixos són el seu propi mitjà, un fet prou diferencial dels mitjans tradicionals.

A les portes del Mundial, el seleccionador espanyol, Luis Enrique Martínez, s’ha fet streamer.
Més enllà de la gràcia inicial, el discurs té un aspecte que em preocupa: voler aïllar els mitjans tradicionals. Possiblement hem fet coses malament, però que Luis Enrique s’hagi fet streamer ho considero un menyspreu cap als mitjans que no m’agrada i que m’inquieta. Perquè que un seleccionador triï aquesta plataforma és per evitar les preguntes incòmodes dels periodistes. El periodisme ben fet és essencial i necessari.

Més de mitja vida als informatius. Marxes d’El món a RAC1 i els donen l’Ondas. Te’l sents una mica teu?
Amb l’Anna Vallhonesta (que hem estat els dos periodistes que aquest estiu vam marxar de l’equip) fem broma dient que hem hagut de marxar nosaltres perquè els caigui l’Ondas [riu]. L’Ondas em va fer molta il·lusió, sobretot per l’equip.

Basté sempre fa referència al seu equip.
Treballar amb Basté és fer-ho sempre amb el peu a l’accelerador. Ell és qui estira el carro, i l’ha convertit en el programa més escoltat del país. Ara bé, sense l’equip, a Basté l’hi hagués estat impossible aconseguir-ho. Són gent amb talent i la gran majoria fa molts anys que matinen molt.

Què simbolitza Jordi Basté per a la ràdio del país?
Ens fa falta agafar perspectiva històrica per ser conscients de la magnitud que té Basté. És un comunicador excepcional que, a més, té el nas periodístic de saber què vol l’oient en cada moment. Té l’obsessió de voler-ho tot i ara. A la ràdio, el concepte de saltar-se l’escaleta és el més periodístic que hi ha. I Basté sap millor que ningú quins són els punts claus del dia, de marcar l’agenda i, també, de marcar un ritme que ha transformat el model de ràdio matinal d’aquest país.

“Que Luis Enrique s’hagi fet streamer és un menyspreu cap als mitjans. Ho fa per evitar les preguntes incòmodes dels periodistes”

Què n’has après de treballar cos a cos amb Basté?
Ha estat un mestratge increïble durant deu anys, un màster que no podria pagar amb diners. A El món a RAC1 vaig viure una etapa increïble.

RAC1 és líder des de 2009, ja fa 13 anys. Com s’explica?
Per l’espontaneïtat, l’honestedat i la sinceritat que oferim a l’antena. Parlant de tu a tu a la gent, fugint de formalismes. Som així, com ho són els oients. Si ens cau aigua damunt dels papers en ple directe, ho expliquem i continuem endavant. Ser proper sense perdre el rigor i transmetre que ens ho passem bé és una de les claus. I ho fem amb un perfil transversal, que és comú a tota la casa. El lideratge té més mèrit pel fet que no tenim ni els recursos econòmics que sí que tenen altres ràdios.

La cirereta seria superar el llindar del milió d’oients, seria com tocar sostre?
[Somriu] No m’ho atreviria a dir. RAC1 és més forta que mai perquè ha sabut empeltar-se de les noves tecnologies. Hem de reconèixer que a tots els qui hi treballem ens faria molta il·lusió arribar al milió d’oients, és una fita molt rellevant per a RAC1 i també per al país. És sensacional poder explicar els fets amb la teva llengua, i que sigui rendible.

Com ha contribuït RAC1 a reforçar el moment dolç que viu la ràdio en català?
RAC1 ha contribuït a normalitzar el català entre els castellanoparlants, al·lucino amb els missatges que rebem. Hem de ser conscients que són un gruix important de la nostra audiència i, per això, la fita del milió d’oients no és tan llunyana. Que els oients castellanoparlants hagin connectat amb RAC1 és un èxit rotund. I converteixen la nostra audiència el màxim de transversal possible.