Jofre Llombart (Sant Cugat del Vallès, 1975) és subdirector de RAC1 i RAC105, les dues emissores del Grup Godó, i ha estat nou anys sent la mà dreta de Jordi Basté a El món a RAC1. Aquesta setmana s’ha posat en marxa la nova temporada de RAC1 amb la intenció de mantenir el seu lideratge indiscutible. Llombart, que va iniciar-se en el periodisme fa més de 25 anys a Ràdio Sant Cugat, va ser 12 anys a Catalunya Ràdio. Actualment també és professor associat de la UAB i professor convidat d’ESIC. A Comunicació 21, Llombart posa la mirada en la nova temporada enmig d’una pandèmia en l’any del 20è aniversari de RAC1.

Aquesta setmana han estrenat nova temporada. Quina pinzellada ha posat des del seu despatx de la planta 15?
La graella d’una ràdio està molt acotada i no és com els diaris, que poden afegir-hi quatre o vuit pàgines més. Sempre he estat partidari d’anar oferint novetats sense provocar cap trencament traumàtic. Què vull dir amb això? Que si hi ha oients que mentre escolten la Mònica Usart als matins s’estan rentant les dents saben que fan tard a la feina, això és intocable, no ho puc canviar. A banda de ser poc intel·ligent, seria contraproduent, perquè és un hàbit que t’has guanyat amb els oients a base d’anys de confiança. Ara bé, hi hagut canvis perquè tampoc soc partidari de no tocar res.

El més rellevant és la plataforma RAC+1.
Sí, és una plataforma que tindrà continguts exclusius per a les xarxes. Es tracta d’una graella digital de podcasts que no s’emetran en antena. I hi haurà, a més, un segon reproductor que permetrà fer retransmissions alternatives a la programació habitual, i així resolem la pregunta: què fareu amb l’Espanyol i amb la resta d’equips de Segona Divisió A? Gràcies a aquest segon reproductor, els oients podran escoltar els partits. I altres actes informatius rellevants que potser no cal emetre en antena.

Hi ha altres canvis que sí que es visualitzen en la pròpia graella, com en la franja horària de 15 a 16 h.
Sí, hem apostat per la supressió del Tot és possible. Així, el Versió RAC1 compta amb una hora més d’emissió consolidant la seva fortalesa dins la programació. A banda de petits retocs en els diferents programes, el relleu més destacat ha estat al capdavant del Tu diràs. Val a dir que tant de bo tots els relleus professionals a la vida siguin com el que han fet Roger Saperas i Aleix Parisé. Em trec el barret.

El canvi més sonat ha estat, però, el relleu al capdavant d’El matí a Catalunya Ràdio. Com es visualitza des de l’altre costat de la Diagonal?
D’entrada, he de fer un agraïment molt sincer a la feina feta per Mònica Terribas, perquè durant set anys ha estat la referència de Catalunya Ràdio. Des de RAC1 hem estat sempre atents reforçant la nostra programació als matins per mantenir el lideratge. Ara que hi ha hagut un canvi, ens ha fet renovar l’alerta.

Vostè va moure’s fa nou anys de Catalunya Ràdio a RAC1.
Sí, treballant amb Manel Fuentes a El matí de Catalunya Ràdio vaig decidir canviar d’aires. La feina m’afectava psicològicament i vaig haver de marxar per una qüestió de salut. Hi havia qüestions d’afectació personal. I ho vaig fer tot just quan acabava de ser pare, i possiblement el que potser hauria necessitat aleshores era l’estabilitat que em generava un lloc fix en una empresa pública com Catalunya Ràdio. Però va ser una bona decisió.

A Catalunya Ràdio va ser-hi 12 anys.
Sí, vaig aterrar de Ràdio Sant Cugat i vaig tenir el plaer de viure la professió de la millor manera possible. Va ser tota una carrera periodística. Recordo moltes bones etapes, tant a Catalunya Informació com a la secció de societat fins a la delegació de Madrid.

La seva única experiència lluny de Barcelona van ser dos anys com a corresponsal a la delegació de Madrid.
En aquell moment m’era indiferent viure en un pis de solter de Sant Cugat que de Madrid. Tothom m’havia dit que a Madrid m’ho passaria molt bé. I així va ser. Periodísticament vaig viure una etapa marcada pel pla Ibarretxe, les manifestacions que hi van haver en contra de les mesures socials del Govern de Zapatero i els inicis del procés. Però també va servir per conèixer com és la premsa de Madrid.

Quin escenari es troba en la seva arribada a RAC1?
A Catalunya Ràdio jo era dels joves, i a RAC1, en canvi, era dels més grans. Em vaig trobar una plantilla i una estructura molt més petita. I això té un aspecte positiu de cara a la feina: des que apareix una proposta bona fins que s’emet per antena passa molt menys temps. Degut a l’engranatge i a la pròpia burocràcia de Catalunya Ràdio, hi havia idees que s’havien perdut pel camí.

Així s’explica el lideratge de RAC1?
Més enllà del llenguatge i del to, una ràdio més àgil i amb més capacitat de reacció s’adapta millor i més ràpid. I això ho exigeixen els nous temps en els quals l’actualitat és molt volàtil. Ara bé, la pèrdua de lideratge de Catalunya Ràdio s’explica, també, per errors propis del passat. Com va ser-ho deixar-se escapar a la competència les tres potes que sustentaven la programació. Dit això, RAC1 va ser hàbil no només per pispar-li el lideratge, sinó per saber mantenir-lo.

A RAC1 fa tàndem amb Jordi Basté i consoliden aquest lideratge als matins.
Si per a mi Ràdio Sant Cugat va ser una escola de periodisme i Catalunya Ràdio una carrera, treballar amb Jordi Basté va ser un màster. I no pas un màster gratuït, sinó que em van pagar per fer-lo! Un aprenentatge constant i diari. Des de com afrontar la situació al temps a dedicar-hi en cada cosa. Basté és un dels grans referents de la ràdio a Catalunya, i ho és, també, perquè no s’ho creu.

Què vol dir?
Que no s’ho creu en el sentit més xulesc de la paraula; és a dir, que no és un cregut i, al mateix temps, no és conscient de la repercussió que té davant de l’audiència. I això és fruit de la seva manera de posar-se a la mateixa alçada que l’oient. Aquesta proximitat i naturalitat que manifesta davant del micròfon l’ha dut a tenir una complicitat molt especial amb l’oient. Si Basté recomana un llibre durant el programa, aquest llibre acabarà sent un dels més llegits a Catalunya en les properes setmanes. No m’ho invento, això ha passat. Però, tot i així, no s’ho creu. I el fet de no acabar-se de creure el personatge l’ha fet més gran.

Què el va engrescar a deixar el micròfon i passar als despatxos?
La gent de la casa! La meva matèria prima es diu Albert Om, Toni Clapés, Jordi Basté i molts altres editors i, al mateix temps, tots els professionals que treballen en els diferents programes. Poder compartir la ràdio amb tots ells és el que més m’agrada i del que més satisfet estic aquest primer any. Però personalment necessitava deixar de llevar-me tan aviat i fer un descans de despertador. Trobo a faltar el micròfon, però ara empenyo des del darrere. Des de donar un cop de mà als companys en l’especial de la marxa del rei emèrit o quan Messi va anunciar la seva intenció de marxar del Barça. El meu despatx té sempre la porta oberta.

Aleshores no s’imaginava que una pandèmia ens canviaria la vida.
Ni tampoc m’imaginava que, al cap de pocs dies, Toni Clapés cauria malalt, i que per sort ja està recuperat. Ni m’imaginava que arran de la sentència del procés provocaria constants canvis en la programació… Amb la pandèmia he hagut d’aprendre a muntar una ràdio des de casa i feta per a professionals, també des de casa, amb l’ajuda imprescindible del departament tècnic. Si em diuen fa un any enrere que passaria tot això, no m’ho creuria. Però, de tot, n’he après moltíssim.

La pandèmia va fer volar pels aires els actes de celebració del 20è aniversari de RAC1 previstos durant aquest 2020.
Sí, hi ha actes que teníem previstos que ja no els farem. I em sap greu per la gent, tant pels treballadors com pels oients. Ara bé, la gran sort que hem tingut és que gràcies a la fonoteca hem pogut celebrar-ho d’alguna manera amb els oients. Hem percebut que hi eren, però hagués estat molt millor fer-ho presencialment.

Una altra conseqüència de la pandèmia va ser l’aplicació d’un expedient de regulació temporal d’ocupació.
Sí, que vam aixecar el juliol passat. Havíem de rebaixar el 10% de la massa salarial i, tot i així, no se’ns va passar pel cap enviar ningú a l’atur. Ara bé, durant els mesos d’abril, maig i juny les retribucions dels col·laboradors es van reduir a la meitat. Sortosament, ara ja som en el mateix escenari que abans de la pandèmia.

La crítica més recorrent cap a RAC1 i el Grup Godó va lligada als vincles amb l’espanyolisme del passat. Com es defensa?
La catalanitat de RAC1 i el Grup Godó no es poden posar en dubte. El Grup Godó compta amb la ràdio líder de Catalunya –RAC1– que s’emet en català i un dels diaris líders en la premsa escrita –La Vanguardia– que és en català. És impossible ser líder d’audiència a Catalunya si no et creus la realitat del país. Aquests són comentaris que van a fer mal i que s’allunyen totalment de la realitat. RAC1 ofereix transversalitat, pluralitat, lideratge i, sobretot, la reforça una gran audiència. Em sento molt orgullós de RAC1, perquè podem anar amb el cap ben alt.

Algun desig per a la nova temporada que acaba de començar?
Que no sigui com l’última… [riu].