Jordi Armenteras Amblàs (Roda de Ter, 1974) és periodista i delegat a Madrid de RAC1. És una de les veus més representatives l’emissora, on hi treballa des dels inicis. En aquests 22 anys a la ràdio del Grupo Godó, ha estat el cuiner del departament d’informatius (2000-2007) i editor del programa informatiu 14/15 cap de setmana. Abans de RAC1 va treballar a Ràdio Manlleu, Ràdio Valira Andorra, Catalunya Ràdio i 8tv. El 19 de maig rebrà a Barcelona el premi al millor professional que atorga Ràdio Associació de Catalunya. A Comunicació 21, Armenteras reivindica el model de ràdio fet a Catalunya i pronostica que RAC1 superarà el milió d’oients.

Acaba de ser distingit com a “periodista tot terreny” i “exemple de rigor, credibilitat i dedicació a l’actualitat diversa i complexa”. Com ha rebut el premi de Ràdio Associació de Catalunya?
Em sorprèn molt, no me’n sento gens mereixedor. Crec que és una feina de tota la ràdio, i és veritat que molts presentadors han obtingut guardons com aquest, però crec que si me l’han atorgat és per una redacció. Estic molt content, però em fa molt respecte, perquè crec que encara he d’aprendre molt, i al capdavall és una motivació per poder aprendre dia a dia, que és el que ens dona la nostra feina, la ràdio.

El premi l’ha fet pensar en l’etapa prèvia a RAC1, en els seus inicis a Manlleu?
[Somriu] Sí, òbviament. Vaig començar a Manlleu quan tenia 15 anys i crec que és de les millors decisions que he pres en la meva vida. Era un estudiant de batxillerat i m’agradava molt la ràdio, era una il·lusió. Del que va començar com un hobby n’he acabat vivint o malvivint [riu].

Creu que aquest premi és un reconeixement al seu lideratge dins de RAC1 de portes endins?
Soc dels més veterans a RAC1, la redacció d’informatius la conec molt, hi ha passat molta gent, i per això vull agrair el premi en nom d’una redacció. Suposo que també és un premi a una manera de fer ràdio que, quan va començar, va suposar agafar l’essència de la ràdio, portar-la al màxim extrem, i intentar innovar a partir de la llengua i la paraula, i amb una manera molt directa d’explicar les coses, menys anquilosada, posant l’accent en molts altres elements i pensant en l’oient.

I això que als inicis de RAC1 ningú els donava un duro.
Tothom ens donava les de perdre, perquè en paral·lel arrencava un nou projecte privat, Ona Catalana. Nosaltres ho vam saber fer d’una manera que pràcticament s’ha convertit en una família.

“A Catalunya hi ha una cultura de ràdio que a la resta de l’Estat no existeix”

Com es va cuinar aquell projecte des del departament d’informatius?
RAC1 era una il·lusió enorme, perquè era un projecte que no s’havia fet mai a Catalunya. Vam posar la primera pedra, vam escollir les primeres sintonies, vam fer uns càstings que van ser sobredimensionats, amb més de 1.500 professionals… les primeres emissions es van endarrerir més de mig any del que inicialment estaven previstes, a causa de problemes amb la freqüència que ens havien d’atorgar. Vam començar les emissions d’un dia per l’altre.

Més enllà d’aquesta anècdota, n’hi ha alguna altra que recordi?
[Riu] Bé, n’hi ha moltes, però una encara la recordem perquè va ser molt divertida. L’estudi 1 és característic perquè hi ha una vidriera molt grossa. D’entrada, quan fèiem proves, no hi havia vidres. De cop i volta, algú va posar-hi el vidre, que era net, i jo me’l vaig menjar [riu]. Els qui són més veterans de la casa encara l’expliquen. Va ser molt sonada!

Et consideres un home de ràdio?
Sí, per descomptat. La ràdio ho té tot, i el que dona credibilitat és el criteri periodístic. Tot el contrari que a la televisió.

Per què?
La televisió és imatge i res més, sense imatge no tens notícia, i això s’està portant a l’extrem. Per això, les xarxes socials en són un gran testimoni. Si no hi ha una imatge d’alguna cosa, no té credibilitat. I actualment, en una etapa on hem de separar les coses que són veritat i les que són mentida, i on les fake news interessades dominen el panorama mediàtic, es nota moltíssim. La televisió ho nota moltíssim, perquè hi ha una notícia que no és notícia si no hi ha imatges. I a la ràdio és el criteri periodístic el que tira endavant.

És una reflexió fruit de la seva breu experiència de dos anys a 8tv?
8tv va ser un projecte molt bonic, un nou reinici, i per a mi va suposar posar el comptador a zero, tornar a aquell any 2000 amb un nou projecte. Es tractava d’un projecte similar però en televisió, i amb totes les dificultats que comporta, perquè és més car fer televisió que ràdio, i va durar el que va durar. Després de dos anys, vaig tornar a la ràdio.

“Superarem el llistó del milió d’oients, és una il·lusió que tenim a RAC1”

Un dels moments cabdals de la història de la ràdio a Catalunya va ser el pas de Toni Clapés i Jordi Basté a RAC1?
Sí, totalment. Aquí hi ha una pregunta que és: “per què RAC1 és líder?”, i òbviament és perquè estem fent les coses ben fetes. Però no oblidem que hi ha qui va fer les coses mal fetes, va reorientar una programació que funcionava per raons que són polítiques i va provocar una migració de molts professionals des de Catalunya Ràdio cap a RAC1. RAC1 sense Clapés i Basté no s’entendria. Què passa amb el Barça quan no té Messi? Ja ho hem vist. RAC1 té Clapés, Basté, Om, Bundó i Pou, i a partir d’aquí hi som tots al darrere.

Com s’explica aquest bon rotllo del qual tothom parla a RAC1?
RAC1 té una capacitat d’assumir nous reptes que no l’he vista en cap altra redacció. Tot i que no he treballat en molts mitjans, conec molts companys que m’ho expliquen. Tenim una sana enveja de poder créixer cada dia, això no s’ha perdut, i com a totes les empreses hi ha problemes, però hi ha una motivació interna d’anar a més, i ho fa una redacció jove. I vulguis o no, estem en un moment crucial de la comunicació, perquè estan passant moltes coses.

Què vol dir?
Que a RAC1, en el seu moment, tot i tenir serveis informatius que eren molt justos per poder fer-ho tot, es va decidir que quan passaven coses hi havien de ser. I això passa, sobretot, perquè els grans dies hi siguem. Aquesta és una de les grans motivacions de la casa, que és fer el que es pugui, de vegades amb una sabata i una espardenya. A partir d’aquí, la ràdio va creixent, cada cop hi ha una mica més d’infraestructura, les ganes no minven i es retroalimenta tot una mica.

RAC1 sempre ha sigut una redacció molt jove.
Sí, tot i que hi ha un moviment constant provocat, entre d’altres, perquè les condicions laborals i econòmiques de les ràdios privades no són les mateixes que a les públiques. I això provoca que, tot i estar compromès al 100% en un projecte, per guanyar-te bé la vida optis per altres ofertes molt més llamineres.

Creu que després de més de dues dècades de recorregut, RAC1 ha tocat sostre?
No, crec que superarem el llistó del milió d’oients, els hem fregat dues vegades i és una il·lusió que tenim a RAC1. No serà aquest any, però sí que hi ha possibilitats d’arribar-hi. I no és una qüestió de RAC1, sinó de l’estat de salut de la ràdio catalana. A Catalunya hi ha una cultura de ràdio que a la resta de l’Estat no existeix, i això implica una manera de fer ràdio que, en la meva humil opinió, és molt més moderna i està molt més al dia que la ràdio d’Espanya.

“Fer periodisme a Madrid és fer política d’estat; a Catalunya, no”

Per què la ràdio viu un moment tan dolç?
Hem necessitat una pandèmia perquè la ràdio se situï o es mantingui a dalt de tot com a mitjà més directe i el més capaç d’explicar la immediatesa.

La fórmula de RAC+1 ha servit per consolidar encara més el projecte?
RAC+1 és una aposta meravellosa, és com un apèndix de RAC1. Ja no només pels continguts de pòdcast, sinó pel directe, perquè podem començar a donar continguts a la mateixa hora que són incompatibles entre ells. Està donant bons resultats d’audiència.

L’EGM és un model que li genera fiabilitat o el considera caduc, tenint en compte que no contempla l’audiència digital?
L’EGM és l’enquesta més gran que suposadament es fa a tot l’Estat, amb trucades i enquestes personalitzades que no és extrapolable a cap altra enquesta. Els EGM et donen una garantia, perquè entrevisten 15.000 persones. Així i tot, des que hi ha presència digital, les ràdios sabem si tindrem més o menys audiència als EGM en funció del consum que tenim a internet. Ho tenim comprovat.

De debò?
Així és. I li diré més: el consum d’internet de RAC1 coincideix en un 95% amb les dades de l’EGM. Fa més d’una dècada que hi ha una audiència per internet i uns EGM que donen el lideratge a RAC1. Per això crec en l’EGM, no hi ha un model millor. Si mires a països del voltant, tenen estudis pèssims. A França, Itàlia o Alemanya no ho tenen resolt.

“El que em preocupa de Twitch és la credibilitat, no m’han demostrat que en tinguin”

Els mitjans escrits, tot i l’embranzida de les capçaleres digitals, i la televisió tenen més dificultats.
Els diaris tenen un problema de vendes, però també perquè cada cop hi ha menys quioscos. I és veritat, estan fent la reconversió al sistema digital, però tenen un problema de costos i dels clics. Avui encara les capçaleres de tota la vida no han perdut prestigi, en són referència i tenen la capacitat de mobilitzar declaracions polítiques, plantejaments al voltant del titular que donin a primera hora del matí. A la ràdio ho estem fent, però això havia costat molt.

I la televisió?
La televisió té una qüestió molt greu que és la mitjana d’edat, d’entre 55 i 60 anys. Tot i els esforços de les cadenes generalistes de captar gent jove, està desconnectant. I els que estem entre els 40 i els 50 no tenim present el que fan en directe, sinó que ja ens hem habituat a conviure amb els continguts a la carta. A més, la televisió ha perdut part de la credibilitat que tenia, i això es nota. És cert que els interessos polítics que tota la vida s’havien reflectit en la premsa escrita, la televisió intenta ser-ne hereva d’aquesta manipulació.

Què vol dir?
Intenten, sobretot des de les dretes, anar a buscar un espai mediàtic amb poca credibilitat i amb fake news sense cap mena de vergonya. A Espanya té una translació molt clara d’un ascens de la ultradreta que ja veurem què pot passar en les pròximes eleccions.

Twitch és la principal amenaça per a la ràdio convencional?
Tots hem de tenir-lo en compte, perquè les noves generacions de joves estan convertint Twitch en un referent. El que em preocupa de Twitch és la credibilitat, no m’han demostrat que en tinguin. Els escàndols de qüestions socials és una vergonya que tinguin la difusió que tenen a través d’aquest tipus de mitjans i que no s’hi pugui fer res. La ràdio té una gran capacitat per a integrar les xarxes socials en antena, com a feedback amb els oients, però també com a plataforma perquè la ràdio creixi.

Tornem a RAC1. Quan decideix fer el salt a Madrid?
Fa molts anys, ja fa 14 que vaig anar-hi per primera vegada. Era un canvi, perquè hi havia moviments a la ràdio, la plaça de Madrid necessitava algú i m’hi vaig presentar. Creia que havia de fer carrer, de fer coses que encara no havia fet, i és una de les bones decisions que he pres.

“Crec en l’EGM, no hi ha un model millor”

Quin és el periodisme que ha pogut fer-hi?
Les notícies que fas a Madrid són de veritat; amb això no vull dir que les que fem a Catalunya no ho siguin, però sí són les més rellevants del dia. Fer periodisme a Madrid és fer política d’estat; a Catalunya, no. I hi ha un altre element, que és que no treballem per a oients espanyols, sinó per a oients catalans i de RAC1, i ho hem de tenir en compte quan ho expliquem i quan decidim què prioritzem.

Quines diferències ha trobat respecte al periodisme que es fa a Barcelona?
Si se’m permet la llicència, de vegades és més fàcil per política a Madrid que a Catalunya. És molt més fàcil accedir als polítics al Congrés dels Diputats a Madrid que als polítics del Parlament de Catalunya. Allà hi ha molts accessos, és molt més fàcil que s’amaguin, i això és un hàndicap per al periodisme.

En els darrers anys, Catalunya i Espanya han viscut més tensió social i política. Com ho ha viscut com a periodista?
Ha passat de tot, i sí que és veritat que de mica en mica aquesta crispació va generar un caldo de cultiu fa uns quants anys. Això vol dir més polarització i menys entesa, menys grans acords, i el procés va ser un trencament polític i social. Pels que som catalans a Madrid, la relació amb els periodistes espanyols prèvia a l’any 2017 ha canviat. Algunes coses per bé, però per a la majoria de coses, malament.

La seva presència a Madrid va per llarg o té prevista la tornada a casa?
No hi he pensat. Ara bé, sí que hi ha una cosa clara: som a la meitat d’una legislatura, i plantejar-se tornar a dos anys vista és complicat. Ara hem d’explicar bé aquesta legislatura, que va arrencar com va arrencar i ja veurem d’aquí a dos anys què passa.

Tenint en compte el seu nivell de coneixement de la casa, s’ha plantejat ser director de RAC1?
Ni en pintura! A mi doneu-me un micròfon i deixeu-me explicar coses. Així és com faré un favor a la ràdio. No estic preparat per a la gestió d’una empresa.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram