Jordi Domínguez (Montgat, 1981) és periodista i editor de continguts de GOL, el canal esportiu en obert de Mediapro. Llicenciat en Periodisme a la UAB, ha treballat a la revista Don Balón, a la delegació d’Eivissa d’IB3 i a TV3. Des de 2009 és una de les cares visibles de GOL, tot i que va treballar un any a la televisió del Manchester City com a productor executiu. A Comunicació 21, Domínguez lloa el paper de GOL en l’emissió de futbol d’elit en obert i reivindica la televisió convencional davant l’aparador digital amb noves alternatives com ara YouTube o Twitch.
Sempre lligat al periodisme esportiu.
Sí, a casa sempre hem respirat el bàsquet. Jo hi vaig jugar com a federat i la meva germana Sílvia s’hi ha pogut dedicar professionalment sent medallista olímpica. Com que vaig veure que a l’esport no podria dedicar-m’hi professionalment, el periodisme era un camí que em permetria seguir vinculat a l’esport, això sí, des d’una altra perspectiva. He tingut la sort que sempre m’he pogut dedicar al periodisme esportiu.
Reivindiques el periodisme esportiu?
Sí, sense fissures. Hi ha aquella frase feta dins la professió que ‘el qui val, val; el qui no, a esports’. És una visió totalment desvirtuada, i precisament és tot el contrari. La polivalència i la capacitat de sortir de la zona de confort que tenim molts periodistes esportius no les he vist en altres àmbits. En alguna ocasió m’havia tocat cobrir alguna notícia d’una altra temàtica aliena als esports i més o menys bé me’n vaig sortir. En canvi, alguns periodistes que no són de l’àmbit esportiu, si han d’escriure o fer una crònica sobre un partit se’ls fa una muntanya.
Esport i periodisme, sempre des de la televisió.
Així és. Tot i els meus inicis a Don Balón i que actualment també escric a Panenka, sempre he pogut exercir el periodisme a través de la televisió. Primer, a IB3 a la redacció d’Eivissa en una etapa molt bonica, però curta, perquè vaig tenir l’oportunitat de fer el pas a TV3. Eren d’aquelles oportunitats que només passen un cop a la vida, tenint en compte que s’havia dit que es convocarien places per al departament d’esports que mai van arribar. Encadenava contractes cobrint substitucions d’altres companys, però em faltava més continuïtat i estabilitat a la feina.
Fins que truca a a porta Mediapro.
Mediapro és una empresa amb moltes perspectives, amb projectes molt diversos que et permeten créixer sense aturar-te. Des d’aleshores he exercit el periodisme com a redactor, narrador i presentador. A TV3 hagués estat impensable, perquè davant teu sempre hi havia algú amb més galons o experiència. A Mediapro em van donar l’oportunitat de fer-ho des del primer dia i ja depenia de tu mateix si l’aprofitaves. Vist amb perspectiva, li dono molt valor al pas que vaig fer aleshores.
GOL s’ha consolidat com un canal esportiu de referència en la televisió en obert.
Per sort, i per la bona feina i l’esforç de tots els que hi treballen, els passos que GOL ha anat donant des del 2016, coincidint amb el seu pas a televisió en obert, sempre han estat de consolidació. L’audiència s’ha anat fidelitzant per sobre de l’1% anual de mitjana, i el canal s’ha convertit en una referència en esports per davant d’un canal històric com Teledeporte. Quan hi ha directes, com els partits de la primera divisió en obert, arribem a audiències que sovint freguen o fins i tot superen el milió d’espectadors. Per ser un canal exclusivament d’esports, amb el sostre d’audiència que això suposa, i que no es comparable a canals molt més grans o generalistes, està molt bé.
“Des del punt de vista periodístic, apostaria per espais amb un to més pausat, però som esclaus de l’audiència, i més quan es tracta d’un canal en obert”
Pel que fa als continguts, és un model a seguir?
Des del punt de vista periodístic, per gust personal potser apostaria per espais amb un to més pausat, amb una altra mirada, però som esclaus de l’audiència, i més quan es tracta d’un canal en obert. Això t’obliga a apostar per l’actualitat, perquè és el que ve a buscar el teleespectador. GOL ofereix partits de futbol de primera i segona divisió masculina i de primera divisió femenina en obert, cosa que ens fa ser un canal gairebé únic al món, perquè pràcticament a qualsevol país que escullis el futbol d’elit és al 100% de pagament. A banda del futbol, GOL també emet de forma regular futbol sala, handbol, arts marcials mixtes, boxa i pàdel, de manera que l’oferta és molt variada.
A GOL on acaba el periodisme i comença l’espectacle?
La prioritat a GOL és trobar l’equilibri entre la informació rigorosa i l’entreteniment. Si apostes massa per la informació pots arribar a avorrir el teleespectador. I si apostes només per l’espectacle estàs fent una cosa que no és periodisme. Crec que la clau és informar d’una manera precisa i a la vegada entretinguda. Hi ha diferents propostes en la televisió actual i penso que al final a l’audiència li has de donar un producte amb algun valor afegit.
Fins a quin punt els drets televisius condicionen l’atractiu d’un canal esportiu?
L’actual model de televisió esportiva està condicionat pels drets televisius. I així ho assenyalen les audiències. No m’imagino GOL sense els drets d’emissió dels partits de futbol de primera i segona divisió, que ens permeten tenir una audiència notable, perquè no tothom té la possibilitat de tenir accés als continguts de pagament. Qui sí que hi pot tenir accés té Movistar+ amb la Lliga i la Lliga de Campions de futbol.
Fa gairebé dos anys, Danae Boronat va ser la primera veu femenina en un partit de futbol de primera divisió per televisió. Va quedar com una flor d’estiu?
N’hi ha hagut més, tot i que és cert que de forma puntual i sense tant ressò. Després d’aquella experiència amb Danae Boronat també ho han fet Sara Giménez o Irati Vidal, per exemple. El que sí puc assegurar és que a GOL mai hem fet cap discriminació per gènere, ni en la narració ni en altres àmbits. De fet, la nostra cap de redacció és una dona, Gemma Soler, i en els primers anys de GOL, quan encara era de pagament, ja teníem una dona, Janire Fragua, narrant els partits de la Reial Societat i l’Athletic a la primera divisió en l’opció d’àudio en èuscara. En aquest sentit va ser una pionera. O sense anar més lluny, Natàlia Arroyo va ser comentarista de GOL fins que va signar per la Reial Societat. Ara ho és Sonia Bermúdez, qui analitza els partits de la lliga femenina de futbol. És així perquè són molt bones. La prioritat és posar el millor professional per a cada partit. M’és igual que sigui home o dona. I és cert que hi ha molt poques dones que hagin donat el salt a la narració, però estan capacitades per a fer-ho i esperem que ben aviat deixi de ser notícia.
Fa poc GOL va estrenar el seu canal Twitch. El periodisme esportiu evoluciona cap aquí?
És un nou primer pas per experimentar què hi ha més enllà de la televisió convencional, i possiblement serà una nova manera de comunicar. Estic obert a incorporar nous formats i, sobretot, expectant per comprovar quin és el recorregut que tindrà Twitch. De moment crec que són audiències diferents, però hi ha persones, com és el cas d’Ibai Llanos, que arrosseguen molta audiència i estan tenint un èxit rotund.
“A GOL mai hem fet cap discriminació per gènere, ni en la narració ni en altres àmbits”
Prova d’això és l’entrevista que el mateix Llanos va fer a Gerard Piqué. El twitcher us va fer un gol als mitjans convencionals?
En tot cas, el gol ens el fa Piqué, que és qui va a buscar Ibai Llanos. Els mitjans convencionals cada cop estem més allunyats dels futbolistes d’elit. El futbol, i sobretot el Barça, s’han bunqueritzat, i això fa molt més difícil la nostra feina. Fa certa enveja escoltar periodistes veterans que dues dècades enrere podien conversar gairebé cada dia de forma individual amb els jugadors d’elit i tenir una relació més o menys propera. Però que Ibai Llanos entrevisti Piqué no ha de servir per posar en qüestió el periodisme esportiu. Per reflexionar sí, però tampoc cal recollir i plegar.
És una prova que pot acabar tombant la televisió convencional?
M’allunyo d’aquestes teories apocalíptiques que assenyalen la mort de la televisió convencional. Fa anys que ho sentim i seguim aquí. I això no implica que YouTube o Twitch no acabin sent canals de comunicació complementaris a la televisió convencional. El consum de l’audiovisual cada dia està més dispersat, i la millor estratègia perquè la televisió convencional es mantingui a l’alça és renovar-se constantment. Si no ho fem sí que la televisió correrà el risc de poder ser superada per algun altre tipus de canals.
En plena pandèmia, quin és el full de ruta de GOL?
Vam renovar l’acord per a l’emissió dels partits de primera i segona divisió del futbol espanyol fins al 2022, que continua sent el pal de paller de GOL. La prioritat passa per mantenir l’emissió de la resta d’esports que s’ofereixen fins ara i, pel que fa a l’audiència, assolir el 2% del share potser sona massa ambiciós tenint en compte que un canal temàtic d’esports té el seu sostre natural. Hem de lluitar i tant de bo hi arribem seguint l’evolució que portem fins ara, que és positiva i notòria. Mirar més enllà és una mica absurd perquè, ara mateix, no pots fer gaire previsions tenint en compte la inestabilitat que genera la pandèmia.
