Jordi Rocasalva va néixer a Anglès (1973), però va marxar a viure a Olot quan era molt petit. Va estudiar un mòdul de delineació i des dels 16 anys està vinculat a Ràdio La Vall, l’emissora municipal de Les Preses, on hi ha fet tots els papers de l’auca, tot i que també va passar un estiu a la desapareguda COMRàdio. Després de cinc anys com a director de l’emissora i un any més tard del 40è aniversari, Rocasalva fa balanç a Comunicació 21 del seu lideratge en una ràdio formada només per col·laboradors i que sobreviu amb els recursos digitals molt ben integrats.
Com vas començar a Ràdio La Vall?
Vaig fer-ho amb un programa que es deia Donant la nota fa molts anys, i encara la segueixo donant [riu], era la dècada dels 90 i hi fèiem música heavy amb un altre company. Aquí és on comença la meva vinculació amb la ràdio, jo sempre l’havia escoltat i m’havia agradat molt, i entro en aquesta emissora a partir d’aquell programa.
I la passió per la ràdio?
La tenia de ben petit, sempre escoltava la ràdio, sobretot programes musicals o d’esports, però mai m’imaginava fent ràdio. A través de Miquel Pascal vaig fer el pas de tocar a la porta de la ràdio cap al 1991 i vaig sentir-me molt ben acollit, ens vam fer amics, érem molt joves i teníem molta disponibilitat per fer coses. Aleshores, la ràdio era una vàlvula d’escapament i un divertiment en majúscules, i vam anar creixent i aprenent a fer ràdio.
Quan va néixer l’emissora municipal de Les Preses?
Un grup d’amics format per Pere Pujol, Alba Codony, Joan Riera, Josep Mayola, Joan Prat i Salvador Aumatell la van crear de forma molt domèstica. Aleshores, Les Preses tenia com a alcalde en Daniel Tarradellas, un home molt vinculat a la política i al Parlament de Catalunya, que va fer una escola taller, va absorbir aquesta ràdio i la va dotar d’unes instal·lacions més serioses. Aleshores, el 1988, Ràdio Les Preses passa a dir-se Ràdio La Vall, i va creixent assessorada per gent de ràdio com Josep Maria Francino.
Què va suposar aquest canvi?
Vam anar agafant unes pautes amb estructura de ràdio, vam establir un director, un cap de programes i d’informatiu. Tot i ser una ràdio “de mentida”, va ajudar-la a tirar endavant amb un disseny assessorat per professionals.
L’any 1988 va ser un punt d’inflexió per a la ràdio.
Sí, de fet la tenim catalogada amb aquest any de naixement, és la data de referència. Va ser el moment en què va anar tot endavant, va agafar empenta i volada després d’uns pocs anys.
Quin paper va tenir l’alcalde Tarradellas en la ràdio d’avui en dia?
És un paper molt important, perquè va posar els fonaments, va creure en aquesta ràdio i la va portar al poble amb gent molt vinculada al món de la ràdio i que passava aquí els caps de setmana. Ell va posar els mitjans, Les Preses va prendre un impuls molt important i se li ha d’agrair aquesta feina.
“Poder sortir en antena amb Ràdio La Vall cada dia és un èxit”
Durant 30 anys has fet de tot, a la ràdio. Quins han estat els teus papers fins a ser-ne el director?
Han sigut tots, perquè en una emissora tan petita has de fer de tot. He fet programes de ràdio, entrevistes, llistes d’èxits, eleccions, programes de motor, etc., i he estat en la part tecnològica. Són molts anys i passen per anar-te vinculant en diferents projectes i anar-te reinventant.
Fa vuit anys, l’emissora canvia la direcció.
Sí, teníem l’estructura feta, jo era el cap de musicals i estava dins del grup directiu de la ràdio, érem tots molt amics. l el director Pere Pujol va decidir fer un pas al costat després de molt de temps, ens va demanar qui es podia fer càrrec, i per disponibilitat ho vaig assumir jo. Aquest canvi també va coincidir amb un canvi de rumb polític a l’Ajuntament de Les Preses.
El teu bagatge a la ràdio t’avalen per assumir la direcció.
Com més experiència, molt millor. En el nostre cas, i sense ser remunerada, aquesta situació acaba fent que, si no t’hi poses, el projecte desapareix. Són moltes hores que hi hem dedicat i, si algú no fa un pas endavant, podria desaparèixer. Em diuen director, però el meu paper és el de mantenir la ràdio viva.
Quines van ser les teves prioritats?
Vam prioritzar el fet de legalitzar la ràdio i les seves instal·lacions. Ara, ja està legalitzada. Vam desaparèixer com a entitat Ràdio La Vall i vam passar a ser propietat de l’Ajuntament de Les Preses, que és el nostre protector i qui gestiona l’apartat econòmic.
Quin paper juga Ràdio Les Preses en la seva àrea geogràfica?
Ràdio Olot és l’emissora d’Olot, professional i amb molts anys d’història, i es crea aquesta emissora municipal a Les Preses per a la gent que teníem interès pel món de la ràdio i que hi vivim a poca distància. Aquí trobem un món que ens interessa, que és el de fer ràdio amb moltes possibilitats diferents dels de Ràdio Olot. Allà tenen un estil que no permet que la gent jugui a fer ràdio, i aquí fèiem això, jugàvem a fer ràdio i encara ho fem.
Com està integrada la plantilla de la ràdio?
No tenim cap treballador, som tots col·laboradors, unes 20 persones. Nosaltres treballem de moltes maneres, quan hi ha un esdeveniment destacat fem programa especial, com la Festa Major, les eleccions o partits de futbol. Aleshores, convoquem la nostra xarxa de col·laboradors i ens ajuden. Per altra banda, tenim un seguit de col·laboradors que fan programa setmanal, des de casa i des de l’emissora.
Així, us heu reinventat.
Sí, som una microràdio i partim de la base que els col·laboradors els tenim escampats. Ara no ens trobem, la gent ve a fer el seu programa i marxa, no tenim tècnics, cada col·laborador s’autoedita i nosaltres els ensenyem a fer-ho. És una de les coses negatives que tenim, perquè som tan petits que no podem disposar de tècnics.
“Les ràdios municipals estem en procés d’extinció”
La programació com la bastiu?
És principalment musical, emetem les 24 hores els 365 dies a l’any i per a nosaltres ja és un èxit. Aquesta és la nostra base i sobre aquesta construïm la resta. També preparem les falques de programes especials o d’actes destacats del poble.
Connecteu amb La Xarxa o altres emissores?
Sí, amb La Xarxa emetem l’En joc els caps de setmana, i pel que fa a altres emissores, ens envien programes que nosaltres emetem. I els butlletins informatius que emetem cada hora són de Catalunya Informació. Amb La Xarxa hem tingut molta relació, hem modernitzat equips gràcies a ells, i ara hi connectem només els caps de setmana.
Teniu alguna dificultat afegida al fet de ser una ràdio petita?
Sí, estem a la muntanya i som unes cinc ràdios a la comarca de la Garrotxa, i es fa molt difícil, les ràdios municipals estem en procés d’extinció. Depenem dels col·laboradors que ens ajudin, ara hi ha moltes ofertes i costa de trobar-los. A més, costa que la gent ens vegi, no tenim el feedback o la resposta, està tot molt bifurcat.
Creus que la zona de la Garrotxa és una zona de ràdio?
Sí, tots ho som, però les ofertes s’han multiplicat i vivim en una situació de dificultats tècniques. En els anys 90 només emetíem fins allà on ens arribava l’antena. Ara, en canvi, ens escolten des de França o d’Austràlia. A la nostra zona d’influència ens escolten, però també hi entren en joc les xarxes socials i tothom escolta més programes.
La digitalització, pel que veiem, us està ajudant.
Sí, és totalment positiva, que ens puguin escoltar des de fora ho trobem perfecte. Les xarxes socials, però, també ens donen més feina, perquè has de penjar el programa al pòdcast, estar actiu a les xarxes, i això és una feinada per a les ràdios petites. Tots tenim les nostres feines i hi dediquem moltes hores per assemblar-nos a una ràdio professional, i això la gent no ho sap.
L’any passat vau fer 40 anys.
Vam celebrar els 30, però els 40 no. Venim d’una pandèmia que ho ha fet tot més complicat. Hem après a fer ràdio des de casa i hem ofert el nostre servei públic. Nosaltres ho celebrem cada dia, ja veurem si en el futur festejarem altres aniversaris, però la nostra prioritat és una altra. Intentem que la ràdio ens funcioni i que tinguem programes i col·laboradors.
Us heu establert algun objectiu per a la temporada vinent?
Nosaltres no ens podem marcar objectius, som una emissora molt petita. Poder sortir en antena cada dia ja és un èxit, però l’objectiu és millorar amb els recursos que tenim i disposar d’equips que ens vagin millor per fer ràdio.
