Jordi Ubach Llorens (Tremp, 1985) és fundador i director del diari Pallars Digital i l’agència de comunicació i màrqueting Pallars Media. Llicenciat en Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili, des de jove va tenir la vocació d’impulsar el seu propi segell. Així, el 2013 posa en marxa Pallars Digital i un parell d’anys després uneix la capçalera a NacióDigital. També ha treballat a Pirineus Televisió i El Punt Avui. Actualment compagina el projecte de Pallars Digital amb l’emissora municipal de Tremp. A Comunicació 21, Ubach fa una aposta sense pal·liatius pel periodisme de proximitat fet a comarques.
Quin paper juga Pallars Digital al vostre territori?
Tota la vida he viscut en aquest territori, i soc conscient que feia falta una capçalera pròpia als Pallars, feta amb una mirada des d’aquí, no des de Lleida ni Barcelona. Els inicis, com tot, van ser complexos, però els lectors s’hi han anat enganxant, el projecte ha calat. Pel carrer, encara avui, n’hi ha que m’agraeixen haver posat en marxa una capçalera que només parla del que li importa de veritat a la gent d’aquí.
Què va suposar anar de bracet amb NacióDigital?
Va ser un punt d’inflexió per a la capçalera. Unir-nos amb el mitjà digital de referència del país va ser rellevant, no només per visibilitzar-nos molt més, sinó també per enfortir el nostre paper com a eina comunicativa als Pallars.
Heu estat la font de Barcelona a través de la qual molts mitjans s’han informat sobre el Pallars?
Sí. Un exemple clar és RAC1, ens citen moltíssim als matins amb el Basté, i ho agraïm. Creiem en el periodisme de proximitat, és on neixen les coses que interessen a la gent. Les coses que a la gent li interessen són aquí, poble a poble, a la comarca. Hi crec molt en el periodisme local, i quan un mitjà de mirada més allargada té interès en algun fet que passa aquí, ens consulten. Per a mi, aquest és un triomf d’aquells qui estem al carro de la premsa de proximitat i de la feina que estem fent, perquè se’ns valora.
Després de consolidar Pallars Digital, aquest any poses en marxa Pallars Media. Amb quin objectiu?
Sorgeix durant la pandèmia, de la necessitat que vaig veure com a periodista que hi havia un buit comunicatiu molt gran pel que fa a institucions: només un ajuntament dels 30 de la comarca envia notes de premsa. Això em va fer plantejar que l’experiència que nosaltres tenim la podem oferir a nivell corporatiu per a institucions i empreses. Falta la comunicació en tots els sentits i em vaig plantejar cobrir-la. Anàvem de la mà de Pallars Digital, però no del tot, per no malmetre la seva objectivitat.
“Feia falta una capçalera pròpia als Pallars, feta amb una mirada des d’aquí, no des de Lleida ni Barcelona”
Com es compagina l’objectivitat que requereix l’ofici i que exemplifica Pallars Digital amb els serveis de comunicació que ofereix Pallars Media?
Amb l’experiència que nosaltres podem aportar. Per això vaig buscar persones interessades a pujar al carro i entre tots estem picant pedra, fent la feina. Crec que tindrem una tasca de pedagogia molt important i ja ho estem fent, justificant la nostra feina.
Geogràficament, quina és la màxima dificultat que presenta el Pallars?
La dispersió territorial, perquè som 20.000 habitants en un territori que és molt extens. Això és un hàndicap a l’hora de cobrir notícies i desplaçar-te, i això també em va fer apostar per un diari digital i no una televisió, per exemple. En un diari, amb una trucada i una fotografia pots fer, i soluciona l’inconvenient del territori.
I l’avantatge?
Que som un territori amb moltíssimes oportunitats, som poc apreciats més enllà del turisme, i volem reivindicar que hi viu gent i hi fa coses. Estem aprofitant aquestes oportunitats.
Com es fa viable econòmicament un projecte com Pallars Digital?
D’entrada, estar disposat durant els primers tres o quatre anys a treballar molt i a tenir pocs beneficis. Has de ser molt constant, i a partir d’aquí consolidar les fonts de finançament, majoritàriament la publicitat d’institucions i ajuntaments, amb qui hi tenim una relació constant. L’altra via imprescindible són les subscripcions, que vam impulsar fa quatre anys i mig, i actualment superem el centenar que abonen 36 euros l’any.
A més de la informació, quina recompensa té ser subscriptor de la capçalera?
Tenen accés a tot el diari (que és obert per a tothom) i es beneficien dels sorteigs mensuals que fem, a través dels quals fem territori, perquè són experiències a la comarca. Era bàsic crear aquesta comunitat que valori el diari i la nostra intenció és ser-ne més.
Hi ha la possibilitat d’establir un mur de pagament?
No, perquè som molt pocs veïns i crec que no aniríem gaire lluny. Des de la nostra posició, hem d’oferir coses diferents, hem de fer Pallars.
Tenint en compte que la població del Pallars és més aviat gran, us heu plantejat la possibilitat de fer l’edició en paper?
No, perquè econòmicament és inviable. Sumant-hi les despeses de la distribució, seria gairebé impossible. Així i tot, vam néixer ja sent digitals i fem pedagogia per a la gent gran. Però tenim en compte la gent gran a través d’una lectura fàcil, hem iniciat un projecte per facilitar-los la lectura i també es pot adaptar a nens i persones amb dificultats cognitives. I hem estat el primer diari català a fer-ho. Ens consta que la gent gran ho consulta, també a escoles i residències, i ens apropem així a aquest sector.
Amb el projecte apuntalat i sent un referent als Pallars, quins són els reptes d’ara endavant?
Créixer de forma exponencial, especialment en la plantilla de Pallars Digital, cosa que ens permetrà ampliar la cobertura informativa. Si ho aconseguim, és molt possible que també s’incrementi el consum d’informació de la capçalera, que aquest és el principal objectiu. Estem molt satisfets de la feina feta fins ara, però juntament amb Pallars Media la prioritat és enfortir la comunicació als Pallars.
