Foto: Isaac Santacana
Josep Lluís Gil (Barcelona, 1955) és el director de La Vall de Verç, una publicació de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) que aquest 2024 compleix 45 anys. Primer com a col·laborador des dels inicis de la revista i ara com a director –el primer que hi ha hagut en les més de quatre dècades de vida de La Vall de Verç– reivindica el seu paper com a altaveu de l’actualitat de Sant Just Desvern. Periodista per vocació, la jubilació l’ha dut a posar-se al capdavant de la revista per seguir avançant, i explica a Comunicació 21 com ha estat el que ell defineix una tornada als orígens.
D’on et ve, l’interès pel món del periodisme?
M’agradava escriure i la motivació inicial va ser aquesta, però abans de fer-ho vaig ajudar a posar ordre amb les finances i tot el que hi està relacionat. Aleshores les coses es feien així, a través de voluntat, i després d’un temps tot va estar més consolidat i jo vaig començar a escriure. Formació en periodisme no en tinc, però vocació, tota!
Esteu celebrant els 45 anys de La Vall de Verç, com hi arribeu?
Amb molts esforços, perquè tenir una publicació d’àmbit local amb pocs subscriptors i pocs ajuts ho fa tot molt complicat. Hem passat per èpoques de tota mena i el mèrit és haver arribat fins aquí. L’època en què vam néixer, l’any 1979, van aparèixer moltes publicacions, sobretot a la comarca del Baix Llobregat, però n’hi ha que no van subsistir. Nosaltres hem aconseguit resistir, sobretot per una evolució de continguts i d’imatge important. El camí no ha estat gens fàcil.
Tot i que la revista compleix 45 anys, tu n’ets el primer director. Com és, això?
Perquè aquesta figura no existia com a tal. La revista abans era més autogestionada, tots fèiem de tot i ens repartíem les feines, però amb el temps això va ser més difícil i vam haver de comptar amb persones que s’encarregaven de les tasques administratives. No existia la figura de director, però sí que hi havia una persona responsable de la publicació. Ser-ne el director suposa que ara hi ha algú que pren decisions.
La Vall de Verç neix durant l’inici de la democràcia, deixant enrere la dictadura. Quin és el secret per no ser una d’aquelles publicacions que van quedar pel camí?
No sabria dir-te quin és el secret, però segur que n’hi ha algun [riu]. Ha estat una qüestió de perseverança, d’haver tingut la sort que en els 15 primers anys moltes persones de qualitat i compromeses, cap d’elles periodistes, van tenir clar que havia d’haver-hi un mitjà d’expressió popular. Pensa que nosaltres vam néixer uns mesos abans de les primeres eleccions municipals democràtiques, i és un petit miracle que, amb les dificultats de tota mena que hi ha per a mantenir una publicació, ho hem aconseguit.
“Enteníem que la revista en blanc i negre ens quedava molt trista i pobra, per això vam fer el salt al color”
Com ha anat evolucionant la revista fins al 2024?
Els inicis van ser amb més entusiasme que encerts, volent parlar de temes del poble, però el rigor periodístic era millorable. La revista es feia a màquina, era molt artesanal i una mica kitsch, i a mesura que la tecnologia va anar evolucionant nosaltres ens hi vam adaptar i hi vam donar una presència més periodística. Quant a continguts, hem anat aprenent, però la base sempre ha estat parlar del que és notícia a Sant Just Desvern.
La publicació ha anat enfortint-se quant a qualitat?
Sí, en tots els aspectes, tant pel que fa als continguts com a la presentació i al disseny. L’any passat vam passar per primer cop a color, ja fèiem així les portades, i va ser un canvi excepcional, perquè la qualitat és bona i té una acceptació important.
Per què us vau decidir a fer aquest canvi?
Havíem de generar una expectativa. Enteníem que la revista en blanc i negre ens quedava molt trista i pobra. Estàvem fent passos per millorar el contingut i l’estructura de la revista, i vam pensar que el color havia de ser un pas ineludible, n’estem molt satisfets. Sortim d’una publicació massa clàssica i hem aconseguit un bon producte.
Creus que aquest és el canvi més trencador que ha viscut la revista?
Sí, i segurament el més definitiu. No sabem què ens portarà la tecnologia [somriu], i nosaltres vam començar en blanc i negre i vam aprofitar la tecnologia per evolucionar. Això sí, condicionats per l’economia, perquè van passar molts anys fins que vam fer les portades a color, va costar molt.
Esteu lligats a l’Ateneu de Sant Just, com és aquesta relació?
La relació és bona, però s’ha de dir que abans ja hi havia hagut uns intents anteriors de tirar endavant una revista. Després d’aquests intents, i en desvincular el nom de la publicació de l’entitat i donar-hi una vinculació amb el territori, La Vall de Verç, va facilitar la independència i la no intromissió. Així, després de dos intents fracassats, vam passar a 45 anys de vida.
Foto: Lluís Tarrés
Com són les vendes de la revista?
Són molt testimonials, fem tiratges de 530 exemplars, i el que més ens aporta són les subscripcions. Però tot i ser poc importants, hem augmentat les vendes.
En els dos darrers anys, ha crescut en un 57% el nombre de nous subscriptors. Com ho heu aconseguit?
Penso que és causat per dos motius. Un, perquè es va posar ordre en la configuració de la revista i la seva estructura interna, i es va posar èmfasi en fer articles de més qualitat i reduir la llargada d’altres més superflus. I per altra, hem fet accions per fer-nos valdre i seguir sent el mitjà de comunicació del poble. Tot plegat, ha portat a fer créixer l’interès per ser subscriptor de la revista, i la suma de les noves altes dels anys 2022 i 2023 és el 57% de tots els que hem tingut els 20 anys anteriors.
En els darrers anys, també es va viure una tendència negativa pel que fa al preu del paper. Com la vau combatre vosaltres?
No ens ha afectat massa, gràcies, en part, a la col·laboració dels nostres subministradors i impressors, que van fer esforços per contenir al màxim les despeses, sent conscients de la nostra realitat com a publicació. L’augment del preu del paper el vam poder assumir perquè nosaltres no fem grans tiratges i no va tenir tanta incidència.
Com feu conviure l’edició en paper i l’edició digital de la revista?
Fa un any que vam començar l’edició digital, però vam tenir dificultats per fer-ho i estem a mitges, esperem poder tornar a donar-hi continguts a partir de març. Nosaltres som tossudament partidaris de mantenir la revista en paper, perquè té acceptació, però entenem que hem de conviure amb l’edició digital. A la pràctica, les notícies del dia a dia aniran a la versió digital i els articles de més transcendència aniran al paper.
Teniu ganes de consolidar la versió digital?
Sí, perquè estàvem en una fase d’evolució, i ara que no podem comptar amb la persona que se n’encarregava ens ha fet replantejar-nos alguns aspectes.
“La revista vol ser un punt de referència informatiu de Sant Just Desvern, volem incidir en les entitats culturals”
Aquest any us heu plantejat l’objectiu 45/500, què significa?
Celebrar 45 anys està bé, però no és un número rodó com els 50 o els 75. Ara bé, es dona la circumstància que el gener passat vam complir 45 anys i el desembre vinent farem el número 500 de la revista. Per això, ens va semblar que havia de ser un any excepcional, perquè es donaven dues fites dins del mateix any, i per això, és l’any 45/500, on tindrem un inici i un final dignes de rememorar.
Ja vau celebrar l’acte del 45è aniversari, però en teniu preparats d’altres?
Sí, l’acte del passat 8 de febrer va ser el tret de sortida, però n’hi haurà un de més institucional cap al mes de maig, en què inaugurarem una exposició de l’evolució de la revista. Ara estem en un moment una mica dolç i de bona acceptació per part de la població i intentarem captar més subscriptors, així que hi haurà més coses. Cap al novembre també farem un debat sobre el paper de la premsa local en els pobles.
Després de complir 45 anys, quins reptes us plantegeu a curt termini?
La revista vol ser un punt de referència informatiu, volem que el nostre web publiqui totes les notícies que creguem oportunes i que pengem vídeos d’allò que cobrim. Volem incidir en les entitats culturals, estem en tractes amb L’Ateneu per vehicular actes que es puguin enregistrar a través de nosaltres per donar-hi difusió. La vocació és fer un hub informatiu que abasti una part audiovisual.
