Foto: Òscar Bayona
Josep Lluís Micó Sanz (La Font de la Figuera, 1974) és el nou director de Regió7. És doctor per la Universitat Politècnica de València i catedràtic de Periodisme a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, on va ser degà (2022-2024). Especialista en periodisme digital, va iniciar la seva carrera periodística a Levante-EMV el 1997 i va ser cap de societat del Diari de Girona. També va ser coordinador del canal de tecnologia de LaVanguardia.com i managing editor del canal 080 TV. Micó va formar part del grup de recerca STReaM (Society, Technology, Religion and Media) des de la seva creació, liderant projectes d’investigació i participant en iniciatives d’innovació amb empreses com Google o Facebook. També ha estat membre del comitè d’experts de RTVE i conseller de l’ACN. En el món acadèmic, va ser vicedegà de Professorat i Qualitat de la Facultat Blanquerna, director del grau en Periodisme, del màster universitari en Periodisme Avançat i Reporterisme Blanquerna-Grupo Godó, i del màster en Comunicació de Moda 080 Barcelona Fashion. Autor d’una vintena de llibres, ha obtingut diversos reconeixements sobre periodisme i investigació. A Comunicació21, Micó explica el seu full de ruta al capdavant d’una de les capçaleres de Prensa Ibérica.
De La Font de la Figuera (País Valencià) a Manresa. Què t’atrau de la proposta de dirigir Regió7?
Ser de poble i exercir aquesta militància suma en l’entorn que ens trobem. Actualment hi ha una abundància d’informació reiterativa explicant el mateix des de diferents punts del món. Així, es fa més necessària que mai la informació més propera, aquella que passa al teu barri o carrer. És utilíssima i contribueix a formar una millor opinió pública. Precisament per això, dirigir Regió7 em resulta estimulant. Fer-ho al País Valencià o a la Catalunya Central canvia el context, però diria que, en essència, la feina és la mateixa.
És el primer director del diari de fora del territori en gairebé 46 anys. Els seus predecessors són Jordi Comellas (Balsareny), Gonçal Mazcuñán i Marc Marcè (Manresa). Com creu que el rebran?
[Somriu] És tot un repte, perquè tot allò que estic aprenent aquests dies, els meus predecessors ja ho tenien integrat. Tots tres han tingut una trajectòria impecable, i els tinc la meva admiració. Així i tot, la meva mirada pot aportar alguna cosa diferent, perquè és més verge i té molta capacitat de sorpresa. La meva prioritat és donar un impuls en noves estratègies i reforçar aquelles que ja estan en marxa. Però no ho faré sol. Un diari és una feina col·lectiva, i compto amb una plantilla de professionals solvents que, amb el privilegi de mantenir en Marc Marcè a la redacció, estic convençut que aconseguirem els objectius.
“Estem disposats a replicar capçaleres com el Diari d’Igualada en alguna part del territori que abraça Regió7”
Com l’ha rebut la redacció?
Tot i que oficialment m’he incorporat com a director aquesta mateixa setmana, des que em van nomenar tothom m’ha tractat millor del que em mereixo. També he recorregut els municipis de la Catalunya Central, tot i que encara no he començar a veure’m presencialment amb els representants de les diferents institucions del territori.
Quin és el llegat que li ha deixat Marcè?
El llegat és molt bo. I té mèrit tenint en compte que, en aquests darrers 18 anys, en Marc ha hagut de gestionar situacions molt complexes (la crisi econòmica de 2007-2008, la pandèmia o el procés), i que potser ningú altre hauria resolt de manera satisfactòria. Marcè em cedeix la direcció d’una capçalera que conserva intrínsecament els seus valors, està ben assentada i que continua sent un actiu rellevant al territori. Aquest llegat és molt valuós, però no podem viure del passat. Per això, tenim reptes de futur molt llaminers.
Foto: Òscar Bayona
Quina funció tindrà Marcè, a partir d’ara?
En Marc es mantindrà com a membre de l’equip de la capçalera, on continuarà com a membre del consell assessor i elaborant continguts periodístics i articles d’opinió. Tot i que encara estem intentant perfilar les seves tasques, exercirà de redactor sènior amb perfil d’autor.
Serà un director amb un perfil més aviat representatiu, com va ser Mazcuñán en la seva darrera etapa, o bé un director més executiu, com ha estat Marcè?
Ja m’agradaria ser tan bo com l’un i l’altre! [riu]. En pocs anys, els mitjans de comunicació han canviat considerablement, també en el cas dels directors de diari. Encara que vulgui ser molt executiu i estar dins la trinxera, també és necessari ser visible fora de la redacció, sobretot entre col·lectius que no et tenen en compte, o escoltar empreses i institucions per cobrir determinades necessitats que formen part del mateix territori. En aquest sentit, de mi s’espera una barreja entre un perfil més representatiu i un de més executiu.
En una entrevista a Comunicació 21, Marc Marcè reconeixia que “Regió7 ha arribat lluny perquè ha estat ambiciós, mai s’ha conformat”. L’ambició continuarà sent un distintiu de la capçalera?
I tant! Encara que el context sigui extremadament complicat, entres a l’edifici de la redacció pensant que ho faràs millor que el dia anterior i, de manera respectuosa i constructiva, que vas a guanyar a la competència. L’ambició té a veure amb la voluntat de servei públic i d’utilitat social. Per reproduir el que fan les agències o limitant-te a cobrir les convocatòries de les notes de premsa no té sentit mantenir una estructura costosa com és un mitjà de comunicació. I aquesta actitud constructiva afecta tots els departaments i àrees d’una empresa periodística.
“En el context actual, es fa més necessària que mai la informació més propera”
Tenint en compte que vostè és un expert en periodisme digital, Prensa Ibérica li ha fet un encàrrec determinat en aquesta nova etapa?
Regió7 té una personalitat molt marcada i assentada, un tret molt difícil d’aconseguir en l’actual context. Ara bé, en l’àmbit digital hi ha moltíssimes línies obertes que avancen en la direcció adequada, però que cal potenciar. El que s’espera de mi és que el coneixement acumulat el pugui aplicar a la capçalera. Això no significa que l’estratègia digital eclipsi el format paper. Així i tot, no em sento un paracaigudista que aterra per fer una tasca concreta i després se’n va.
Quins elements de l’estratègia digital té previst desenvolupar?
Aprofitant-nos del coneixement i de la vàlua que té la redacció del territori i dels recursos que té Prensa Ibérica per proporcionar una informació a la nostra audiència, crec que podem produir una mica més i una mica abans. La lògica digital no sempre és la que preval en els mitjans que han nascut en format paper i audiovisual, i el moment de transició és complex. Regió7 ha fet una bona transició i, per això, crec que amb una marxa més guanyarem més musculatura. En clau digital s’està treballant bé, però ho podem fer millor.
Foto: Òscar Bayona
Actualment, la supervivència d’un mitjà de comunicació passa per sumar com més clics millor i fer créixer l’audiència en usuaris únics?
Evidentment, no. Està molt bé sumar clics, però no a qualsevol preu. El clickbait i les notícies camuflades en forma de titulars pirotècnics no només no és el camí, sinó que crec que s’està produint una certa regressió. Per una raó molt senzilla: si apostes per aquesta estratègia, això equival a dir-li a l’audiència que és idiota. I, ni aquí ni enlloc, l’audiència és idiota, perquè a la desena mentida ja no piquen. Hi ha qui pensa que la frontera entre una cosa i l’altra és finíssima, jo no ho veig així. I aquesta pràctica ens ha fet molt mal com a col·lectiu, perquè les desviacions d’uns quants ens han acabat esquitxant a tots.
En la seva estratègia, té previst situar Regió7 a l’univers TikTok?
Sí que tenim TikTok, tot i que és l’assignatura pendent de tots els mitjans de comunicació del món. Sembla que no és l’hàbitat natural dels mitjans, possiblement perquè ens prenem massa seriosament a nosaltres mateixos i aquest no és l’estil i el to. O perquè volem adaptar-nos a l’estil i al to de TikTok i acabem fent el ridícul. Per tant, TikTok no és una prioritat, com sí que ho ha de ser l’audiovisual. Més enllà de l’estratègia digital, quant al paper, estem disposats a replicar capçaleres com el Diari d’Igualada en alguna part del territori que abraça Regió7.
“El que s’espera de mi és que el coneixement acumulat el pugui aplicar a la capçalera. Això no significa que l’estratègia digital eclipsi el format paper”
Quant a continguts, Regió7, especialment des de la pandèmia, cada cop és més manresana en detriment d’altres punts de la Catalunya Central. Vostè té la intenció de descentralitzar la informació?
La població és un criteri determinant en aquest aspecte. Ara mateix, el Bages és la comarca completa amb més residents que cobrim, i Manresa gairebé té la meitat d’habitants de tot el Bages. Això no significa que el nostre interès per la resta de municipis o comarques sigui menor. Al contrari! Ens hem de preocupar per tots i cadascun dels ciutadans. Malgrat és lògic que gradualment s’hagi destinat més recursos a l’indret on hi ha més persones, un diari com el nostre també ha de ser un agent que dinamitzi la vida social, cultural, econòmica o política del territori. Per aquesta raó, sovint som més necessaris on hi ha menys població, indústria, turisme… Ho tenim en compte i ajudarem a construir col·lectivament.
En els darrers anys, la capçalera ha perdut múscul més enllà de Manresa. En el seu full de ruta té previst incrementar-lo?
Tot i que ja tinc molta informació de la situació del diari, ha d’entendre que tot just acabo d’aterrar i encara he de fer un diagnòstic clar. I ho faré, també, a través de les diferents trobades amb els agents socials, econòmics i polítics del territori que serviran per corroborar que estem prestant el servei que ens correspon. El més important és que actualment no estem deixant de fer coses essencials o imprescindibles perquè no s’arriba. Aquesta feina és molt vocacional, i tenim una plantilla que treballa molt. Ara bé, si tenim la possibilitat de créixer i guanyar múscul, ho farem. Aquesta és la voluntat.
Més enllà d’aprimar o engreixar la redacció, en la seva estratègia té previst executar canvis estructurals en les seccions del diari o en un altre nivell?
És molt aviat per respondre-li tenint en compte que encara no tinc un diagnòstic clar. Pel coneixement que tinc avui, m’agrada el que veig. Per això, vull escoltar tothom que forma part de l’empresa, més enllà de la redacció.
Foto: Òscar Bayona
Regió7 forma part de Prensa Ibérica. Què suposa aquesta aliança?
Prensa Ibérica va garantir la supervivència de Regió7. Per aquells que tenim la vocació i la voluntat de servir, el millor que ens pot passar és formar part del major grup de mitjans de proximitat de l’Estat. És un grup exemplar i que, més que mai, ens permet gaudir de recursos i personal distribuïts per tot l’Estat i d’escala internacional, i al mateix temps contribuint per a altres capçaleres del grup. La grandesa de Prensa Ibérica és la suma de tots, fruit de l’orientació periodística i els recursos compartits. No som mitjans teledirigits.
Amb l’aliança amb Prensa Ibèrica, el diari mantindrà la seva identitat o acabarà convertint-se en una font de notícies per a la resta de capçaleres del grup?
Regió7 ha sabut preservar la seva essència, i així continuarà. Per tant, és impossible que Regió7 perdi la seva identitat. Nosaltres tenim un distintiu: en allò pròxim, som els millors. I, a més, fruit dels recursos de què disposa Prensa Ibérica, també disposem d’un seguit de professionals arreu de l’Estat i corresponsals arreu del món que ens donen un valor afegit a les informacions.
Vostè que també ha treballat en projectes d’àmbit global, quin valor té avui la premsa de proximitat?
Per a determinats mitjans de comunicació, sembla que la informació que et dona més rèdit comercial és la macro, i s’obliden, de retruc, de la informació micro. Però, en canvi, resulta que allò macro té un impacte enormement inferior a allò micro. El tancament d’una empresa propera o les victòries del Baxi Manresa, algú t’ho ha d’explicar. Així és com som útils, explicant la informació més propera. Sense desmerèixer la informació macro, que també és rellevant.
“Està molt bé sumar clics, però no a qualsevol preu. El clickbait ens ha fet molt mal com a col·lectiu”
Vostè ha publicat una munió de llibres, l’últim –amb el títol Artificialitis– ha sortit al carrer aquesta setmana. Què ens vol transmetre?
Aquest llibre havia de tancar una trilogia per explicar com estan impactant en les nostres vides les tecnologies de la quarta i la cinquena revolució industrial. Artificialitis és un retrat de les persones que han convertit la intel·ligència artificial en un talismà per solucionar qualsevol problema del present i del futur, sovint sense saber en què consisteixen aquests sistemes o sense valorar els perills que comporten. Són els “malalts d’artificialitis”, i per descriure’ls m’he basat en una abundant documentació, nombroses entrevistes i experiències pròpies i del meu entorn.
El llibre no l’ha escrit sol.
[Somriu] No, hi ha intervingut la meva filla Irene, de 16 anys, que viu als Estats Units. Ella ha introduït al final de cada capítol un comentari atrevit sobre el que hi explica el seu pare, de vegades des de la ironia i en altres ocasions amb més agudesa que els mateixos professionals.
