Josep Pitarch (La Ràpita, 1971) és historiador de formació i el nou director de Canal Terres de l’Ebre, que forma part d’Ebre Digital. Després de ser col·laborador en una primera etapa, fa tres anys es va incorporar al canal i a finals de 2021 va rellevar Josep Maria Arasa al capdavant de la direcció. Anteriorment havia estat corresponsal de la desapareguda COMRàdio, Canal 21 i Onda Cero Tortosa. A Comunicació 21, Pitarch reclama que es doni més valor al periodisme de proximitat.
Després d’uns anys desconnectat dels mitjans de comunicació, hi tornes.
Sí, va ser fa tres anys quan el gerent Josep Maria Arasa va fer-me la proposta de liderar el projecte Al dia Terres de l’Ebre, un espai radiofònic fet per vuit ràdios municipals de la zona que s’ha consolidat com un referent informatiu de proximitat. Fins i tot, vam rebre una menció especial en els Premis de Comunicació Local 2020.
Un cop consolidat el projecte fas el pas a la televisió.
Sí, a Canal Terres de l’Ebre m’incorporo a informatius. Durant aquest temps vaig estar presentant l’informatiu amb Susanna Cases i fent de guionista en altres programes, fins que accedeixo a la direcció.
Com es troba Canal TE avui?
Oferim una programació força estable, amb programes d’elaboració pròpia completa i variada, des d’informatius a esportius fins a transmissions en directe. Cobrim les quatre comarques de l’Ebre, i La Xarxa ens dona l’oportunitat de complementar la graella.
Què representa l’aixopluc de La Xarxa?
La Xarxa és fonamental per molts motius, i és que permet complementar la producció i programació pròpia amb programes que ens venen coordinats per ells i en els quals participem. Ens dona una tranquil·litat i un suport tècnic i material que, per altra banda, ens seria molt difícil. El paper de La Xarxa és rellevant.
Què ha canviat la pandèmia?
Crec que ha canviat per als mitjans de comunicació, però també per a la societat en general. Recordo quan es va decretar el confinament, vam aguantar uns deu dies de forma presencial, però al cap de molt poc temps vam veure que no era necessari, i vam apostar pel teletreball. Nosaltres fèiem un informatiu des de casa encapsulat, cada redactor ho feia des de casa seva. Va ser un xoc, però ens ha permès descobrir altres possibilitats que fins ara no contemplàvem i que hem incorporat a la nostra rutina de treball del dia a dia.
“Des de les Terres de l’Ebre hem de saber generar interès i vendre el territori”
Tenint en compte que Barcelona i la seva àrea metropolitana són la gran força comunicativa del país, com es pot defensar la comunicació des de les Terres de l’Ebre?
Des de l’àmbit de televisió, ràdio i premsa escrita en general, la comunicació local sempre té el seu espai. Els mitjans de comunicació locals són la referència per als ciutadans quan han d’informar-se del que els és més proper. Tenint en compte que moltes vegades els mitjans nacionals o més centrals de Barcelona tenen més difícil accedir al territori, per moltes qüestions, tenim una vida llarga, arribem on no arriben els altres.
Què s’ha de fer des de les Terres de l’Ebre per alçar el braç i dir: estem aquí, no som invisibles?
Des de les Terres de l’Ebre hem de saber generar interès i vendre el territori, perquè és una manera de cohesionar-nos a nosaltres mateixos i tenir identitat pròpia. Comptar amb uns mitjans locals que puguin vendre als mitjans nacionals una realitat territorial acaba enriquint el país, i en l’àmbit de Catalunya podem tenir en compte què representen les Terres de l’Ebre per al conjunt del país.
Un dels grans reptes que tenen les televisions locals és la implementació de les noves tecnologies. Com encareu aquest present?
Ha estat una qüestió que sempre ens ha preocupat. Tenim canal de YouTube, som a Twitter, Facebook i Instagram, i televisió a la carta. Hi hem apostat des de fa molt de temps, i des de fa pocs dies hem anat més enllà fent un informatiu des d’un plató virtual. És una aposta molt arriscada i ens està suposant un gran esforç personal, però dona un resultat magnífic i una qualitat afegida al producte que fem. És un món on no hem volgut quedar-nos enrere i en el qual continuem apostant.
Més enllà del repte tecnològic, quins altres reptes us heu fixat a Canal TE?
Crec que hi ha un repte compartit amb la resta de televisions locals: cal posar en valor l’esforç que es fa des dels mitjans de proximitat. Hauríem de ser molt conscients que el món de la comunicació és el que és i necessita el seu temps, i el nostre deure és posar en valor això. És una feina que costa el que costa, i crec que hauríem de començar a fer entendre, per part de les administracions i entitats, que és una feina que molt sovint no s’acaba de valorar.
L’audiència de la majoria de televisions és d’edat avançada. Aquest perfil també s’identifica en el vostre projecte?
La nostra audiència té un perfil variat perquè els continguts s’adrecen a tots els públics. En aquells sectors on sabem positivament que són adreçats a un públic més gran, hi estem introduint canvis. El plató virtual és una aposta per arribar a gent més jove. Però més enllà del que puguis oferir, tant les televisions locals com generalistes patim el mateix: l’aposta fort de les plataformes en línia on la gent jove està molt enganxada i les consumeix molt. Aquest és el gran repte: ser prou atractius i ser l’alternativa.
