Josep Viñeta Balsells (Barcelona, 1962) és periodista i des de fa cinc anys conseller delegat de Badalona Comunicació, l’empresa pública que gestiona els mitjans municipals. Viñeta ha estat director de relacions institucionals de l’Agència de Comunicació Local i la Xarxa Audiovisual Local (2012-2013), membre del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2008-2012), director d’acció local de la XAL (2004-2008), assessor de comunicació del vicepresident de la Diputació de Barcelona (2000-2004) i director de comunicació de l’Ajuntament del Prat de Llobregat (1995-2000). A Comunicació 21 repassa la seva trajectòria i com gestiona els mitjans de Badalona Comunicació.

Vostè ha tocat tots els papers de l’auca en el periodisme, però s’ha especialitzat en la comunicació pública. Què n’ha après?
En primer lloc, que és fonamental conèixer la dinàmica dels mitjans de comunicació. Durant molt temps la comunicació corporativa va estar molt desprestigiada perquè venia fum. I per això és bàsic fer-ho amb honestedat i transparència perquè, si no ho fas així, tard o d’hora t’acaben enxampant. Segurament no caldrà explicar tota la veritat, però el que és inadmissible en el nostre ofici és mentir. Per tant, el més preuat és la credibilitat.

Creu que aquesta tendència cotitza a l’alça o s’està minimitzant?
Vivim en una època on hi ha una certa convulsió social i política, en la qual hi ha un intent d’esborrar els matisos. I això és fotut. En la vida no hi ha blancs i negres, i fer-ho amb matisos és complex i difícil a l’hora de fer-se entendre. Quan els matisos només aporten riquesa.

Vostè va ser a la Xarxa Audiovisual Local en dues etapes. En la primera, en una fase determinant de la regularització i consolidació de les televisions locals.
Durant aquesta etapa el més rellevant va ser que s’abandona definitivament el caràcter d’il·legalitat que havia caracteritzat el sector de l’audiovisual fins aleshores. I a més, es posa en marxa el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que ens posiciona de la resta de l’Estat espanyol en aquest àmbit a l’hora de regular el sector. Tot i que hi ha aspectes del CAC que són millorables, continua sent una eina imprescindible.

En la seva segona etapa gestiona les relacions institucionals de la XAL, un cop feta la fusió de COMRàdio.
Sí, en aquesta segona etapa establim un acord entre La Xarxa i la CCMA per buscar sinergies entre els dos ens amb una idea molt clara: no doblar esforços. En aquell moment s’havien de vèncer moltes reticències i desconfiances entre totes dues parts. Així es van intercanviar continguts com ara la transmissió de les actuacions castelleres i altres continguts informatius. TV3, Catalunya Ràdio i els mitjans locals han viscut d’esquena durant massa temps. Ara hi ha una relació fluïda, tot i que és millorable.

Amb tot aquest bagatge aterra fa cinc anys a Badalona. Quin és l’encàrrec que rep?
La prioritat a Badalona era fer un gir absolut i posar tot el focus en la proximitat. En aquell moment els continguts que s’oferien tenien una mirada més generalista, amb programes com Catalunya opina o La meva vida al Barça, amb una clara intenció d’atrapar l’audiència més metropolitana. Des de fa cinc anys la prioritat ha canviat de dalt a baix: ara és el Barcelonès Nord. Expliquem què passa al barri de Sant Roc de Badalona o el Fondo de Santa Coloma.

I els mitjans generalistes no ho expliquen?
Telecinco, Antena 3, TVE o TV3 només parlen del barri de Sant Roc de Badalona quan hi ha trets i baralles. I és cert que n’hi ha, com en moltes altres ciutats del món, i des de Badalona Comunicació també ho expliquem. La diferència és que aquests mitjans mai parlen de les associacions de Sant Roc que fan una feina collonuda. O el cas del bàsquet amb la Penya, que gairebé mai apareix a TV3, que només té l’ull posat en el Barça i s’equivoca. A Badalona Comunicació sempre parlem de la Penya, fins i tot tenim una tertúlia exclusiva, i això ens consolida com a mitjà referent per als amants del bàsquet a Badalona.

Competeixen amb TV3?
No es tracta de competir, sinó de ser complementaris. Si Badalona Comunicació pretén competir amb TV3 ho té perdut. Però li passarà el mateix a TV3 si pretén competir amb nosaltres. Els informatius, els esports i els directes són l’essència dels continguts que oferim a la nostra audiència. A partir d’aquesta aposta estratègica, Badalona Comunicació ha ajudat a cohesionar la ciutat, a generar autoestima i identitat posant la mirada en la proximitat.

Reivindica la premsa de proximitat.
Sí, perquè des dels mitjans locals es fa una feina extraordinària. No em sento partícip d’un mitjà de segona pel fet de no treballar en un mitjà generalista. Tenim menys recursos, sobretot tècnics, que no ens permeten fer pirotècnia, però no significa que fem pitjor la feina. Al contrari, me’n sento molt orgullós. I intento contagiar-ho a tot el meu equip.

Ha convertit els mitjans de Badalona Comunicació en un referent a La Xarxa.
Així és i me’n sento molt satisfet. Som una part molt activa a La Xarxa i aportem molts continguts. I ho fem per dos motius: per la visibilitat de la ciutat i dels nostres mitjans a tot Catalunya i, al mateix temps, per la remuneració econòmica que es percep de La Xarxa. Per tant, l’aposta és clara perquè és l’hòstia, són faves comptades!

Entre els continguts que ofereixen hi ha l’espai La nostra escola, que el CAC ha batejat com una història d’èxit de l’àmbit audiovisual.
És un espai adreçat a les escoles de la ciutat on els protagonistes són els infants de quart i cinquè de primària. Es tracta que enregistrin un espai d’uns deu minuts aproximadament que posteriorment s’emet per Televisió de Badalona. Una periodista de la casa fa una sessió sobre l’aprenentatge audiovisual i les fake news amb la intenció, sobretot, que aprenguin i s’ho passin bé. La repercussió és molt gran entre les famílies i les escoles, però ho fem perquè som un mitjà públic i ens pertoca. L’espai suma tres temporades, però actualment s’ha hagut de cancel·lar arran de la pandèmia.

Tot i la Covid-19, quins projectes té Badalona Comunicació?
La tecnologia està modificant els hàbits de consum i ha permès que hi hagi moltíssims canals per on emetre la informació. Per això tenim un repte: deixar de treballar pel canal i posar tot l’enginy en els continguts. El que justifica la nostra existència no és el canal sinó allò que oferim. I per tant, el repte és tenir la capacitat per distribuir-los per totes les plataformes possibles més enllà del propi mitjà. Badalona compta amb una plataforma de distribució de continguts en les pantalles dels hospitals, els CAP o els autobusos. Hem de poder canalitzar els continguts a través d’aquests canals i així donar-los-hi molta més visibilitat.