Martí Roviró i Ot Burgaya.
El documental Sau: la memòria submergida, dirigit i guionitzat per Ot Burgaya i produït per El 9 TV, en col·laboració amb La Xarxa, posa sobre la taula la història dels pantanaires, aquells homes que van construir la presa del pantà de Sau. El film ha estat nominat en la categoria de millor pel·lícula documental en la 17a edició dels Premis Gaudí que atorga l’Acadèmia del Cinema Català. A Comunicació 21, Ot Burgaya i el productor Martí Roviró, coordinador d’El 9 TV, expliquen el procés de creació d’aquest documental, un repte majúscul.
Com va néixer aquest projecte?
Ot Burgaya (OB): Era un projecte al qual li anava al darrere des de feia temps, em semblava que era un tema del qual no se n’havia parlat en profunditat, i va néixer per les ganes de poder parlar d’aquesta qüestió. Últimament, de Sau se’n parlava en l’àmbit meteorològic i també s’havia parlat de la història del poble i de la gent que va haver de marxar, però sobre la construcció de la presa, i vinculant-ho a la memòria històrica del país i dels treballadors que van venir des del sud d’Espanya, no tant. El 9 TV el va apadrinar, portant el pes de la producció, i va ser una coproducció amb La Xarxa.
Martí Roviró (MR): Quan va néixer l’oportunitat, per part de La Xarxa, de presentar projectes al Mercat Audiovisual de Catalunya, vam tenir molt clar que havíem de fer un producte diferencial, trencant les rutines i els formats de televisió.
Què vols dir, amb trencar formats?
MR: Que no volíem fer un reportatge com els que fem habitualment, sinó que volíem demostrar-nos que des d’aquesta televisió local som capaços de crear un producte audiovisual de primer nivell. I més que una aposta era un repte, perquè això vol dir tensar les rutines de la televisió local, però també té una part molt bonica, la de trepitjar aquest territori que s’escapa del nostre dia a dia per crear aquest un contingut tan diferent i que està tenint tant recorregut. Així que ens vam sumar a la idea d’Ot Burgaya per crear un equip destinat al documental, i estem molt contents pel resultat i per l’experiència que ha suposat aquest nou format de treball, amb més d’un any de feina.
Martí Roviró: “Havíem de fer un producte diferencial, trencant les rutines i els formats de televisió”
Era la primera vegada que Ot Burgaya dirigia un documental d’aquestes característiques, així com El 9 TV. Com ha estat aquesta experiència?
OB: Ha estat un procés d’aprenentatge molt enriquidor i ens hem quedat amb ganes de seguir explorant. Volíem fer una peça més cinematogràfica que periodística; el realitzador va ser en Jordi Morató, qui venia del món documental, i la resta de l’equip era d’El 9 TV. I també vam comptar amb l’assessorament tècnic de La Kaseta, amb qui ja havíem col·laborat.
MR: En fem molts, de reportatges, però gràcies a aquesta finestra oberta hem pogut fer un salt de qualitat amb unes regles de joc diferents. Va ser una aposta estratègica que va coincidir amb el 20è aniversari del mitjà i que ens projecta un pas endavant. Estem molt contents pel contingut i la difusió.
S’ha parlat molt de Sau arran de la sequera, però la història del documental encara es desconeix?
OB: No sé si és una història que calia explicar, defujo de l’etiqueta necessària per a un documental. Però, en aquest cas, va sorgir de manera orgànica. La idea inicial era fer un documental sobre el pantà i la seva història. I a mesura que parlava amb la gent d’allà es repetia el mateix concepte, el de pantanaires. Per això, em vaig plantejar si calia fer una cronologia del pantà o si havia de parlar d’aquestes persones –gairebé un miler– que van venir per aixecar una presa, que van treballar en unes condicions duríssimes i de qui ningú sabia dir-te’n res més. A mi m’interessava saber com es van relacionar amb els veïns del poble, qui eren i d’on venien, i si van quedar-s’hi. Calia parlar-ne des del territori i amb les persones que van viure-ho en la seva pell.
I vau aconseguir-ho?
OB: Sí, vam fer una crida des d’El 9 TV, perquè va ser difícil trobar persones que hi haguessin treballat. La majoria venien del sud d’Espanya, alguns d’ells eren exiliats republicans, d’altres delinqüents comuns, i n’hi havia que fugien de la repressió franquista. Vam trobar alguns dels pocs que encara quedaven, diria que eren els últims; un d’ells era en Manel Fructuoso, qui ens va deixar l’any passat, i l’altre era l’Ángel Márquez.
Quina conclusió traieu de la història?
MR: Crec que era important deixar clar que, tot i que era un tema que surava sobre les generacions que han anat creixent, no s’havia tractat. Tothom sabia que s’havien donat uns fets, però quan vam plantejar el documental es va donar una catarsi en què ha passat el temps necessari perquè aquestes persones puguin parlar del tema. Hi ha hagut persones que han viscut un efecte dominó i, quan han vist que d’altres en parlaven, elles també ho feien.
Ot Burgaya: “No hi ha històries petites, qualsevol història és universal”
Us sobta, aquest silenci?
MR: Sí, crec que té mèrit que uns anys després hàgim posat aquest tema sobre la taula i hàgim deixat que cada persona faci el seu camí amb els impactes que tingui en cadascú. Com a tal, però, aquesta història no té un final.
OB: Un dels temes fonamentals és que no hi ha històries petites, qualsevol història és universal. Per això, també hem tingut una resposta tan bona per part de la gent que mai ha trepitjat Sau, perquè d’alguna manera fem una viatge a les arrels i recordem la memòria dels avis com a societat. Estem fets de contradiccions i de coses que ens desperten aquests sentiments, i crec que abraçar-los és la millor manera per avançar. En el nostre cas, no parlar-ne o no subratllar la importància del que va passar hagués estat una victòria del franquisme.
Què ha suposat per a El 9 TV entrar en una producció d’aquest tipus?
MR: Era un repte, perquè havíem d’estar a l’alçada de l’oportunitat i amb aquests estàndards; i un caramel, perquè és molt enriquidor treballar-hi des d’una televisió local. És el somni que qualsevol treballador de la televisió local té, i el repte ha estat encaixar-ho tot. Ha estat un procés molt positiu per tenir l’experiència de dedicar-nos en cos i ànima, i és cert que res a la televisió s’ha aturat, ha tensat el dia a dia, però un cop vista l’experiència global, hem quedat molt contents i repetirem en la nova convocatòria de La Xarxa.
El vau estrenar l’abril de 2024, quin recorregut volíeu que tingués?
MR: No volíem que quedés com una estrena de televisió, sinó que el vam fer girar per festivals i hi ha hagut projeccions a la comarca i també fora, mentre que hem trobat altres finestres de difusió, com 3Cat i Filmin. Aquest recorregut fa gran el documental i ens serveix d’experiència per saber com funciona l’arquitectura que s’escapa del nostre dia a dia.
Com va ser la preestrena a Vic?
MR: Va anar molt bé, fins i tot vam haver de doblar la sessió [somriu]. A partir d’aquí vam fer una petita ruta per la comarca, el vam projectar a Manlleu, Centelles, Folgueroles, Rupit i Sau, entre d’altres. Vam quedar parats, tot i que érem conscients del que teníem, i quant a nombre de públic i a l’impacte ha anat molt bé.
OB: La resposta va ser molt positiva, tot i que teníem el dubte abans d’estrenar-lo.
I a Sau com va anar?
MR: També es van fer dues sessions, a més d’una projecció a l’estiu durant la Festa Major. Allà el lligam encara va ser més directe.
Ot Burgaya: “Amb la nominació als Premis Gaudí no hi comptàvem”
Esperàveu la volada que ha agafat el documental, situar-lo en grans plataformes era la vostra intenció?
MR: La intenció hi era [somriu], i apostàvem per una nova finestra, la dels circuits de festivals, on no teníem gaire experiència. Volíem estirar tant com poguéssim el circuit, i crec que el punt d’inflexió va ser la selecció per al FIC-CAT i rebre-hi el premi, això ens va situar en el mapa i va fer que ens ho creguéssim encara més. L’arribada a 3Cat, Filmin i RTVE són impactes per al documental i ens ajuda a allargar-ne la vida, un dels nostres objectius i que ens fa molta il·lusió.
OB: Estàvem concentrats a fer un bon documental que emocionés i que arribés al màxim de gent possible. El boca-orella està molt bé, perquè se l’han sentit com a propi, i això ha escalat fins a la nominació als Premis Gaudí, que no hi comptàvem.
Els Gaudí d’aquest any seran una mica més especials?
OB: Sí [somriu], estic tranquil, perquè hem fet una bona feina i l’impacte ha estat molt positiu. Està bé per la visibilitat que ens dona, de fer veure que des dels mitjans locals es fan peces de molta qualitat i que parlen d’on venim, així que és fantàstic compartir nominació als Gaudí.
MR: La notícia no és només la nominació, sinó que ens va trencar els esquemes que ens acceptessin la candidatura, perquè col·loquem els mèrits de la televisió local on toquen. Hi anirem molt contents i és un premi poder-nos comparar amb la resta de candidats.
Fotos: cedides
