Laia Carrera (Moià, 1978) ha estat la directora de L’Aferrada, una trobada que va tenir lloc a Palma els dies 25 i 26 de novembre i la qual va aplegar creadors de continguts digitals de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra. Durant dos dies, L’Aferrada va debatre cap a on s’encamina el sector, va conèixer les inquietuds dels qui s’hi dediquen i d’aquells que volen fer-ho, i va establir les bases d’un ecosistema que s’està fent més gran. A Comunicació 21, Carrera valora una trobada que ha posat sobre la taula el talent quant a creació de continguts digitals en català.
Com ha funcionat L’Aferrada?
Ha superat les nostres expectatives, que ja eren prou altes, perquè a mesura que vèiem com es tancaven els col·laboradors i els patrocinadors sabíem que estava generant interès. Amb tot, estem encantades, i dic encantades perquè som un equip format per dones i només un home.
Per què teníeu les expectatives tan altes?
Perquè del que pensàvem que seria un projecte petit i d’àmbit més territorial, després vam veure que calia tenir una mirada més àmplia. I per tenir-la així, havíem de trencar barreres que no haurien d’existir, així que vam començar a intervenir en altres territoris.
Quines diferències hi ha hagut amb el precedent de l’any passat, LaTroca?
L’any passat va tenir un component més de Govern balear, però enguany hem inclòs entitats socials i, per completar la professionalització que s’està vivint en el món de la creació digital, volíem posar en contacte creadors amb empreses.
Per què és important unir-los, els creadors de continguts amb les empreses?
Perquè cal unir les necessitats. Els creadors necessiten guanyar-se la vida i professionalitzar-se; i les empreses i les plataformes necessiten talent. També creiem que s’han superat les expectatives perquè grans corporacions com 3Cat, l’AMIC o la Fundació .cat s’hi van sumar, i als mitjans de comunicació els va agradar. A més, al principi vam haver de buscar nosaltres els creadors, després s’hi van afegir ells i al final vam haver de tancar les inscripcions perquè no ens cabia més gent al teatre.
“Fa molta falta veure que poden guanyar-se la vida creant en català i que es pot donar resposta a una necessitat que és real”
Heu donat eines als creadors de continguts per professionzalitzar-se. És el camí que hauran de fer si volen seguir en aquest sector?
Pel que he pogut veure durant tot el cap de setmana, diria que sí, van cap aquí. No existeix un històric pel que fa a la creació de continguts, al principi tot estava a les xarxes socials i fa un temps això ha canviat, ja no es tracta dels seguidors que tenen, sinó de quins continguts ofereixen. Per això, estem parlant d’una professionalització, sí.
Què necessiten els creadors per part de les empreses i el sector?
Demanen feina, sobretot, per poder guanyar-se la vida. Ara mateix es troben en un punt on hi ha molts creadors de continguts amateurs amb talent, i reclamen poder-s’hi dedicar. També volen saber quins perfils existeixen dins del sector, com treballar per a una marca o fer-ho per a un mateix.
Heu acollit públic i ponents de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i Andorra. Quin era el perfil dels qui van venir?
Nosaltres volíem donar espai a totes les empreses i professionals del sector, com ara creadors de renom professionalitzats, d’altres que estan en vies de professionalització, i persones que tenen interès per començar a crear. També vam comptar amb plataformes com 3Cat, mitjans de comunicació del territori que venien a conèixer talent i projectes i empreses que contracten creadors.
Quin pes tenen els creadors de contingut de parla catalana de portes enfora?
Hi ha moltíssim talent, i en veure que n’hi ha, molts s’atreveixen a crear. Parlant del cas andorrà, ens ha encantat tenir el testimoni de la Claudia Bunny, l’única que crea en català, tenint en compte que Andorra és el país que rep més youtubers i creadors digitals. Tot plegat ens va fer pensar en marxar a Andorra per poder crear models i ajudar els creadors, estic molt emocionada [riu].
Per què?
Perquè fa molta falta veure que poden guanyar-se la vida creant en català i que es pot donar resposta a una necessitat que és real.
A les Illes Balears com està el sector?
És un sector emergent on hi ha molt poca gent que realment puguin viure d’aquesta feina, i hi ha molta diferència entre el grau de professionalització dels creadors catalans, perquè tenen suport de grans corporacions o el 3Cat. Aquí no tenim una plataforma d’aquest estil, però no m’estranyaria que en poc temps sí que n’hi hagi. Així i tot, es veu clarament que hi estem entrant, perquè existeix molt interès, i de fet el projecte pioner s’ha impulsat des de les Illes Balears, però de cara als professionals falta encara una empenta.
“Ens agradaria que L’Aferrada fos itinerant”
Creus que celebrar L’Aferrada a Palma pot ser l’inici de coses grans?
Sí, l’any passat ja es va fer amb LaTroca i ara hem fet un pas més. És evident que serveix per crear comunitat i s’ha convertit en un altaveu important.
Esteu pensant en la propera edició de L’Aferrada?
I tant! [riu] Abans del cap de setmana de L’Aferrada ja vam començar a pensar en la següent, perquè força creadors no han pogut entrar i hi ha projectes de talent al darrere, i ens agradaria que L’Aferrada fos itinerant, tot i que encara no ho sabem. A mi m’agradaria molt i hem de valorar si les propostes que tenim encaixarien, però s’estan movent moltes coses.
Pot ser que l’any que ve parlem d’una trobada de més de dos dies?
Potser més dies el públic en queda fart, penso que dos o tres dies és perfecte. El que sí que estaria bé és fer-ho en diferents indrets i aprofitar la comunitat.
Fotos: cedides
L’Aferrada reuneix a Palma més de 200 creadors de continguts digitals en català
