Laura Ortiz (Badalona, 1977) és llicenciada en Periodisme i dirigeix el mensual Mollet a Mà, així com Som Vallès, el diari del Vallès Oriental. L’aposta d’adquirir Mollet a Mà per part del grup Som, tot just abans de la pandèmia, va suposar un canvi radical en una publicació de referència a Mollet del Vallès. Ortiz explica a Comunicació 21 com està vivint la plantilla l’encàrrec de tirar endavant dues publicacions que, tot i compartir el mateix àmbit, lluiten per diferenciar-se quant a temàtica, estil i disseny.
Com va ser el pas d’adquirir Mollet a Mà?
No ha estat fàcil, perquè pocs mesos després va començar la pandèmia. En ser la mateixa editora del setmanari Som Mollet, ens hem de plantejar que tenim dos productes que poden semblar similars, tot i que amb un format diferent. Mollet a Mà va néixer amb la idea de ser una publicació molt optimista, fent les coses bones molt grans.
Quines diferències hi ha entre Som Mollet i Mollet a Mà?
Som Mollet està molt consolidat, i per diferenciar Mollet a Mà vam pensar que podíem canviar la periodicitat, sobretot arran de la pandèmia, i va passar a ser mensual, sent un format més relaxat i de magazín.
També vau apostar per un canvi de disseny, què va suposar?
Va ser un canvi dràstic de maquetació i de disseny, vam fer-hi una rentada de cara i vam donar-hi un disseny més modern i de revista, i això és un valor afegit.
I pel que fa als continguts?
A Mollet a Mà els reportatges i les entrevistes tenen més pes, l’actualitat és en un segon pla. A més, vam apostar molt per la producció pròpia, és el que ens funciona, perquè la gent no ho troba en altres canals. En l’edició digital aquests continguts tenen molt bona acollida. Tot i que la capçalera va néixer com una guia de serveis, ara ja no es distingeix.
“Les capçaleres gratuïtes hem de ser molt curoses amb la distribució”
La mateixa plantilla s’encarrega de les dues capçaleres. Com us hi heu adaptat?
Hem sigut molt organitzats i ordenats. En ser mensual, ho podem compatibilitzar bastant amb tots els processos de producció del setmanari i dels llocs web, que actualitzem diàriament. Com que tota la plantilla hi està involucrada, ens podem anar distribuint la feina entre tots i va sortint.
I des de la teva posició com a directora?
Ho estic vivint d’una manera molt agradable i positiva. Tan Mollet a Mà com Som Mollet són productes molt ben cuinats, dues capçaleres que ofereixen coses diferents.
Com treballeu les dues edicions, digital i de paper?
És un repte per a nosaltres, perquè hem abocat molts esforços a l’edició en paper, i la digital l’anem actualitzant, però no està tan actualitzada com ens agradaria. Hi aboquem els continguts que fem per a la revista i també altres informacions d’actualitat, però no té el trànsit que puguin tenir altres digitals.
El paper s’ha encarit, s’han reduït els tiratges i hi ha més dificultats. El paper té els dies comptats?
Crec que el paper continuarà, el llibre havia de desaparèixer amb el llibre digital i no ho ha fet. Els diaris hem hagut de fer ajustaments, el paper s’ha encarit moltíssim i no para de fer-ho, i s’hi ha de sumar el fet que la publicitat és cada cop més difícil d’aconseguir, perquè internet és un competidor fort, però hem de continuar apostant pel paper. Si no és només amb els anuncis, haurem de buscar altres maneres per finançar-nos.
Ja les esteu buscant?
Busquem altres maneres perquè, més enllà dels mitjans, ens hem convertit en empreses de serveis a tercers. Al capdavall, hem de diversificar les línies de negoci, perquè la situació és complicada. Les capçaleres gratuïtes hem de ser molt curoses amb la distribució, perquè el nostre procés de distribució no acaba quan l’enviem a impremta.
Com ha estat la resposta per part de la gent dels canvis que heu fet?
Hem tingut feedback d’ambdues opinions. El contingut ha estat molt ben rebut, la gent ens reconeix la qualitat, però el Mollet a Mà feia tants anys que estava a la ciutat i la gent tenia tan adquirit el seu format anterior que ens han preguntat per temes que ja no fem. El canvi no està sent plàcid, perquè fer canvis en un mitjà tan quotidià i popular després de 28 anys era un repte i l’estem lluitant, perquè hi creiem molt.
“Tenim un paper gairebé hegemònic a la ciutat”
Tres dècades de recorregut i acabeu de rebre un reconeixement de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació.
Els reconeixements sempre són ben rebuts, i és cert que ens hem incorporat a l’AMIC en l’última etapa, però hi ha gent que ja hi havia estat en contacte abans. La nostra relació amb l’AMIC és molt bona i fluïda, és un ens que ens ajuda a arribar a fer coses que, com a mitjà petit, segurament no hi tindríem accés.
Mollet del Vallès és una ciutat de tradició periodística i comunicativa, quin paper hi jugueu?
Ara tenim un paper gairebé hegemònic, les institucions i empreses ens el reconeixen, i més enllà dels canals públics, nosaltres vam fer una aposta de fer molta proximitat, als webs hi bolquem informació de només aquella població en concret. Com a mitjà imprès seríem els referents, hi ha altres mitjans, però tenen penetració i presència diferents de la nostra.
Quins reptes us plantegeu a partir d’ara?
El que hem de fer és consolidar el producte en paper, acabar de fer que la gent se’l faci seu un altre cop. I tot això ha d’anar acompanyat de créixer en paginació i en publicitat, perquè ens donarà més força, ens ajudarà a fer un tiratge més gran. No és un procés fàcil, però crec que ho aconseguirem, perquè el que estem fent està ben fet, és de qualitat, i la gent ho valora.
