Entrevista realitzada a l’Espai Línia / Foto: Joanna Chichelnitzky
Leandro Lamor (Badalona, 1965) és el delegat general d’Efe a Catalunya des de fa 17 anys. Llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona compta amb un postgrau en direcció general d’empreses per l’IESE. Professionalment va iniciar-se a la revista Metrópoli de Santa Coloma de Gramenet i com cap de redacció de la Revista de Badalona. Després va exercir com a corresponsal d’El País fins a posar un peu a Efe. A l’agència ha exercit diferents càrrecs, des de becari fins a assumir la direcció de la delegació catalana. A Comunicació 21, Lamor aborda com s’adapten les agències de notícies en el nou panorama digital.
Vostè va iniciar-se en la premsa metropolitana de proximitat. Què recorda dels seus primers passos com a periodista a la capçalera Metrópoli?
Primer de tot, il·lusió i agraïment per l’oportunitat d’aquell projecte, va ser el meu primer contacte amb el periodisme en general, que era el periodisme local i de proximitat. Per a mi, tot i que és un tòpic, és la millor escola, i després m’ha servit molt per encaixar en la meva feina com a periodista d’agència, perquè la millor informació és la que es fa sobre el terreny.
I de Metrópoli a Revista de Badalona, que dirigia Estanis Alcover.
Si Metrópoli va ser el primer contacte amb el periodisme del carrer, Revista Badalona va ser el meu primer contacte amb una redacció. Tot i ser molt artesanal, vaig descobrir l’impacte que tenen les notícies en la premsa de proximitat. Te n’adones el dia que escrius un article i després et truca l’alcalde, que allò que escrius no és gratuït.
La seva editorial a la pàgina 3 de Revista de Badalona es va convertir en una peça de referència per a la ciutat i els lectors.
Era l’aparador d’anàlisi de la revista, la recordo amb molt d’orgull. Més que una pàgina d’opinió era de context de què passava a la ciutat. M’hi passava tres dies preparant-les, era el més important que feia com a periodista. Encara guardo articles d’aquella època i de tant en tant me’ls llegeixo. També ho fa el meu fill, que ha començat a estudiar Periodisme.
Després d’un pas breu per El País fa el salt a la delegació d’Efe a Catalunya.
Havia fet pràctiques a Efe, i després d’un temps sense tenir-hi contacte, vaig saber que volien incorporar periodistes. M’hi vaig presentar, i fins avui. Són 33 anys treballant a l’agència Efe, dels quals 17 com a director. Si hagués de començar una altra etapa, m’agradaria que fos en una agència de notícies, estic encantat amb la feina.
“En els mitjans públics, el rigor no és només un factor de reputació, sinó també de competitivitat”
És el director més longeu d’Efe a Catalunya?
No ho sé, però tampoc em preocupa. En aquests càrrecs saps quan comences i no saps quan acabes. Sempre m’he trobat molt bé a Efe. És una empresa on la marca sempre va per davant. La condició d’agència de notícies ha encaixat molt bé en la meva trajectòria.
Mai ha pensat a canviar d’aires?
He tingut alguna oportunitat de fer-ho. Tot i que porto molts anys a Efe, he fet coses molt diferents. Vaig començar com a becari, vaig ser col·laborador i redactor, també cap de secció, redactor en cap i, ara, delegat. No m’he avorrit gens, perquè ha coincidit amb una etapa de molts canvis.
Quin llegat va rebre de la seva predecessora, Esther Grávalos?
El llegat que em vaig trobar va ser un regal. L’Esther, que havia estat companya meva a Efe, va deixar una situació molt endreçada i molt ben enfocada cap al futur.
Efe és una institució pública poc coneguda, se’n parla poc.
De les agències només se’n parla quan ens equivoquem, i si se’n parla poc pot ser una condició positiva.
Efe s’equivoca?
De vegades s’equivoca, és evident. I quan això passa hem de fer una altra notícia on hi diu “correcció”. És emprenyador, però a la llarga és un element de credibilitat.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com funciona una agència de notícies estatal?
En el cas d’Efe, és una agència de notícies, funciona com qualsevol altra. La nostra titularitat és pública, cosa que ens obliga a posar encara més de relleu el rigor i la necessitat de ser creïbles.
Hi ha interferències polítiques?
Som una agència de l’Estat, no del partit del govern. En els mitjans públics, el rigor no és només un factor de reputació, sinó també de competitivitat. Si l’agència Efe fos una agència esbiaixada, en sortiríem malparats. Servim notícies per a tothom, no podem maquillar la línia editorial de cada client, cosa que ens obliga a fer un exercici de responsabilitat.
Així, Efe està completament blindada a qualsevol intent d’intromissió?
En els anys que porto de delegat a Catalunya, sempre hem treballat amb tota llibertat. La millor autodefensa davant de qualsevol mena d’ingerència és fer les coses bé.
“La nostra estratègia passa perquè Efe tingui cada vegada més presència en el món local”
Quines sinergies s’estableixen entre Barcelona i la resta de delegacions de l’agència?
Treballem de manera coordinada, en una doble línia. Tenim el nostre servei per als mitjans de Catalunya, i aquelles informacions que tenen interès per fora d’Espanya també surten cap a Amèrica, per exemple. És una coordinació diària, tenim molts temes en comú i d’interès estatal que es poden treballar des de Catalunya.
La plantilla d’Efe té tendència a la rotació?
En els darrers anys hi ha molts periodistes que s’han jubilat, així que automàticament hi ha un relleu. Actualment la plantilla la formen 46 professionals, tot i que fa uns anys érem una seixantena.
Els periodistes d’Efe viuen completament en l’anonimat. Per què?
És una qüestió que tenim molt interioritzada. Quan treballes en una agència de notícies, el teu compromís com a periodista és donar notícies, i no ser tu la notícia. Així i tot, la majoria de professionals d’Efe són molt reconeguts dins la professió.
Quin pes té Efe en el panorama periodístic de l’Estat?
Som líders a Espanya i també tenim una gran penetració a l’Amèrica Llatina. A Catalunya, la majoria dels mitjans catalans són clients nostres. Efe és una referència i té prestigi, el rigor és el nostre segell d’identitat. Em fa sentir orgullós.
Des d’Efe, com ha vist la consolidació de l’Agència Catalana de Notícies?
L’ACN és una agència molt dinàmica, té l’avantatge d’haver nascut en l’etapa digital i això és molt interessant. L’ACN treballa molt bé la proximitat, que també és molt necessària.
A Catalunya Efe manté l’hegemonia informativa respecte de l’ACN?
Cadascú té el seu mercat, crec que les dues agències som complementàries, perquè Catalunya és molt rica i diversa, i necessita els serveis d’aquestes agències de notícies. En un món en què hi ha un tsunami informatiu, les agències tenim el paper de ser un segell de credibilitat i verificació de tot el que passa.
“Internet ha anat tensant cada cop més la cura de les notícies”
La premsa local i comarcal de Catalunya és un gran aparador informatiu. Des d’Efe hi ha la previsió d’oferir els serveis als mitjans locals i comarcals?
Tenim clients de la premsa local i de proximitat. És evident que no tots aquests mitjans tenen facilitat econòmica per poder tenir els serveis de totes les agències, però la nostra estratègia passa perquè Efe tingui cada vegada més presència en el món local.
Els anys del procés han marcat el periodisme. Com els ha viscut com a delegat d’Efe a Catalunya?
Com qualsevol director d’un mitjà de comunicació, han estat molt intensos. La meva principal preocupació va ser que els periodistes d’Efe mantinguessin la concentració, que els fets no afectessin la situació personal de l’equip. Una redacció és un estat d’ànim i això acaba repercutint.
En els moments més tensos, l’independentisme va assenyalar els mitjans espanyols. Es van sentir amenaçats?
Els treballadors de l’agència no van patir cap amenaça i és una de les coses de les quals em sento orgullós. Efe Catalunya compleix amb el seu objectiu: informar amb rigor.
Leandro Lamor visita l’exposició ‘Premsa de proximitat metropolitana’ a l’Espai Línia / Foto: Joanna Chichelnitzky
Quin és el rol que juga Efe dins el paraigua de la resta d’agències de notícies d’arreu del món?
Efe sempre hi ha tingut un paper molt actiu. Formem part de les principals associacions d’agències de notícies d’arreu del món. De vegades ens ha tocat la presidència d’aquests entitats i també liderem projectes europeus d’informació, com EPA.
Per què la marca Efe s’ha consolidat a l’Amèrica Llatina?
Als anys 60, es va obrir la primera delegació a Buenos Aires (Argentina) i a partir d’aquí va anar incorporant-se en altres països llatins. L’element lingüístic ha estat una eina molt rellevant en aquesta. Hi ha països on Efe és considerada un mitjà local.
Les agències de notícies tenen el futur garantit?
Auguro un gran futur, les agències de notícies continuen sent necessàries en el món informatiu, perquè aporten rigor i credibilitat. Aquests són uns criteris absolutament necessaris davant del tsunami d’informació i desinformació.
Com s’han adaptat a la nova realitat digital i tecnològica?
Arran de l’explosió d’internet i de les xarxes socials, la marca Efe ha guanyat en notorietat. Pel que fa al mètode de treball, les agències treballaven amb temps internet quan no existia internet. Quan jo era redactor d’Efe ja escrivies la informació en directe.
“La meva principal preocupació durant el procés va ser que l’equip d’Efe mantingués la concentració”
El periodisme digital prioritza la immediatesa. Com es gestiona aquest actiu en una agència de notícies?
Internet ha impactat d’una manera molt clara. Els dos actius d’una agència de notícies són la immediatesa i el rigor, però internet ha anat tensant cada cop més la cura de les notícies. Per això, el nostre propòsit és mantenir un punt d’equilibri. Si una notícia no complex amb el valor de la rigorositat, la millor decisió és no publicar-la.
Els ha passat? Posi’m un exemple.
Sí, el dia dels atemptats de Barcelona, l’agost de 2017. Aquella tarda van començar a aparèixer informacions de mitjans i particulars dient que hi havia hagut una presa d’ostatges en una cafeteria de les Rambles. Aquesta informació, que van publicar altres mitjans, no era correcta segons ens informaven els Mossos d’Esquadra per via directa. Efe no la va publicar mai.
Quina mirada tenen els més joves d’una agència de notícies com Efe?
He de reconèixer que he notat un major coneixement per part dels estudiants joves de la marca d’Efe, i s’ha incrementat l’interès d’aquests joves per fer-hi les pràctiques. Abans també hi havia interès, però era la segona o la tercera opció per als joves. Ara també és la primera.
Com s’explica aquest canvi de tendència?
Efe té una llarga trajectòria en formar joves periodistes, s’ha fet una tasca molt bona. El periodisme ha evolucionat i és una professió cada cop més oberta, el periodista ho toca tot, i això és molt atractiu per a un estudiant jove. Tenim unes beques (que són les millors a l’Estat espanyol) que consisteixen a formar part un any en una delegació d’Efe i un altre any a l’estranger. En 16 anys, s’hi ha format gent molt bona, és el nostre planter.
Quin és el full de ruta d’Efe a Catalunya per als anys vinents?
Continuar sent útils, perquè no hi ha empresa pública sense públic. Volem continuar sent un element d’informació de referència per als mitjans, les empreses i la societat, i fer-ho arrelats a Catalunya. És un territori que té moltes oportunitats per contribuir als mitjans de comunicació, començant per la proximitat.
