Foto: Josep M. Ferrando / Revista Cambrils
Lluís Rovira (Cambrils, 1959) és el director de Revista Cambrils, que celebra 70 anys de recorregut. Amb un postgrau de premsa local i comarcal, forma part de la capçalera des de fa 40 anys; primer com a col·laborador, i des de fa 20 anys com a director. Amb Rovira al capdavant, Revista Cambrils ha viscut l’etapa més rellevant de la seva història: professionalitzant el projecte i adaptant-la a la nova realitat digital i tecnològica. Revista Cambrils va iniciar-se sota l’aixopluc de l’Associació d’Antics Alumnes de la Salle i des de 1991 s’integra dins l’Associació Cultural Revista Cambrils, que des de llavors n’és l’editora. A Comunicació 21, Rovira reivindica la premsa de proximitat.
70 anys d’història d’una capçalera local. Quin ha estat el secret perquè actualment sigui al carrer?
La implicació de la gent, que des del primer moment es va fer seva la capçalera. Des de 1953, la revista va néixer per una inquietud amb la necessitat d’informar i implicant tothom. Sense el grup de persones que col·laboren activament no seria possible ser on som. Així i tot, durant aquests 70 anys hi ha hagut moments de tot.
Quines han estat les etapes més rellevants de la capçalera?
Després de deu anys de continuïtat, hi va haver una interrupció d’un any. Després de recuperar-la novament, hi va haver una segona interrupció d’uns cinc anys. Aquestes aturades van ser provocades per aspectes burocràtics de l’època social i política. Des de 1971, que es va reprendre per última vegada, ja ha tingut continuïtat fins avui.
En aquesta darrera etapa la llengua passa a ser el català?
Encara vam viure uns anys en què s’havia d’escriure en castellà. El català no va recuperar-se fins després de la mort de Franco, que va passar a ser la llengua predominant en un tres i no res.
La revista sempre s’ha editat en paper i de periodicitat mensual. En tots aquests anys, s’han plantejat editar la capçalera setmanalment?
Se n’ha parlat, sí. Però des de fa 17 anys que comptem amb un diari digital que ens permet ser àgils i immediats quan hi ha una notícia rellevant per al poble. Posar en marxa un diari digital quan el sector encara genera dubtes va ser una decisió encertada i valenta. Possiblement, ens ha permès mantenir la periodicitat mensual de la revista.
Com conviuen les edicions de paper i digital?
El digital va molt lligat a l’actualitat, i és una capçalera oberta i gratuïta. Així i tot, hi ha continguts que primer es publiquen a l’edició de paper. A vegades ens genera algun conflicte. Hi ha lectors que no volen subscriure’s perquè ja llegeixen les notícies de forma gratuïta en l’edició digital.
“Revista Cambrils és la marca de tot un poble”
S’han plantejat aplicar un mur de pagament en l’edició digital?
Se n’ha parlat, però no ha prosperat. Tenint en compte que som un mitjà local, les audiències que tenim són molt bones. Per tant, millor continuar amb la mateixa estratègia.
La pandèmia ha portat nova audiència?
Sí, vam créixer per l’interès informatiu del moment i l’impuls del consum digital, però un cop ha passat la pandèmia, tot ha tornat més o menys on érem. Tot s’ha normalitzat.
Com ha evolucionat la capçalera en paper?
La paginació ha variat amb el pas del temps. Els millors anys vam arribar a editar una revista de fins a 84 pàgines, però darrerament havíem baixat per sota la setantena. Actualment, per ser un any especial, l’edició serà de 72 pàgines. Com a novetats, hem redissenyat la capçalera i alguns continguts, i oferim un quadernet central amb fotografies retrospectives d’autors locals.
Amb el preu del paper pels núvols i amb menys lectors que mai, com preveu el futur de Revista Cambrils?
El paper no sé si té els dies comptats, crec que encara sobreviurà unes dècades més. Crec que el format revista està resistint millor que el diari, és una percepció. Ara bé, la tendència és que el paper faci cada cop un pas enrere.
La informació la concentra Cambrils, és un mitjà exclusivament local. Han tingut la temptació d’eixamplar la capçalera pel territori?
No, mai. És la revista de Cambrils, som cambrilencs de soca-rel. Sí que excepcionalment hem establert acords de continguts de pagament amb ajuntaments de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. No tenim previst obrir-nos al territori.
“La premsa de proximitat fa un servei a la comunitat, cal que sigui reconegut”
Després de 70 anys, quin valor té Revista Cambrils al poble?
És el marca de tot un poble, és l’essència i el cor de la societat civil cambrilenca. Fins al punt que hi ha moltes entitats que han sorgit de l’associació que integra la revista. El poble també s’ha fet gran. Abans érem 5.000 habitants, i actualment som 35.000!
Cambrils és un municipi costaner i turístic. Les vendes s’incrementen durant el període estival?
No, és un producte molt cambrilenc, fet a mida per a la gent del poble. Així i tot, les noves vendes a quioscos i llibreries són mínimes. La força la tenim en els subscriptors.
Les subscripcions són la garantia de continuïtat del projecte?
Sí, actualment comptem amb uns 900 subscriptors, tot i que la tendència va de baixada. Tant de bo trobem la fórmula per atraure a la gent jove, que són els qui han de garantir la pervivència de la capçalera.
La premsa de proximitat està cotitzant a l’alça?
Per mi sempre ha tingut el mateix valor, la de ser una eina imprescindible en l’àmbit local. Genera interès i és atractiva. Prova d’això és cada cop hi ha més periodistes que volen fer carrera en els mitjans locals. Així i tot, la premsa de proximitat sempre ha actuat de pedrera per a molts periodistes que acaben en mitjans d’abast nacional i estatal.
És el cas de Josep Capella, cambrilenc il·lustre a TV3.
Sí, Capella actualment és el corresponsal de TV3 a Madrid, que a més és un valor molt actiu per a la nostra capçalera i que està molt implicat en aquest 70è aniversari. Però hi ha més casos que han sortit de la revista: Xavi Bas o Xavi Cassadó, que va implicar-se en una època transcendent per a la revista als anys 90.
Formen part de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal i l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació. Quin paper juguen per a les capçaleres locals i comarcals?
Són bàsiques perquè la premsa de proximitat a Catalunya tingui visibilitat com a col·lectiu, que no és gens fàcil aglutinar-la tota. L’administració, en canvi, sempre té un paper com si li vingués de nou. Tant l’ACPC com l’AMIC mostren coratge i lluita per les petites capçaleres del país.
Quins són els reptes que tenen actualment les capçaleres de proximitat?
Sobreviure! [riu] El repte és que cadascú entengui la vocació de servei que té en el seu espai geogràfic. És un servei a la comunitat, cal que sigui reconegut.
Quin és el full de ruta de Revista Cambrils més enllà del 70è aniversari?
Tot i que vam ser innovadors en l’àmbit digital, hem de fer un pas endavant. Hem de llançar-nos en l’àmbit audiovisual, amb més vídeos. I en el paper, fer-lo atractiu per allargar la seva pervivència.
