Manel Medina (Lleida, 1970) és periodista i director de Televisió del Berguedà, que acaba de celebrar el seu 30è aniversari. Un mitjà que ha anat de bracet de Medina, que hi treballa des de fa 25 anys després de fer-ho inicialment a l’antiga Ràdio Berga. Fent periodisme des de la Catalunya Central dirigeix Televisió del Berguedà des de 2007 i ha estat el responsable de la professionalització del mitjà. A Comunicació 21, Medina posa la mirada cap als joves i la transformació digital com a grans reptes de la comunicació de proximitat.

Has estat partícip de gairebé tota la vida de Televisió del Berguedà. Què en recordes d’aquells inicis?
Com gairebé totes les televisions locals del país, Televisió del Berguedà va néixer fruit de la motivació d’unes persones amants de la comunicació i les imatges en moviment. Sense recursos econòmics, però amb tones d’imaginació i ganes de treballar per la comunicació de proximitat. Amb el pas dels anys, hi ha projectes com el nostre que acaben a mans d’empreses. D’aquells inicis hem sabut mantenir tota aquesta energia a través de la mateixa associació, i me’n sento orgullós.

Un trajecte que suma 30 anys d’existència. Com ha estat aquest viatge fins ara?
D’entrada sent molt conscients que el temps passa molt ràpid. I que durant aquest anys he après moltíssim, un període a vegades divertit i fantàstic, altres dur i complicat, tal com és la vida. El que destacaria més durant aquests 30 anys ha estat el procés cap a la professionalització d’una televisió feta entre amics. Molts han estat els moments fantàstics viscuts en tot aquest temps, i que queden recollits a l’arxiu.

En aquest procés hi haurà hagut moments de complexitat.
Sí, especialment els canvis de nom de l’entitat i el perill de la desaparició amb l’arribada de la TDT. Amb la seva aparició vam témer el pitjor, va ser el moment més difícil, perquè les tres llicències que van sortir a concurs van anar a parar al Bages. Vam tenir la sort que una de les empreses que havia adquirit la llicència va renunciar-hi i vam aconseguir comprar-la. I l’altre gran canvi va ser amb l’aparició d’internet, que va provocar un canvi en la manera de treballar dels professionals de la casa.

Després de superar l’obstacle de la TDT, el gran repte és l’emissió en alta definició?
Així és. La transformació digital està sent molt enginyosa per a totes les televisions locals del territori. Ens obliga a invertir-hi molts diners per haver de renovar constantment tot el material tècnic, gairebé cada tres anys ho renovem! No emetem en HD per una qüestió econòmica i perquè la majoria de ciutadans no tenen adaptats els seus aparells de televisió a l’HD. Que no hi hagi ajuts per part de les administracions ho dificulta molt més.

Més enllà de l’HD, quins són els reptes que teniu previstos?
El gran repte continua sent formar part de les grans plataformes de televisió i que cada cop consumeixen més els telespectadors. Si no és així, obliguem als espectadors a canviar de comandament, i això ens fa perdre audiència. És curiós que l’univers local encara no hi té cabuda, i des de La Xarxa s’hi està treballant perquè puguem ser més visibles en aquestes plataformes. Sense l’aportació de La Xarxa, el periodisme de proximitat que es respira al territori seria inviable. És l’agència de notícies més gran que té el país.

La Patum és festa grossa a Berga. És el moment més assenyalat per a Televisió del Berguedà?
Sí, evidentment. És el moment en el qual Catalunya ens posa al mapa. A Televisió del Berguedà emetem una programació especial en directe col·locant una dotzena de càmeres a plaça. Com a dada rellevant, vam fer la primera emissió televisiva de la Patum en directe de la història, l’any 1993. Més enllà de la Patum, la nostra prioritat és trepitjar el territori i potenciar el directe, així ho demostren les audiències.

“La pandèmia ens ha ensenyat que la televisió de proximitat té més raó de ser que mai”

Quina ha estat la complicitat que teniu del veïnat de la Catalunya Central?
És una complicitat molt propera, tenint en compte que la terminologia de Catalunya Central encara es fa difícil de definir. Han estat 30 anys parlant amb accent berguedà, i amb el convenciment de seguir avançant a pas ferm i superant tot els reptes que vagin sortint.

La gent gran és qui consumeix més continguts de les televisions convencionals i locals. Com es pot invertir la franja d’edat i captar la gent jove?
A Televisió del Berguedà estem emetent força continguts adreçats a la gent jove, bàsicament perquè mitja plantilla és molt jove. Això fa que proposin continguts adequats a la seva edat i tirem del carro. Volem demostrar que els joves tenen espai en les televisions locals.

Què ha ensenyat la pandèmia?
Ens ha ensenyat a reinventar-nos, i adonar-nos encara més de la importància que té un mitjà com el nostre per a la Catalunya Central. Ens ha ensenyat que la televisió de proximitat té més raó de ser que mai. I com que no havíem celebrat ni els 15, ni els 20, ni els 25 anys, hem volgut fer-ho ara, que n’hem sumat 30.

Com va anar la gala de celebració al Teatre Municipal de Berga?
Va ser molt emotiva! Un moment en el qual vam poder compartir amb altres companys i companyes que van posar el seu gra de sorra en el seu pas per Televisió del Berguedà. Fins i tot alguns que actualment treballen en mitjans d’àmbit nacional com Jordi Pons, Manel Elías o Abraham Orriols.