Foto: Joanna Chichelnitzky

Marc Basté Alujas (Sabadell, 1974) és advocat i periodista de formació. Llicenciat en Dret i Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, és fundador, conseller delegat i accionista majoritari del Grup Edicions de Premsa Local, que en els darrers quatre anys ha adquirit tres capçaleres: Diari de Sabadell, Diari de Terrassa i NacióDigital. Anteriorment va ser soci i responsable d’estratègia de la consultora Innovation Media Consulting, especialitzada a renovar l’estratègia digital dels mitjans, la gestió de la transformació i a trobar noves fonts d’ingressos. Compta amb experiència en gestió executiva en empreses de mitjans i de tecnologia, i en projectes en l’àmbit internacional als Estats Units, Sud-amèrica o Corea del Sud. A Comunicació 21, Basté traça el seu aterratge a NacióDigital i com vol sacsejar una de les capçaleres de més pes del país com a preàmbul de la seva expansió en el sector català.

Ha comprat tres capçaleres en els darrers quatre anys i enmig d’una pandèmia. Com s’ho ha fet?
[Riu] Vist amb perspectiva sembla una operació molt bèstia, però no ho és tant. Més aviat ha estat una casualitat en el temps. Els bons resultats dels projectes de Sabadell i Terrassa ens han permès afrontar l’operació de NacióDigital amb una certa seguretat.

Quina ha estat la seva aportació a les capçaleres de Sabadell i Terrassa des que va adquirir-les?
Hem aportat aspectes similars a totes dues, sent dues capçaleres d’una llarga trajectòria periodística, influents més enllà de les pròpies ciutats, que quan vam adquirir estaven molt castigades. S’havien quedat molt enrere durant el procés de transformació digital del sector en els darrers anys, i això ens ha obligat a fer un salt de 15 anys en molt poc temps.

De quina manera?
Posicionant la marca, revaloritzant-la i situant-la al centre de l’escenari. Així i tot, són marques periodístiques molt referents al territori, però calia una sacsejada. Per això vam apostar per un redisseny molt radical en el format paper, amb continguts frescos i menys institucionals, rejovenint la plantilla i fent una aposta decidida pel digital, que és el pal de paller del projecte. Tot plegat ha fet que en molt poc temps hàgim recuperat la posició natural que han de tenir com a marques hegemòniques a les dues ciutats.

Com va sorgir l’interès per adquirir NacióDigital?
L’objectiu del nostre grup és donar una segona vida digital a referents informatius que venen del paper i integrar-los en un projecte digital que els projecti al futur i en garanteixi la sostenibilitat. Les de Sabadell i Terrassa han estat molt bones operacions, però són marques mitjanes. Amb la nostra intenció de créixer, l’oportunitat de NacióDigital no la podíem deixar escapar pel seu potencial com a marca, pel talent periodístic i per la seva posició de lideratge en el sector. I, sobretot, perquè NacióDigital s’adaptava perfectament a la nostra aposta pel periodisme local i de proximitat.

“NacióDigital ni ha tocat sostre ni ha mort d’èxit, té molt potencial i recorregut”

Com s’ha gestat el procés d’adquisició?
Amb molta discreció, per les dues bandes. Durant tot el procés hi ha hagut molt soroll, tothom hi sucava pa! Les negociacions amb Miquel Macià les vam iniciar al desembre i vam tancar l’acord a principis de febrer, un cop vam fer-ho públic. Ara bé, durant aquest temps va ser curiós rebre missatges sobre les negociacions per part de persones externes en els quals ningú ens feia referència, no érem a la llista quan ja estàvem negociant amb Macià! Potser aquesta va ser la manera que ens va permetre segellar l’acord.

Va comprar NacióDigital per 1,3 milions d’euros més el passiu?
No. Aquesta xifra no és correcta.

Quina és la xifra correcta?
Aquesta és una informació que prefereixo reservar-me-la, perquè només té transcendència per a nosaltres i per a l’anterior editor, però repeteixo que no té res a veure amb el que planteja la pregunta.

La proposta econòmica va ser determinant o va haver-n’hi d’altres que van decidir que avui sigui l’editor de NacióDigital?
Li haurien de preguntar a l’anterior propietari. M’agradaria pensar que també van ser altres criteris els que van acabar decantant la balança.

Quins?
L’antic propietari coneixia bé el nostre projecte, i estic convençut que era el més ben definit i el que més li encaixava de tots els que li van presentar. D’una banda, perquè no tenim gens d’interès a posicionar-nos políticament, perquè el nostre escenari no és la política, és el periodisme local. I de l’altra, hi havia una coincidència important sobre les mancances actuals de NacióDigital, derivades d’un cert esgotament després de 25 anys de recorregut, i sobre què convenia fer a partir d’ara.

Foto: Joanna Chichelnitzky

Quins compromisos va adquirir per a NacióDigital?
L’únic compromís va ser pagar el preu i quedar-nos els treballadors tant de NacióDigital com de Criat.cat, que ja hem subrogat en la nova companyia i amb les mateixes condicions laborals.

Es diu que l’anterior propietat va imposar una clàusula: no tocar la redacció de política durant els propers tres anys. És cert?
[Riu] No és cert, i no ho hauria acceptat. Aquest tipus de clàusules són difícils d’imposar. Però, a més, no feia cap falta, perquè no tinc cap intenció de fer cap canvi en aquest equip. Bàsicament perquè un dels motius que ens va engrescar a comprar la capçalera va ser el seu talent periodístic, que fa un producte molt potent.

Ferran Casas continuarà sent l’home fort de NacióDigital?
No m’agrada parlar d’homes forts, perquè la redacció de Barcelona s’ha comportat sempre com a col·lectiu, i a més NacióDigital té moltes edicions locals, molt ben dirigides també: parlar d’una sola persona no seria just per a la resta de l’equip. Qui lidera aquesta redacció de política és Ferran Casas, que continua sent el sotsdirector de la capçalera perquè és un dels principals actius de NacióDigital. Té tota la meva confiança del que ha fet fins ara, i també pel que ha de venir. Ara mateix estem treballant plegats per construir junts un nou projecte, amb en Ferran Casas i també amb la resta de l’equip.

“En premsa local el paper es mantindrà viu, encara que s’hagi de reduir el nombre d’edicions a la setmana”

Què destacaria de l’aportació de Miquel Macià al capdavant de NacióDigital després de 25 anys de recorregut?
L’aportació de Macià ha estat bestial! Fa 25 anys internet no era gairebé res, per tant, tenir la visió de posar en marxa una capçalera digital aleshores té molt de mèrit. I només per això demostra un alt compromís amb el sector, la professió i el país. A més, va aconseguir comptar amb una capil·laritat territorial inèdita, i amb una redacció a Barcelona molt potent i influent, que fa un periodisme de pes. Així és com Macià ha fet de NacióDigital un producte de país, pel seu component editorial i periodístic. Per això, de tot el ventall de digitals que hi ha avui a Catalunya, no n’hagués comprat cap altre.

Quin és el segell que vol aportar ara a la capçalera, serà continuista?
Serà continuista quant al pes periodístic del mitjà, perquè si no seria espatllar-ho per part meva. La meva aportació serà donar-li un impuls de producte, professionalitzar la gestió digital, enfortir les edicions locals amb una autonomia ben orientada i amb una millor integració entre si mateixes i amb l’edició nacional. I, en l’aspecte editorial, ampliar la visió i la cobertura a altres vectors de l’actualitat que ara comencen a tenir més pes.

Quins?
Venim d’uns anys molt marcats per l’actualitat política derivada del procés, i ara s’ha d’obrir el focus. Per tant, cal ampliar la perspectiva i cobrir altres àmbits relacionats amb la sostenibilitat, el medi ambient, polítiques de gènere i de llengua, indústria o model econòmic. Tots aquests estan guanyant força, són part de la conversa. Hem d’acabar d’afinar quines han de ser les temàtiques d’interès del postprocés.

“Durant tot el procés d’adquisició de NacióDigital hi ha hagut molt soroll, tothom hi sucava pa!”

NacióDigital és una de les capçaleres digitals de referència en català. Ha tocat sostre?
No, ni de bon tros. Ni ha tocat sostre ni ha mort d’èxit. NacióDigital es troba al final d’un cicle, que sí que s’havia esgotat, i el canvi de propietat respon també a aquest final de cicle. Però no només pel propi projecte, sinó també pels canvis que viu el mateix sector. Volem convertir-nos en el primer grup de mitjans del país i NacióDigital és la nostra punta de llança, té molt potencial i recorregut. Aquest és l’objectiu que ens hem fixat.

Compten amb una vintena d’edicions. La prioritat passa per anar eixamplant noves edicions al llarg del territori?
En primer lloc, caldrà ordenar el producte i fixar l’orientació de les edicions locals. Un cop hàgim fet aquest pas, la prioritat serà crear comunitat, que no vol dir únicament treure exclusives polítiques, si no que vol dir ser el mitjà de referència a cada territori, ser part essencial de la conversa. Hem de replicar el model de premsa local de Sabadell i Terrassa, i alhora el periodisme de la redacció de NacióDigital a Barcelona, en totes les edicions locals. I després serà el moment d’ampliar edicions, que sí que ho tenim previst.

Té plans específics per a l’àrea metropolitana?
Sí, ho estem enllestint. L’estratègia passa per crear un equip específic per donar més cobertura a l’àrea metropolitana des de la redacció de Barcelona. No llançarem una edició únicament de l’àrea metropolitana, perquè no és la nostra guerra. Volem fer-nos forts a Barcelona, perquè, a més, la ciutat és qui genera bona part de les noves temàtiques que volem abordar a partir d’ara. Però no ho farem barri a barri, com fa Línia.

“Abacus és un projecte molt potent de país, però desconec quina estratègia té pel que fa als mitjans”

És impossible competir davant de les principals capçaleres de paper que també tenen edició digital?
No és impossible, en absolut! La competència periodística ve de lluny per part de NacióDigital, i molt sovint passem per davant de mitjans amb molts més recursos. Comptem amb una secció de política que és una de les tres millors del país. Les altres dues tenen el suport del paper. I estic convençut que competirem més i millor, preneu-ne nota. Ara bé, pel que fa al volum hi ha altres mitjans molt més grans, però no volem jugar la batalla del volum.

NacióDigital compta amb una trentena de periodistes. El seu projecte passa per mantenir la mateixa plantilla o per incrementar-la?
Tenim plans per incrementar-la. Falta algun reforç més, sí.

Foto: Joanna Chichelnitzky

En una entrevista a Comunicació 21, Francesc-Marc Álvaro va dir que “el periodisme s’ha fet un autogol quan ofereix els continguts com l’aire que respirem”. Ho comparteix?
Sí, és evident que regalar una cosa que té un valor és una mala política. Abans el model de negoci en els mitjans de paper el sustentava la publicitat. Internet ha degenerat el model de negoci del periodisme i ha fet que cada cop hi hagi més dependència dels recursos públics.

Diu Álvaro que “a Catalunya hi ha un seguit de mitjans, que fan el mateix i que s’adrecen a un mateix públic, que haurien d’entrar en una lògica de fusió”. Hi ha massa capçaleres digitals en català?
És un mercat molt petit, superpoblat i que viu de poques fonts de finançament. Bona part de l’objectiu del nostre grup és deixar de formar part d’aquest mercat. Per això la prioritat és créixer, i molt, i no necessàriament a costa de la mateixa bassa de la qual neden tota la resta de mitjans.

“Miquel Macià ha fet de NacióDigital un producte de país, pel seu component editorial i periodístic”

NacióDigital té massa dependència de la publicitat i subvencions institucionals?
Sí, igual que tota la resta, inclosos els mitjans de paper. Ara bé, el model de premsa local s’allunya d’aquesta dependència. Per això, volem orientar-nos cap a un model editorial que comporti necessàriament incloure els lectors com a part dels ingressos, diversificar-los. La clau és aprofundir en la relació amb les audiències i generar models de negoci més propers al lector. És a dir, creant comunitat i apostant per noves fonts d’ingressos. Aquest és el nostre camí.

Els digitals catalans serien viables sense el diner públic?
Probablement alguns no. Perquè l’ecosistema comunicatiu a Catalunya és molt prim, i s’ha mantingut viu per fórmules poc comercials.

Pot caure alguna capçalera pel camí?
Podria passar, i quan dic això no només faig referència a les capçaleres digitals, tenint en compte que avui el paper està molt car. Però no és una situació que passi exclusivament a Catalunya, és d’abast global. I precisament per això és un sector que s’ha de protegir, i si s’hi suma la protecció del català, encara més.

És possible que hi hagi més fusions, en els propers mesos?
No visualitzo cap fusió entre els digitals actuals. En l’escenari actual no en veig cap que tingui sentit.

“Venim d’uns anys molt marcats per l’actualitat política derivada del procés, i ara s’ha d’obrir el focus”

Té intencions de continuar creixent en compres i adquisicions o ja de forma orgànica?
Sí, per descomptat. Ens plantegem un creixement orgànic molt important, i NacióDigital dona molt potencial en aquest sentit. Però la realitat és que les mateixes oportunitats que hi havia abans que NacióDigital es creués en el nostre camí continuen sent-hi. Hi ha oportunitats que estem examinant i, si tot va bé, es materialitzaran a mitjà termini. La nostra estratègia passa per créixer orgànicament, i també per integrar marques referents informatives locals.

Vol renunciar a les edicions de paper del Diari de Sabadell i el Diari de Terrassa?
No, en absolut, no té cap sentit. És innegable que els hàbits de consum han canviat, però el paper continua sent el pal de paller de la premsa local. En el cas de Sabadell o de Terrassa, no podria mantenir una plantilla de 12 o 15 periodistes si el mitjà fos únicament en format digital. En premsa local el paper es mantindrà viu, encara que s’hagi de reduir el nombre d’edicions a la setmana.

On situaria la línia ideològica dels seus mitjans?
La línia ideològica dels mitjans locals del grup (Diari de Sabadell i Diari de Terrassa) és la ciutat, el ciutadà i la proximitat amb el municipi. En el cas de NacióDigital sempre s’ha posicionat en el centre-esquerre catalanista, i continua així.

“No tenim gens d’interès a posicionar-nos políticament, perquè el nostre joc no és la política, és el periodisme local”

Els mitjans que ha adquirit el seu grup acabaran tenint una nova marca genèrica?
És una bona pregunta. Si volem convertir-nos en el primer grup de mitjans de Catalunya és probable que ens plantegem algun tipus de marca paraigua. En tot cas, això no afectaria l’autonomia de les edicions locals ni les marques de paper, que mantindrien la mateixa nomenclatura. Canviar el nom als diaris de Sabadell i Terrassa seria absurd.

El seu grup és un hub potent de mitjans. Contempla alguna aliança amb Abacus, tenint en compte la seva amistat amb Oriol Soler?
D’entrada he de dir que tinc una bona amistat amb l’Oriol [riu], però també soc amic de molta altra gent que fa coses molt interessants, perquè actualment el mercat està molt viu i estan passant moltes coses. És un moment apassionant.

I Abacus seria un bon soci?
Abacus és un projecte molt potent de país i cal seguir-lo de prop, encara més amb la nova gestió i la integració amb el grup Som, però desconec quina estratègia té pel que fa als mitjans. No n’hem parlat, i aquesta aliança no és sobre la taula, ni en la meva ni en la seva. Ara bé, nosaltres tenim clar què volem i estem molt oberts a unir esforços amb qui convergeixi en la nostra proposta de convertir-nos en el primer grup de mitjans del país. Volem crear una proposta potent, que perduri en el temps, que es projecti en el futur i que aporti valor afegit, i qui vulgui sumar-se al nostre projecte serà fantàstic.