Marc Güell i Masramon (Vic, 1984) és el president de l’Associació d’Amics de Ràdio Taradell des del 2021. Llicenciat en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, es forma a Ràdio Taradell i després també passa per Ràdio Manlleu, Ona Osona, Ràdio Vic i Televisió d’Osona. Durant 12 anys va treballar a RAC1. Actualment, és redactor dels serveis informatius de TV3. A Comunicació 21, Güell posa en valor l’aprenentatge adquirit a Taradell a l’hora de treballar en un mitjà d’abast nacional.
Ràdio Taradell acaba de complir 40 anys. Com va anar la celebració?
Estem molt contents, l’aniversari va ser el dia de Sant Jordi i vam aprofitar que va coincidir en cap de setmana per fer festa grossa. Vam reunir els col·laboradors en un dinar, hi havia més de 120 persones, i va anar molt bé. A la nit ho vam celebrar amb un concert de l’Orquestra Di-versiones, on vam reunir més de 1.000 persones. Feia temps que anàvem al darrere de fer un concert així.
Com aterres a Ràdio Taradell?
Hi arribo el 1999, quan feia quart d’ESO, i tenia molt clar que volia ser periodista. Em van proposar que comencés els dissabtes amb un magazín informatiu i al principi feia notícies musicals; aquí va començar el meu lligam amb la ràdio i hi he fet de tot. La part bona és que pots fer de tot i pots aprendre moltíssim.
Després vas estudiar Periodisme i vas fer el salt a RAC1 i TV3, però no t’hi vas deslligar.
Tot i treballar a RAC1 i TV3, mai m’he deslligat de Ràdio Taradell. Sempre dic que és la ràdio que m’ha vist créixer, perquè hi he après molt a cop de prova i error.
Com apliques la teva experiència en mitjans grans a la ràdio de casa teva?
Agafo idees o maneres de fer que ens serveixen, però potser diria que faig al contrari. Perquè més enllà del que he estudiat a la carrera, el que he pogut aprendre a Ràdio Taradell ho he posat en pràctica a altres mitjans.
“Aviat estrenarem un nou servei de pòdcast”
Fa dos anys vas prendre el relleu a David Bigas com a president de l’Associació d’Amics de Ràdio Taradell. Què en treus, d’ell?
Quan vaig arribar a la ràdio, la directora era Anna Aguilera i després va entrar en David Bigas, i el llegat que deixa és l’empenta per fer coses per a la ràdio. Que sigui una ràdio inquieta i una gent implicada en la vida cultural i social del poble, perquè organitzem moltes activitats al marge de la ràdio. Val a dir que a la junta tots hi comptem, ell segueix estant-hi, i entre tots prenem les decisions.
Quina relació teniu amb l’Ajuntament de Taradell?
Existeix l’Associació d’Amics de Ràdio Taradell, de la qual jo en soc el president, i l’Ajuntament li va encomanar la missió del dia a dia de la ràdio. Hi tenim un conveni i nosaltres gestionem la programació, els col·laboradors i tot plegat.
I també hi treballeu de costat en l’actualitat més local.
A Taradell hi ha un tècnic que és qui porta tota la comunicació de l’Ajuntament, amb el suport d’un altre tècnic. Pel que fa a la web de la ràdio, som un petit grup de periodistes que portem la part d’actualitat i bolquem les notícies del poble. Ho fem quan podem, perquè tenim les nostres feines, i ho fem quan tenim temps.
Vosaltres, però, heu fet un pas més com a associació, perquè la gent de Taradell s’informa amb vosaltres.
Allò que fem en el nostre temps lliure ho hem convertit en una necessitat. Quan va haver-hi la pandèmia, per exemple, fèiem un programa per explicar-ne els efectes al poble. Som una entitat, però fem un servei públic i sempre que podem intentem fer coses pel poble i per informar a la gent.
La figura del col·laborador és essencial en una ràdio local. També és el cas de Taradell?
Sí! Compta que quan vam fer la primera llista ens sortien més de 500 noms! [riu]. Actualment, tiren endavant la ràdio una cinquantena de col·laboradors, ells són clau perquè el projecte de la ràdio pugui tirar endavant. Perquè som una ràdio on tothom que s’hi dedica ho fa voluntàriament, per amor a l’art, ningú cobra res.
Quin lligam té la ràdio amb la gent del poble?
En el dia a dia, no sabem l’impacte que tenim, però sabem d’algú o altre que ens escolta, reprodueixen els pòdcasts, així que interès en tenen. I ho notem en èpoques destacades, com en les eleccions, ens segueixen força, o en programes especials. No tenim les dades d’audiència, però sí que tenim el feedback de la gent.
El 2001 vau aconseguir teniu programació pròpia les 24 hores, avui es manté?
La nostra programació és musical amb programes de La Xarxa, i al vespre és quan tenim els programes dels nostres col·laboradors. Aquí encabim tertúlies esportives, programes musicals de diferents estils, d’actualitat local o magazins, i fonamentem la programació en els col·laboradors. A Ràdio Taradell fa ràdio tothom qui vol, amb uns mínims, i sempre que el programa tingui un cert interès i una continuïtat.
També teniu relació amb altres emissores de la comarca.
La relació és molt bona. Col·laborem amb Ràdio Manlleu i Ràdio Castellterçol, i conjuntament fem la llista d’èxits el dissabte al matí. Al llarg de la història de la ràdio hi ha hagut altres col·laboracions, i les hem de veure com un fet positiu. No les hem de veure com a competència, sinó com a germans, cadascú té el seu públic.
“Taradell és una gran escola de ràdio”
I la Xarxa de Comunicació Local, quin paper juga a Ràdio Taradell?
Ens serveix per nodrir la nostra programació amb programes que no tenim i que estan bé que hi siguin, des de càpsules fins a programes musicals o d’altres continguts. Va bé per als butlletins horaris i com a suport per gravar falques; per a les ràdios municipals és molt important per connectar amb altres emissores del país i pel suport, els recursos i la distribució que fem.
Esteu arrelats al territori, compromesos amb el país, quins creus que són els vostres trets d’identitat?
Nosaltres fem ràdio al poble i per al poble. Prova d’això és que les entitats pensen en la ràdio com el seu altaveu. Per això hi som pels Tres Tombs, la nit de l’1-O o vehiculant les activitats de La Marató de TV3. Els estudiants joves del poble fan ràdio amb nosaltres. Per tant, podem dir que Taradell compta amb la ràdio.
A Ràdio Taradell s’hi han format i hi han passat molts periodistes, com Albert Om, Mireia Garolera, Ernest Codina o Víctor Cortés. És la pedrera radiofònica d’Osona?
Sí, crec que Taradell és una gran escola de ràdio. Penso que, d’entre les emissores de la comarca, és la que ha estat més oberta a rebre tothom, i estem en una zona on hi ha molt interès per la comunicació. Quan hi picaves a la porta de seguida et deien que sí, i era molt fàcil entrar. No vull dir que en altres emissores no sigui igual, però fa uns anys estaven més professionalitzades: la de Vic era privada, i l’accés era més complicat.
Heu fet 40 anys, teniu reptes a la vista?
Sí, aviat estrenarem un nou servei de pòdcast. Ara la programació no es pot seguir tota com tocaria, cada programa es penja en una plataforma com iVoox. Però a partir del mes de juny sí que els enregistrarem automàticament en una plataforma i tindrem un pòdcast propi de la ràdio durant el mes de juny o l’estiu.
El 40è aniversari arriba en un moment dolç per a Ràdio Taradell?
No sé si és el nostre millor moment, perquè encara trobem a faltar gent per tirar-la endavant. De vegades voldríem una mica més d’implicació per fer programes i liderar-la. Però és meritori que una ràdio com aquesta pugui tirar endavant en un món, el de la comunicació, on tot es complica una mica més. Abans, fer ràdio era venir i fer el teu programa.
I ara?
Ara és tot més complex, perquè si no difons els continguts a les xarxes socials aquell programa té menys oients i menys recorregut. Només espero que per molts anys puguem continuar endavant.
