Marc Larroya: “Les ànsies de renovació de TV3 amb cares noves han fet que s’hagi passat de frenada”

Marc Larroya (Barcelona, 1988) és el responsable del digital El Món de la Tele. Després de cursar un màster en Periodisme Polític Internacional a la Universitat Pompeu Fabra, va exercir les pràctiques als serveis informatius de Catalunya Ràdio. Durant la pandèmia va impulsar aquest portal dedicat a la televisió, i dos anys més tard segella un acord amb Nació. A Comunicació 21, Larroya explica el procés d’obertura i consolidació del seu portal digital.

Del periodisme polític a escriure sobre televisió. Com es produeix aquest canvi en la teva carrera professional?
Va ser durant la pandèmia. Aquella aturada em va servir per reorientar la meva carrera. Així és com vaig decidir impulsar un portal de notícies, perquè en cap cas volia que fos un blog, sinó un projecte a llarg termini.

La passió per la tele ve de lluny?
Sí, sempre he estat un apassionat de la televisió, de petit ja mirava les audiències, els presentadors de televisió, el Festival d’Eurovisió… I a més, sempre m’he sentit militant de la llengua catalana en l’àmbit de l’audiovisual.

Què en queda del periodisme polític?
[Somriu] La política em continua interessant, especialment quan hi ha eleccions en l’àmbit internacional. Sense anar més lluny, les de l’Argentina o quan hi ha les eleccions nord-americanes.

Com vas cuinar el projecte d’un portal dedicat a la televisió?
La font d’inspiració ve de la La Teletúlia que feia Alfons Arús a 8tv. Un cop va desaparèixer, hi ha molta gent com jo que va quedar orfe d’aquells continguts. Era una secció del programa que t’explicava què passava en el món de la tele en un temps reduït oferint-nos el més rellevant del dia. El Món de la Tele ha volgut emular La Teletulia d’Alfons Arús en una capçalera digital amb la mateixa idea: no et preocupis, nosaltres mirarem la tele per tu i t’ho explicarem.

Quin és el distintiu d’El Món de la Tele?
Som un portal dedicat específicament al món audiovisual català, que fins a l’aparició d’El Món de la Tele no n’hi havia cap amb aquest distintiu. I sobretot, fet en català. Hem omplert un buit informatiu.

Hi ha mitjans generalistes i especialitzats que donen cobertura al món audiovisual català.
Avui no hi ha cap capçalera digital que ofereixi el mateix contingut que El Món de la Tele. Sí que compartim alguns continguts específics amb Comunicació 21 o EnBlau. Abans de l’aparició d’El Món de la Tele, la majoria de mitjans només es feien ressò de les audiències de les televisions d’àmbit estatal, i sorprenia. Hi havia una mancança absoluta d’informació sobre les audiències a Catalunya, perquè al final teníem uns referents que no es corresponien amb la realitat televisiva, ja que el consum de televisió a Catalunya és molt diferent al la d’Espanya.

“Normalitzar la premsa del cor en català farà que Catalunya sigui un país normal”

El Món de la Tele és la versió 4.0 d’aquelles publicacions de paper dedicades a la televisió que s’han anat perdent amb el canvi d’hàbits de consum de la informació?
Sí, així és. Hi havia capçaleres de paper com TP o Teletodo que abans tenien molta demanda i que avui han quedat molt diluïdes.

Quins són els continguts que més interessen als lectors del portal?
Tot allò que va relacionat amb els presentadors de TV3, els que actualment són en pantalla i els que s’estan jubilant. La notícia més llegida de la història de la capçalera va ser quan Fina Brunet va explicar que havia patit un càncer cerebral. Al nostre públic li interessa més qualsevol cosa lligada a Jordi Basté i Ricard Ustrell que d’Ana Rosa Quintana o Pablo Motos. I també hem fidelitzat una audiència que li interessa tot allò relacionat amb la sèrie de TV3 Com si fos ahir.

Centreu les informacions exclusivament en TV3 i la Corpo. RTVE Catalunya i la XAL són marques que no hi tenen cabuda?
És un camí per explorar, encara.

La cobertura informativa de la televisió va més enllà de l’àmbit català.
Sí, així és. No volia que els continguts fossin exclusivament de l’arc televisiu català, sinó que considero que hem de poder explicar què passa a les televisions espanyoles. Hi ha molts catalans a qui els interessa si Telecinco cancel·la Sálvame. Des d’El Món de la Tele els donem l’oportunitat d’informar-se en català, i oberts a tots els públics, sense manies.

Parlar de televisió t’obliga a estar-hi permanentment connectat. Quantes hores arribes a mirar la televisió?
[Somriu] Moltíssimes! Més de sis hores, segur. També he de dir que amb els formats actuals puc fer mirades més horitzontals. Si no fos així, encara consumiria moltes més hores de televisió al dia.

Aquest projecte té exclusivament el segell de Marc Larroya?
És un projecte molt personal, especialment a l’inici, tot i que el fet de comptar amb col·laboradors com Toni de la Torre, Laura Fa, David Broc o Nando Escribano m’ha servit perquè la capçalera agafi notorietat i visibilitat. Des de bon principi vam guanyar molts seguidors a les xarxes socials i això ens va posicionar ràpidament.

Com segelles l’acord amb Nació, qui truca a qui?
[Riu] Va ser mutu. Durant el període de donar a conèixer El Món de la Tele vaig rebre un seguit d’ofertes de diverses capçaleres. La proposta que em va generar més il·lusió i amb més projecció de futur va ser la de Nació, per això m’hi vaig sumar.

Quines altres ofertes vas tenir?
Prefereixo no fer-les públiques [somriu].

“No hi havia cap portal dedicat específicament al món audiovisual català. Hem omplert un buit informatiu”

Què suposa anar de bracet d’una capçalera de referència com Nació?
És fer un salt endavant, perquè sumes recursos i una munió de possibilitats de créixer, que a poc a poc s’aniran implementant. L’acord amb Nació permet que El Món de la Tele no es quedi com un projecte de curta volada, sinó que, fins i tot, vagi més enllà de mi mateix. Passa de ser un projecte personal a un projecte amb identitat pròpia i un futur al davant. Ara, amb Nació, el projecte ha de ser molt coral, aquesta és la intenció.

Com conviuen els continguts d’El Món de la Tele en la plataforma de Nació?
S’ha anat fent la integració de les dues redaccions de forma progressiva. Prova d’això és que avui qualsevol periodista de Nació pot publicar a El Món de la Tele, és una integració natural. I a la pàgina d’inici de Nació s’ha encaixat visibilitzant les tres notícies més rellevants d’El Món de la Tele.

Arran de l’acord, és una secció de continguts més de Nació?
No, El Món de la Tele continua tenint una identitat pròpia com a portal. No volíem que El Món de la Tele acabés diluït en una secció de Nació, perquè ja comptàvem amb una audiència prou fidel i estable. Així, en lloc de restar-nos audiència, amb Nació sumem. Per la visibilitat i la potència que té Nació i perquè les informacions més adreçades al sector les capitalitza El Món de la Tele.

Quina és l’audiència d’El Món de la Tele, avui?
Comptem amb una mitjana de 200.000 usuaris únics mensuals, auditats per l’OJD. És una tendència creixent, i sense l’acord de Nació hauria estat impossible arribar-hi tan ràpid. Però l’objectiu és que el projecte es mantingui en el temps, que no sigui una flor d’estiu.

Més enllà de consolidar i ampliar l’audiència, què ha generat més l’acord amb Nació?
Hem pogut anar ampliant continguts, més enllà de les notícies. Comptar amb els redactors de Nació i de les edicions locals fa que hi hagi sinergies que ens beneficien mútuament. És el cas de l’estrena d’OT, que la van cobrir els companys del Diari de Terrassa mentre jo era a la presentació del disc de La Marató, que també va replicar Nació. És un win-win claríssim.

Quin és el full de ruta previst a mitjà termini?
L’objectiu és aprofitar encara més els recursos de Nació, oferint, així, continguts audiovisuals. Volem posar l’accent aquí, amb més entrevistes en profunditat que aportin un contingut variat, i també la posada en marxa d’un pòdcast. A més, volem donar cobertura a les informacions més del sector audiovisual català, que es troba en ebullició.

“Amb Nació, el projecte d’El Món de la Tele ha de ser molt coral”

Jugueu al clickbait (o pescaclics)?
Intentem no jugar-hi necessàriament [somriu]. Òbviament, fem titulars que jo considero potents, sabem sempre on és el límit d’on volem arribar i on no volem caure. Fins avui puc dir que mai hem anat a buscar un titular que ens generi clics, al contrari, renunciem a continguts que ens generarien molts clics. Soc dels que penso que una notícia és potent per si mateixa, no cal practicar el clickbait. I des d’El Món de la Tele no hem travessat la frontera del clickbait, cosa que sí que han fet altres mitjans.

Com a periodista especialitzat en l’àmbit de la televisió, tens algun referent en la professió?
Rocco Steinhäuser és un referent per a molts. Té un to divertit i simpàtic, i durant tots aquests anys s’ha guanyat a pols ser més present a televisió, especialment a TV3. Més enllà de referents, la meva marca és Marc Larroya i va lligada a El Món de la Tele. Tant de bo fem en aquest àmbit de la televisió que hi hagi molts més noms, que tot sigui més coral.

Has rebut alguna proposta per col·laborar en altres mitjans?
Sí, col·laboro habitualment amb Ràdio Terrassa. També he fet alguna col·laboració esporàdica a El matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Ustrell, i participaré en l’especial que TV3 farà amb motiu dels 40 anys previst el gener vinent.

Aquesta setmana s’ha donat a conèixer el primer EGM de la temporada radiofònica. És una fórmula caduca?
Sí, indiscutiblement. En un context digital on la majoria de gent consumim la ràdio a través del mòbil, l’ordinador o la tauleta, que la mostra encara sigui feta a través d’una trucada telefònica fa que avui sigui una fórmula obsoleta. Curiosament, la majoria d’aquests mitjans tenen al seu abast l’audiència digital en qualsevol moment del dia. Estic convençut que aquesta manera de mesurar l’audiència canviarà més aviat que tard.

8tv ha abaixat la persiana fa pocs mesos. Per què a Catalunya no qualla una televisió privada en català?
És una qüestió molt delicada. D’entrada, que TV3 pugui comptar amb un pressupost públic que ve del Govern incapacita cap oferta privada de treure el cap. En l’última etapa de 8tv amb Pedrazzoli, la cadena no tenia clar el projecte a llarg termini, i no es pot fer una televisió privada amb només 4 milions d’euros de pressupost. És el mateix cost que té Polònia, que és un sol programa de televisió. Hem de tenir en compte que fer televisió és molt car, i en el cas de Catalunya, l’ombra de TV3 és molt allargada. Avui Mediapro és l’única marca capacitada per posar en marxa una televisió privada potent.

A Catalunya interessen els continguts associats al cor?
Sí, per descomptat. Sense anar més lluny, Sálvame tenia més audiència a Catalunya que a la resta de l’Estat espanyol. Ara bé, d’un temps ençà hem d’agrair a periodistes com Laura Fa, Lorena Vázquez o Juliana Canet que ens estan traient la màscara que portem amb relació als temes del cor a Catalunya, sembla que ens faci una certa vergonya. Normalitzar la premsa del cor en català farà que Catalunya sigui un país normal, com qualsevol altre. Desitjo que TV3 tingui algun dia un programa de premsa del cor, amb estil propi i sense creuar línies vermelles.

Com veus la posada en marxa de la plataforma 3Cat?
Era un pas necessari i indispensable, que arriba tard. És el primer pas, és molt positiu, tot i que encara hi ha algunes mancances, alguns continguts com el de multiusuari que fan que no estigui a l’altura a Netflix o Amazon Prime. És una plataforma que ha d’enganxar, sobretot, gent jove. El més rellevant no és impulsar una plataforma, sinó oferir bons continguts. Si és així, el 3Cat serà la punta de llança.

“Des d’El Món de la Tele no hem travessat la frontera del clickbait, cosa que sí que han fet altres mitjans”

La televisió analògica morirà, té els dies comptats?
No, crec que no morirà, tot i que tindrà menys espectadors. La televisió analògica té dos components de pes: el fet d’acompanyar i l’opció del directe, que fan que tingui continuïtat en el temps. Hi ha continguts com les sèries que sí que es consumeixen més a la carta, però d’altres, com els directes, continuen sent molt llaminers. Fins al punt que hi ha plataformes que estan apostant fort pel directe, perquè a l’audiència li agrada comentar-ho en el moment que passa. És el cas d’OT, que està sent una fórmula encertada. Es parla, també, que Sálvame torni en directe i ho faci a Netflix.

En aquesta línia, Eufòria ha marcat un punt d’inflexió a TV3?
Les dues temporades d’Eufòria han estat un èxit, i té més mèrit que la segona encara hagi funcionat millor, perquè és la més complicada, ja que perd l’efecte de la novetat. A la televisió catalana feia falta un xou així, amb ballarins i purpurina. I quan s’ha fet, ha estat un èxit que, fins i tot, ha superat en audiència Tu cara me suena.

TV3 ha fet una aposta decidida amb nous presentadors (streamers i influencers) i més joves. És així com s’han d’anar renovant unes cares que perduren des de fa molt temps?
Que Laura Escanes presenti un programa a TV3 és una victòria en favor del català. No poden deixar de banda els referents que posen en valor el bagatge i l’experiència. És el cas d’Helena Garcia Melero –per a mi la millor presentadora que té TV3–, capaç de presentar-te una nit electoral, una marató i et parla del cor. Per això, crec que les ànsies de renovació de TV3 amb les noves cares han fet que s’hagi passat de frenada. Cal buscar un equilibri entre l’experiència i la novetat.