Foto: Joanna Chichelnitzky
Marc Melillas (Caracas, Veneçuela, 1963) és el nou conseller delegat de la Xarxa Audiovisual Local. Compta amb més de 30 anys d’experiència en mitjans de comunicació local, dels quals més de 20 vinculat als mitjans de la Diputació de Barcelona. Va iniciar-se com a director d’informatius de Ràdio Argentona, director del Canal 51 – Televisió de Badalona, i coordinador de la televisió de districte Clot-Sant Martí per a BTV. Així va fer el salt com a coordinador del Circuit de Televisions Locals (1999-2002), l’ens precedent a la Xarxa de Televisions Locals, de la qual va ser director de continguts i serveis (2003-2007). Posteriorment, va ser director general de la Xarxa Audiovisual Local (2007-2012) i cap d’estratègia, desenvolupament i tecnologia (2013-2016). Després d’un parèntesi com a tècnic del projecte Smart Region a la Diputació (2016-2019), va tornar a la XAL com a director d’estratègia. A Comunicació 21, Melillas traça el projecte de transformació que té previst fer la XAL de cara als pròxims anys.
Com li arriba l’oportunitat de convertir-se en el nou conseller delegat de la XAL?
Un cop el fins ara conseller delegat Lluís Garriga decideix fer el pas com a conseller de la Corpo, el consell d’administració de la XAL inicia un procés el qual culmina amb el meu nomenament. M’honora i ho entenc com un reconeixement a la meva trajectòria dins la casa.
Com han estat aquests primers dies després del seu nomenament?
Des del primer moment han estat molt intensos. Hem hagut de fer un seguit de reestructuracions que hem resolt amb una mirada interna, cosa que ha estat molt ben acceptada per la casa. L’aturada de Setmana Santa ha anat bé per acabar-ho de digerir, ja que tot ha sigut molt ràpid.
Per exercir el seu nou càrrec és necessari haver-se bregat a la casa com ho ha fet vostè al llarg de més de 20 anys?
Sempre és bo que en la governança de les estructures hi hagi un coneixement profund del que es gestiona. I en aquest cas, aquells qui portem molts anys a la XAL dedicant-nos a garantir lògiques de suport a la comunicació local, és d’agrair que el consell d’administració hi aposti fermament. La XAL és una estructura i uns engranatges molt complexos, i l’aposta per gent de la casa fa que, fruit d’aquest coneixement adquirit, la gestió sigui una mica més senzilla.
Com es coordinen 170 mitjans associats en una sola direcció?
La Xarxa és una estructura de suport als mitjans locals, i la nostra prioritat és que tinguin la seva notorietat en el territori, que siguin útils, reconeguts i que potenciïn el seu valor de servei públic. En la gestió i la coordinació en som experts, però també en les tensions que es generen entre mitjans amb realitats molt diverses, especialment plantejant lògiques de coproducció, que cada cop són més complexes.
És allò de la unió fa la força?
La Xarxa per sí sola no té cap sentit. El que té sentit és la capacitat de posar en valor els 170 mitjans que hi estan associats. La nostra vocació –de la XAL– és donar suport a la comunicació local, no substituir la comunicació local. Qualsevol cosa que no sigui això, ens portaria a fer una altra cosa.
“La convocatòria de 17 llicències de televisió local privades per part del CAC ens genera preocupació, perquè l’ecosistema actual és fràgil, i no hi ha més mercat”
Quin llegat li ha deixat el seu predecessor, Lluís Garriga?
El més rellevant ha estat l’aprenentatge i l’enfocament que hem fet en els darrers dos anys i mig amb l’elaboració d’un pla estratègic 2021-2025, on queden molt ben definits els objectius que hem d’afrontar amb els mateixos mitjans locals. Es tracta d’una visió compartida amb un objectiu clar: que la gestió diària sigui molt més senzilla. Com a director d’estratègia de la XAL hem treballat colze a colze, perquè és clau que aquest pla estratègic estigui assumit pels propis mitjans locals, se’l facin seu. És un pla de plans, dividit en tres eixos: d’eficiència, adaptació i innovació.
Quina és la mirada que preveu el pla d’eficiència?
És un pla on s’han revisat les lògiques de coproducció i l’estratègia de programació per millorar-les. Es tracta de com poder aplicar economies d’escala en diferents àmbits. I en aquest cas és possible gràcies a la tecnologia, que ens ajuda a fer-ho de manera més eficient i amb la capacitat de compartir-les en temps real, una cosa impensable 22 anys enrere quan vam posar en marxa el Circuit de Televisions Locals.
Com era aleshores?
Hi havia un equip de motoristes que es dedicaven a transportar en cintes els continguts d’una banda a l’altra del territori. Avui disposem d’una xarxa de fibra que ens permet compartir els continguts en temps real, i en els darrers anys, l’ús del 4G i el 5G ens permet emetre una programació amb connexions en directe en el conjunt del territori. Així i tot, sempre estem treballant per continuar millorant l’eficiència en la comunicació local: el directe, l’actualitat i la informació de proximitat. I tot plegat té sentit si som útils, si se’ns mira. I hem constatat que és així.
De quina manera?
A partir de les audiències que disposem, la Universitat Ramon Llull va elaborar una anàlisi de la visibilitat dels mitjans associats a La Xarxa en el període 2019-2020, en el qual es van produir un seguit de fets al territori: des de l’incident d’una petroquímica al Camp de Tarragona, un vessament en una fàbrica del Besòs i el Glòria. L’estudi revela que es van detectar uns increments en els hàbits de consum que multipliquen per vuit i per nou les audiències habituals de la televisió local. I és com a conseqüència que els primers mitjans que van ser al lloc dels fets van ser de la televisió local.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com s’està treballant l’aspecte de la comercialització?
Fa un any i mig, La Xarxa va impulsar la comercialització d’unes franges de publicitat concretes amb l’intent d’accedir a unes marques que en l’àmbit del mercat català és complex arribar-hi. Ara bé, els mitjans locals s’han fet forts en el seu àmbit d’actuació.
De quina manera?
Per primer cop s’ha unificat la comercialització per a tots els mitjans associats a La Xarxa, inclosa betevé. És una estratègia rellevant. Així i tot, tenim un escull important: no disposem d’unes dades d’audiència homologables per a l’actual mercat publicitari, tot i que esperem ben aviat accedir a aquest àmbit, tenint en compte els canvis que s’estan produint amb l’aparició del món digital.
Quin percentatge de recursos de publicitat obtenen del món privat?
No sé exactament el percentatge exacte, però majoritàriament el finançament de La Xarxa es basa en l’aportació dels recursos públics de la Diputació de Barcelona. Així i tot, ens obliga a buscar altres vies de finançament per poder incrementar l’oferta de serveis, que és el que ens demanen la majoria dels mitjans. A més d’altres recursos com els fons europeus que ens ajuden a promoure la coproducció i determinats continguts, i els Next Generation, que van lligats amb els plans d’innovació.
“Els canals verticals tenen una clara vocació de crear comunitat. A través de la Xala hem estat capaços de fidelitzar més de 80.000 usuaris entre el món casteller i l’esportiu”
En què es basa el pla d’adaptació fixat en el pla estratègic 2021-2025?
Bàsicament és un pla que el marca la posada en marxa de la nova plataforma OTT de La Xarxa, prevista per a finals d’aquest any. Aquesta OTT és un element clau que ha d’acompanyar la transició d’uns mitjans propis del segle XX determinats per un àmbit de cobertura. Serà, com diu Lluís Garriga, la nostra Movistar a petita escala. I no només s’està dissenyant per al model televisiu, sinó que incorporarà un player d’àudio per fer un salt de qualitat amb les ràdios locals cap al pòdcast.
Per què és tan rellevant aquesta OTT?
Ho és per dur a terme aquesta transformació digital, i perquè la Unió Europea no garanteix la viabilitat de la TDT més enllà del 2030. Per això, en el pla estratègic hem establert que cal garantir aquesta transició marcada pels nous hàbits de consum a través de l’streaming, una realitat que ja és present. Aquest procés de transformació digital ens situarà en un escenari molt diferent on l’usuari es col·loca al centre, i els mitjans hauran d’anar atenent les seves preferències. En aquest procés d’adaptació fixat ja hem posat en marxa altres projectes que han de complementar aquest nou escenari.
Quins?
Els canals verticals amb una clara vocació de crear comunitat, on s’estableix una relació directa amb l’usuari. És el cas d’un canal exclusiu per a la comunitat del món casteller i un altre del món esportiu, a través de la Xala. Són comunitats on es comparteixen continguts específics vinculats a aquests àmbits, i que actualment hem estat capaços de fidelitzar més de 80.000 usuaris. Hem d’aprendre a fidelitzar aquesta comunitat, a més de detectar altres possibles comunitats d’interès i de relació entre els mitjans i els usuaris.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Amb la posada en marxa de la nova OTT, La Xarxa se situarà en el mateix nivell que la resta de mitjans del país?
Amb tota la modèstia possible, he de dir que La Xarxa sempre ha anat per davant tenint en compte el seu distintiu: el periodisme de proximitat. Avui no hi ha cap estructura de comunicació equiparable a la XAL en tot Europa, cosa que també ens genera dificultats, perquè ens costa trobar un equivalent semblant al nostre. Fins i tot quan compartim experiències amb altres federacions de l’Estat espanyol es troben molt lluny de l’actual estructura de La Xarxa.
El darrer eix del pla estratègic és la innovació, un aspecte en què la XAL sempre ha anat per davant.
Sí, La Xarxa sempre ha arriscat. I ho ha fet perquè possiblement no ha tingut la pressió d’altres mitjans generalistes, que no es poden permetre el luxe que s’erri en una connexió en directe. Les motxilles en 4G a La Xarxa es van començar a utilitzar quan encara les cobertures no eren del tot estables. Però, així i tot, hem consolidat una estructura que ens ha permès l’emissió en directe i des de qualsevol punt del territori. A partir d’aquí hem d’anar avançant cap a altres terrenys com el big data, els assistents de veu i l’ús de la intel·ligència artificial.
“La vocació de la XAL és donar suport a la comunicació local, no substituir la comunicació local”
Com està sortint de la pandèmia la XAL?
La pandèmia ha tingut un impacte molt fort en la caiguda de la publicitat. Al mateix temps, també ha servit per posar en relleu que el sector de la comunicació té una resiliència molt alta. Així, durant aquests dos anys de pandèmia, s’ha seguit emetent la programació per garantir el servei públic que representem i que defensem. I ho hem fet amb l’edifici de la Maternitat [seu de la XAL] tancat. Gairebé tots els continguts es van fer des de casa, cosa que també ha permès que avui a televisió s’acceptin connexions des de l’exterior que fins fa dos anys eren impensables. Eren unes eines que teníem, però la necessitat va fer que les utilitzéssim fins a normalitzar-les de forma quotidiana.
El teletreball acabarà arrelant?
La pandèmia ens ha permès avançar en lògiques de treball cooperatiu i el teletreball pot ser una oportunitat de producció més eficient. Tot plegat és positiu, tot i que un cop hem recuperat les trobades presencials hem millorat les relacions humanes, que són molt necessàries i que és difícil fer-ho possible a través d’una pantalla.
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha obert la convocatòria d’un concurs públic per a l’adjudicació de 17 llicències de televisió local de titularitat privada que estan vacants. Quina mirada hi posen des de la XAL?
És una decisió que ens genera preocupació, perquè l’ecosistema actual és fràgil. Som conscients que el CAC s’ha vist obligat a posar a concurs aquestes llicències perquè és fruit d’una sentència, però es continua ancorat en la TDT quan des de la XAL ja estem posant tota l’energia en una nova plataforma OTT, perquè els hàbits de consum han canviat.
Aquesta convocatòria pot modificar l’actual mapa de la TDT a Catalunya?
Fa 18 anys es va dibuixar un mapa de la TDT al nostre país format per 96 canals dels quals s’han acabat consolidant poc menys d’un terç. Sabem que des de la Secretaria de Mitjans s’ha plantejat una revisió d’aquest mapa, i és important que se’n faci una revisió realista. Perquè el sector és el que és, format per mitjans fràgils i resilients, però la realitat és que a Catalunya no hi ha més mercat.
