Mari Pau Huguet: “Avui a TV3 hi ha una certa pràctica de funambulisme amb el català”

Mari Pau Huguet (Estopanyà, Osca, 1963) és un dels personatges que han marcat els 40 anys de Televisió de Catalunya. Llicenciada en Filologia Romànica a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, va iniciar-se en el món del periodisme a Ràdio Terraferma, de la Cadena 13. Poc després va aterrar a TV3, on ha presentat una munió de programes (Filiprim, De vacances, Mag Magazine, Com a casa, Bon dia Catalunya, L’hora de Mari Pau Huguet, En directe Mari Pau, Bojos pel ball, Crònica d’avui, Connexions, Dies de tele, Zona de ball o Tvist) i retransmissions (des de cavalcades de Reis a les campanades). A Catalunya Ràdio va fer el programa Cafè amb gel. Des de fa més d’una dècada treballa al servei del defensor de l’audiència de Televisió de Catalunya. A Comunicació 21, Huguet reivindica el model de 40 anys de televisió pública catalana.

60 anys i comptant els dies per a jubilar-se?
No, ni de bon tros! No tinc ganes de jubilar-me.

TV3 i Mari Pau Huguet no s’entenen una sense l’altra?
[Riu] Sí que s’entenen, però TV3 forma part de mi. Aquí he fet la universitat de la vida fruit de la meva fidelitat absoluta amb la casa, 38 anys després. Formo part d’aquest edifici, de les columnes, dels vidres i de l’entorn d’aquesta casa. Hi passo moltes hores, gairebé és la meva primera casa. Fins i tot, com vaig explicar en el programa especial dels 40 anys de TV3, també hi he dormit alguna vegada.

Vostè parla de fidelitat absoluta a TV3. Al llarg de la seva carrera professional, ha tingut l’oportunitat de fitxar per una altra cadena televisiva?
Sí, he rebut algunes ofertes, que vaig declinar. Una d’elles va ser per presentar Diario de Patricia, a Antena 3, però vaig renunciar-hi, perquè és un programa que no encaixa en mi, tinc un altre tarannà. Quan presentava En directe Mari Pau vaig rebre una altra gran oferta: de FOX Miami, per presentar un programa molt semblant a Diario de Patricia. Recordo que em va trucar un dels responsables de la cadena. Vaig quedar-me sobtada, vaig pensar que m’estava vacil·lant [somriu].

I què li va dir?
Vaig demanar-li que vingués a TV3, a veure el programa en directe. I així va ser. Vam fer una reunió i m’hi va acompanyar l’aleshores director de TV3, Lluís Oliva. Tenia dubtes, i Oliva em va dir que la porta de TV3 sempre estaria oberta per a mi. Així i tot, em vaig tirar enrere, perquè no em va atraure el contingut del programa.

Vist amb perspectiva, se’n penedeix?
Hi ha trens com aquest que només passen un cop a la vida. M’he preguntat moltes vegades: què haguera passat si hagués marxat a Miami? Mai ho sabré. Això sí, al cap d’un temps, em va trucar aquest directiu de FOX que el projecte no tirava endavant, que podia estar tranquil·la, ja que m’havia vist amb molts dubtes [somriu].

“En el moment que deixes de fer pantalla i encara et sents vital, sí que penses quan tindràs una nova oportunitat, però no ha arribat mai més”

Vostè va fer pantalla de forma ininterrompuda durant 25 anys a TV3. Però fa més d’una dècada que treballa lluny de la càmera. Per què?
Tenint en compte el meu vincle amb l’audiència, em van proposar treballar al servei del defensor de l’audiència de Televisió de Catalunya. A mi m’hauria agradat fer un programa televisiu recollint les preguntes que ens arriben dels mateixos teleespectadors, però no va ser possible.

Troba a faltar fer pantalla?
Sí, per descomptat. Però, sobretot, trobo a faltar el contacte amb el telespectador, aquella sensació de sentir-te creativa.

Des d’aleshores, quantes vegades la gent del carrer li ha preguntat “quan torna davant la càmera”?
[Somriu] Moltíssimes vegades. I darrerament, coincidint amb els 40 anys de TV3, que he fet unes càpsules preguntant qüestions relacionades amb la tele a la gent del carrer, encara s’ha incrementat. Després de tots aquests anys, sempre m’he sentit molt estimada per la gent.

Com s’ha guanyat l’estima del teleespectador?
En el meu cas, no ha estat buscat. D’una banda, pel format i el contingut dels programes que he presentat a TV3, cosa que ha provocat establir un vincle molt intens amb el teleespectador. I de l’altra, havia trepitjat el territori i jo, que soc de poble, entenc molt bé aquesta realitat. I, a més, sempre he estat molt propera amb la gent, perquè entenc que forma part de la nostra feina ser així. És el meu ADN, no he fet mai d’actriu, ni he interpretat mai un paper.

Tot i que té més seguidors que detractors, a vostè durant algun moment se la va etiquetar de ser una presentadora queca.
[Riu] Sí, sobretot perquè se’m criticava que fos de poble, sobretot de Ponent. Així i tot, si alguna cosa els va enamorar de mi va ser el meu accent lleidatà, el dialecte nord-occidental. I, en canvi, coses del destí, estic convençuda que la meva varietat dialectal va ser determinant perquè jo acabés sent presentadora de TV3.

“Si avui tingués una oferta per presentar un programa en una televisió de Madrid, potser l’acceptaria”

S’ha sentit alguna vegada menystinguda en aquesta casa?
En el moment que deixes de fer pantalla i encara et sents vital, sí que penses quan tindràs una nova oportunitat, però no ha arribat mai més. Amb els anys, el cos canvia i apareixen les arrugues.

Va patir un cas d’edatisme?
Ara a la televisió hi ha una tendència que tot sigui molt jove i molt fresc. I ho respecto, perquè jo també vaig ser jove, i també mereixen una oportunitat. Ara bé, crec que davant de la càmera poden conviure diferents generacions. Dit això, em pregunto: per què els homes de més edat tenen més oportunitats que les dones?

Li pregunto: per què?
No ho sé, però no deixa de ser curiós que les dones ho patim i els homes, no.

D’aquests gairebé 40 anys que treballa a TV3, no tot han estat flors i violes. Quin ha estat el moment més dolorós?
Especialment dos, i de caràcter personal. Recordo una vegada que em va tocar presentar el programa Com a casa mentre enterraven el meu avi. Va ser decisió meva, creia que havia de ser a la tele. I curiosament, aquell dia vaig tenir a Marta Ferrussola com a convidada al programa. Ho vam salvar bé.

I el segon?
Fa dos anys, quan vaig presentar una cavalcada de Reis. Em va fer molta il·lusió la proposta, especialment pel meu pare, que tornaria a veure’m fent televisió. Però malauradament va morir el dia de Nadal [s’emociona].

Encara s’emociona quan ho explica. Vostè va acabar fent aquella transmissió.
Sí, tot i estar molt afectada, ja que no feia ni 15 dies que l’havíem enterrat, ho vaig fer per ell, sabent la il·lusió que li havia generat. Recordo que deu minuts abans d’entrar en directe vaig rebre una trucada d’un amic del pare donant-me el condol. Però en el moment en què es va encendre el pilot de la càmera, vaig llançar-m’hi. Quan va acabar vaig fer un petó dirigit al cel. Si ho va veure, segur que se sentiria orgullós [continua emocionada].

Què queda d’aquella TV3 de fa 40 anys?
Queda els qui vam veure-la créixer, amb qui fem molta pinya. Manté l’essència, però no desfem allò que es va construir amb una sabata i amb una espardenya, però amb moltíssima il·lusió. I sobretot, no perdem la missió inicial de TV3: la defensa i la conservació de la nostra llengua, i que altres persones que no la coneguin tinguin l’oportunitat de fer-ho. Com així s’ha demostrat al llarg de la història: molta gent castellanoparlant ha après el català gràcies a TV3.

“Actituds masclistes a TV3? Mai! Tampoc he jugat a fer un pas més amb els homes, m’he sabut respectar”

Actualment, els professionals de TV3 tenen tanta cura amb la llengua o hi ha hagut un cert relaxament?
Sí, ens hem relaxat una mica. Avui a TV3 hi ha una certa pràctica del funambulisme amb el català, però sí que hem donat una certa llibertat a què si es parla en castellà no passa res. I no hem d’oblidar que si TV3 va néixer i consolidar-se apostant pel català, no ho ha de perdre, perquè ens ha donat molts bons resultats fins ara.

Fa uns dies, el periodista Jordi Évole, en una entrevista a Col·lapse, quan reflexionava sobre TV3 es va preguntar: “quin problema hi ha en espanyolitzar-la?”. Ho comparteix?
No del tot. Quant a la llengua, hem de poder cedir amb els convidats per una qüestió de respecte. Ara bé, d’això a dir que hem d’espanyolitzar TV3, quin sentit tindria la tele? I més avui, que les dades sobre l’ús del català són tan baixes. I no tinc res en contra del castellà, si avui tingués una oferta per presentar un programa en una televisió de Madrid, potser l’acceptaria.

Què diu, ara!
[Somriu] Sí, si m’ofereixen presentar un programa interessant, jo no tanco la porta. Avui no estic fent cap programa, i a mi la televisió m’apassiona. A la meva edat no crec que passi! Però també he de reconèixer que marxar de TV3 em costaria moltíssim, em sento molt arrelada, és casa meva.

Vostè ha patit mai alguna actitud masclista quan presentava a TV3?
Mai! Tampoc he jugat a fer un pas més amb els homes, m’he sabut respectar. Això sí, hi va haver el cas d’un convidat que l’havíem d’entrevistar i em va demanar que dies abans anés a casa seva que em volia conèixer. Es veu que era un costum d’ell.

I què va fer?
M’hi vaig negar rotundament. Jo no he anat mai a casa dels convidats! Les entrevistes les feia a plató.

Vostè ha entrevistat moltíssima gent. Li queda algú pendent?
Sí, el papa de Roma! Sempre he somiat d’entrevistar-lo, sempre buscant-li el perfil més humà. Vaig sentir una enveja sana de Jordi Évole quan el va entrevistar a laSexta [somriu]. I hi ha altres persones més inaccessibles, m’agradaria un bis a bis amb el rei d’Espanya.

Quina entrevista l’ha colpit més?
N’hi ha moltíssimes, seria difícil triar-ne una. Ara bé, recordo el que em van dir sobre les meves entrevistes: “ets l’ambaixadora del periodisme amable”. Per l’estil i el format dels programes que he fet, potser sí que és veritat. Mai he fet entrevistes agressives. Possiblement, m’hauria agradat burxar una mica més, especialment entrevistant polítics.

“Espero que la plataforma 3Cat no ens enlluerni i no ens faci perdre allò que ja tenim: un model d’èxit de 40 anys de recorregut”

Tot i que actualment Rosa Romà lidera la Corpo, calen més dones en els llocs de direcció dels mitjans de comunicació públics?
Sí, tot i que no desmereixo les veus masculines. Ara bé, la visió de la dona és rellevant, aporta més sensibilitat i uns altres aspectes que l’home no té tan present. Més enllà dels mitjans, s’està demostrant que les dones poden ocupar llocs de responsabilitat. Avui hi ha més conselleres i diputades que mai al Parlament. Les dones hem hagut de lluitar per anar demostrant coses a la societat.

Després de la seva trajectòria, s’ha plantejat mai ser directora de TV3?
Mai. Tampoc m’ho han ofert. No seria directora de TV3, perquè soc una persona que, tot i que m’agrada prendre decisions i tenir llibertat per opinar, prefereixo que algú altre em marqui les pautes. No m’hi veig, és un carro molt gros.

I defensora de l’audiència?
Tampoc. Em sento més còmode en un esglaó més baix.

Coincidint amb aquests 40 anys, TV3 està en plena refundació. La direcció de la tele està fent una aposta decidida per presentadors joves, alguns d’ells influencers i youtubers. S’està passant de frenada?
No, perquè la veritat, són molt bons professionals. Ho fan amb uns recursos i uns coneixements que nosaltres a la seva edat no teníem. Els veus treballar i t’adones que estan molt preparats. I a més, els continguts són molt adequats per a aquesta franja d’edat. Jo els defenso aferrissadament. Ara bé, aposto més per la convivència entre generacions, apostant per una altra mena de programes on també tinguin cabuda els presentadors de la teva vida.

La nova aposta de la Corpo és la plataforma 3Cat. Quina mirada hi posa?
Hi poso una mirada esperançadora i plena de futur. Desitjo que aquesta estratègia funcioni perfectament bé i que generi noves audiències, especialment de gent més jove. Ara bé, també espero que la plataforma 3Cat no ens enlluerni i no ens faci perdre allò que ja tenim: un model d’èxit de 40 anys de recorregut.

Les noves plataformes acabaran amb la televisió convencional?
Soc una gran defensora de la televisió convencional, que no morirà. Hem de ser molt curosos amb aquella audiència que continua fent-nos confiança des de la televisió convencional i que no connecta amb el 3Cat.

I que 3Cat acabi absorbint la marca TV3?
Això sí que em sap greu, se’m fa un nus a la gola. El meu desig és que el 3 del cub situat a la part superior de les instal·lacions de la tele no desaparegui mai. Accepto que s’hi afegeixi el 3Cat, però que no ens treguin el de TV3. Em sento molt nostàlgica, fins al punt que recuperaria la primera sintonia de la casa.