Foto: Maria Cerezuela
Mariano Martínez va néixer a Begíjar, un petit poble de Jaén (Andalusia), el 1967 i va arribar a Catalunya el 1971. Va cursar estudis de Dret, de disseny editorial i multimèdia, i compta amb formacions específiques relacionades amb al món de la comunicació. Abans d’impulsar La Premsa del Baix, va passar pel diari Aquí com a director comercial de l’Hospitalet, i també va crear l’En Venta. Des del 2009 és l’editor de La Premsa del Baix, que va començar a gestar en sintonia amb Llobregat Mèdia.
Com va començar La Premsa del Baix?
El desembre de 2008 van tancar els mitjans Aquí i Guia Exprés, i aleshores vaig pensar en un projecte comunicatiu a la comarca, però tenia un hàndicap, i és que quan estava fent el projecte d’empresa, començant des de zero i invertint en periodisme no guanyaria diners. Per això, vaig pensar en una empresa al Baix Llobregat que tingués un bon posicionament i fos independent, i era Llobregat Mèdia, del qual l’editor era Xavi Haro. El mes de maig de 2009 va sortir el primer número.
I com vau començar?
El vaig trucar per explicar-li el projecte, en què jo m’encarregaria de la publicitat. Ell tenia la por que hi entrés algú nou, com una amenaça, però vam deixar clar que faríem una empresa on cadascú tindria el seu producte, jo amb la premsa en paper i també en digital, i repartiríem els beneficis. Després d’un any i mig, vam deixar-ho córrer i jo em vaig quedar sol amb La Premsa del Baix.
Com vas seguir el teu camí?
El 2011 vaig muntar lapremsadelbaix.es i vaig començar a tenir acords amb periodistes de la comarca. Aquest acord tenia la condició que ningú li dediqués més del 40% a la meva empresa i vam pactar el nombre de peces diàries, donant llibertat plena al redactor per a escriure el que vulgui, sota la seva responsabilitat.
Hi ha alguna persona que coordini aquests redactors?
Sí, és en Marçal Fontanals, i tenim un correu electrònic on arriben els continguts i jo en faig de filtre. Si hi ha algun tema potent a nivell social, li envio a en Marçal i se n’encarrega, a més dels temes propis.
Què us aporta, seguir aquesta formula?
És la manera per a ser independents, lliures i no dependre de ningú, només de la publicitat. Així, no ve algú a comprar el que nosaltres diem.
No teniu una plantilla fixa, però com treballeu les informacions?
Tenim telèfons i agenda, i en funció de la necessitat, si hi ha agències que ens donen una informació la cobrim, però és un encàrrec i la cobrem. A més, tenim contactes i hi encarreguem que cobreixin informacions en funció del lloc on passi.
“Ens estimem més tenir 12.000 exemplars ben distribuïts que no pas 25.000”
El Baix Llobregat és una comarca gran, és difícil cobrir-la? Com arribeu a totes les informacions?
Hi ha poblacions que, per la seva ubicació o tamany generen molta informació i molt contingut. El pols de la comarca el tenim bastant agafat, fa més de trenta anys que hi volto. Pràcticament totes les notícies que s’hi generen són successos, la resta està molt controlada. I també hi ha molta informació que ens arriba des de les entitats i particulars.
Esteu molt arrelats al territori i sou independents, és difícil ser així? Us sentiu lliures a l’hora de publicar?
Sí, ens sentim molt lliures i hi ha temes en què no entrem, tot i que hi ha caps de comunicació d’alguns ajuntaments que s’ho prenen com un tema personal. De vegades no els agraden els nostres titulars i ens truquen per dir-nos-ho i coaccionar-nos amb la publicitat.
Teniu por, en aquest sentit?
No, perquè mai publicarem res que no estigui contrastat amb documentació. En allò que se’n parla al carrer no entrem.
Heu tingut problemes?
Amb els ajuntaments sí, i jo ja havia tingut molta relació amb els polítics quan treballava al diari Aquí, conec el tarannà polític. Però no pot condicionar-te ningú, tant si el titular li agrada com no.
Creus que sou un mitjà incòmode, a la comarca?
Podem ser molt incòmodes, però són batalles perdudes que acabarien en un jutjat i s’arxivaria. És veritat que hi ha coses que les hem de dir, això és així. Nosaltres no hem mentit mai, i sempre que publiquem és perquè tenim documentació.
Quin tipus de periodisme diries que feu?
Nosaltres fem un periodisme de proximitat, que no és el futur, sinó el periodisme que ha d’existir. Si et menteix el periodisme de proximitat, què pots esperar? Nosaltres hi creiem, però ara estem competint amb les xarxes socials i el problema és que els qui tenen més audiència formen part de les administracions públiques, s’ha polititzat gairebé tot, a mi em fa nosa veure el perfil d’alguns alcaldes a TikTok o ballant.
Foto: Comunicació 21
Com competiu o conviviu amb aquests tipus de perfils?
Ni competim ni hi convivim, nosaltres fem la nostra. A mi m’interessa més els comentaris que diuen les coses negatives en algunes d’aquestes publicacions.
Aleshores, beveu molt dels comentaris de la gent
Sí, és clar, aquest és el periodisme de proximitat. Ens belluguem molt per les xarxes i les mirem.
Teniu les dues versions, la del paper i la digital, com les porteu?
El paper segueix sortint i publiquem un cop al mes, tractant les notícies més importants perquè un determinat perfil de la població no es quedi sense informació. Això és el que han oblidat tots els representants municipals, perquè pensen que amb les seves publicacions ja hi ha prou. Nosaltres hem fet un camí molt llarg des que vam començar i hem minvat pel que fa a punts de distribució, en tenim uns 600 i n’havíem tingut més de 800, i fèiem tirades de prop de 30.000 exemplars i ara en fem 12.000.
Per què han disminuït, els números?
Primer, perquè la pandèmia ha fet que no puguem deixar exemplars en molts punts, com els hospitals o les farmàcies. Així, hem hagut de baixar la tirada, i també hi ha cadenes on no se’n feia un bon ús i hi hem deixat de distribuir. Ara ens estimem més tenir 12.000 ben distribuïts que no pas 25.000.
Pel que fa als usuaris de la versió digital quants en teniu?
Vam tenir els números disparats quan va començar la pandèmia, els mesos d’abril i maig de 2020 vam arribar a més de 250.000 usuaris. Ara hem baixat, tenim uns 50.000, de vegades uns 80.000 i a l’agost baixem a uns 7.000 perquè estem de vacances. Estem auditats per l’OJD i al nostre web pots veure l’audiència des del nostre començament.
“Fa un any i mig que estem treballant en un autopublicador de notícies. Si tots els mitjans de comunicació tinguessin un apartat de notícies publicades, on quedi molt clar que són pagades, canviarien molt les regles de joc”
Com és, el Baix Llobregat, quant a premsa i com a comarca?
Doncs és molt diferent, cada veí està més arrelat al seu poble que no a la comarca, per això és impossible tenir un mitjà que pugui identificar un usuari d’una població amb una altra. És una comarca de petites comarques, així que mai he cregut en el millor o el pitjor mitjà de la comarca, hi ha mercat per a tots.
Creus que la competència us ajuda?
Sí, a mi sempre m’ha agradat molt, perquè aixeca molts clients i els anunciants proven amb un o amb un altre i crea una cadena de molts mitjans. La competència et permet créixer com a mitjà, veure què fan la resta i què funciona, i no passa res, en soc un enamorat.
Quins reptes us arriben ara?
Creiem que el futur està en la diversificació, el periodisme no et farà ric. Tenim un projecte que es diu Plan Baix, una eina de fer plans d’oci a la comarca, i un altre relacionat amb el sector immobiliari, i també una altra plataforma per a cobrar pels continguts.
Quina és, aquesta eina?
Fa un any i mig que estem treballant en un autopublicador de notícies. Si tots els mitjans de comunicació tinguessin un apartat de notícies publicades, on quedi molt clar que són pagades, canviarien molt les regles de joc.
Per què?
Perquè faria que els mitjans tinguéssim uns continguts patrocinats i uns diners per a tenir periodistes i periodisme i temes propis i no dependre de subvencions i entitats. Així, els mitjans de pagament ja ho tenen assumit, però si nosaltres no tenim subscriptors, perquè és molt difícil, podem demanar a les agències que ens envien notes de premsa que ens paguin perquè nosaltres les publiquem.
I com funciona?
Tu hi entres, introdueixes el text (títol, subtítol i text), prepares la imatge i la deses, i passes per caixa. Nosaltres cobrem 15 euros per cada publicació i 0,01 cèntims per paraula, ho sumem tots i ho pagues. A nosaltres ens arriba feta, comprovem que sigui publicable i ho fem. Si no ho és, no la publiquem.
Per què creieu que tindrà èxit?
Perquè creiem que el periodisme de proximitat i del futur passa per aquí, perquè hi hagi peces pagades que et permetin tenir els teus recursos per a fer el teu contingut. Entraríem en una dinàmica periodística força important, no hi hauria tantes agències de comunicació però els mateixos periodistes vindrien a les redaccions. Ho estem enllestint, però la resta ho tenim fet.
“La competència et permet créixer com a mitjà, veure què fa la resta i què funciona, en soc un enamorat”
Quina relació teniu amb l’AMIC?
És bona, vam entrar-hi des del 2011, perquè al principi el mitjà era bilingüe, i quan vaig assumir sol el projecte vaig decidir que fos tot en català. I no sé si m’he equivocat.
Per fer-lo només en català?
Sí, perquè el Baix Llobregat és una comarca on el 70% de la població parla en castellà. Jo, que soc andalús, penso que on visquis has de ser agraït en tot, i ser agraït amb Catalunya també és ser-ho amb l’idioma. Com a mínim, has de conèixer el català, perquè abans de tu hi ha hagut moltes persones que han fet possible que això existeixi i que sigui un país amb el seu estatut i idioma.
Us comporta alguna cosa, sortir només en català?
Sí, tenir menys publicitat, perquè als clients no els fa gaire gràcia, volen mitjans en castellà. La nostra competència surt en castellà, l’únic mitjà en català és La Bústia, i també nosaltres.
Us esteu apropant als 15 anys de vida, quin resum en faries?
Portem catorze anys amb un 5% de potencial i ens queda un 95%. En els primers anys veníem d’una crisi i havíem de remuntar, vam trigar uns quatre o cinc anys, i després va arribar la lluita amb el repte digital.
