La creació de contingut sobre llibres i en català cada dia està més de moda. En parlem amb la Maryam Assakat, una jove booktoker amb més d’1,9 milions de seguidors, que ha treballat de llibretera i en grans editorials, i és també la veu literària del SX3.
Com recordes la teva infància? Tenies algun interès des de petita per la lectura?
La meva infància va ser una època de molts canvis. Vam venir a viure des del Marroc a Catalunya, quan jo tenia només quatre anys, i després de canvis constants vam acabar arribant al meu poble, a Navarcles. La infantesa va ser maca, no em queixo gaire, i la veritat és que no tenia pas interès per la lectura, era una cosa que no em cridava gens l’atenció; jo volia anar al parc a jugar amb els meus amics. Però és veritat que la meva mare va tenir molt clar que, en arribar a un país nou, amb una cultura i un idioma nou per a nosaltres, necessitàvem aprendre-ho. I a les tardes, després de l’escola ens feia anar a la biblioteca. Em va passar una mica allò que al principi era una obligació constantment, però al final n’acabes fent rutina i acabes gaudint-ne.
De lectors n’hi ha moltíssims, però tu a més d’això ets booktoker. Què és això?
Podríem fer una similitud, i dir que són els que porten el llibreter dins de la butxaca. Jo vaig començar a les xarxes socials quan estava treballant en una llibreria, i vaig començar perquè ja veia que hi havia moltes veus que parlaven de lectures i novetats a xarxes. Va ser en aquesta època de pandèmia on, com que no tenia massa suport extern, molta gent va apostar per aquesta via que estava en auge. Jo era consumidora d’aquest contingut a TikTok, i un dia vaig començar a gravar i penjar el que feia en el meu dia a dia, des de la llibreria a les lectures que llegia. Tot va funcionar molt bé i ara això ha crescut moltíssim i la repercussió a les xarxes serveix com a inspiració per a les editorials, per popularitzar alguns llibres…
Creus que un llibre s’ha de valorar per la seva qualitat literària o per la seva viralitat a xarxes?
Depèn del públic. Hi ha qui busca una història per la qualitat que li ofereix mentre llegeix, i després hi ha qui busca una lectura perquè és superespontània i és d’aquelles que et mantindrà enganxat, que s’ha fet superviral per alguna cosa o altra. És a dir, la cosa viral fa que cridi l’atenció del públic. Però, en canvi, el més ben construït fa que el lector fidel es mantingui i segueixi. El millor és trobar l’equilibri.
El teu creixement a xarxes podem considerar que va ser ràpid, i actualment tens 1,9 milions de seguidors a TikTok.
Va ser una bogeria. Recordo que en un mes vaig tenir els primers mill seguidors, i jo ja pensava que era superfamosa. Al segon mes, ja tenia 100.000 seguidors, i em preguntava què estava passant… I en sis mesos ja tenia un milió de seguidors, parlant de llibres. Jo crec, pel que veia també en comentaris, que a la gent li va fer gràcia la naturalitat d’una noia que amb 19 anys treballa a una llibreria, i que està tan boja per la lectura. Vaja, que, d’una banda, veien naturalitat i, d’altra banda, una visió més apassionada.
I amb aquests dos milions sents certa responsabilitat? Com encaixes les crítiques?
Puc agrair que he creat una comunitat superbonica i la veritat és que no tinc cap mena de comentari negatiu. I si hi ha algun comentari negatiu, com que no és cap a la meva manera de parlar, o cap a la literatura, no m’importa. Potser em critiquen per haver fet un TikTok amb pijama, i a veure, no buscava impressionar jo. Però sí que a vegades hi ha pressió, perquè jo, per exemple, no soc capaç de criticar de manera negativa un llibre. Si no m’agrada, prefereixo no perdre el temps, i no parlar-ne.
“Els articles de crítica ja tenen lloc, per exemple, als diaris. El meu contingut es basa en un to més positiu”
Alguns crítics culturals o periodistes potser dirien que la crítica s’està morint, llavors.
Sí i no. Per què a vegades aquesta crítica negativa, a qui afavoreix? I a qui no? A vegades tinc la sensació que en molts articles de literatura, o de juvenil, o d’homes parlant sobre obres de dones, no acabem de trobar una opinió del tot versàtil, i al final és una crítica cap a qui ells prefereixen. Ara bé, hi ha temes que sí que critico. Per exemple, el gènere dark romance el critico fidelment; perquè romantitzen coses que no s’haurien de romantitzar, i trobo que té un vessant tòxic. També penso que els articles de crítica ja tenen lloc, per exemple, als diaris. El meu contingut es basa en un to més positiu.
I aprofitant que també ets jove, en quin punt es troba la literatura juvenil actualment?
Jo crec que ha variat. Abans de la pandèmia, jo ja era llibretera, i crec que el lector juvenil estava molt perdut. No sabies per on agafar la secció juvenil, fins i tot a la llibreria es van platejar arribar-la a tancar, perquè no hi havia material… Però també crec que, arran de la pandèmia, quan tothom es va enganxar al mòbil i a l’ordinador, es va crear un interès supergròs. I les editorials ho van veure i van decidir publicar el que triomfava a internet, en físic. Això va fer que les vendes en l’àmbit físic es disparessin. I, per tant, potser fa cinc anys hi havia jovent que no et llegia, però ara les cues de quan arriba Sant Jordi, o fires de llibres, o festivals literaris s’omplen de joves.
Has treballat de llibretera, has fet pràctiques a una de les editorials més importants actualment, i també tens una gran presència a les xarxes socials. Com t’agradaria viure d’aquí a uns anys?
Jo sempre m’he vist en el món del llibre. No sé si serà de manera més interna o externa, però sí que espero d’aquí a uns anys poder-me veure com a escriptora publicada o estar vinculada al món editorial des del vessant de la comunicació i el màrqueting, però alhora disposant de bastanta llibertat. I encetar molts nous projectes.
Un d’aquests projectes és amb el SX3, on ets la veu literària del nou Super3. En aquest cas, però, el contingut el fas en català, però a les teves xarxes personals utilitzes majoritàriament el castellà. Sembla que encara no ha arribat el moment del català en el món del booktok?
Jo vaig començar en castellà pel simple fet que els meus pares sobretot parlen en castellà, i, d’una banda, ho volia compartir amb ells, i, d’altra banda, amb el meu contingut volia arribar molt al públic llatinoamericà. Però és cert que moltes vegades m’he plantejat el fet de crear un compte secundari i dedicar-lo només a recomanacions de llibres en català. Això ho feia des del compte d’Instagram de la llibreria on jo treballava, i era una cosa que gaudia moltíssim. D’altra banda, sí que és veritat que hi ha limitacions pel que fa al catàleg, i crec que s’ha d’apostar més per això, i que alhora ja hi ha molts casos de contingut en català, que són una passada, i que també parlen de llibres, de literatura i de cultura.
Per acabar, fem algunes preguntes ràpides. Quin llibre t’ha marcat?
Allà on els arbres canten de Laura Gallego, perquè aquest llibre em va convertir en lectora.
Un consell per a aquelles persones que et diuen que els fa molta mandra llegir?
Doncs recomanaria començar per una literatura il·lustrada; agafar un còmic, un manga, una novel·la gràfica… i veuràs que ràpid te l’acabes.
Un espai on t’agrada llegir?
Soc molt de llegir fora de casa. O bé al balcó o bé vaig a un parc i m’hi passo la tarda.
Ens recomanes una booktuber catalana?
La @nuriaribass, és una tiktoker que fa un contingut més guai.
Última, tot i que potser ja ens ho has avançat. Però et veus més de lectora o d’escriptora lectora?
Lectora. Perquè escriptora és una cosa molt privada, sempre escric les meves pròpies memòries, els meus pensaments… I, en canvi, de lectora, em permet conèixer tantes coses i expandir tant el meu cap, que jo crec que prefereixo sempre ser lectora fidel.
Entrevista: Esteve Vallmajor Diez de Andino / El Monocle / AMIC
Producció: El Monocle / AMIC
