Mateu Ros (Mataró, 1958) és l’editor gerent de la revista 3 Viles, una publicació que ha complert 30 anys recentment. Fa uns set anys, el grup Capgròs va adquirir-la i l’ha mantingut com l’únic mitjà escrit que cobreix les tres viles de Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres, de la comarca del Maresme. Ros procedeix del món del disseny gràfic i és editor de Capgròs des de fa 40 anys. A Comunicació 21, Ros reivindica el paper rellevant que ha tingut la premsa gratuïta i comarcal en l’ecosistema comunicatiu del país.
Com van ser els inicis en què vau assumir la revista 3 Viles?
Era una publicació que ja seguia abans, i amb la nostra arribada vam intentar donar-hi un to més professional. A més, també vam fer un canvi de disseny, de distribució i de tiratge, així que diria que la vam potenciar, fent que mirés cap al segle XXI.
Què us havia deixat l’anterior editor?
Crec que amb el nom la va encertar, i el seguim treballant amb molt d’orgull i ganes, perquè s’ha convertit en un nexe d’unió que serveix perquè molts temes de comunitat de les tres poblacions es puguin treballar sota aquest nom.
Fa set anys vau donar més identitat a la revista i recentment heu celebrat el 30è aniversari de la publicació. Esteu contents del moment pel qual passa actualment?
Sí, estem molt contents, és una publicació que els lectors s’han fet seva i que la demanen quan és a punt de sortir. Crec que, malgrat que la premsa escrita és del segle XIX, en l’àmbit local hi ha un recorregut encara molt llarg.
Per què?
Perquè ocupem un nínxol de proximitat, uns espais que crec que són cohesionadors i que fan una tasca social molt important. La premsa gratuïta ha posat en valor la nostra llengua, ha normalitzat la publicitat feta en català, perquè escriure en català 30 o 40 anys enrere va ser una tasca molt rellevant, sobretot pensant en les comunitats de nouvinguts que hem tingut al país. I com a país d’acollida, seguim amb el català i cal que es reconeguin aquestes publicacions.
“La premsa gratuïta té molt recorregut si manté l’aposta per oferir continguts de qualitat”
En el món de la premsa local, la convivència de diferents mitjans és més còmoda? S’ha fet el seu lloc, cada mitjà?
La convivència és més amable, però és igual de difícil, o potser més, treballar en un mitjà de proximitat que en un de generalista. En el cas del primer, estàs molt més identificat com el periodista que escriu la notícia, però crec que la premsa de proximitat ha estat una escola per als grans periodistes que avui estan en mitjans molt importants del país.
El fet de treballar per a un mitjà de proximitat, exigeix més rigor encara als periodistes?
Crec que després de tants anys estem molt acostumats, i sabem que tot allò que editem no agradarà a tothom. Així i tot, no crec que difereixi molt del que passa en els mitjans més grans.
Des de 3 Viles doneu cobertura als municipis de Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres. Com hi treballeu?
És una zona privilegiada del Maresme, tenen un entorn molt amable i les comunicacions amb altres comarques és assequible. Són tres poblacions amb una visió de poble de tota la vida i tenen un encant especial. Quant a la producció de la revista, la tenim molt per la mà, amb un equip professional al darrere, no és difícil per a nosaltres.
Després de 30 anys, la revista s’ha fet un lloc entre els lectors?
Crec que sí, fa poc vam celebrar els 30 anys i tothom va mostrar la seva complicitat amb la publicació. La revista s’ha fet necessària per tenir una cohesió social entre les tres viles i perquè existeixi informació sobre elles, així que estic segur que està consolidada.
Manteniu el paper o heu apostat per la versió digital?
La revista té un tiratge mensual d’uns 5.500 exemplars que tenen, per una banda, la part comercial, que ja s’ha convertit en una guia. I per altra banda, la part informativa amb una agenda de les activitats que se celebraran, i que completem amb les últimes notícies dels tres ajuntaments i un reportatge de cada població posant en valor alguna entitat o persona que destaquen. Jo sempre dic que la premsa gratuïta arriba a moltes minories que al final fan una gran majoria.
I pel que fa a la part digital, com la treballeu?
Hem tingut un lloc web que recollia l’hemeroteca, i crèiem que havíem de potenciar la part digital de la revista, així que la recollim a l’apartat de Maresme del lloc web de Capgròs.
Sou una de les poques revistes que manté el format paper, per què?
Seguirem fidels al paper, perquè aquest nínxol encara té una molt bona audiència. És cert que amb el paper hem passat uns dos últims anys molt difícils, però darrerament el preu s’està moderant i això ens permet pensar a ampliar el paginat, tot i que no és el nostre cas. Hi ha una part del públic que ha descobert les xarxes socials i que s’hi mouen més, així que alguna facturació ha disminuït, però en cap cas és una facturació que ens preocupi.
“Si la premsa gratuïta té un distintiu rellevant és el seu valor d’independència”
Has dit que la premsa gratuïta ha estat maltractada. Com la veus ara mateix?
Fa molts anys que tenim l’amenaça del digital a sobre i no sabíem quan duraria, però crec que l’oferta és molt variada, rebem informació per tot arreu des que ens llevem. El públic decideix com informar-se, ho té a l’abast i hi ha milions de maneres per fer-ho, però crec que la premsa gratuïta té molt recorregut si manté l’aposta per oferir continguts de qualitat. I també tindrà recorregut si una capçalera s’especialitza molt en el que representa i no vol ser el que no és. Venim d’èpoques convulses, però un cop assumit que ja no tornarem al que teníem abans i que el paper ja no està en crisi, el que toca és seguir remant i treballant.
Creus que el futur en la premsa comarcal i gratuïta passa per l’especialització?
Sí, això i la qualitat informativa, que no et faci por dir les coses com són. Quan les dius així, el lector i les institucions estan pendents de tu, perquè si la premsa gratuïta té un distintiu rellevant és el seu valor d’independència, i això el lector ho nota en els titulars. No es tracta de posar-hi sang cada dia, però sí de dir les coses com són.
Quan vau celebrar els 30 anys, vas parlar de compromís i agraïment, què espereu del 2024?
És un any on hem de cuinar i seguir evolucionant el que tenim. Pel que fa a la digitalització, l’hem de potenciar, fent-ho amb molta mà esquerra per no fer mal al paper, i amb l’experiència que tenim crec que podem reconduir-ho bé. Crec que el 2024 ha de ser un any de creixement, no ens ha de fer por.
Fotos: cedides
