Mauro Mulas (l’Alguer, 1973) és llicenciat en Biotecnologia i Infermeria i forma part de la redacció de la revista Al Portal, Veus de l’Alguer, una publicació que va néixer el 2022. Bevent de referències com L’Alguer – Periòdic de Cultura i Informació, la nova revista pretén explicar tot el que passa a la ciutat italiana en alguerès. Així, dona continuïtat a la tradició de les publicacions que ho havien fet abans i que no ho feien des del 2014. A Comunicació 21, Mauro Mulas exposa com vol créixer una publicació molt jove però que té els fonaments d’altres referències.
Com es va cuinar el naixement d’Al Portal, Veus de l’Alguer?
La idea de tirar endavant aquesta publicació va néixer arran d’una conversa a la Biblioteca Catalana de l’Alguer, que també és la seu de l’Obra Cultural de l’Alguer i de Plataforma per la Llengua. Aquí va néixer un experiment nou en el panorama lingüístic alguerès de col·laborar amb l’associació. La unió entre l’Obra Cultural i Plataforma per la Llengua és una novetat i, d’entre totes les idees que vam parir a la biblioteca, una era la de tornar a tenir una revista en el català de l’Alguer.
Per què?
Perquè teníem com a precedent la revista L’Alguer – Periòdic de Cultura i Informació, que va publicar més de 157 números i que va acabar el 2014. Des d’aleshores no hi havia premsa en català, i era el primer objectiu i pel qual va néixer la nostra revista. Vam triar l’opció de fer una revista nova, tot i que ens vam plantejar tornar a editar L’Alguer.
Abans de tirar endavant Al Portal, Veus de l’Alguer, us havia passat pel cap fer-ho? N’havíeu parlat abans?
Era una idea que teníem sovint i ho havíem manifestat. De fet, la revista és filla de tres associacions: el Centre Cultural Antoni Nughes, l’Obra Cultural de l’Alguer i Plataforma per la Llengua. La idea era continuar amb L’Alguer, però d’una forma més moderna; del 2014 al 2023 han passat nou anys i L’Alguer conservava el mateix format que el 1958.
Quines novetats heu incorporat respecte a L’Alguer?
Al Portal és una revista moderna, és l’alguerès del 2023. El primer és el format, l’estil ha viscut un canvi pel que fa a la generació que hi participa, i és que gran part de les persones que estaven a L’Alguer ja no hi són. A qui conservem és en Carlo Sechi, ell és la memòria històrica i el fil conductor, va estar al consell de redacció de L’Alguer i Bastió, la Veu de l’Alguer, la revista anterior.
“Avui som més persones que escrivim en català, i això és mèrit de la premsa en alguerès”
A l’Alguer hi ha hagut tradició de tenir mitjans en alguerès des de principis del segle XX, era necessari tenir una nova revista?
Sí, molt. Estem parlant d’una ciutat que ha mantingut l’ús de la llengua, però fonamentalment pel canal oral. El fet de tenir un diari escrit en el nostre català era una manera de dir als algueresos que el que parlen ells també es pot escriure, que no és només un dialecte. Gràcies a l’obra de L’Alguer, molta gent sap escriure en català i avui es pot dir que hi ha més gent que escriu en català i en alguerès.
Què podem trobar a la revista?
Té unes 20 pàgines i us trobareu una revista generalista que parla de tot. Principalment, de les coses que passen a la ciutat i que estan relacionades amb la llengua, i al cor central de la revista hi ha un estudi. També tenim articles d’ambient, d’història i de col·laboradors fixos. Ho podríem resumir en territori, cultura i llengua.
Encara no aposteu per la versió digital?
No, n’havíem parlat, però estem en una fase de posar els fonaments i només sortim en paper; fem tiratges de 2.000 exemplars. Es pot comprar a l’Alguer, però també als Països Catalans, també l’enviem.
Quina rebuda ha tingut la revista a l’Alguer?
Inicialment hem hagut de fer-la conèixer i ara, de tant en tant, se’ns apropa gent nova que ens demana per la revista. Encara tenim molt camí per fer, ens hem de donar a conèixer encara més, i el problema no són les persones que parlen l’alguerès, sinó la seva edat, són grans.
Quina és la relació entre els joves i l’alguerès?
És complicada, i el primer que t’haig de dir és que nosaltres no tenim una actitud negativa envers la llengua, la llengua no està polititzada i no trobes ningú que hi estigui en contra. Però el problema és que aquesta declaració no es trasllada a la societat, tot i que hi ha una generació crescuda en cases que parlaven l’italià però amb la fortuna de tenir progenitors que parlaven en alguerès.
I ara quin escenari hi ha?
Ara tenim aquesta generació de progenitors que parlen en italià i que ells també el segueixen, però que no tenen contacte amb l’alguerès.
“Tenir un diari escrit en el nostre català era una manera de dir als algueresos que el que parlen ells també es pot escriure”
Quin pes pot tenir la revista en aquesta tasca d’apropar-se als joves?
Sabem que hem de salvar la llengua i totes aquestes iniciatives d’altres associacions poden fer moltes coses per la llengua. Avui som més persones que escrivim en català, i això és mèrit de la premsa en alguerès, sens dubte. Potser no és suficient, però té aquesta funció.
Com us coordineu dins l’equip de redacció?
Som nou redactors, el director és Federico Francioni. Ens reunim uns tres o quatre cops a la biblioteca i fem l’esquelet de la revista, i també convidem els algueresos i estudiosos a participar-hi. Fins i tot hem publicat un article en la llengua sarda, estem oberts a l’altra minoria i els obrim les portes.
Que la revista arribi a una ciutat com Barcelona què suposa per a vosaltres?
Nosaltres tenim una idea que és clara, i és que formem part d’una comunitat on el límit no acaba al Sàsser, sinó que abraça una comunitat on està el País Valencià, Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya Nord. Som un petit indret de l’Alguer però que fa grans els Països Catalans, hi dona una dimensió internacional encara més gran. En el fons, som quatre estats amb una sola llengua, i defensem la nostra varietat dialectal i la nostra manera de viure i de parlar, però entrem a la gran comunitat amb molta dignitat.
Quins reptes us plantegeu després d’aquests prop de dos anys?
La fita és editar 158 números, per superar L’Alguer [riu]. Tot i les dificultats que tenim, i és que no estem sostinguts per l’administració i ho fem per la causa, volem anar endavant. Però també volem arribar a un públic més jove i ser el diari de la comunitat catalanoparlant a l’Alguer.
