Foto: Maria Cerezuela
Miquel Curanta i Girona (Pals, 1977) és el director de Taronja Ràdio Girona, una emissora que ha nascut fa poques setmanes per cobrir el territori de la capital gironina i oferir una programació amb molts trets d’identitat. Amb l’experiència de Ràdio Capital de l’Empordà, Curanta pretén que la nova ràdio trobi el seu lloc i abraci els nous formats, donant entrada també al talent jove. A Comunicació 21 explica els primers passos de la nova emissora gironina.
Com neix Taronja Ràdio Girona?
Neix fruit de l’acord entre el llicenciatari de la freqüència i nosaltres, l’Escola de Ràdio i Periodisme Digital de l’Empordà, i ho fa amb la idea de generar contingut editorial arrelat al territori.
Com creus que aquesta nova emissora es pot fer lloc en l’actual panorama radiofònic?
Hi ha risc, però paga la pena, perquè creiem en els mitjans de comunicació de proximitat i no volem fer una cadena d’àmbit nacional. L’experiència amb Ràdio Capital de l’Empordà ens ho demostra, i entenem la ràdio com un paraigua per crear continguts per a qualsevol tipus de canal, sempre amb el llenguatge radiofònic com a eix central.
Quin paper juguen les xarxes socials i l’element audiovisual?
Un paper molt important. Ens ajuden a buscar noves audiències i a escampar els nostres continguts; probablement et diria que el contingut més neutre és el digital, perquè el que va a les xarxes socials requereix més tractament.
Actualment, creus que la ràdio pot caminar allunyada del paper de les xarxes socials?
Crec que no, perquè el públic s’informa i s’entreté independentment del canal. Escoltem música a través de xarxes socials o de la televisió, per exemple, això és indestriable, i és absurd concebre un mitjà de comunicació radiofònic, en un moment on les audiències estan tan segmentades, sense tenir en compte els altres canals.
“És absurd concebre un mitjà de comunicació radiofònic sense tenir en compte els altres canals”
És difícil captar els nous públics?
Sí, tot i que no sé si és el nostre principal cavall de batalla. De fet, tinc la teoria que la gent jove s’informa a través de les xarxes socials i que entren a la ràdio a mesura que es fan grans. Nosaltres estem dissenyant una graella per a franges d’edat de 40 a 55 anys, perquè consumeixen ràdio i també xarxes socials.
Com han sigut les primeres proves que heu fet?
Ha estat un període que necessitàvem fer per pensar en clau de continguts. Ha anat bé, hem estat oferint música i la primera onada d’EGM ens ha donat 12.000 oients, tot i que és cert que és hereva d’una anterior ràdio musical. Pel que fa a l’estríming, ens ha donat un públic de 7.000 persones, i el repte és veure com ho podem mantenir a mesura que hi afegim continguts editorials.
En clau digital, des d’on arriben les escoltes?
Majoritàriament, des de Girona, Barcelona i Madrid.
Com es conjugarà la nova emissora amb Ràdio Capital de l’Empordà?
Conviuran les dues. El que hem de treballar és que cadascuna treballi des de la seva singularitat territorial, tot i que hàgim plantejat línies editorials similars.
Foto: Maria Cerezuela
Pel que fa a la programació, què teniu previst?
El programa De cap a cap seguirà també durant les vacances, estem molt contents de com ha funcionat. Ara estem tancant la graella del curs vinent, i el que puc avançar és que volem engegar un segon espai en directe per als matins. I de cara al setembre hi afegirem blocs informatius, directes al matí i a la tarda, i volem incorporar-hi la vessant esportiva.
Pel que fa a l’actualitat esportiva, comptar amb espais que en parlin era una carència que arrossegava la ciutat?
No sé respondre’t, però el que puc dir-te és que ens hem aliat amb Montiliving per oferir els partits a través de Twitch. Hem acumulat més de 150.000 seguidors en els partits del FC Girona i estem convençuts que el terreny esportiu és el terreny a explorar, volen incorporar l’esport gironí a la nostra antena.
Taronja Ràdio Girona és una ràdio independent. Com seria el mapa d’aquest tipus de ràdios a Catalunya?
Les ràdios independents són les emissores que existien fins a finals dels anys 90, n’hi havia moltíssimes arreu del país, i és una figura que va desaparèixer quan el mercat publicitari va canviar i l’aposta per part del Govern va ser la de crear cadenes de ràdio d’àmbit nacional. Aquest mapa conforma la radiodifusió nacional, amb algunes ràdios que queden despenjades o que són absorbides per altres grups més grans i es transformen. No s’han acabat mai d’extingir, però hi ha hagut projectes que han volgut reeixir, com Ràdio Olot o Ràdio Ripoll.
“Les administracions han de vetllar perquè segueixin existint les ràdios independents”
Ràdio Capital de l’Empordà i Taronja Ràdio Girona en són exemples?
Sí. En el cas de la primera, nosaltres vam passar de ser una ràdio comunitària a ser una ràdio privada. Per tant, encara en queden, de ràdios independents, i crec que és un patrimoni a preservar, perquè les emissores municipals i les nacionals tenen el seu paper, però no hi ha ningú que expliqui la realitat d’un territori més enllà de l’àmbit municipal, i serà el territori on nosaltres ens volem desenvolupar. Seria molt dur que tot això es perdés per les condicions del mercat publicitari, el qual és molt sever.
És una supervivència difícil, doncs?
Sí, el risc és alt i crec que les administracions han de vetllar perquè segueixin existint les ràdios independents, i han de participar en la gestió i el seu manteniment.
Creus que no ho fan per por a no controlar el relat que s’hi emet?
No en tinc ni idea. Però en qualsevol cas, hi ha una Llei de l’audiovisual que hauria de garantir la pluralitat d’opinions, i el relat que expliques en una ràdio del poble no pot ser el mateix que el que expliquis en una ràdio que arriba a la ciutat de Girona.
Foto: Maria Cerezuela
Fa un any parlaves de donar prestigi al periodisme local. Segueixes amb la mateixa opinió?
Sí, al periodisme local i, en general, a tot el periodisme. Em fa la sensació que té més prestigi del que de vegades ens creiem o ens volen fer creure, el seu paper és ser la corretja de transmissió del que passa en una societat i és molt important. Perquè tothom tingui aquesta sensació s’ha de fer molta feina i s’ha de fer ben feta, i això val per al periodisme internacional o per al més local. Penso que els joves que surten de les facultats de Periodisme han d’entendre que el seu paper, a ulls de la història, és molt important, perquè estan escrivint el que es dirà sobre nosaltres d’aquí a 200 anys. I hi ha una altra cosa que cal entendre.
Quina és?
Els mitjans de comunicació local són tan vàlids com qualsevol altre, en cap cas treballar per a una ràdio local ha de ser de menys. Fa 50 anys, era Josep Pla qui fixava el relat a través de les seves cròniques, per això necessitem persones que vulguin transcendir.
Alba Riera: “La majoria de creadors de contingut no s’hi guanyen la vida”
