Foto: Joanna Chichelnitzky
Miquel Rutllant (Barcelona, 1968) és el president del Clúster Audiovisual de Catalunya i el director general de Lavinia. És enginyer de Telecomunicacions i MBA per l’IESE. Fa 25 anys que treballa en el sector audiovisual, primer a TVC Multimèdia (de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals) i des del 2007 al grup Lavinia, del qual n’és director general des de fa 13 anys. A Comunicació 21, Rutllant analitza els canvis constants que viu la indústria audiovisual i tecnològica de Catalunya.
És president del Clúster Audiovisual de Catalunya des de fa vuit anys, quan va rellevar Jordi Mendieta. Quin és el seu llegat?
El Clúster neix el 2013 –fa 12 anys– amb les productores audiovisuals com a motor. Mendieta va tenir la visió d’incorporar el ventall d’empreses dels diversos àmbits del món audiovisual, entre d’altres, empreses de serveis, de videojocs i de realitat virtual. Per tant, va enriquir la junta del Clúster per abraçar nous segments que engloben el sector audiovisual.
En l’última dècada el sector audiovisual ha fet un salt de gegant, com també el Clúster. Quina evolució ha viscut el Clúster i el propi sector?
Un empeny l’altre. El motor del Clúster és el creixement de l’audiovisual, que ha passat d’aplicar-se en els àmbits tradicionals (la comunicació, la publicitat i l’entreteniment) a nous àmbits com ara la salut, l’educació o l’empresa. El Clúster ha abraçat aquestes noves línies tecnològiques i aplicacions de l’audiovisual, cosa que ens ha empès a dissenyar un pla estratègic per ajudar també les empreses tradicionals a tenir noves oportunitats en aquests nous àmbits.
La tecnologia és qui està determinant que el sector vagi a velocitat de creuer?
Ho és, però la tecnologia també és la principal amenaça, perquè contínuament ens està modificant les regles del joc. És el motor que canvia constantment la manera de treballar, llocs de treball o perfils professionals. Això vol dir que cadascuna de les empreses que en formen part s’han de reinventar constantment. Aquest és un repte majúscul que tenim sobre la taula. A més, la globalització s’accentua a causa de la pròpia tecnologia.
“Amb una indústria audiovisual catalana més potent econòmicament, les empreses tindran més valentia per produir continguts en català”
Tot i els avenços tecnològics, continuem associant l’audiovisual amb la cultura?
Ja no és només així. Tenim dues ànimes: la cultural i la tecnològica. És a dir, actualment és impossible que una empresa del sector audiovisual no combini la tecnologia amb la creativitat, la cultura i els continguts, i aquest és el binomi que es manté com a motor de l’audiovisual. I dins d’aquests continguts hi tenen cabuda els culturals, que continuen tenint molt pes, però que conviuen amb altres continguts de comunicació, educació o salut, entre d’altres.
Tradicionalment, l’audiovisual s’ha vinculat al cinema i a la televisió, però hi ha nous formats (les experiències immersives o els videojocs) que tenen un alt component tecnològic i que es troben a l’alça de consum. Aquests nous formats estan trencant l’hegemonia del cinema i la televisió?
Soc dels que penso que tant el cinema com la televisió tenen un llarg camí a recórrer. Però també és molt interessant comprovar com aquests nous formats estan modificant la manera de treballar en el cinema i la televisió. El videojoc i la immersivitat han innovat molt més en el sistema de producció i tenen molta influència. Prova d’això és l’auge de la producció virtual, que trasllada qualsevol producció de l’exterior a l’interior gràcies a la nova capacitat tecnològica que transforma les gravacions.
Un dels elements que està guanyant terreny en la producció audiovisual són els drons. Són la llavor dels robots audiovisuals?
Sí, els drons són molt rellevants en els espectacles i els esdeveniments. Des del sector de la indústria audiovisual, els drons són la llavor cap a la robotització audiovisual. Ho comprovarem d’aquí unes setmanes amb l’estrena dels nous platós del 3Cat, amb una clara aposta per la robòtica audiovisual. Aquesta serà, probablement, la propera revolució de la producció de continguts audiovisuals.
Foto: Joanna Chichelnitzky
A principis d’any van presentar l’informe El sector audiovisual a Catalunya. El més rellevant és que el sector audiovisual a Catalunya ha augmentat un 14% el volum de negoci el 2024 i equival al 3% del PIB. Què suposen aquestes xifres?
La millor manera d’adonar-se del potencial de la indústria audiovisual catalana és fer un tomb per la fira de l’ISE. Els visitants esperen veure les novetats i les noves tendències en la indústria del cinema i la televisió. En canvi, l’ISE és un aparador de moltes altres tecnologies aplicades als aparadors de les botigues, a la salut, als centres de control o a la publicitat exterior.
En xifres absolutes, el sector de l’audiovisual a Catalunya aplega 4.161 empreses, un 4% més que fa un any, i dona feina a 41.866 persones (un 13% més). El Clúster integra avui 235 empreses. Quin valor té?
Que el Clúster Audiovisual de Catalunya és el més gran d’Europa en nombre d’associats. Això demostra la voluntat que té la indústria audiovisual catalana d’associar-se, de créixer i de treballar plegats. I, al mateix temps, la utilitat que veuen les empreses en el Clúster, que s’hi volen adherir.
El Clúster avui té més associats que mai que representen tota la cadena de valor. Què ofereixen als seus associats?
La pregunta la faria al revés. El primer que demanem als nous associats és què faran perquè la indústria audiovisual sigui més potent. Per això, els demanem que ens aportin tot el coneixement que puguin perquè des del Clúster puguem dibuixar les estratègies d’aquesta indústria. A partir d’aquí, el Clúster ofereix divulgació, formació específica i treball en xarxa entre els associats. I també l’oportunitat de treballar amb altres empreses associades per abordar grans projectes que no poden desenvolupar per si mateixes. En aquest sentit, m’agrada subratllar que no es ve a vendre.
Què vol dir?
Que la prioritat és aportar i adquirir coneixement, fer aportacions estratègiques, fer projectes compartits, col·laborar, formar-se i internacionalitzar-se. Òbviament s’acaba venent i es fa negoci. I acaba sent molt positiu [somriu].
“La robòtica serà la propera revolució de la producció de continguts audiovisuals”
Hi ha oportunitats de mercat per a tots els agents?
Sí, indiscutiblement. Ara bé, les empreses s’han d’adaptar a la nova realitat sense perdre de vista que el binomi tecnologia i creativitat al qual feia referència abans és imprescindible. Aquesta essència és la que no hem de perdre.
Un dels hàndicaps que té la indústria audiovisual catalana per créixer, encara més, és la manca d’incentius fiscals?
Aquesta és una qüestió que ens preocupa al Clúster. Actualment, els incentius fiscals no arriben a tota la cadena de valor de l’audiovisual, i tot l’audiovisual se n’hauria de beneficiar. Actualment, estan molt focalitzats en els continguts culturals. Així i tot, vull deixar clar que el principal avantatge competitiu que tenim com a indústria és ser una indústria. És a dir, quan competim amb altres territoris de l’Estat que tenen millor fiscalitat, hi posem per davant la indústria. Curiosament, els dos grans pols són Madrid i Barcelona, i cap d’ells no té incentius fiscals per a l’audiovisual.
Vostè compagina la presidència del Clúster Audiovisual de Catalunya amb la presidència rotativa de la Redcau (Xarxa Espanyola de Clústers Audiovisuals).
La Redcau l’integren nou clústers audiovisuals d’arreu de l’Estat. Des de Catalunya vam impulsar aquesta xarxa perquè volíem millorar la interlocució amb Madrid, que és on es decideix la legislació laboral, una part de la planificació d’inversions, i molts ajuts en recerca i innovació.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quines diferències ha detectat entre els diferents clústers que engloba la Redcau?
Possiblement, els clústers que més pateixen en l’escenari actual de canvi tecnològic són els més antics, ja que van néixer en un escenari audiovisual molt diferent de l’actual i tenen més dificultats per abraçar les noves tendències. En canvi, els clústers més joves són els que tenen més oportunitats, ja que neixen en un escenari més adaptat a la nova realitat audiovisual. Per exemple, el Clúster d’Aragó és un dels més innovadors de l’Estat per la seva aposta per la immersivitat.
Què representa el Clúster Audiovisual de Catalunya en aquesta associació estatal?
Ho diré amb tota la humilitat i respecte. El de Catalunya és el clúster més gran i més transversal. Crec que som els qui llegim millor les tendències del sector i els qui estem traçant millor les línies estratègiques del present i el futur de la indústria.
Avui el sector audiovisual català es troba en un moment estratègic. En què pot contribuir al projecte de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs?
Des del Clúster hi hem contribuït formant-ne part com a grup promotor i donant-hi la visió estratègica del Catalunya Media City, el hub audiovisual, digital i del videojoc. Aquest és un projecte rellevant per dos motius: millorarem un dèficit en infraestructures, que fins ara era una mancança que tenia el sector; i, d’altra banda, hem d’atraure les millors empreses de tecnologia audiovisual del món perquè treballin braç a braç amb les empreses catalanes. El projecte de les Tres Xemeneies ha de reforçar el lideratge audiovisual i tecnològic que té Catalunya al món.
“Volem que s’aposti per la creació de diferents laboratoris de recerca i innovació distribuïts pel territori català”
Al projecte de les Tres Xemeneies s’hi suma l’ampliació del Parc Audiovisual de Catalunya, ubicat a Terrassa (amb un pressupost de 13 milions d’euros).
Aquesta ampliació respon a la millora del dèficit quant a les infraestructures. Hem d’evitar que les produccions catalanes es vegin obligades a marxar a l’estranger. També, amb aquestes noves infraestructures, Catalunya es podrà convertir en un pol d’atracció per a les grans plataformes audiovisuals i tecnològiques internacionals.
Que l’administració pública lideri el projecte de les Tres Xemeneies és l’aval necessari que necessita la indústria audiovisual catalana?
Sí, aquest és un projecte que ha tingut l’aval de tres governs (Junts, ERC i el PSC) i de tres colors diferents. Tots ells han donat l’empenta necessària en cada moment. Per això, no vull oblidar-me de l’impuls inicial de la consellera de Cultura, Àngels Pons, i de Miquel Curanta com a director de l’Institut Català de les Empreses Culturals, quan el projecte va començar a caminar. Després amb el president Pere Aragonès i la consellera Natàlia Garriga es va convertir en un projecte de país. I ara, sota el lideratge transversal del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, serà una realitat.
Les Tres Xemeneies ha de ser, també, la seu dels nous estudis del 3Cat. Quines sinergies té o vol tenir el Clúster amb la Corpo?
La Corpo hauria de poder tenir un paper rellevant a les Tres Xemeneies. Des del Clúster de l’Audiovisual volem una Corpo que impacti transversalment a tota la cadena de valor de l’audiovisual català, més enllà dels continguts audiovisuals. Ens imaginem que les Tres Xemeneies serà un espai de col·laboració, ja que la Corpo tindrà la possibilitat de treballar per exemple amb nous formats (les experiències immersives o els videojocs) que tenen un alt component tecnològic, i ho podrà fer amb diferents empreses del sector audiovisual català.
Foto: Joanna Chichelnitzky
El Clúster Audiovisual es consolida com a agent clau a l’ISE. Quin paper hi juga el Clúster en una de les fires de referència mundial?
Recordo encara que vam acompanyar l’aleshores consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, a Amsterdam per recollir-ne el testimoni. Des del primer dia vam comprovar la importància de l’ISE a Barcelona per al sector audiovisual i tecnològic català. Avui el Clúster juga un paper rellevant en les activitats que es promouen durant la fira. Al cap dels anys, hem consolidat un vincle molt robust.
Tenim assegurada la presència de l’ISE a Barcelona per anys?
N’estic totalment convençut. L’ISE està creixent any rere any, unes xifres que són molt similars al creixement del sector audiovisual i tecnològic català. A més, juntament amb el Mobile World Congress, l’ISE està amatent a les obres d’ampliació de Fira Barcelona, perquè necessita més espai. Paral·lelament, hi ha fires de l’audiovisual arreu del món més enfocades a les tecnologies audiovisuals més tradicionals i que estan en declivi. Per tant, tots els indicadors ens assenyalen que hem consolidat l’ISE a Barcelona.
Ens pot avançar alguna de les novetats de l’edició de l’ISE de l’any vinent?
No massa… [somriu]. Actualment estem enllestint la programació dels esdeveniments que hi organitzarà el Clúster, però ens agradaria que hi hagués un espai exclusivament dedicat als continguts audiovisuals.
“El binomi que es manté com a motor de l’audiovisual és la tecnologia i els continguts”
Recentment, han participat en una missió institucional i empresarial al Regne Unit. Catalunya és molt lluny dels ecosistemes tecnològics de referència?
Segons la meva opinió, la indústria audiovisual britànica és la millor del món. Són bons en tots els segments de l’audiovisual, i lideren en immersivitat. L’audiovisual i la tecnologia són una aposta estratègica que té el Regne Unit com a país. Ho fan invertint moltíssim en equipaments i en ajuts. Tenen molt clar que cada lliura esterlina invertida en l’audiovisual es multiplica. Prova d’això, el Regne Unit ha estat capaç d’atraure moltes de les grans empreses audiovisuals nord-americanes. És el primer que volia subratllar.
I de la missió?
Aquesta missió tenia l’objectiu de reforçar el posicionament internacional del sector audiovisual català i impulsar connexions estratègiques amb agents clau de la indústria britànica. Per exemple, volem fomentar més sinergies en àmbits com la immersivitat, ja que a Catalunya hi ha molt talent i molt recorregut en aquest àmbit. Estratègicament, tots els països estem en el mateix punt, arreu hi ha les mateixes idees. L’èxit i el fet diferencial és tenir l’enginy d’executar l’estratègia. I els britànics ho fan molt bé.
Hi ha algun projecte del Regne Unit que podria ser aplicable a Catalunya?
Sí, des del Clúster volem que s’aposti per la creació de diferents laboratoris de recerca i innovació distribuïts pel territori català. Hi ha formats audiovisuals que no necessiten grans equipaments, per tant, és una gran oportunitat per a moltes ciutats catalanes. Aquest projecte el vam veure al Regne Unit, i tenim intenció de demanar a les administracions que es repliqui a Catalunya.
Foto: Joanna Chichelnitzky
L’audiovisual té molta transcendència, també, per a l’ús de la llengua. El català té com a assignatura pendent incrementar la seva presència en l’aparador audiovisual. Què pot aportar el Clúster en el consum del català en l’audiovisual?
De forma directa no tenim les eines per fer-ho, tenint en compte que el paper del Clúster està més enfocat en l’enfortiment estratègic i econòmic del sector. Però sempre he sostingut que, amb una indústria audiovisual catalana més potent econòmicament, les empreses tindran més valentia per produir continguts en català.
Està reconeixent que per a una empresa, una producció feta en altres llengües té menys risc que fer-la en català?
En l’audiovisual pots treballar de dues maneres: per encàrrec o prenent riscos. Per exemple, si els encàrrecs venen del 3Cat, els continguts seran en català. Com més múscul econòmic tinguin les empreses de la indústria audiovisual, més riscos empresarials es podran prendre, per exemple en favor del català.
L’èxit de pel·lícules com La casa en flames o El 47, així com les apostes de les plataforma 3Cat, La Xarxa+ i Filmin, o el nou canal en català de TVE, estimulen la indústria?
Ara mateix, no podem tenir cap queixa del suport institucional que estem rebent com a sector, especialment de l’ICEC i la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital, però si hi afegim l’impuls de les noves plataformes i canals, ens trobem amb un panorama molt positiu per a la televisió i el cinema catalans.
“Soc partidari de renovar lideratges en les associacions empresarials. Jo porto gairebé vuit anys, és una etapa llarga”
La intel·ligència artificial és una oportunitat o un obstacle per a la indústria audiovisual catalana?
La IA farà que tota aquesta transformació tecnològica es multipliqui i sigui molt més exponencial. Per tant, o estem preparats per afrontar els canvis tecnològics que ens estan afectant, o quan els efectes d’aquesta onada arribin a tots els racons de la indústria ens quedarem completament desfasats. Amb la IA ens haurem de tornar a reinventar, i de manera molt més ràpida.
La propera tardor celebraran l’onzena Setmana del Talent Audiovisual. Quin valor té aquesta iniciativa que té com a missió connectar amb els més joves?
La Setmana del Talent Audiovisual és el projecte més emblemàtic i amb el qual estem més orgullosos. Té gairebé tants anys com el Clúster, i és un projecte únic que connecta els nous creadors universitaris d’arreu amb la indústria. Així és com el Clúster contribueix a posicionar els joves participants a ser partícips i protagonistes a través dels seus projectes.
Li queda un any del segon mandat –complirà vuit anys al capdavant del Clúster–. Té l’energia per afrontar un tercer mandat?
No n’hem parlat encara. Reconec que jo hi penso de tant en tant. M’ho passo molt bé i el Clúster es troba en un moment molt dolç, però soc partidari de renovar lideratges en les associacions empresarials. Jo porto gairebé vuit anys, és una etapa llarga.
Jordi de Planell: “Tard o d’hora hi haurà d’haver el relleu a Basté, però no me l’imagino a curt termini”
