Mònica Cid Català (Riba-roja d’Ebre, 1969) és periodista i des de gener dirigeix Canal Reus TV, un segell privat que regenta el consell d’administració d’Iniciatives de Televisió. Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, va treballar a Ràdio Móra d’Ebre – Cadena SER, Nou Diari, La Vanguardia, Ràdio Reus i SER Tarragona. Durant gairebé 30 anys ha treballat a Prisa Radio, dels quals 12 com a directora. A Comunicació 21, Cid reivindica la tradició de Canal Reus TV com a motor comunicatiu del Camp de Tarragona.

Després de més de mitja vida a Cadena SER inicies una nova etapa professional a Canal Reus TV. Què t’empeny a aquest nou repte?
Em ve molt de gust aquest nou repte, perquè ens trobem en un moment molt llaminer i complicat alhora. Per una banda, com més global és el món, el periodisme de proximitat es fa més necessari. I per l’altra, que ens trobem en ple procés de digitalització i la creació de noves comunitats d’audiència. Tots aquests ingredients serviran per elaborar la comunicació de present i de futur.

Una mirada endavant després de tota una vida dirigint un ràdio tradicional.
Han estat uns anys molt especials i una etapa meravellosa, però necessitava un canvi, un nou repte com el que em va oferir Canal Reus TV. Sempre havia estat lligada a la ràdio, i la televisió és un registre que tinc ganes de descobrir.

El gener passat vas aterrar a Canal Reus rellevant Sergi Vallhonrat. Què et vas trobar?
Una família, hi ha un equip professional el qual ja coneixia i m’hi identifico plenament. Des del primer dia em vaig sentir molt acollida. A partir d’aquí intento aportar tot el positiu que vaig aprendre en la meva llarga etapa a la SER amb un únic objectiu: millorar la gestió.

Aquest és l’encàrrec que reps com a nova directora?
Sí, la gestió és un aspecte molt rellevant, també en un mitjà de comunicació. I a més, la digitalització de la nostra plataforma multimèdia. Fins ara Canal Reus TV havia sustentat la seva missió com a mitjà en una emissió programada pensant en la televisió analògica.

I, ara?
El que intentem fer ara és produir bons continguts independentment de l’hora, el lloc i on el volem emetre. Però aquest canvi no es fa en dos dies. Perquè jo vull que Canal Reus TV es converteixi en una productora de bons continguts. Si tu tens una bona història, tant és pel lloc que la produeixis i l’emetis.

Els continguts es basen en explicar bones històries?
Així és, i les bones històries estan lligades a la informació de proximitat, que és la nostra pota principal de la programació. Però, per exemple, hem posat en marxa la primera sèrie documental de la història dels darrers 50 anys de la ciutat de Reus. Creiem que és una bona manera d’explicar històries que, a més, generen interès. I l’entreteniment també és un valor afegit a la programació.

“L’OTT de La Xarxa ens permetrà apropar-nos a altres públics que avui possiblement ni ens segueixen ni ens coneixen”

Què té Reus que és tan potent, també, comunicativament?
Té una tradició periodística molt arrelada. Reus va ser de les primeres ciutats catalanes de tenir una ràdio, i per això hi ha tradició de cultura periodística i democràtica. Prova d’això és la gran quantitat de periodistes de renom que són referents en els mitjans nacionals i estatals. Durant aquest temps, també hi ha hagut capçaleres que han aparegut i desaparegut. I avui el mitjà amb més recorregut és Canal Reus TV, amb 25 anys d’història.

Quin posicionament té Canal Reus TV al Baix Camp?
Canal Reus TV avui és el mitjà del Baix Camp amb una comunitat de 50.000 persones. És una comunitat del Camp de Tarragona –la nostra àrea d’influència– i que té en comú la necessitat de veure-s’hi, identificar-s’hi. I aquest és un senyal d’identitat arrelat des dels inicis del canal. Per això, la prioritat serà reforçar continguts per eixamplar la comunitat.

La implementació de la nova OTT de La Xarxa pot ser una via per eixamplar aquesta comunitat?
Sí, per descomptat. L’OTT de La Xarxa és una gran oportunitat per a tots els mitjans que hi estem associats. Ens permetrà apropar-nos a altres públics que avui possiblement ni ens segueixen ni ens coneixen. És molt necessari i un pas més de la transformació de la televisió analògica. En sortirem guanyant tots.

Serà una eina que reforçarà, també, el vincle que ja hi ha amb La Xarxa?
És molt probable. Actualment tenim una relació molt cordial, de compartir continguts i d’explorar nous formats. Hi ha una inquietud per refer i millorar continguts. Hi ha molts mitjans a Catalunya que sense La Xarxa possiblement no existirien.