Foto: David Marcet

Montse Prat (Terrassa, 1970) és periodista i l’actual directora gerent de Canal Terrassa. Llicenciada en Ciències de la Informació per la UAB, va iniciar-se als 16 anys a Matadepera Ràdio. Més tard va fer el salt a Terrassa Televisió del Vallès (TVT). Va ser corresponsal de Catalunya Ràdio i redactora al setmanari L’Actualitat de Terrassa. Va treballar a TV3, Ona Catalana i COMRàdio per tornar a casa a dirigir els mitjans públics de Terrassa en una primera etapa (2002-2010). Després d’un període com a directora del servei d’imatge i comunicació i cap de premsa de l’Ajuntament egarenc, des de 2015 torna a estar al capdavant de Canal Terrassa. A Comunicació 21 Prat reivindica el paper dels mitjans de proximitat i realça la trajectòria dels canals egarencs en el panorama comunicatiu català.

Després de més de 15 anys treballant en grans mitjans, què et va atraure del projecte per tornar a Terrassa?
La possibilitat de posar en valor la comunicació local. Quan has treballat en un gran mitjà com TV3 li dones molta més importància a la perspectiva local. Em va atraure poder treballar-hi, me’l sentia molt meu. No hi havia perdut el vincle, seguia mantenint el contacte. Vaig decidir-me a provar-ho perquè no em volia quedar amb l’espineta clavada de pensar què hagués passat si no ho hagués provat.

En els darrers 20 anys, des de la teva tornada a Terrassa, l’escenari comunicatiu ha canviat de dalt a baix. Què et vas trobar aleshores?
Quan jo hi estava, amb 18 anys, es deia TVT, era una empresa mixta amb Ràdio Terrassa, el Diari de Terrassa i l’Ajuntament. Aquests altres dos mitjans van desvincular-s’hi i l’Ajuntament va seguir amb aquest servei municipalitzat. Des d’aleshores ha canviat tot radicalment.

“En els últims anys el canvi més crucial va ser el pas a la TDT, tots pensàvem que desapareixeríem… Aquest va ser el repte més important, i el que feia més vertigen. Vam superar-ho bé”

I l’equip de professionals?
Em vaig trobar un grup de joves amb molta empenta, era un actiu molt gran, i també hi havia una realitat amb la dificultat de tenir mitjans tecnològics de primer ordre. Teníem moltes ganes, però mantenir la maquinària i les inversions en mitjans costava, perquè un ajuntament té moltes prioritats, és costós i complicat. No estàvem amb la tecnologia punta. En els últims anys el canvi més crucial va ser el pas a la TDT, tots pensàvem que desapareixeríem, pujàvem al tren o ens quedàvem al camí, o buscàvem altres alternatives. Aquest va ser el repte més important, i el que feia més vertigen. Vam superar-ho bé.

Per a quins formats treballa Canal Terrassa?
Som una empresa municipal amb tres canals de difusió. El principal és Canal Terrassa –amb més de 30 anys de recorregut–; la Ràdio Municipal de Terrassa 95.2FM –amb més de 20– i Terrassadigital.cat, un portal de notícies on repliquem les notícies en format vídeo i ho complementem amb altres continguts.

Tres canals de difusió i tres marques diferents dins el mateix paraigües.
El repte ha de ser la revolució del nom i el concepte: Canal Terrassa hauria de ser la marca única que englobi la ràdio, la televisió i el portal de notícies de la ciutat. Hem de ser un canal on es podrà trobar tot el que tingui a veure amb la ciutat. Som una plataforma multicanal des d’on informem la ciutadania del que passa. Aquest és el camí cap on creiem que cal anar en el futur més immediat, i adaptar els nostres continguts als nous hàbits de consum audiovisual.

Pel que fa als continguts, on posen l’accent?
El pal de paller és la informació, entesa globalment: qualsevol contingut de tipus informatiu que desperti l’interès de la ciutadania, sigui informació de l’Ajuntament, de les entitats ciutadanes o qualsevol fet rellevant per a la nostra gent més propera. Nosaltres som l’altaveu de les entitats i la gent del carrer. Volem informar el millor possible del que passa a la ciutat. A partir d’aquí complementem amb altres continguts.

“Ens hem especialitzat en les arts escèniques, també gràcies a l’impuls i la confiança que ens ha donat La Xarxa, hi portem molts anys. La cultura és un dels senyals d’identitat de Canal Terrassa”

Quins?
Ens hem especialitzat en les arts escèniques, també gràcies a l’impuls i la confiança que ens ha donat La Xarxa, hi portem molts anys. La cultura és un dels senyals d’identitat de Canal Terrassa. Tenint la seu de l’Institut del Teatre a Terrassa, molts professionals del món escènic i moltes entitats dedicades al teatre, hi ha molt activitat cultural. Des del programa Teló de fons difonem l’activitat escènica que es fa a tot Catalunya per fer-la arribar a totes les televisions, amb continguts transversals. En canvi, no dediquem molts esforços en coses on sabem que no podem competir amb altres televisions de gran magnitud, com magazins o concursos. Ens centrem en la informació local.

Què suposa La Xarxa per a Canal Terrassa?
Vaig tenir la sort de compartir amb altres companys l’embrió i el naixement de la primera Xarxa. Quan encara no existia ja intentàvem treballar plegats i unir recursos i esforços, perquè vèiem que necessitàvem més presència en el panorama comunicatiu català. És un projecte al qual li tinc molta estima, me’l sento molt meu. Nosaltres som La Xarxa i a l’inrevés. Uns sense els altres no tindríem sentit. Ara La Xarxa s’ha professionalitzat molt i té una estructura molt gran, que reverteix en un benefici mutu: nosaltres aportem continguts entre les diferents ràdios i televisions, i La Xarxa aporta marca, musculatura i recursos compartits. És un paraigua on hi som tots i som una gran família, un referent que els nostres oients i espectadors ja tenen totalment integrat.

Dos dels reptes més perseguits pels canals de televisió local són fer el pas a l’HD i situar-se a les plataformes de consum. És un objectiu compartit des de Canal Terrassa?
Totalment. Però, si hi anem sols, serà una batalla perduda. Si no fem lobby amb La Xarxa al capdavant no ens en sortirem. En aquest canvi de consum del món audiovisual és una prioritat formar-hi part. Hem de ser molt humils i ser conscients que no podem fer-lo sols. Pel que fa a l’HD, ho tenim previst, però és una inversió econòmica de gran magnitud i per a les televisions locals és complicat per aquesta transformació tecnològica. Hi estem treballant.

“Hem de ser més atrevits, creure’ns-ho més. Hem de mantenir el nostre lloc en el panorama audiovisual actual i hem de fer un esforç en avançar cap a la polivalència i la realitat multicanal”

I la pandèmia, què ha provocat?
Hem guanyat molta més immediatesa, més agilitat d’arribar allà on estan passant les coses i de transmetre-ho. Ens hem hagut de posar molt al dia tecnològicament i organitzativament parlant. Els nostres equips han guanyat en polivalència i en l’adquisició de noves habilitats per adaptar-nos a la realitat actual i a la demanda creixent de continguts audiovisuals que ha sorgit arran del confinament. Penso que això està bé, perquè ens planteja reptes nous i ens situa al nivell de qualsevol altre mitjà d’abast més ampli. Hem desenvolupat noves maneres de produir continguts, de compartir-los en xarxa. La pandèmia ens ha reforçat com a mitjans de proximitat i com a productors de continguts per a l’Ajuntament i per a les entitats de la ciutat.

I en què pot millorar Canal Terrassa?
Hem de ser més atrevits, creure’ns-ho més. Ens hem de creure que som un mitjà important. Som la tercera ciutat de Catalunya i la nostra àrea de difusió en TDT és el Vallès Occidental. La nostra qualitat ha de ser la mateixa que la d’altres canals i no podem abaixar la guàrdia. Hem de mantenir el nostre lloc en el panorama audiovisual actual i hem de fer un esforç en avançar cap a la polivalència i la realitat multicanal. El canvi ha de ser cap a millor. A més comptem amb la complicitat fonamental de la ciutat, dels seus ciutadans. Ens truquen, ens veuen, ens segueixen; en aquest sentit, Terrassa demostra que encara és un poble.

Ara que passes més hores al despatx, enyores el periodisme de carrer?
En aquesta feina tot són etapes. Aquesta està sent un gran aprenentatge professional. Però no et negaré que ho trobo a faltar. Em sento essencialment periodista. M’encanta la ràdio, sempre que puc faig alguna incursió o col·laboració a la ràdio. Hi ha moments en què sento que m’agradaria tornar a fer-hi alguna cosa. El periodisme no és un estat del qual te’n desprens temporalment, és una actitud i una manera de veure i viure que sempre va amb tu.