Muntsa Verdaguer (Vic, 1973) és la directora de Ràdio Roda de Ter. Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha exercit com a periodista en el món de la comunicació local i comarcal. Va iniciar-se a l’Ausona, i després va treballar al departament de màrqueting i comunicació del Grup Bon Preu. El 2004 obté la plaça de tècnica de comunicació de l’Ajuntament de Roda de Ter, i passa a dirigir l’emissora i la revista municipals. A Comunicació 21, Verdaguer reivindica que els mitjans de proximitat necessiten atraure el públic més jove.
Ràdio Roda té més de 70 anys. La festa d’aniversari de l’emissora es va celebrar en plena pandèmia.
Sí, l’efemèride ens va caure al mig del confinament, però finalment ho vam poder celebrar posant en valor la trajectòria de set dècades oferint ràdio al poble. Va ser un dia molt emotiu reforçant el paper dels col·laboradors, que actualment són una vintena. Des que es va inaugurar l’emissora, per la Festa Major del 1950, han estat moltes les persones que han passat pels estudis de Ràdio Roda.
Hi va haver un convidat especial.
El periodista Antoni Bassas, qui va parlar de periodisme, del món de la ràdio i de la seva relació amb Roda de Ter i Miquel Martí i Pol. Curiosament, el mateix Bassas va ser l’encarregat d’inaugurar els actuals estudis que l’emissora té des de principis dels anys 90 al carrer de Ramon Martí. Bassas és un gran ambaixador nostre.
Quin és el recorregut de 70 anys de l’emissora municipal?
Ràdio Roda de Ter va tenir un caire parroquial des dels inicis, d’Acció Catòlica. La prioritat inicial era fer arribar els sermons del rector, per això les emissions eren des de la parròquia. Uns mesos més tard de la inauguració va ser adquirida per l’Ajuntament de Roda.
Què va implicar aquell canvi?
Es va crear una junta o patronat per tirar endavant l’emissora, del qual en Miquel Vilar i Blanch (en Manolito) en fou nomenat director. Tal com hem pogut llegir en un article d’en Manolito, publicat en l’edició extraordinària de la revista Roda de Ter de Festa Major de l’any 1980: “fue un parto feliz y no muy caro: 13.500 pesetas”.
En Manolito va viure la consolidació de l’emissora en plena època franquista.
Ràdio Roda de Ter va néixer en un moment que hi havia un panorama radiofònic important, i va arribar el moment que des de Madrid es va donar ordre de legalitzar les emissores i es va crear la REM. L’emissora va entrar a formar part de la xarxa d’emissores d’El Movimiento i portava l’indicatiu 53. Un altre moment rellevant va ser el pas de l’AM a l’FM i l’auge de les emissores municipals als anys 80, que es manté en efervescència fins a finals de segle passat.
“La gent jove no consumeix ràdio, no s’hi apropa”
Des de fa gairebé 20 anys lideres l’emissora de Roda de Ter. Què recordes dels teus inicis?
Un canvi de govern a l’Ajuntament va provocar que marxés moltíssima gent, tant de la ràdio com de la revista. Van ser temps difícils i, vist amb perspectiva, he d’agrair el suport de La Xarxa que ja en aquella època ens va empènyer per mantenir viu el projecte de la ràdio municipal. Sense el seu suport, també avui, hagués estat molt més difícil.
La figura del col·laborador és essencial per al manteniment de la programació d’una emissora municipal. Quin és el perfil avui a Ràdio Roda?
En els darrers 20 anys el perfil ha canviat moltíssim. Quan jo era jove, i també era col·laboradora de la ràdio, la majoria érem joves. Actualment comptem amb una desena de programes que fan els col·laboradors. Però gairebé tota és gent gran. Comptem amb un col·laborador de 95 anys!
On és la gent jove?
No hi és. La gent jove no consumeix ràdio, no s’hi apropa. Així i tot, captar gent jove continua sent un dels grans objectius que tenim com a ràdio. Hem d’apostar-hi sense defallir, perquè hem de garantir el futur de l’emissora.
Pel que fa a la programació, com s’alimenta l’emissora?
La graella s’integra per continguts de programació pròpia. L’ajuntament respon és un espai setmanal on participa tant l’equip de govern com l’oposició, a més d’altres entrevistes d’interès en moments puntuals. També oferim continguts per La Xarxa. El gran repte que tenim com a emissora és recuperar un programa informatiu setmanal, que fa anys que el tinc entre cella i cella.
Com s’ha adaptat Ràdio Roda en l’aparador digital i tecnològic?
Ho hem anat fent amb els recursos que disposem, tant humans, tècnics com econòmics. Han estat els anys de la professionalització i de les inversions tècniques, que eren molt necessàries. Som presents a les xarxes socials, continuem fent passes endavant.
Quins són els reptes a curt i mitjà termini?
Els mitjans hem de reinventar-nos en funció dels nous hàbits de consum de l’audiència. A Ràdio Roda ho farem amb nous elements que ens donin molta més visibilitat. Cal apostar per convertir-nos en un mitjà transmèdia, oferir continguts per streaming i adaptar les instal·lacions a les noves necessitats. Estem il·lusionats.
