Foto: Joanna Chichelnitzky
Neus Bonet Bagant (Barcelona, 1959) és la nova presidenta de Ràdio Associació de Catalunya rellevant Jordi Margarit, qui va exercir el càrrec durant 26 anys. Bonet forma part des de 2015 del consell rector de Ràdio Associació, on fins el mes passat era vicepresidenta segona. Al llarg de la seva trajectòria, ha treballat a Cadena SER, Ràdio Popular de Reus, Diari de Tarragona, Cadena 13, Ona Catalana i Catalunya Ràdio. A més, ha estat degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya (2014-2019) i professora a la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Ramon Llull i la Universitat Internacional de Catalunya. A Comunicació 21, Bonet posa sobre la taula el full de ruta de la nova etapa de Ràdio Associació.
Com es va gestar la seva incorporació com a presidenta de Ràdio Associació?
Els estatus ja fixaven que s’acabava el mandat de quatre anys, i en Jordi Margarit em va dir que després de 26 anys al capdavant ja en tenia prou i volia deixar-ho. Ell mateix em va fer la proposta de ser la nova presidenta. M’ho vaig pensar i vaig acceptar el repte.
El seu nom va ser l’únic que es va posar sobre la taula?
Un cop en Margarit va explicar que no continuaria com a president, òbviament, es va donar un temps perquè es poguessin presentar candidatures. L’única que es va presentar va ser la meva. Així, el consell rector i l’assemblea la van ratificar.
Vostè forma part del consell rector de Ràdio Associació des de 2015 i abans liderar l’ens va ser vicepresidenta segona. Aquest bagatge va ser determinant perquè acabés sent la nova presidenta?
Sí, però també tota la feinada que fa la cap de comunicació i secretària del consell rector de Ràdio Associació de Catalunya, Margarida Moles, especialment en la recerca dels pioners de la ràdio al nostre país. Durant aquests anys he pogut conèixer, des de dins, la realitat de Ràdio Associació. Des de com funciona el consell rector fins a qui són els socis. Tot plegat em va servir de trampolí per decidir-me a presentar com a presidenta.
“Jordi Margarit és un referent, i ho serà sempre. Ha deixat el llistó molt alt a Ràdio Associació”
Què simbolitza que la nova presidenta sigui una dona (la primera)?
És un fet que hauria de ser una cosa més normalitzada i, en canvi, no ho és. Aportaré una mirada diferent, però no sé si serà pel fet de ser dona o perquè simplement no soc en Jordi Margarit. A partir d’ara haurem d’engrescar perquè més endavant hi hagi més dones que puguin ocupar aquest càrrec.
El repte de presidir Ràdio Associació coincideix amb el seu final d’etapa laboral.
Així és, d’aquí a quatre mesos faré 65 anys i em jubilaré. Finalitzaré una feina amb un horari, però continuaré activa i molt vinculada al que ha estat el meu motor vital i professional: la ràdio. El repte és rellevar Jordi Margarit, que ha fet moltíssimes coses durant aquests 26 anys. Ha deixat el llistó molt alt i serà complicat fer tanta feina com ha fet ell.
Quin llegat li deixa Jordi Margarit?
En Margarit deixa la presidència i marxa del consell rector, però continuarà formant part de Ràdio Associació com a membre de la cooperativa. Per tant, és un referent i ho serà sempre. Del seu llegat diria que ha estat capaç de consolidar els premis de la ràdio en català, i que sempre ha lluitat per fer visible aquesta aposta per la ràdio en català.
Quins són els projectes que Margarit ha deixat en marxa i quines són les noves línies d’actuació que proposa com a presidenta?
Continuar la recerca de la història dels pioners i fer arribar el seu llegat a les noves generacions; digitalitzar els arxius històrics de Ràdio Associació i obrir-los a la consulta d’escoles, instituts i universitats, a més de mantenir i potenciar els Premis Ràdio Associació, identificant molt més el talent local.
El relleu coincideix amb la meitat de l’any de commemoració del centenari de la ràdio a Catalunya. Creu que els 100 anys han estat un punt d’inflexió per a Ràdio Associació?
Sí, perquè coincidint amb aquest centenari de la ràdio, des de la cooperativa hem fet dos documentals, un pòdcast, un llibre, una gala especial dels Premis Ràdio Associació i una ruta divulgativa pel país. El centenari ens ha donat molta visibilitat com a cooperativa, però, sobretot, ha donat a conèixer els pioners de la ràdio a Catalunya i, d’alguna manera, el reconeixement a totes les persones que treballen a la ràdio. Tots i totes les qui avui fem ràdio som fills o hereus d’aquells pioners.
Què els queda pendent dels actes de commemoració del centenari de la ràdio a Catalunya?
La presentació del segon documental, que aborda la tasca desenvolupada pels pioners davant les dificultats tècniques, polítiques o socials que es van trobar per a la posada en marxa de Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya. Gràcies al suport de la Fundació Antiga Caixa de Manlleu l’hem pogut tirar endavant. Per deferència, el presentarem a Manlleu aquest setembre. Precisament, d’on era fill Eduard Rifà, un dels pioners de la ràdio en català.
“Volem continuar identificant el talent radiofònic en els territoris de parla catalana”
Ràdio Associació sempre ha anat lligada estretament a la història del país. Continuarà així?
I tant! Canvia la presidència, però no l’essència de la cooperativa. Un dels grans reptes continuarà sent identificar el talent radiofònic en els territoris de parla catalana. I, al mateix temps, identificar la creativitat i el bon talent que hi ha a la ràdio local, que sovint se la menysté, però que, en canvi, és tot el contrari. Aquest és un dels aspectes on miraré que aflori tant com sigui possible.
Els premis Ràdio Associació són el millor aparador de de la ràdio feta en català?
Sí, sens dubte, rotundament sí, perquè no només és la ràdio local i la ràdio generalista, sinó també identificar totes aquelles escoles i instituts que hi treballen. Fan docència en ràdio, és un dels valors que tenim.
De cara a la pròxima edició, prevista per al maig vinent, hi haurà novetats?
Sí, però no les puc avançar.
A Ràdio Associació se la coneix, majoritàriament, pels seus premis. Però, més enllà d’aquests reconeixements anuals que es fa al sector, què promou la cooperativa?
Promou investigació, la recuperació de documentació i d’àudios, i, sobretot, també les ganes de fer mestratge, ja sigui en la ràdio convencional o en el pòdcast. La prioritat és que la ràdio continuï sent un element de cohesió social.
Què té la ràdio, perquè es tan seductora?
La ràdio té creativitat, empenta i entusiasme. A Catalunya s’està produint, poc a poc, un relleu generacional, i la gent més jove també s’encomana d’aquesta creativitat i d’aquest entusiasme. Crec que és el mitjà més creatiu de tots.
Vostè és una dona de ràdio. A Catalunya Ràdio ha viscut els millors anys de la seva vida?
No sé si han estat els millors, però a Catalunya Ràdio és on hi he passat més anys de la meva vida laboral. He après moltíssim. He treballat amb professionals d’un nivell increïble, però tinc referents en altres mitjans. A tot arreu on he treballat sempre m’ho he passat molt bé. Des de Ràdio Popular de Reus fins a Ona Catalana. Sempre intento treballar en positiu.
La ràdio en català viu un moment dolç, com assenyala l’EGM. S’ha convertit en un oasi per a una llengua que cada cop és més minoritària al carrer.
Sí, la ràdio és una mica oasi. Així ho indiquen les dades. Cada cop es van incorporant més oients a l’escolta radiofònica, i molts d’aquests són gent que se’ls desperten les ganes d’aprendre la llengua (el català) i la ràdio actua com una eina de cohesió social. És cert que l’ús social del català va a la baixa, però la ràdio contribueix a combatre-ho.
“Apostar pel periodisme vol dir pagar bé els periodistes”
En aquest context, què ha aportat RAC1 en l’ecosistema radiofònic català?
RAC1 simbolitza la normalització d’un mercat que necessitava comptar amb una emissora privada. Sent un projecte relativament jove, ha aportat l’entusiasme d’aquells que en formen part, d’allò que quan comences tot està per fer i tot és possible. RAC1 és una ràdio valenta i divertida, que aposta per la gent jove.
Més enllà de les emissores d’abast nacional, a l’aparador radiofònic del país s’hi sumen les ràdios locals o de proximitat (la majoria municipals). Quina mirada hi posen des de Ràdio Associació?
Tot i que encara ho hem d’acabar de definir, des del consell rector considero que la prioritat és fer visible que a Catalunya hi ha molt bona ràdio local i, sobretot, molta creativitat. És el cas de la XAL, on amb les emissores que n’estan associades flueix un intercanvi de creativitat i talent. Aquest procés genera competència i ganes de superació. I tot plegat contribueix a incrementar la qualitat en la ràdio. Per això, insisteixo, crec que hem de continuar identificant el talent, i en aquest sentit, els premis són una gran eina.
El pòdcast ha revolucionat la ràdio?
El pòdcast ha generat nous públics, especialment joves. Ara que es parla tant de fragmentació d’audiències, el pòdcast n’és un exemple, ja que es basa en una temàtica específica que s’allunya de la generalista. S’està fent un gran consum de pòdcasts. En les classes d’universitat, la majoria dels meus estudiants consumeixen pòdcasts, de temàtiques molt diferents.
En una entrevista a Comunicació 21, l’editora del RAC1 migdia, Núria Travesa, assegurava que “després del procés i la pandèmia, l’audiència pateix un desgast informatiu”. Ho comparteix?
Depèn, perquè quan es generen notícies que tenen un gran impacte –els conflictes bèl·lics a Ucraïna o Gaza– es produeix una punta informativa. No ho dic jo, són dades que es veuen en els consums digitals que rebo diàriament. És cert que la pandèmia va castigar tothom, especialment quan ens trobàvem confinats, seguint les rodes de premsa i atents a tota la informació que es generava.
Vostè coneix bé els joves periodistes, ja sigui aquells amb qui comparteix els informatius a Catalunya Ràdio o els estudiants que té com a docent universitària. Com els veu, tenen la mateixa fam per l’ofici?
El context és diferent, tenen molta més informació, però mantenen les mateixes ganes i la mirada de la nostra generació. Els agrada la ràdio, són molt consumidors de l’audiovisual. Escriuen i s’adrecen al públic de manera diferent, i ens ajuden a adequar-lo per als oients més joves. Ha estat una experiència molt interessant per a mi, he après moltíssim en el final de la meva carrera.
El periodisme continua sent una carrera llaminera, és un ofici tan vocacional com precari?
Apostar pel periodisme vol dir pagar bé els periodistes. No puc entendre que es critiquin els sous de Catalunya Ràdio, quan al que hauríem d’aspirar tots és a tenir els sous de Catalunya Ràdio, i que ningú es pensi que amb aquest sou lliguem gossos amb llonganisses. A banda d’adequar els sous, la informació s’ha de pagar i aquest és un hashtag que ha de quedar claríssim a tothom.
