Foto: Pere Farré / Diari de Tarragona
Núria Pérez Bautista (Barcelona, 1974) és la directora del Diari de Tarragona des de juny de 2022 Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar-se en el món de la informació a Ràdio L’Hospitalet (1994-1999) i va ser redactora en cap del setmanari Dossier Econòmic de Catalunya, ara L’Econòmic. Ha desenvolupat bona part de la seva carrera al Diari de Tarragona: en una primera etapa entre 2000 i 2005 com a responsable de la informació econòmica i del suplement Economía & Negocios, per tornar el 2011 com a subdirectora. Entremig va ser responsable de comunicació de Redessa (2005-2007) i directora de comunicació corporativa de l’Ajuntament de Reus (2007-2021). A Comunicació 21, Pérez reivindica la mirada femenina en el periodisme.
Vostè ha tingut tots els papers de l’auca al Diari de Tarragona abans de ser-ne directora. Aquest és un valor afegit de portes endins?
Sí, per descomptat. He viscut el diari en dues etapes, i de baix a dalt. Durant l’etapa en la qual em vaig dedicar a la comunicació institucional i corporativa mai vaig desconnectar del diari. Fins i tot vaig rebre un parell de propostes per tornar-hi. Fins que després d’estar a l’altra banda vaig tenir l’estímul per tornar al periodisme originari.
És la primera directora dona d’una capçalera que té més de 200 anys d’història. Quin valor té?
[Somriu] Bona pregunta. Que jo, com a dona, sigui la directora és un fet de normalització per al diari, tot i que quan l’actual propietat va fer-se amb la capçalera, durant un temps Victòria Climent va exercir de directora. Però no era una qüestió particular del Diari de Tarragona, sinó que és una situació que es viu a tot l’Estat espanyol: actualment només hi ha sis dones que exercim com a directores de diaris de paper.
Per què no n’hi ha més?
Si no hi ha més dones dirigint mitjans és perquè la conciliació familiar no és prou efectiva. Si en altres professions ja és complex, imagineu-vos la nostra. Però més enllà d’anar incorporant dones en les direccions de diaris, és necessari que hi hagi més diversitat i nous punts de vista a les redaccions.
Quan va assumir la direcció, quina herència va rebre?
Diari de Tarragona és una capçalera molt potent al territori, i la més antiga en actiu de tot l’Estat espanyol, des de 1808. Prova de la capacitat de resistència del diari és que va aparèixer en plena Guerra del Francès i ha superat moments socials molt complexos. Així i tot, és una marca molt posicionada en el paper i tenim la necessitat de fer un salt endavant de posicionament en l’entorn digital.
Aquests són els deures que li han encomanat?
[Somriu] Sí, jo m’incorporo pensant en 360 graus. En l’àmbit digital tenim molt camí a recórrer, i hem de fer-ho amb determinació. Prova d’això és que, actualment, la versió digital del diari no té ni registre ni un mur de pagament per als lectors. Així i tot, el consum d’informació dels nostres lectors en la capçalera digital és molt bo, el diari té un bon posicionament en l’aparador d’internet.
“Com a diari tenim una missió compartida: consolidar el Camp de Tarragona com a segona àrea metropolitana de Catalunya”
Quina és l’estratègia digital prevista?
Quant a continguts, hem començat tímidament a oferir temes que ens donin valor afegit a l’hora de segmentar audiències. Aquest mes hem llançat quatre newsletters temàtiques (salut, educació, oci i economia) per començar a crear comunitats prou àmplies i vincles que vagin molt més enllà dels continguts d’actualitat. Així és com iniciarem la posada en marxa d’un mur de registre, on els lectors tindran al seu abast un seguit de continguts que només oferirà el Diari de Tarragona. Hi ha més reptes vinculats a l’entorn digital.
Quins?
Cal incorporar l’anàlisi de dades de les audiències en la presa de decisions del diari, que actualment encara anem a remolc. I no parlo d’aplicar més clickbait, sinó conèixer millor els interessos de la nostra audiència i oferir-los els continguts que els agraden. A més, també ens cal incorporar més infografies o el suport audiovisual. Aquest és el gran salt que hem de fer pròximament.
Més enllà de ser un mitjà de referència en la informació de proximitat al Camp de Tarragona, què ofereix la capçalera?
Sempre ens hem caracteritzat per ser una capçalera local i global al mateix temps, tot i que el nostre ADN és la proximitat. El diari té una estructura molt marcada en el Camp de Tarragona, que és la que ens dona molta fortalesa, però en un moment en el qual a molt estirar es compra un diari de paper, oferim al lector la possibilitat que tingui una mirada global de la informació, com ofereixen els diaris d’àmbit nacional.
Quant a continguts de proximitat, Tarragona s’ho menja tot?
Tarragona té un pes molt rellevant en la prioritat informativa del diari, però no el té tot. Hi tenim una relació preponderant. Ara bé, l’any 2017 vam posar en marxa una nova distribució dels continguts per obrir el diari amb una aposta de territori. Aquesta fórmula la vam aplicar, precisament, perquè Tarragona no ocupés sempre el titular més gran de la portada ni les primeres pàgines. Com a diari tenim una missió compartida: consolidar el Camp de Tarragona com a segona àrea metropolitana de Catalunya.
Té els requisits per ser-ho?
Des d’un punt de vista econòmic, no hi ha cap dubte, ho diuen les xifres. Ara bé, quant a serveis (mobilitat i ús del servei públic), el Camp de Tarragona necessita millorar molt. I reivindicar aquesta segona àrea metropolitana és una aposta editorial. Una cosa expressa i volguda per no només reivindicar la ciutat de Tarragona, sinó tot el territori. Com a mitjà de comunicació, continuarem sent útils si sabem defensar els interessos d’aquest territori. I ho fem trepitjant el territori.
Foto: Pere Farré / Diari de Tarragona
Quina és la xarxa de cobertura informativa que té el diari?
Actualment, tenim presència física i periodística amb seus a Tarragona, Reus i Tortosa, amb una delegació a cada ciutat. Tenim un corresponsal al Baix Penedès i també tenim col·laboradors a les comarques de l’Alt Camp i la Conca de Barberà.
Tenen competència?
Sí, i no seré jo qui la menystindré, perquè ser una capçalera amb tan recorregut i, fins i tot, amb una audiència contrastada en dades no t’assegura res. Actualment, al Camp de Tarragona hi ha moltes capçaleres digitals que ho estan fent molt bé, i això ens ha de servir per esperonar-nos i continuar fent el millor periodisme.
Tot i que la demanda és més digital, l’edició en paper continua liderant els ingressos en publicitat de la capçalera?
Sí, és així. Ara bé, els clients i les empreses cada cop més estan posant tota l’atenció en l’aparador digital, perquè és allà on es troba l’audiència. Ens trobem en aquesta tessitura, en què els ingressos encara venen sobretot del paper.
La capçalera conviu amb dues llengües, tot i que el castellà té més tradició.
Sí, actualment la presència del castellà és forta, tot i que en els darrers anys, algunes seccions tenen més català. Actualment, la informació territorial està molt repartida pel que fa a les llengües, però les seccions temàtiques (Economia, Cultura & Vida o Esports) són majoritàriament en castellà, tot i que hi ha excepcions.
S’han plantejat mai una edició en castellà i en català, com ofereixen La Vanguardia i El Periódico?
En algun moment s’havia estudiat, però l’empresa va seguir optant per fer una edició completament bilingüe, donat que el contrari implicava dependre segurament de les subvencions.
“Hi ha departaments de premsa d’institucions que tenen més múscul i més capacitat de generar informació que els mateixos mitjans tradicionals”
Actualment, editar un diari de paper és rendible?
[Somriu] Cada cop és més difícil. L’increment del preu del paper i els nous hàbits de consum d’informació digital acaben sent un maldecap per a qualsevol editor o director d’un mitjà de comunicació. Hi ha altres factors que expliquen la caiguda en la venda de diaris: hi ha un seguit de serveis (necrològiques, cartellera d’oci i espectacles, les farmàcies de guàrdia, els valors de la borsa o la graella de televisió) que abans la societat només consumia a través de les capçaleres de paper. Avui moltes d’aquestes coses es consulten a iInternet.
Davant d’aquest escenari, els experts auguren que les capçaleres de paper sortiran al carrer dos o tres cops per setmana. S’ho imagina?
No soc de fer pronòstics ni crec en la futurologia [riu]. Si és així, ja ens hi adaptarem. Vivim en una època de transformació bestial, en un molt món canviant. Per això, seguirem avançant a través de la fórmula prova-error.
El periodisme està en risc?
El periodisme continuarà existint, perquè aporta uns valors que una societat democràtica necessita: credibilitat, criteri i rigor. Per això cal reivindicar el periodisme davant les fake news o la possibilitat de manipulació. Avui hi ha departaments de premsa d’institucions i empreses que tenen més múscul i més capacitat de generar informació que els mateixos mitjans tradicionals.
