Núria Vilanova (El Vendrell, 1976) és l’actual presentadora i directora de l’InfoK del Super3, després de rellevar Laia Servera fa un any. Llicenciada en Periodisme a la UAB i en Filologia anglesa a la UB, Vilanova ha treballat sempre als serveis informatius de TV3. Primer, en el departament de premsa de la CCMA fins a fer el salt com a redactora de l’InfoK fa 12 anys. Actualment edita i presenta el programa infantil per excel·lència de Televisió de Catalunya, que ha rebut una munió de distincions al llarg dels seus 20 anys de recorregut. A Comunicació 21, Vilanova avala la fórmula de l’InfoK com a exemple de televisió pública a Catalunya.

Què ha suposat el canvi de passar de treballar en un segon pla a ser la cara visible de l’InfoK?
Personalment ha estat un repte molt gran. Amb la Laia Servera havíem treballat durant molts anys juntes, jo vaig créixer professionalment amb ella i tenim una visió molt semblant del programa. Mantenir el nivell de qualitat i donar-hi una personalitat pròpia han estat unes de les meves prioritats des que vaig acceptar el repte d’assumir-ne l’edició i la presentació.

Formes part de l’equip des de fa 12 anys. Quan Servera va decidir fer un pas el costat, l’equip tenia clar que tu havies de ser-ne la substituta?
Això els hauries de preguntar a ells! [Somriu]. Per experiència, jo era la que més anys portava a l’equip i, abans de marxar, Servera ja va decidir que fos jo qui presentés quan ella no hi fos. Quan em va sorgir l’oportunitat d’agafar aquest nou càrrec al programa vaig dir: “o l’agafes ara o ja no l’agafaràs mai”. Era el relleu més natural.

Com és ara l’InfoK?
Després dels mesos de pandèmia –en què vam fer un programa molt diferent– vam recuperar el programa que fèiem abans del confinament afegint-hi elements que havien funcionat molt durant la pandèmia. L’InfoK ha seguit fent una aposta per temàtiques molt similars, d’això no n’hem perdut l’essència.

La pandèmia va ser una prova de foc, també per a l’InfoK.Com us vau adaptar?
Va ser una gran aventura, perquè no podíem anar enlloc a rodar, tot estava tancat i els nens no sortien per res de casa. L’aposta va ser demanar material als pares i confinar-nos, empatitzant amb els nens i nenes. Va ser una decisió molt natural i molt encertada, com a mínim tothom ens ho va valorar moltíssim.

“A l’InfoK sempre diem que ens agraden més els perquès que els quès. Ens agrada anar més enllà”

Així i tot, la pandèmia ha somrigut l’InfoK. El març de 2020 es va situar per primera vegada al capdavant del rànquing dels programes més vistos al TV3alacarta, i va tancar la temporada passada amb més de 173.000 usuaris únics i 434.000 reproduccions.

Aquestes dades demostren que l’aposta que es va fer per part de la direcció de la casa va ser molt encertada. L’InfoK va seguir present en antena i va ser una decisió presa a consciència, fins i tot mantenint el programa durant la Setmana Santa de l’any passat, quan el programa normalment s’atura.

Quins van ser els motius per a mantenir l’emissió del programa?
La direcció va entendre la importància i la necessitat de poder comunicar-se amb els nens i nenes del país. Durant la pandèmia, el programa va recollir les inquietuds dels infants, vam jugar a ser pròxims i a ser interactius, i això ens va anar molt a favor. Ho vam saber fer bé.

El reconeixement a la feina ben feta va ser rebre el Premi Nacional de Comunicació?
[Riu] Sí, un reconeixement així t’omple de motius que demostren que has fet bé la feina, però acaba sent una recompensa de 20 anys de molt bona feina.

El programa torna a tenir el format d’abans de la pandèmia?
No del tot. A mesura que les normatives van canviant es poden fer més coses. Avui encara no pots acostar-te als nens sense mascareta, sempre i quan no sigui en casos excepcionals, i això ho complica tot. En l’àmbit logístic encara hi ha dificultats, ho estem arrossegant molt.

L’audiència de l’InfoK és bàsicament el públic infantil. És més exigent que el públic adult?
Nosaltres sempre diem que molts adults ens miren per entendre bé les coses. De fet sempre diem que nosaltres no expliquem les coses perquè les entenguin els nens, les expliquem per entendre-les nosaltres primer. I és aleshores quan ets capaç d’explicar-ho bé. L’infantil és un públic molt més exigent i sensible, però també és el més agraït. Quan ho fas bé t’ho diuen, tens molt bon feedback. És un públic que no té reticència a dir-te el que li agrada i el que no, i sempre volem saber què funciona amb ells. A l’InfoK sempre diem que ens agraden més els perquès que els quès. Ens agrada anar més enllà. Això creiem que fomenta un esperit crític dels nens i nenes.

Parlem del llenguatge. Havent treballat als informatius de la casa, canvia molt l’ús del llenguatge de l’InfoK?
Hi ha treballadors de la casa que han estat al programa i fan vídeos per als serveis informatius, se’ls nota l’estil, i a mi també m’ha passat. A mi m’agrada molt l’estil InfoK! De vegades he fet peces pel Telenotícies amb l’estil InfoK i t’ho agraeixen, també.

Pel que fa als continguts, l’interès o la mirada és la mateixa pels infants d’avui que els de fa 15 anys?
Els continguts han canviat una mica, però especialment ho han fet el format i el ritme, aquí el canvi ha estat bestial. Quan preparem continguts del programa ens ho plantegem com si servíssim un plat de peix amb patates als nens. El peix potser no els agrada gaire a molts nens, però l’has d’acompanyar de patates. Si no trobes la manera d’aconseguir-ho, no se’l “menjaran”.

I quina és l’estratègia perquè se’l mengin?
Hem de buscar noves formes de comunicar i un ritme audiovisual que els enganxi. Algunes coses que expliquem no han canviat tant des del primer dia; seguim explicant que hi ha guerres, per exemple. Aquestes notícies són el que nosaltres en diem ‘marca InfoK’, però la forma com les presentem ha canviat molt.

“Durant la pandèmia, el programa va recollir les inquietuds dels infants, vam jugar a ser pròxims i això ens va anar molt a favor”

Continguts, format i ritme. Hi ha un altre ingredient que són les xarxes socials. Què han aportat al programa?
Les xarxes socials són bones si se’n fan un bon ús, i nosaltres en traiem continguts molt interessants. En traiem talent, aconseguim imatges que d’una altra manera no veuríem. Les fem servir molt, però també alertem molt sobre el perill que tenen.

Un altre perill –o no– és la pressió o la mirada política que hi ha sobre la Corpo per part dels grups parlamentaris, i de la qual l’InfoK no en queda al marge. Us condiciona a l’hora de preparar els continguts?
Sempre fem una feina exhaustiva a l’hora de decidir què expliquem i com ho expliquem. Ho fem amb tots els continguts. Triguem més gairebé en decidir si fem un tema i com el fem que fent-lo. I quan decidim fer-lo, hi posem tots els ulls que facin falta. Tirem de tots els experts que hi ha a la casa o fora, si cal. Preguntem les coses moltes vegades i intentem que s’ho llegeixin moltes persones per veure si hi ha alguna cosa que caldria fer-la d’alguna altra manera. Quan creiem que un tema ha de ser a l’InfoK, el fem.

La revolució digital i tecnològica està sacsejant el model televisiu. En el cas de TV3, com hauria de dibuixar el nou model per cobrir l’oferta infantil?
Ara és un moment de canvi, la casa s’està repensant i s’està veient que en el cas del Super3 la interactivitat és necessària. Així, el Super3 ha d’aprofitar la finestra de la proximitat i la interactivitat, perquè és la nostra finestra. Els espectadors com els havíem entès sempre s’han acabat, la televisió d’ara busca la interacció i aquest és el punt de partida on s’haurà d’evolucionar. En això s’hi està treballant.

Com pot competir amb l’oferta que generen altres plataformes?
Més enllà de competir amb productes audiovisuals molt cars, TV3 ha de generar interactivitat. Els nens poden mirar una sèrie de Disney+, però també els interessa saber què passa a la seva escola o al seu poble i dir què en pensen, i això només els ho podem oferir des d’aquí.

Per què?
L’InfoK és el programa que va a les seves escoles i on poden enviar preguntes, en altres formats televisius no ho poden fer tant i això és el que tenim nosaltres per enganxar-los. I a més, som l’únic canal en català per a nens, i la llengua és un dels nostres trets diferencials. És imprescindible seguir comptant amb una graella que hi hagi continguts audiovisuals infantils en català i fets aquí.