Oriol Nolis Curull (Barcelona, 1978) és periodista i des de l’estiu és el nou director de RTVE Catalunya. Llicenciat en Periodisme i en Dret per la UPF, és un professional fet a Sant Cugat. Es va incorporar a TVE el 2005 com a reporter a Catalunya avui i més endavant va presentar diferents edicions de L’informatiu (2007-2010). Després va marxar a Madrid, on entre 2010 i 2011 va ser presentador al Canal 24 Horas, i la temporada 2013-2014 va conduir El debate de La 1 per a tot l’Estat. Nolis també va presentar l’edició cap de setmana del Telediario, El debat de La 1 i L’informatiu del cap de setmana a TVE Catalunya. La temporada 2018-2019 va tornar a Madrid per presentar el Telediario fin de semana. Després d’agafar-se un any d’excedència per col·laborar amb una ONG, el setembre de 2020 va tornar a Sant Cugat per conduir de nou L’informatiu del cap de setmana. A Comunicació 21, Nolis marca les línies estratègiques que vol posar en marxa a RTVE Catalunya.

Com t’arriba la proposta de ser director de RTVE Catalunya?
La proposta del nou president de RTVE, Jose Manuel Pérez Tornero, va venir a finals de la primavera passada. Em va semblar engrescadora en la mesura que significava posar-se al capdavant d’una casa, el centre de producció de Sant Cugat, on jo hi he crescut professionalment i que crec puc aportar-hi molt.

El fet d’haver-hi crescut, de conèixer tots els racons, és un valor afegit per a dirigir-la?
[Somriu] Sí que ho és, aquesta casa me l’estimo, perquè en gran part el que soc li dec a TVE, perquè he crescut aquí, vaig arribar-hi el 2005, i el sentiment d’agraïment i de voler retornar les oportunitats donades puc plasmar-lo. I ho és també perquè et permet conèixer molt bé la casa, les persones, les fortaleses i els punts febles, i això també ajuda a veure les gairebé 700 persones que hi treballen com el gran capital humà.

Què vols dir?
Hi ha una part de la feina que té un component de relació amb les persones. Ja ho havia experimentat abans, amb equips d’edició on he treballat. Ara tinc un paper de resoldre problemes d’índole molt diversa.

Què té d’especial RTVE Catalunya?
Aquesta casa t’ofereix la possibilitat de fer coses diferents en llocs diferents, i tenir la possibilitat d’informar, en el meu cas, sobre el que passa a Catalunya o al món està molt bé, perquè et dirigeixes a un públic diferent i en veus els matisos, i veus com és de ric poder fer-ho.

“No crec que hàgim de competir amb TV3, sinó que hem de donar sentit a la nostra existència com a mitjà de televisió i ràdio públic”

La temporada passada va haver-hi un punt d’inflexió en la programació de RTVE Catalunya, amb un seguit d’apostes fortes que han tingut certa repercussió. Creus que aquesta nova temporada és la de la consolidació d’aquesta aposta?
Aquesta temporada l’hem començat amb una programació que estava decidida anteriorment i la continuarem fins a finals d’any. La voluntat és que algunes de les coses que estem fent continuïn i la idea és incorporar-ne de noves a partir del mes de gener. A partir d’aleshores es veurà una mica més el meu segell.

I quin és aquest segell?
Tinc la proposta força avançada. Algunes de les propostes passen per explicar bé el que estem fent. És molt important que el que estem fent ara la gent percebi que ho trobarà en una plataforma que és RTVE Play, que es troba en fase de proves, però que acabarà sent una finestra que s’adequa a la nova manera de consumir la televisió, que ha canviat.

Creus que un dels èxits de la temporada anterior va ser per l’increment d’hores d’emissió en català?
Hi ha una frase que m’agrada molt que diu: “no hi ha servei públic sense públic”. A partir d’aquí considero que és important que es produeixin més hores en català, però no és l’únic paràmetre a tenir en compte. A RTVE Catalunya prioritzem tant l’elaboració de bons continguts com l’emissió d’hores en català. Així és com donarà sentit a la nostra existència com a mitjà públic.

“L’aposta és posicionar els nostres continguts a RTVE Play, i serà una oportunitat perquè qui vulgui veure una manera de fer televisió en català com la nostra, que té molts anys d’història, la trobarà”

L’experiment de Cafè d’idees emès simultàniament per ràdio i televisió és una mostra de cap on ha d’unir esforços l’empresa de cara al futur?
Reconec que l’aposta era arriscada, però que està funcionant prou bé. Això no vol dir que el que es faci a la ràdio s’hagi de fer també a la televisió. Va ser una aposta enginyosa, s’hi van sumar recursos, però tampoc crec que sigui una fórmula que s’hagi d’aplicar a tots els programes. El que sí que crec que és bo és que hem de tenir una personalitat més de grup, més corporativa, i que la presència d’algunes persones que ara són a la ràdio pugui estar també a la televisió i viceversa. El món de la ràdio i de la televisió ens hem donat l’esquena entre nosaltres, però ho estem millorant molt. Hem de treballar amb consciència de grup, d’empresa.

Aquesta consciència de grup també s’ha d’eixamplar en clau estatal?
Sí, hem de ser actius en tot el que es fa a RTVE Catalunya per a Espanya. Volem que hi hagin nous programes que es facin des d’aquí i que no només es vegin aquí, sinó que volem que hi hagi nous programes i que s’emetin a La 1. I n’hi haurà. Això passa per tenir una programació activa en català i per participar en el projecte de RTVE per a tota Espanya, per tenir apostes fetes des de Sant Cugat.

Quin pes té el centre territorial de Catalunya en tot el grup de RTVE?
Té un pes notable. La gran aportació de RTVE Catalunya es concentra en la programació de La 2. Però no oblidem que Teledeporte i Clan també s’emeten i es gestionen des de Catalunya. Sense oblidar-me la ràdio, a més de Ràdio 4, aquells programes i hores d’emissió que s’enregistren per a Espanya des de Roc Boronat. Possiblement no hem sabut canalitzar tota l’oferta. L’aposta és posicionar els nostres continguts a RTVE Play, i serà una oportunitat perquè qui vulgui veure una manera de fer televisió en català com la nostra, que té molts anys d’història, la trobarà.

L’aposta de RTVE Play i el canvi de tendència del consum televisiu minimitzarà l’audiència de la televisió tradicional?
No ho crec. Hi ha una línia en el consum televisiu que passa per recuperar allò que no és en directe a les plataformes, i en canvi continua tenint un pes important en l’analògica el que està passant en directe, els informatius. Tenint present això, moltes de les decisions que prenguem a partir d’ara ho han de tenir en compte.

Creus que Sant Cugat sempre ha viscut a l’ombra de TV3?
Més que parlar de competència, m’agrada parlar de singularitzar l’oferta televisiva que estem fent. No crec que hàgim de competir amb TV3, sinó que hem de donar sentit a la nostra existència com a mitjà de televisió i ràdio públic, aquí i arreu d’Espanya. Això passa per tenir una programació en català, com a llengua oficial de l’Estat, i per tenir un projecte on participar de l’ideal de televisió que es vol fer a Espanya.

És bo, per tant, que es compatibilitzin les dues ofertes a Catalunya?
Que hi hagi només una televisió pública crec que no és bo per a ningú, perquè aquí tenim una manera diferent de fer les coses. És bo que hi hagi programes diferents dels de l’altra televisió pública. RTVE Catalunya té una riquesa i una capacitat d’autocrítica que ens ha convertit en una televisió més plural, solvent, preparada i rica.

La capacitat d’autocrítica sempre és bona.
Sí, perquè ens fa millorar constantment el que fem. Estem a l’ull de l’huracà, i això és bo. Hi ha etapes diferents, i és bo que el que ha funcionat es mantingui, i que quan arribi un nou equip hi pugui imprimir el seu segell. D’aquesta manera, anirem acumulant el capital periodístic i humà que hagi passat per aquí.

“Volem que hi hagi nous programes i que s’emetin a La 1. I n’hi haurà”

Era necessària l’estabilitat que s’ha generat amb l’arribada com a president de Tornero?
El projecte de RTVE havia entrat en una fase de provisionalitat mentre no es resolgués el concurs públic al Congrés, i un cop acaba hi ha nou consell d’administració amb el suport d’una majoria parlamentària que representa el 70% dels diputats. Això cal subratllar-ho, perquè ara hi ha un projecte de radiotelevisió pública a Espanya sorgit d’un concurs amb una majora parlamentària sòlida que permet que el president tingui un mandat de sis anys per posar en marxa un projecte audiovisual de llarg recorregut, tant a Espanya com a Catalunya.

Comparteixes de dalt a baix el projecte de Tornero?
Sí, absolutament. El president Tornero està en absoluta sintonia amb Sant Cugat i nosaltres amb el que vol que sigui RTVE arreu d’Espanya. Aquestes sinergies entre televisió i ràdio també volem que siguin entre Barcelona i Madrid i tinguem projectes compartits.

Fa uns dies es va fer la presentació de la nova temporada a Madrid amb la presència de les cares visibles de RTVE Catalunya.
En un altre moment aquest acte potser s’haguera fet sense convidar treballadors de Sant Cugat. Aquesta idea de crear equip i corporació, d’anar tots a l’una, ha donat pas a una etapa de col·laboració, de sumar esforços i estem en estratègies a mitjà termini treballant-hi. Estem en plena sintonia amb el president i amb el projecte que encapçala.

Ara passes més hores al despatx que al plató. El trobes a faltar?
Si et soc sincer, hi ha dies que trobo a faltar ser al plató. Al despatx estic bé, aprenent molt de la feina que estic fent, però soc molt conscient que a la vida tot són etapes. És un tòpic, però és cert, i ara estic en una etapa que també s’acabarà, i potser podré tornar a fer pantalla o posar-me davant d’un micròfon.