Pedro Javier Armengou Freixa és corresponsal freelance a Jerusalem des d’octubre del 2021 per a mitjans com el diari Ara, i ha col·laborat amb mitjans com La Vanguardia, El Confidencial, Antena3, l’AIL o Europa Press entre d’altres. Iraq, Palestina, Israel i Ruanda són alguns dels llocs des dels quals ha donat cobertura al llarg dels anys. Entrevistem Armengou a Jerusalem.
D’on prové l’interès per treballar en una zona tan complexa com és Orient Mitjà?
Sempre he volgut treballar al Pròxim Orient, ja que és una zona que informativament sempre desperta interès. Abans de Jerusalem vaig tenir la sort de poder realitzar unes experiències temporals treballant a l’Iraq i Ruanda. En comptes d’una setmana o uns mesos, que és el que havia fet fins ara, volia treballar d’una forma més estable i Jerusalem és una ciutat que té molt de sentit cultural, és un centre polític, religiós i social del món. Personalment hi tenia un gran interès, tant pel que fa les religions i la societat com a la situació política. Des de fa uns anys, Jerusalem disposa de certs forats laborals, i com a freelance has de fixar-te a on et vols instal·lar i si existeix competència.
Quines dificultats suposa treballar a Israel com a periodista?
Israel no és el país més amable amb el periodista estranger, ja que no és fàcil obtenir visats i encara menys establir-s’hi, és un territori molt intens. El conflicte es viu de manera molt forta arreu del món i això suposa que la teva feina serà polèmica escriguis el que escriguis i diguis el que diguis. En aquest sentit trobem molts interessos de sectors molt diversos, i treballant aquí et toparàs amb moltes persones que estan en desacord amb el que escrius. Més enllà d’això, és un país que com a periodista és molt interessant de cobrir i els beneficis superen les dificultats.
La vivència que li ha marcat més durant aquest temps?
Totes les cobertures que he realitzat sobre el terreny, ja sigui a Nablus, Betlem o Jerusalem, han tingut un impacte important des d’un punt de vista personal i professional. El que més va afectar a tots els periodistes, ja que penses que un dia et pot tocar a tu, va ser la mort de la periodista Shireen Abu Akleh de la cadena Al Jazeera. La sensació que va quedar en molts periodistes és que Shireen va ser un objectiu, caldrà demostrar-ho. La part israeliana sempre ha assegurat que no en tenen res a veure. Aquest assassinat em va tocar de prop, atès que conec a molta gent que la coneixia en persona. Els periodistes som animals gregaris i tendim a fer pinya, quan toquen a un del nostre sector ens afecta d’una forma intensa, i qualsevol situació on es produeix una vulneració dels drets humans periodísticament impacta.
“La sensació que va quedar en molts periodistes és que Shireen va ser un objectiu”
Es troba amenaçada la llibertat de premsa a Cisjordània?
Es troba amenaçada en diversos sentits. És una zona on és molt difícil treballar, especialment per l’ocupació. Tot i que no és com Gaza, on els periodistes quasi no hi poden ni entrar, sí que és veritat que la feina no és fàcil i et trobes moltes traves per informar d’una forma fidel i veraç. Les dificultats són més aviat pràctiques, i en quasi totes les situacions els periodistes podem treballar sense problemes. Israel sempre té un ull en el que dius i el que escrius. Per la seva banda, l’Autoritat Nacional Palestina és una organització poc democràtica, on el nepotisme és el pa de cada dia i la desorganització és evident. A vegades ens falta informació perquè l’Exèrcit israelià bloqueja l’accés a Nablus o Jenín, a no ser que siguis un periodista local que visquis allà és molt difícil informar sobre el terreny. Palestina mostra un gran interès en què els mitjans estrangers vagin a explicar el que succeeix. Actualment, l’ANP o Fatah no disposen del múscul per controlar el que els periodistes estrangers expliquen, ja que és Israel qui talla el bacallà des de el Jordà fins al mar, i des dels Alts de Golan fins la frontera del Sinaí. Israel no atempta contra la llibertat d’expressió, però fa moltes preguntes als periodistes amb el pretext de la seguretat nacional. Caldrà veure també el nou govern com tracta la llibertat d’expressió.
I Gaza?
Gaza té la dificultat que és un territori bloquejat per terra, mar i aire, on els periodistes necessiten un permís tant per sortir com per entrar de nou a territori israelià, també per part de Hamàs per entrar a Gaza. La comunicació informativa pot fer-se; de fet, conec molts periodistes que han treballat sobre el terreny a Gaza. Jo encara no hi he estat mai.
L’opinió pública de la premsa israeliana ha canviat en els últims anys?
El que més ha canviat és la societat israeliana. Aquesta ha girat clarament a la dreta; l’esquerra és pràcticament inexistent i residual; el centre encara té unes certes possibilitats si pacta amb l’esquerra i de forma una mica esquizofrènica amb un partit de dretes o fins i tot islamista. És la situació que vam tenir l’any passat amb la coalició de Naftali Bennett i Yair Lapid. El que un veu sobre el terreny és que qui té la societat pel mànec és la dreta i l’extrema dreta. Jo no parlo hebreu i per tant llegeixo mitjans en anglès, que no n’hi han molts, com el Times of Israel o Haaretz, que en certa forma encara mantenen unes posicions (com la solució dels dos estats o el diàleg amb els palestins) que avui en dia ja es consideren de centre o d’esquerra. Alguns d’aquests diaris també estan girant a la dreta, al cap i a la fi són un reflex de la societat. La qüestió palestina divideix l’opinió pública i la societat.
Com reacciona la ciutadania d’Israel quan explica que treballa per a un diari nacional català com és l’Ara?
La gran majoria no el coneixen, però sí que coneixen Catalunya i el català. A molta gent li fa il·lusió sortir en un mitjà en català, alguns et demanen que els hi enviem la peça, ja que se la volen llegir. Altres volen aprendre català, i especialment Barcelona és un destí molt estimat per la gent d’aquest país. Hi ha una certa dificultat, perquè no treballo en un diari com The New York Times, el qual ràpidament se t’obren o se’t tanquen portes. Aquesta situació té la seva part bona i dolenta: si no és conegut moltes vegades no hi ha una predisposició contrària a parlar amb tu; d’altra banda hi ha persones que prefereixen parlar amb un mitjà gran en comptes d’un mitjà petit. De moment no he tingut problemes, he pogut parlar amb gent de tot l’estrat polític social i econòmic d’Israel i Palestina.
De quina forma creu que ha afectat a les relacions Israel-Catalunya la resolució del Parlament que acusa Israel d’apartheid.
Socialment, en el moment de la notícia sí que se’n va parlar força, ara mateix ja s’ha oblidat, però políticament sí que ha afectat. A Catalunya ha hagut partits com l’antiga Convergència i actualment Junts que eren més partidaris d’un diàleg amb Israel i observaven paral·lelismes amb la situació de Catalunya com a territori que vol esdevenir un país amb la situació d’Israel. Aquests pretenien crear sinèrgies i hem tingut visites de l’Artur Mas a Terra Santa, havent-se reunit amb persones molt influents del país. Actualment a Catalunya hi ha altres sectors molt influents de la societat, com seria Esquerra o la CUP, que són més pro Palestina. A nivell parlamentari, la declaració d’apartheid va sortir endavant i això ha afectat la relació entre Catalunya i Israel. Tradicionalment la ciutadania de Catalunya ha donat més suport a Palestina que no pas a l’estat jueu. La ciutadania d’Israel continua tenint estima per Barcelona i el Barça, però des d’un punt de vista governamental es veu Catalunya i Espanya com un país hostil, i Israel no s’hi sent còmode.
Jerusalem i Orient Mitjà desperta interès en la societat catalana?
Potser no tant com fa uns anys, però sempre hi serà. La sensació que dona és que el conflicte fa molts anys que dura i aquest fet ha generat un cert cansament en l’opinió pública catalana i espanyola. Existeix un vincle evident entre les nostres societats i Jerusalem. Encara que un no sigui religiós, tothom ha sentit a parlar de Terra Santa, i cal afegir que tota la política internacional en algun moment de l’any i de la història passa per aquí. L’interès pel que passa al món és molt volàtil, i el conflicte àrab-israelià al costat de la guerra d’Ucraïna, que clarament ens toca de més a prop, no hi té res a fer. Tot i així, si comparem l’interès que hi ha per Israel i Palestina amb el que hi ha per exemple per el Marroc (que ens queda molt a prop) és més gran.
“Palestina mostra un gran interès en què els mitjans estrangers vagin a explicar el que succeeix”
Com veu els Acords d’Abraham? Veu possible que Netanyahu accedeixi a un pacte de retirada d’assentaments a Cisjordània a canvi del reconeixement d’Aràbia Saudita?
Els Acords d’Abraham han estat una jugada mestre per part d’Israel, i en concret de Netanyahu amb l’ajuda indispensable de Trump. Hi ha una sèrie de pactes que ja estan acordats i crec que és molt positiu per a Israel i els països àrabs de la regió. Malgrat que en tots els acords la qüestió Palestina és una nota al peu, sí que és veritat que si llegeixes els punts amb els Emirats Àrabs Units, Marroc, Bahrein, la qüestió palestina apareix d’una forma evident. A la pràctica, no és un factor clau, no crec que ho sigui tampoc amb l’Aràbia Saudita. El país del golf pèrsic oficialment no ha fet cap pas endavant amb els Acords d’Abraham, tot i que a les fosques i sota taula hi ha hagut moviments. El conflicte ha deixat de tenir la importància que tenia a la regió, i als països àrabs els interessa estar a bones amb Israel per una qüestió purament econòmica. Trobem algunes línies vermelles com l’esplanada de les mesquites, però un pacte econòmic i militar per fer front l’Iran es considera més rellevant. Aquests són els factors que hem de mirar si volem saber el nombre de països que poden arribar a formar part dels Acords d’Abraham.
És optimista en relació al futur d’aquesta zona del món?
Sempre he estat optimista. La història que m’agradaria escriure durant aquesta estada no és sobre els bombardejos o atemptats entre musulmans i jueus, o les batusses entre ells. M’agradaria escriure que s’ha arribat a una solució i la gent pot viure en pau. La història recent ens demostra que no hi ha gaires elements per ser-ho, molta gent que s’estima aquesta terra i vol que hi hagi pau ho veu més com una decisió personal que no pas una cosa fàcil i evident.
Per finalitzar. Algun projecte de futur?
A curt termini seguir treballant a Israel i créixer com a professional en aquesta terra. També, explicar el millor possible al públic català, espanyol i també d’Amèrica Llatina el que passa en aquest indret i seguir aprofitant la oportunitat de poder escriure la història en directe. El següent pas ja el veurem, el món és enorme, trobem moltes històries a compartir i a realitzar. Estic obert a futurs projectes allà on se’m demani, ja sigui a Barcelona o en altres punts del planeta.
